Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

L’Ajuntament de Vilassar de Dalt ha estat reconegut amb el Distintiu SG City 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal que atorga l’Associació Forgender Seal. És el primer segell en l’àmbit internacional que reconeix la tasca i els compromisos de les institucions en la lluita per la igualtat de gènere.

El passat 21 de novembre es va celebrar l’acte de lliurament de la certificació a la sala de plens de l’ajuntament de Vilassar de Dalt amb la participació de Carola Llauró, alcaldessa de Vilassar de Dalt, Carme Terradas, regidora d’Igualtat i Feminisme, Marta Macias, presidenta de Forgender.

Vilassar de Dalt obté el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere.

Remei Sáez, directora de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere va impartir la conferència “Prevenció de les violències masclistes”. 

L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha reconegut l’Ajuntament de Vilassar de Dalt amb el distintiu SG CITY 50-50, el primer segell d’àmbit internacional que certifica els compromisos assumits pels governs locals amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat. Amb aquesta distinció l’Ajuntament de Vilassar es compromet a seguir tirant endavant accions per a la igualtat de gènere durant els propers dos anys, moment en què es tornaran a avaluar els compromisos de les diferents àrees municipals en aquest sentit.

El distintiu s’atorga seguint un procés d’avaluació i certificació dels compromisos adquirits per l’administració local que té en compte les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets de les dones i de les persones LGTBIQ+, el desenvolupament humà i les ciutats. En una primera fase, l’Ajuntament de Vilassar de Dalt haurà d’anar implementant les accions a que s’ha compromès. En una segona fase, passats dos anys, l’Associació Forgender Seal verificarà si s’han dut a terme els compromisos adquirits i, un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament haurà d’assumir-ne de nous.

L’obtenció d’aquest distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la  integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.

La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació, el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. El Distintiu per la igualtat de gènere s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (l’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana).

L’Associació FORGENDER SEAL, sense ànim de lucre, té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat. L’associació compta amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Consell Insular de Mallorca i dona suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides


#25N

Sabies que…

Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?

L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.

Què passa a Catalunya?

Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.

De què parlem quan diem violència masclista?

La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.

Què diu la CEDAW?

La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.

Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?

  • Que et cridin és violència
  • Que t’insultin és violència
  • Que et controlin és violència
  • Que vigilin el que fas és violència
  • Que et diguin amb qui pots parlar és violència
  • Que t’humiliïn davant d’altri és violència
  • Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
  • Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
  • Que et tractin d’ignorant és violència
  • Que et facin creure que no pots és violència

L’Associació Forgender Seal ha creat, conjuntament amb la Plataforma Unitària contra les violències de gènere, el nou Índex de Qualitat Social, Gènere i Diversitat de l’àmbit Educatiu. És un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius. La coeducació en Igualtat és clau als centres educatius per promoure una cultura de respecte i de relacions d’afecte saludables i enriquidores entre les nenes i els nens.

Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?

La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.

Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.

El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.

Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!

Què poden fer els governs locals?

Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.

1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.

2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.

3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.

4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.

5)  Campanyes de sensibilització ciutadana.

6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.

7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.

8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.

9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.

Entre altres…

 

 


Forgender Seal presenta el Distintiu SG CITY 50-50 en la 6ª Cimera Iberoamericana de les Agendes Locals

La presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macias, va participar en una de les taules d’experiències de la 6a Cimera Iberoamericana de les Agendes Locals de Gènere celebrada els dies 18 al 21 d’octubre a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. #CumbreGénero

Marta Macias va presentar la Certificació en Igualtat de Gènere dels governs locals, el Distintiu SG CITY 50-50 de l’àmbit Municipal amb una gran acollida de les administracions locals de ciutats iberoamericanes, moltes de les quals, estan interessades en integrar eines innovadores per certificar les polítiques municipals.

Va ser una sessió molt enriquidora i productiva on vam tenir la oportunitat de saber més sobre les necessitats i els reptes dels governs locals de l’ecosistema iberoamericà.

El Distintiu per la igualtat de gènere és el primer segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal. Està connectat a la CEDAW i als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

La Norma SG CITY 50-50 es defineix com un procés de millora continua, que incorpora una sèrie de requisits i criteris com els drets humans, la interseccionalitat i la transversalitat que permeten integrar la perspectiva de gènere en l’estratègia política i operativa del municipi. Identifica quins processos de treball existeixen en l’organització municipal i com s’han de planificar i executar per satisfer les necessitats de les dones en particular i de la ciutadania en general. Incorpora millores en la gestió quotidiana d’una forma eficient amb els recursos de què es disposa. A més, millora les competències del lideratge polític del govern i de l’equip tècnic a favor de la igualtat de gènere.

Vídeo resum amb moments destacats de la 6a Cimera Iberoamericana de les Agendes Locals de Gènere 2022.


Marta Macias, Premi We Leadership Awards Barcelona 2022 atorgat per Women Evolution

És un orgull i ens sentim molt felices de comunicar que Marta Macias Quesada, presidenta de l’Associació Forgender Seal ha obtingut el Premi We Leadership Awards Barcelona 2022 Expertise en Perspectiva de Gènere en Polítiques Públiques i Privades atorgat per Women Evolution en el marc del Congrés “Reptes de la dona del S XXI, salut, lideratge i innovació tecnologia” celebrat el 6 d’octubre a l’Auditori Esade Creapolis.

Un guardó intergeneracional, premia el talent i el lideratge de dones professionals, excel·lents, compromeses, líders. Dones sèniors i júniors d’àmbits molt diversos en organitzacions, institucions i empreses.

Marta Macias,  va rebre el premi de la Sra. Elena Vila. Tinència d’alcaldia de Promoció Econòmica, Ocupació, Empresa i Comerç. Ajuntament Sant Cugat del Vallès.

Marta Macias, Premi We Leadership Awards Barcelona 2022 atorgat per Women Evolution

En un món digitalitzat, híbrid, globalitzat i cada vegada més complex i replet de nous desafiaments, les dones necessiten enfortir el seu lideratge en salut i apoderament professional a través de nous competències digitals i major cura pel seu benestar. De la mateixa manera, necessitem conèixer models de lideratge que inspirin a nenes i joves, dones professionals que són referents per la seva humanitat, excel·lència professional i pel seu compromís amb l’impuls del talent femení, la igualtat, la diversitat i la sostenibilitat en les seves organitzacions i per la difusió de la cultura com a recurs per a continuar evolucionant.

A l’acte també van participar l’alcaldessa de Sant Cugat, Sra. Mireia Ingla, i l’Honorable Consellera d’Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat, Sra. Tània Verge. En aquesta imatge amb la Sra. Juliana Vilert, Premi d’Honor del Jurat i també consellera d’ODEE Cambra de Comerç de Barcelona com Marta Macias.

Marta Macias, Premi We Leadership Awards Barcelona 2022 atorgat per Women Evolution

Vídeo de l’intervenció de Marta Macias en la celebració dels Premis We Leadership Awards Barcelona 2022.

Vídeo sencer del Lliurament dels Premis, presentat per la directora de Cugat Mèdia, Sra. Mònica Lablanca. 


L’Associació Forgender Seal organitza el II Fòrum de Municipis amb la Certificació SG CITY 50-50 a favor de la Igualtat de Gènere en l’àmbit municipal. “Governs locals compromesos amb la Igualtat de Gènere”. Es celebrarà el pròxim 28 de setembre de 8.30h a 17h a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet. (Preprograma) (NP)

La trobada està dirigida tant als càrrecs electes com els equips tècnics dels diferents ajuntaments i ens supramunicipals que han obtingut el Distintiu o actualment es troben en procés de certificació.

Intervindran en la Inauguració: Núria Parlon, alcaldessa Santa Coloma de Gramenet;  Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i Presidenta de la Diputació de Barcelona, Rosa Cursach, directora Insular d’Igualtat i Diversitat. Consell Insular de Mallorca, Eugènia Bretones, Vicepresidenta segona i Responsable de la Comissió de Gènere al Consell Nacional de Dones de Catalunya i Marta Macias, presidenta Forgender Seal.

L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Sra. Núria Parlon, impartirà la Conferència d’obertura “Els ODS de l’Agenda 2030 a la Governança local”.

Segons l’organització de la trobada: “Aquest II Fòrum vol promoure la Governança local compromesa amb la Igualtat de gènere, a més d’establir aliances fortes amb els governs acreditats”. L’Associació Forgender Seal ha creat una nova certificació dirigida als Consell Comarcals, sent el de l’Alta Ribagorça  el primer   que ha estat reconegut amb aquest  Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50, que posa en valor el disseny de  bones pràctiques i solucions identificades davant possibles dificultats  en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en l’àmbit comarcal.

En el II Fòrum de Municipis certificats hi intervindran expertes feministes com Elisenda Calvet, professora lectora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió de Memòria Històrica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Remei Sáez Martínez, directora de la Plataforma Unitària contra les Violències de gènere, Karina Gibert, catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC). Especialista en Ciència de Dades i Intel·ligència Artificial. Directora de l’IDEAI-UPC. Premi Ada Byron 2022 CPEIG, i Maribel Cárdenas. directora de Polítiques d’Igualtat. La CIBA. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Amb l’objectiu d’intercanviar idees i experiències en l’àmbit municipal, s’han organitzattres comissions de treball amb càrrecs electes i equips tècnics. Es tractaran temes com Cultura, esports, memòria i participació ciutadana des de la mirada de les dones. Urbanisme feminista i mobilitat: com podem construir municipis amables per a tothom. Violències masclistes. Organització del temps, conciliació i corresponsabilitat, eines per combatre bretxes de gènere estructurals. 

Les bones pràctiques per avançar cap a la igualtat de gènere també tindrà un espai dins el II Fòrum. La Sra. Anna Mercadé directora Observatori Dona, Empresa i Economia. Cambra de Comerç de Barcelona explicarà  el model d’Escola d’Igualtat per l’empresa impulsat per l’ODEE Cambra de Comerç de Barcelona i la Sra. Meritxell Bautista, empresària, cofundadora i presidenta de Fibracat TV, intervindrà per parlar sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a la comunicació audiovisual..

El Fòrum es tancarà amb la Taula rodona “Les administracions locals davant els reptes globals” amb representants polítics del món local com  Eva M. Martínez Morales. Presidenta del Consell comarcal de Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana, entra d’altres i Carme Gomila Domínguez. Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Manacor. La taula estarà moderada per Imma Moraleda, directora d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.  En el transcurs de la trobada s’habilitarà un espai de televisió  on es gravaran bones practiques de gènere als municipis.

Més informació: premsa@forgenderseal.org. Mòbil 649002803 www.forgenderseal.org

Preprograma


Jornada. “Causes i solucions: per què encara avui dia és necessari reivindicar la igualtat salarial”,

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i Juno House posen en comú quina és la situació actual de la bretxa salarial i quines són les principals causes d’aquesta desigualtat, amb motiu del Dia Internacional de la Igualtat Salarial per les Nacions Unides del diumenge, 18 de setembre.

Sota el títol “Causes i solucions: per què encara avui dia és necessari reivindicar la igualtat salarial”, ambdues entitats van debatre sobre el sostre de vidre que encara existeix per a les dones al món laboral, de la mà de les expertes Mar Gaya, fundadora i directora d’Igualando, vicepresidenta de l’associació 50 a 50 lideratge compartit i consellera de l’Observatori, Dona Empresa i Economia (ODEE); Marta Macias, directora executiva de COOP4EQUALITY, presidenta de l’associació Forgender Seal i consellera de l’ODEE, i Eva Vila-Massanas, directora i co-fundadora de WeEQUAL, co-fundadora de WERock Capital i co-fundadora i consellera de Juno House

Avui dia, encara existeix una diferència notable entre homes i dones dins l’entorn laboral: a nivell mundial, les dones perceben un 23% menys respecte als homes. Concretament, en el cas d’Espanya, el 25% de les dones tenen uns ingressos salarials menors o iguals que el salari mínim interprofessional (SMI) envers el 12% dels homes. També el 73% de les persones que estan treballant a temps parcial són dones i aquesta xifra augmenta fins el 95% en el cas que la jornada parcial sigui a causa de la cura dels nens/es o persones adultes. En aquest sentit, Marta Macias ha reflexionat assegurant que “el temps de què disposem és el mateix tant per a homes com per a dones, però els estereotips i la societat marquen que són les dones les que han de renunciar al seu temps de cura personal i de jornada laboral per a dedicar-lo a l’educació i a la criança dels fills i filles. Per tant, el que s’ha d’aconseguir no és canviar la mentalitat de les dones sinó les estructures que tenim establertes”. 

D’altra banda, cal apuntar que només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’Igualtat tenen un 40% de dones en els seus consells d’administració i, aquest percentatge no ha variat en els darrers 7 anys. Mar Gaya, afirmava que “la norma ha de ser imprescindible avui en dia, és una condició necessària però no suficient. Quan els números demostren aquesta manca de presència femenina en els càrrecs directius, és quan la norma i la legislació ha de ser aplicada”. A més, hi ha una gran diferència segons els sectors: mentre que en Publicitat, RH, Qualitat o Màrqueting la presència femenina en els consells d’administració és més elevada (29-30%), en el sector de les TIC és menor, només del 13%.

Ara bé, tot i la Llei d’igualtat, a Espanya només el 52% de les empreses compleixen amb la igualtat de salaris per a un mateix lloc de treball. En aquest sentit, cal recordar que l’any passat va entrar en vigor el Real Decret de Igualtat Retributiva entre homes i dones i que té com a objectiu la identificació de possibles discriminacions dins d’un mateix lloc de treball. A més, totes aquelles empreses que tinguin un mínim de 50 treballadores o més estan obligades a presentar plans d’Igualtat. Eva Vila-Massanas, membre del Consell i cofundadora de Juno House, comentava que “actualment aquest pla d’igualtat accepta que hi hagi una diferència fins el 25% de retribució per un mateix lloc de treball entre homes i dones, per tant, encara segueix existint diferències acceptades. Desigualtats dins d’un pla d’igualtat”.

Així, malgrat les mesures i obligacions que es van aplicant perquè la bretxa salarial deixi d’existir, la realitat és que encara avui hi ha diferències notables entre homes i dones. Les empreses han de seguir treballant per implementar els plans d’igualtat i incloure polítiques de perspectiva de gènere per tal de fomentar un entorn de treball amb igualtat d’oportunitats tant per a dones com per a homes. De fet, per aquest motiu les Nacions Unides senyalen el dia 18 de setembre com el Dia Internacional de la lgualtat Salarial, un reconeixement als esforços constants que s’estan portant a terme per aconseguir la igualtat salarial.

Sobre Juno House

Juno House neix el 2022 a Barcelona per convertir-se en el primer club privat concebut per i per a les dones actuals. Ubicat a l’històric edifici La Farinera d’Aribau, compte amb més de 1400m distribuïts en dos espais que volen donar resposta a les necessitats de les dones, oferint serveis professionals, de benestar i family friendly.

Sobre l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona ha estat pioner en promocionar la igualtat en clau de gènere en el món empresarial i organitzatiu, creador d’eines d’apoderament com la Plataforma de Conselleres i Directives, el Consell de Conselleres, fòrums i jornades empresarials en clau de gènere i creador d’indicadors econòmics en clau de gènere que donin xifres i dades reals indiscutibles de la situació de les dones en el sistema empresarial. Ara, ha decidit continuar sent pioner un cop més i engegar l’Escola d’Igualtat.

Font. Noticia publicada a la web de Cambra de Comerç de Barcelona 


 

PREPROGRAMA

28 de setembre de 2022

8.30h-17.00h

Lloc: La Ciba. Passeig de Llorenç Serra, 64,  Santa Coloma de Gramenet.

-8:30h Acreditacions i cafè networking

-9:00h Taula inaugural

Ponents: 

  • Meritxell Benedí. Presidenta de l’Institut Català de les Dones.
  • Rosa Cursach. Directora d’Igualtat i Diversitat del Consell Insular de Mallorca.
  • Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i Presidenta de la Diputació de Barcelona.
  • Núria Parlon. Diputada per a les Polítiques de Participació, Agenda 2030 i ODS i vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.
  • Sandra Castro. Tercera Tinenta d’Alcaldia. Regidora d’educació, cooperació, drets i feminismes de l’Ajuntament de Lleida.
  • Marta Macias. Presidenta Associació Forgender Seal i directora de Coop4equality.

-10:00h Conferència d’obertura: “Els ODS de l’Agenda 2030 a la governança local”

Presenta:

  • Laura Llinàs. Coordinadora executiva de l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Ponent:

  • Núria Parlon. Diputada per a les Polítiques de Participació, Agenda 2030 i ODS i vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

-11:00h L’enfocament de gènere per avançar en les polítiques públiques

Ponents:

  • Elisenda Calvet. Professora lectora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió de Memòria Històrica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). “La recuperació de la memòria històrica de les dones en els municipis. Experiències a nivell internacional”
  • Remei Saez. Directora de la Plataforma Unitària contra les Violències Masclistes. “Prevenció de les violències masclistes”
  • Maribel Cárdenas. Directora de Polítiques d’Igualtat. La CIBA. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet “Polítiques públiques de cures”
  • Karina Gibert. Catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) i directora del centre d’investigació Intelligent Data Science & Artificial Intelligence (IDEAI-UPC). “Dona, Intel·ligència Artificial i Societat Digital”.

-12:00h Treball en comissions

  • Comissió 1 – Cultura, esports, memòria i participació ciutadana des de la mirada de les dones. Coordinadora: Xènia Muray. Tècnica d’igualtat, ciutadania i migracions de l’Ajuntament de Mollerussa.
  • Comissió 2 – Urbanisme feminista i mobilitat: com podem construir municipis amables per a tothom. Coordinadora: Sra. Núria Jiménez. Cap de Gestió de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat i Programa LGBTI de l’Ajuntament de Cornellà.
  • Comissió 3 – Organització del temps, conciliació i corresponsabilitat, eines per combatre bretxes de gènere estructurals. Polítiques públiques i nous usos del temps: com es pot garantir la conciliació de la vida personal, laboral i familiar des dels ens locals? Coordinadora: Sra. Aina Molina. Tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament de Maó.

-13:30h Brunch networking

14:30h Conclusions           

Intervencions de les portaveus de les portaveus de les comissions.

-15:30h Bones pràctiques per avançar cap a la igualtat de gènere

 Ponents:

  • Anna Mercadé. Directora Observatori Dona, Empresa i Economia. Cambra de Comerç de Barcelona.
  • Meritxell Bautista. Empresària, cofundadora i presidenta de Fibracat TV (pendent de confirmació).

-16:00h Taula rodona “Les administracions locals davant els reptes globals”

Presenta: Sra. Imma Moraleda. Directora d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Ponents: :

  • Helena Martínez. Diputada d’Igualtat i cooperació internacional de la Diputació de Lleida i regidora a l’Ajuntament de Torrefarrera.
  • Joana Ortega, secretària General ACM
  • Eva M. Martínez Morales. Presidenta del Consell comarcal de Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana.

-17:00h Clausura

Ponents:

  • Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal i directora de Coop4equality.
  • José Manuel Pérez, vocal de l’Associació Forgender Seal

-17:15h Visita guiada a la CIBA

Preprograma.

 

 

 


L’Ajuntament de la Ràpita fa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals per garantir els drets de les dones i prevenir les discriminacions per motius de gènere.

La Ràpita ha obtingut el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50- 50, atorgat per l’associació Forgender Seal, i fa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals. Aquesta certificació ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats i afavorir la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local. 

Avui s’ha celebrat l’acte de lliurament del Distintiu a la sala de plens de l’Ajuntament de la Ràpita amb la participació de la presidenta de Forgender Seal, Marta Macias, l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, i la regidora de Polítiques Socials i Igualtat, Oona Tomàs. 

Més enllà d’haver estat la primera població ebrenca en obtenir la certificació a la feina feta, l’Ajuntament de la Ràpita es compromet a partir d’ara a implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat per fer més transversal la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com en les polítiques públiques, en un termini de dos anys. En aquest sentit l’alcalde Josep Caparrós ha destacat que “l’obtenció del certificat acredita la feina feta i ens sentim molt satisfets per tota la tasca duta a terme però també prenem el compromís de futur d’anar desplegant en els propers dos anys allò que ens ha de permetre mantenir aquest distintiu”. 

 La regidora Oona Tomàs ha apuntat que “més enllà de programar commemoracions els dies 8 de març i 25 de novembre també fem duem a terme tota una política pública a través d’accions de sensibilització com la campanya sobre el micromasclisme; altres accions educatives com els tallers formatius i xerrades; també algunes més pedagògiques i divulgatives, amb l’adhesió als protocols de seguretat contra les violències sexuals en espais d’oci impulsats pel departament d’Interior i pel consell comarcal del Montsià respectivament, o la creació d’espais de confiança o “punts lila” a les festes municipals”

La presidenta de Forgendel Seal, Marta Macias, ha felicitat la Ràpita per “entrar el ‘club’ de municipis certificats de Catalunya que realment volen arribar a quotes d’igualtat plenes i efectives entre homes i dones” i ha expressat la seua satisfacció “pel fet que la Ràpita assumeixi el compromís per la igualtat de gènere”. 

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu consisteixen en la millora de les competències de gestió municipal i la potenciació de les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; la facilitat d’integrar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals; i l’oportunitat de corregir pràctiques de caràcter discriminatori i amb relacions de poder injustes. 

 Amb el distintiu, la Ràpita entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal. 

 Nota de premsa Ajuntament de La Ràpita. 


Dijous 14 de juliol ens vam reunir a la Diputació de Barcelona, amb Lluïsa Moret i Sabidó, presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona i Teresa Llorens, coordinadora de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social per tractar els nous projectes de certificació per a l’obtenció de distintius i segells a favor de la #igualtatdegènere

També van participar en la reunió Anna Mercadé Ferrando, directora d’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i Laura Llinas Sobreques, coordinadora d’ODEE. Cambra de Barcelona


L’Associació Forgender Seal va participar a la reunió de l’Aliança Catalunya Agenda 2030, que va tenir lloc el 1 de juliol a l’Edifici del Districte Administratiu de la Zona Franca de Barcelona.

En aquesta trobada es van tractar diferents qüestions relacionades amb les tasques encomanades a l’Aliança, com per exemple la priorització dels reptes plantejats per assolir els ODS de l’Agenda 2030, com són, per exemple, la igualtat i la reducció de les desigualtats.

A la reunió també es va presentar la proposta per a l’Agenda Rural de Catalunya i es va proposar la participació de l’Aliança a la Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible.

Forgender Seal participa de la reunió plenària de l’Aliança Catalunya Agenda 2030

Abans de concloure la sessió, van firmar l’adhesió a l’Aliança les noves organitzacions que en formen part.

Va tancar la trobada la Sra. Anna Barnadas i López, Secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, qui va reflexionar sobre les qüestions tractades a la sessió relacionades amb el medi ambient i el canvi climàtic.

Des de l’Associació Forgender Seal apostem per la participació a l’Aliança Catalunya Agenda 2030 com a espai de trobada per treballar per assolir els ODS, que implicaran la millora de la qualitat de vida de les persones. En el nostre cas, treballem per a l’assumpció de la igualtat i la reducció de les desigualtats que avui dia encara pateixen les dones.

Més informació sobre l’Aliança Catalunya Agenda 2030