Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

El passat 17 de juliol es va presentar el Pla Viure Millor de l’Oficina de la Reforma Horària, com una mostra clara del Govern per posicionar les polítiques públiques d’usos del temps en l’agenda global.

En l’acte de presentació va participar la presidenta de Forgender Seal,  Marta Macias, com a experta en Polítiques Públiques d’Igualtat de Gènere.

Compartim el vídeo de la seva intervenció en el marc d’aquesta presentació que va estar conduïda per la periodista Ruth Gumbau i van participar també: el director de l’Oficina de la Reforma Horària, Alexis Serra. L’etnògraf digital i empresari del sector de les noves tecnologies, Josep Maria Ganyet, l’empresària i fundadora de Bewel, Estel Mallorquí i la presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Elvira Menéndez, han estat els ponents de la presentació d’aquest pla dividit en tres eixos: la productivitat, la coresponsabilitat i els hàbits saludables.

Altres articles d’interès:

-Ampli acord institucional per impulsar les polítiques del temps a l’agenda local i global i per organitzar la International Time Use Week el 2020 i 2021

-El Consell Assessor per a la Reforma Horària encoratja a aprofitar l’experiència actual per impulsar el teletreball un cop recobrada la normalitat

 

 


Article d’Esther Pino Jiménez, experta en drets humans, cooperació, gènere i política d’Igualtat, és secretària de l’Associació Forgender Seal

El pla d’igualtat de polítiques públiques és un instrument dissenyat per ajudar les administracions locals a incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en tots els sectors i àmbits d’activitat en què el municipi té competències. Per aquest motiu, és recomanable la seva elaboració i aplicació per a tots els ajuntaments que hagin fet una aposta per promoure la igualtat de gènere en els seus territoris.

Però què aporta aquest pla?, quin és el seu contingut i quins beneficis proporciona? Hi ha una sèrie de variables que travessen de manera transversal totes les polítiques socials, econòmiques, culturals i de qualsevol altre tipus. Identificar ens permet testar si el nostre pla serà efectiu a l’hora d’escometre els reptes que presenta el nostre municipi.

En primer lloc, ha de comptar amb un diagnòstic que permeti conèixer en profunditat el territori i les necessitats i capacitats dels seus habitants, tenint en compte la diversitat de la població. Per aprofundir en aquest coneixement, a part de recopilar dades econòmiques i sociodemogràfiques de caràcter general, és molt important comptar amb dades desagregades per sexe i també prendre en compte els indicadors que permetin documentar les interseccionalitats. Disposar d’aquests indicadors ha de facilitar al govern local un mapa precís de les potencials discriminacions que es poden derivar de l’encreuament d’identitats i problemàtiques específiques, especialment quan afecten col·lectius que es troben en un major risc d’exclusió.

Aquestes dades, a més, han de ser públics i transparents de manera que es puguin monitorar per altres agents socials i per les organitzacions de dones. És recomanable, així mateix, realitzar informes d’impacte de gènere exante i expost a l’aplicació de les polítiques locals, de manera que, en el primer cas, es puguin corregir els impactes negatius identificats abans que arribin a produir-se i, en el segon extreure les bones pràctiques i àrees de millora per al desenvolupament de futures polítiques.

Conèixer el territori implica també haver documentat quines són les pautes culturals, religioses i socials persistents en el municipi que contribueixen a perpetuar els estereotips i discriminacions de gènere o que poden ser potenciadors de conductes violentes cap a les dones. En identificar-prèviament, es poden preveure accions eficaces per combatre-les.

Si el coneixement en detall del territori és una peça clau per impulsar i sostenir polítiques amb perspectiva de gènere, enfortir les capacitats internes de l’ajuntament constitueix un altre dels pilars que permetran la coherència i sostenibilitat d’aquestes polítiques. La formació en perspectiva de gènere contínua i aplicada als diversos àmbits d’activitat i àrees funcionals de l’ajuntament és imprescindible a l’hora d’elaborar les estratègies i dissenyar els procediments que permetran l’aplicació efectiva i l’avaluació posterior dels plans, programes i les polítiques locals.

Una altra de les variables estratègiques a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques consisteix en l’elaboració de pressupostos sensibles al gènere. El que no es pressuposta no existeix i el que no es visibilitza en el pressupost, difícilment comptarà amb els recursos necessaris per poder executar la voluntat política. Els pressupostos sensibles al gènere han de prendre en compte, no només l’existència de partides específiques orientades a promoure la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, sinó que s’ha de tenir en compte l’impacte, tant positiu com negatiu, que les partides i mesures incloses en el pressupost tindran sobre les dones i els homes. La fiscalitat, els incentius econòmics, els serveis socials prioritzats o les inversions urbanístiques, per posar alguns exemples, no són neutres al gènere, per la qual cosa cal mirar amb la lupa violeta totes les partides per assegurar que totes elles tindran un impacte positiu sobre les dones i, si escau, incorporaran mesures correctores de les desigualtats identificades.

Aconseguir la igualtat efectiva requereix garantir l’autonomia i independència econòmica de les dones, de manera que impulsar polítiques de foment de l’ocupació femenina, facilitar l’emprenedoria liderat per dones i potenciar pràctiques en les empreses encaminades a combatre les desigualtats en l’àmbit econòmic ha de ser un dels eixos vertebradors del pla.

D’altra banda, a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques locals, és imprescindible comptar amb la participació dels agents socials en general i de les organitzacions de dones i feministes en particular. Si de veritat volem aconseguir efectes positius sobre les dones a través de les polítiques locals, hem de comptar amb l’opinió, l’experiència i les capacitats de les dones i cedir-los protagonisme i lideratge en la seva aplicació i avaluació. Al mateix temps, el govern local pot donar suport i promoure l’associacionisme femení per afavorir el seu apoderament i la seva participació en l’agenda local.

No obstant això, tot l’anterior no aconseguirà un impacte veritablement positiu sobre les dones si el govern local no fa una aposta ferma i decidida en la lluita contra les violències de gènere en les seves diferents manifestacions. Per a això, cal extremar la coordinació i cooperació amb altres administracions i actuar de forma integral amb totes les àrees de l’ajuntament que puguin exercir un paper per garantir un entorn segur per a les dones: sanitat, forces de seguretat, comunicació, polítiques socials d’assistència i atenció a les dones que pateixen o han patit violència de gènere.

Finalment, i especialment rellevant en l’era post COVID-19, el govern local ha de contemplar en els seus plans de polítiques públiques les cures com una part central de la seva intervenció i assumir un lideratge en la transformació i adequació de les cures, garantint la corresponsabilitat entre l’administració, el sector privat i les organitzacions socials i promovent una cultura de suport i revalorització de la cura com a base per construir una comunitat més igualitària i més segura.


"Sense quotes les dones no arribarem al poder"

Són temps de crisi, els governs de tots els nivells competencials de responsabilitat política i institucional han de prendre decisions importants que influiran la nostra vida en termes generals. És per això que la visió i expertesa de les dones ha de ser-hi en la presa de decisions.

El sistema de quotes garanteix una representació paritària 40/60 en tots els òrgans de direcció i decisió tant públics com privats. Les quotes de gènere són una via vàlida, per pal·liar una situació d’accés desigual entre homes i dones a càrrecs de responsabilitat.

En els consells d’administració de les grans corporacions europees que cotitzen en borsa, les últimes dades parlen d’un escàs 18,6% de presència femenina. Encara és insuficient.

Les quotes, per definició, aconsegueixen augmentar la representació de les dones, tracten de buscar la  igualtat d’oportunitats.

La paritat de gènere, entesa com una participació equilibrada d’homes i dones en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (polítiques, econòmiques i socials), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els gèneres. De fet, el grau de paritat de les institucions polítiques i econòmiques es considera actualment un indicador de la qualitat democràtica dels països, integrant-se aquesta dada en nombrosos índexs internacionals.1​2​3​ Una presència equilibrada d’homes i dones busca que es reflecteixi millor la composició de la societat.

Compartim aquesta entrevista que li va fer la periodista, Sra. Milagros Pérez – Oliva a Betevé, on parlen sobre les quotes i els reptes de la Igualtat en el segle XXI. 


DECÀLEG FEMINISTA, per als governs locals CONTRA EL COVID-19

Volem animar als governs locals a seguir treballant les polítiques municipals amb perspectiva de gènere. ONU Dones ha advertit que l‘impacte diferencial de gènere de COVID-19 es tingui en compte en les estratègies de resposta en l’àmbit global, nacional i local. Això inclou donar suport a l’anàlisi de gènere i la recopilació de dades desglossades per sexe, perquè les necessitats i realitats de les dones no es queden enrere, fins i tot quan estem tractant d’obtenir més dades i coneixements sobre COVID-19.

Un cop més, veiem que l’impacte social del COVID-19 està afectant fortament a les dones. I es deu perquè les dones tenen sous més baixos, insegurs i informals. És probable que les interrupcions, incloses les restriccions de moviment, comprometen la capacitat de les dones per a guanyar-se la vida i satisfer les necessitats bàsiques de les seves famílies.

Per ajudar i per facilitar la feina de les administracions locals, estem convençudes que només incorporant de manera transversal la perspectiva de gènere serem capaces de construir societats més justes i igualitàries, i ara, davant d’una crisi global de salut, calen, més que mai, polítiques locals feministes.

DECÀLEG FEMINISTA

1. Coordinar-se amb les xarxes existents de dones i donar-s’hi veu en la presa de decisions. (Preparació/resposta/reparació de COVID19).
2. Assegurar-se que la comunicació de crisi i riscos es dirigeixi i arribi a les dones incorporant criteris d’interseccionalitat.
3. Disponibilitat de dades desagregades per sexe, fins i tot sobre diferents taxes d’infecció, impactes econòmics diferencials, càrrega
d’atenció diferencial i incidència de violència masclista i abús sexual.
4. Incloure les dimensions de gènere i les expertes en gènere en els plans de resposta i recursos pressupostaris per a incorporar
l’experiència en gènere en els equips de resposta.
5. Brindar suport prioritari a les dones en la primera línia de la resposta sanitària, per a les treballadores de la salut i cuidadores, i
arranjaments de treball flexibles per a les dones amb una càrrega d’atenció.
6. Garantir la igualtat de veu per a les dones en la presa de decisions en la resposta i la planificació de l’impacte a llarg termini.
7. Assegurar que els missatges de salut pública es dirigeixen adequadament a les dones, incloses les més marginades.
8. Desenvolupar estratègies de mitigació que aborden específicament l’impacte econòmic del COVID 19 en les dones i desenvolupin la
resiliència de les dones.
9. Protegir els serveis essencials de salut per a dones i nenes, inclosos els serveis de salut sexual i reproductiva i
10. Prioritzar els serveis de prevenció i resposta a la violència de gènere en barris o zones afectades per COVID-19


Article de Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal

Les Nacions Unides tenen encara un repte gegantí pel que fa als drets de les dones, perquè continuen trobant-se en una situació de subordinació, opressió, discriminació i vulneració sistemàtica dels seus drets pel fet de ser dones.

El propòsit, doncs, és centrar-se en les causes i actuar davant les desigualtats entre homes i dones que persisteixen arreu del món i, sobretot, com superar unes barreres patriarcals tan fortament integrades en la majoria de les societats.

Des de Nacions Unides s’aposta per eradicar les desigualtats estructurals de gènere així com impulsar els drets de les dones i el seu apoderament des de 3 eixos principals:

1) Absència de violència contra les dones i les nenes amb accions concretes per prevenir i eradicar totes les formes de violència masclista;

2) Igualtat de gènere en la distribució de capacitats i accés a recursos i oportunitats, que entre d’altres inclou el treball digne i la remuneració equitativa, els drets econòmics, els drets sexuals i els drets reproductius;

3) Igualtat de gènere en la presa de decisions en tots els àmbits i espais.

ONU Dones esdevé defensora de les dones i les nenes; garanteix una veu en els diferents àmbits mundials, regionals i locals; i posa especial èmfasi en que la resta d’Objectius de desenvolupament humà incorporin la dimensió de gènere de forma transversal a través de fites i d’indicadors específics.

També està colocant en les agendes internacionals una reivindicació històrica dels moviments de dones i feministes com són les interseccionalitats. Aquestes mostrarien com, partint de les desigualtats de gènere entre les dones i els homes, s’entrecreuen altres formes de discriminació que agreugen i empitjoren l’exercici pel dels seus Drets Humans. Aquestes discriminacions múltiples són l’edat, la nacionalitat, l’ètnia, l’origen, la classe social, la discapacitat, o l’opció sexual, entre d’altres.

Està provat que el desenvolupament en sí mateix està en perill sense la dimensió de gènere. Si les estratègies per reduir la pobresa i les desigualtats no situen les dones en el centre, si no s’impliquen activament en els espais de participació, en la presa de decisions; si a més no poden accedir als drets bàsics com la salut i l’educació; si no poden ser veritables protagonistes en la construcció d’un model de desenvolupament sense discriminacions, el món perdrà l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se de forma sostenible, justa i equitativa.

 

 


25 Novembre: "Ciutats lliures de violència masclista".
Des de Forgender Seal ens sumem a la Celebració del 25 N com una data imprescindible de reivindicació i activisme actiu a les ciutats de Catalunya: “Ciutats lliures de violències “.
El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981.
Cada any, amb motiu d’aquest dia senyalat, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis consensuen un manifest de l’Institut Català de les Dones (ICD) per a commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa.
Enguany es posa de relleu les violències sexuals i es llança una alerta: “una agressió sexual a una dona no és un fet puntual, sinó una expressió més de l’estructura patriarcal, una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones. Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llença un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones”.
Desde Forgender Seal ens hi sumem i compartint amb vosaltres el Manifest de l’ICD

Tarragona, Lleida, Calaf y Sant Antoni de Vilamajor inician el proceso de acreditación de la Norma SGCITY50-50

Cada vegada més ajuntaments de Catalunya compromesos amb la Igualtat i alineats amb els objectius de l’Agenda 2030 inicien el procés d’acreditació per a obtenir el Distintiu SGCITY50-50 per la Igualtat de Gènere.

Els ajuntaments de Tarragona, Lleida, Calaf i Sant Antoni de Vilamajor se sumen a la comunitat del SGCITY5050 . El Distintiu per la Igualtat de Gènere representa un reconeixement públic a la gestió municipal de les polítiques de gènere i, alhora, estableix el compromís de millora del municipi a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.

“Ciutats més igualitàries, ciutats més segures i cohesionades”

La Norma SG CITY 50-50 es defineix com un procés de millora contínua, que incorpora una sèrie de requisits i criteris que permeten integrar la perspectiva de gènere en l’estratègia política i operativa del municipi. Identifica quins processos de treball existeixen en l’organització municipal i com s’han de planificar i executar per a satisfer les necessitats de les dones en particular i de la ciutadania en general. Incorpora millores en la gestió quotidiana d’una forma eficient amb els recursos de què es disposa. A més, millora les competències del lideratge polític del govern i de l’equip tècnic a favor de la igualtat de gènere.

El distintiu disposa de tres nivells: INICIAL, AVANÇAT i LIDER que es corresponen amb el nivell de compromís assumit pel municipi.

L’Associació Forgender Seal certifica el procés i atorga el Distintiu i una entitat avaluadora s’encarregarà d’elaborar els informes del procés de certificació. En el moment de la sol·licitud, el municipi ha de triar, entre les entitats homologades, l’entitat que l’avaluarà.

Tarragona, Lleida, Calaf y Sant Antoni de Vilamajor inician el proceso de acreditación de la Norma SGCITY50-50
                                             Entitats Avaluadores

Una vegada obtingut el Distintiu, s’inicia el període d’execució, que s’ha establert en dos anys. Finalitzat el termini, s’obre el procés de renovació del Distintiu en el qual s’avaluen i es validen els compromisos. Una vegada superada l’avaluació, s’elaborarà un nou Pla de Compromisos amb el qual s’obtindrà la renovació del distintiu.

Contacta amb nosaltres: SGCITY5050


Marratxí és un dels primers cinc ajuntaments de les Illes Balears -juntament amb Estellencs, Felanitx, Pollença i Puigpunyent- que entra a formar part de la comunitat de ciutats i pobles que tenen el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

Demà a les 14:00h, Alex González, en nom de l’Associació Forgender Seal, farà el lliurament del Distintiu al batle de Marratxí, el Sr. Miquel Cabot, a la seu de l’Ajuntament.

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

Durant els propers dos anys, l’Ajuntament de Marratxí haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que suposa el Distintiu són:

  • La millora les competències de gestió municipal i de les capacitats tècniques i polítiques a favor de la igualtat.
  • La integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • Una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El municipi de Marratxí entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal.

Dijous 10 d’octubre a les 14h

Ajuntament de Marratxí

Camí de N’Olesa, 66


L’Ajuntament de Cabrera de Mar ha completat el procés de certificació amb el resultat de conformitat i ha rebut el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, en acte oficial a l’Ajuntament, ha fet  el lliurament del Certificat a l’Alcalde de Cabrera de Mar, el Sr. Jordi Mir i Boix amb presència de representants d’associacions i agents socials de la ciutat.

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

Durant els propers 2 anys, l’Ajuntament de Cabrera de Mar haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:

  • Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
  • Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El Municipi de Cabrera de Mar, entra a formar part de la Comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal.

Més informació a La Clau.cat