Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

 

PREPROGRAMA

28 de setembre de 2022

8.30h-17.00h

Lloc: La Ciba. Passeig de Llorenç Serra, 64,  Santa Coloma de Gramenet.

-8:30h Acreditacions i cafè networking

-9:00h Taula inaugural

Ponents: 

  • Meritxell Benedí. Presidenta de l’Institut Català de les Dones.
  • Rosa Cursach. Directora d’Igualtat i Diversitat del Consell Insular de Mallorca.
  • Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i Presidenta de la Diputació de Barcelona.
  • Núria Parlon. Diputada per a les Polítiques de Participació, Agenda 2030 i ODS i vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.
  • Sandra Castro. Tercera Tinenta d’Alcaldia. Regidora d’educació, cooperació, drets i feminismes de l’Ajuntament de Lleida.
  • Marta Macias. Presidenta Associació Forgender Seal i directora de Coop4equality.

-10:00h Conferència d’obertura: “Els ODS de l’Agenda 2030 a la governança local”

Presenta:

  • Laura Llinàs. Coordinadora executiva de l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Ponent:

  • Núria Parlon. Diputada per a les Polítiques de Participació, Agenda 2030 i ODS i vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

-11:00h L’enfocament de gènere per avançar en les polítiques públiques

Ponents:

  • Elisenda Calvet. Professora lectora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió de Memòria Històrica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). “La recuperació de la memòria històrica de les dones en els municipis. Experiències a nivell internacional”
  • Remei Saez. Directora de la Plataforma Unitària contra les Violències Masclistes. “Prevenció de les violències masclistes”
  • Maribel Cárdenas. Directora de Polítiques d’Igualtat. La CIBA. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet “Polítiques públiques de cures”
  • Karina Gibert. Catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) i directora del centre d’investigació Intelligent Data Science & Artificial Intelligence (IDEAI-UPC). “Dona, Intel·ligència Artificial i Societat Digital”.

-12:00h Treball en comissions

  • Comissió 1 – Cultura, esports, memòria i participació ciutadana des de la mirada de les dones. Coordinadora: Xènia Muray. Tècnica d’igualtat, ciutadania i migracions de l’Ajuntament de Mollerussa.
  • Comissió 2 – Urbanisme feminista i mobilitat: com podem construir municipis amables per a tothom. Coordinadora: Sra. Núria Jiménez. Cap de Gestió de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat i Programa LGBTI de l’Ajuntament de Cornellà.
  • Comissió 3 – Organització del temps, conciliació i corresponsabilitat, eines per combatre bretxes de gènere estructurals. Polítiques públiques i nous usos del temps: com es pot garantir la conciliació de la vida personal, laboral i familiar des dels ens locals? Coordinadora: Sra. Aina Molina. Tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament de Maó.

-13:30h Brunch networking

14:30h Conclusions           

Intervencions de les portaveus de les portaveus de les comissions.

-15:30h Bones pràctiques per avançar cap a la igualtat de gènere

 Ponents:

  • Anna Mercadé. Directora Observatori Dona, Empresa i Economia. Cambra de Comerç de Barcelona.
  • Meritxell Bautista. Empresària, cofundadora i presidenta de Fibracat TV (pendent de confirmació).

-16:00h Taula rodona “Les administracions locals davant els reptes globals”

Presenta: Sra. Imma Moraleda. Directora d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Ponents: :

  • Helena Martínez. Diputada d’Igualtat i cooperació internacional de la Diputació de Lleida i regidora a l’Ajuntament de Torrefarrera.
  • Joana Ortega, secretària General ACM
  • Eva M. Martínez Morales. Presidenta del Consell comarcal de Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana.

-17:00h Clausura

Ponents:

  • Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal i directora de Coop4equality.
  • José Manuel Pérez, vocal de l’Associació Forgender Seal

-17:15h Visita guiada a la CIBA

Preprograma.

 

 

 


L’Ajuntament de la Ràpita fa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals per garantir els drets de les dones i prevenir les discriminacions per motius de gènere.

La Ràpita ha obtingut el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50- 50, atorgat per l’associació Forgender Seal, i fa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals. Aquesta certificació ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats i afavorir la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local. 

Avui s’ha celebrat l’acte de lliurament del Distintiu a la sala de plens de l’Ajuntament de la Ràpita amb la participació de la presidenta de Forgender Seal, Marta Macias, l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, i la regidora de Polítiques Socials i Igualtat, Oona Tomàs. 

Més enllà d’haver estat la primera població ebrenca en obtenir la certificació a la feina feta, l’Ajuntament de la Ràpita es compromet a partir d’ara a implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat per fer més transversal la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com en les polítiques públiques, en un termini de dos anys. En aquest sentit l’alcalde Josep Caparrós ha destacat que “l’obtenció del certificat acredita la feina feta i ens sentim molt satisfets per tota la tasca duta a terme però també prenem el compromís de futur d’anar desplegant en els propers dos anys allò que ens ha de permetre mantenir aquest distintiu”. 

 La regidora Oona Tomàs ha apuntat que “més enllà de programar commemoracions els dies 8 de març i 25 de novembre també fem duem a terme tota una política pública a través d’accions de sensibilització com la campanya sobre el micromasclisme; altres accions educatives com els tallers formatius i xerrades; també algunes més pedagògiques i divulgatives, amb l’adhesió als protocols de seguretat contra les violències sexuals en espais d’oci impulsats pel departament d’Interior i pel consell comarcal del Montsià respectivament, o la creació d’espais de confiança o “punts lila” a les festes municipals”

La presidenta de Forgendel Seal, Marta Macias, ha felicitat la Ràpita per “entrar el ‘club’ de municipis certificats de Catalunya que realment volen arribar a quotes d’igualtat plenes i efectives entre homes i dones” i ha expressat la seua satisfacció “pel fet que la Ràpita assumeixi el compromís per la igualtat de gènere”. 

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu consisteixen en la millora de les competències de gestió municipal i la potenciació de les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; la facilitat d’integrar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals; i l’oportunitat de corregir pràctiques de caràcter discriminatori i amb relacions de poder injustes. 

 Amb el distintiu, la Ràpita entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal. 

 Nota de premsa Ajuntament de La Ràpita. 


Vilassar rep el distintiu For Gender pel seu compromís amb la lluita per la igualtat de gènere

NP: L’Ajuntament de Vilassar de Dalt ha estat reconegut amb el distintiu For Gender SG City 50-50, el primer en l’àmbit internacional que reconeix la tasca i els compromisos de les institucions en la lluita per la igualtat de gènere.

L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha reconegut l’Ajuntament de Vilassar de Dalt amb el distintiu SG CITY 50-50, el primer segell d’àmbit internacional que certifica els compromisos assumits pels governs locals amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat. Amb aquesta distinció l’Ajuntament de Vilassar es compromet a seguir tirant endavant accions per a la igualtat de gènere durant els propers dos anys, moment en què es tornaran a avaluar els compromisos de les diferents àrees municipals en aquest sentit.

El distintiu s’atorga seguint un procés d’avaluació i certificació dels compromisos adquirits per l’administració local que té en compte les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets de les dones i de les persones LGTBIQ+, el desenvolupament humà i les ciutats. En una primera fase, l’Ajuntament de Vilassar de Dalt haurà d’anar implementant les accions a que s’ha compromès. En una segona fase, passats dos anys, l’Associació Forgender Seal verificarà si s’han dut a terme els compromisos adquirits i, un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament haurà d’assumir-ne de nous.

“L’obtenció d’aquest distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la  integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen” afirma

La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació, el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. El Distintiu per la igualtat de gènere s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (l’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana).

L’Associació FORGENDER SEAL, sense ànim de lucre, té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat. L’associació compta amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Consell Insular de Mallorca i dona suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides

Font: Nota de Premsa de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.


Escola d’igualtat d’ODEE

L’Escola d’Igualtat és un nou projecte de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona per formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat.

L’Escola d’Igualtat neix des de la necessitat de les empreses i organitzacions en el mercat, per formar agents d’igualtat i especialistes amb una base feminista i econòmica des d’una vessant teòrica, científica i pràctica. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal és una de les coordinadores del primer curs sobre Plans d’Igualtat a l’empresa.

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona ha estat pioner en promocionar la igualtat en clau de gènere en el món empresarial i organitzatiu, creador d’eines d’apoderament com la Plataforma de Conselleres i Directives, el Consell de Conselleres, fòrums i jornades empresarials en clau de gènere i creador d’indicadors econòmics en clau de gènere que donin xifres i dades reals indiscutibles de la situació de les dones en el sistema empresarial. Ara, ha decidit continuar sent pioner un cop més i engegar l’Escola d’Igualtat.

Cal desplegar els plans d’igualtat de tal manera que no sigui un tràmit obligatori per accedir als contractes amb l’Administració Publica, sinó que sigui un instrument de transformació per l’empresa del futur i de la cultura empresarial; entenent a l’empresa com a motor de canvi per les persones i per la societat. Per això cal una voluntat política des de les direccions, una xarxa de voluntats i aliances dins de cada empresa entre els Comitès, els RRHH i les dones.

Amb una visió on:

  • Les empreses són motors de la societat.
  • Cal un canvi de paradigma per avançar en la igualtat.
  • El nostre concepte de les organitzacions està basat en les persones i en els valors d’equitat, igualtat, transparència i transversalitat.
  • Aconseguir la igualtat de gènere és una transformació de la societat.

La missió de l’Escola d’Igualtat és:

  • Fer un canvi real i profund en drets humans, en igualtat i equitat a les organitzacions i en les empreses.
  • Erradicar les desigualtats i discriminacions conseqüència d’una societat patriarcal, androcèntrica basada en la divisió sexual del treball.
  • Posar una visió en clau de gènere per erradicar els prejudicis i els estereotips.
  • Visionar la igualtat en clau de gènere transversalment i com empresa a nivell estructural en el seu business core, tant internament com externament.

L’objectiu de l’Escola d’Igualtat és crear formació pionera i referent en l’aplicació de la filosofia feminista en el món empresarial, de les relacions laborals, sindicals i organitzacionals.

Per tot això des de l’Escola d’Igualtat portarem a terme diferents programes, cursos i píndoles de coneixement sobre:

  • Plans d’igualtat.
  • Una visió amplia sobre l’economia des d’una visió holística, social i en clau de gènere.
  • Raons perquè les organitzacions i les empreses necessiten la igualtat i promocionar el talent femení.
  • Més talent femení equival a millors empreses, més rentables, més eficients, millor administrades i millor econòmicament.
  • Drets humans.
  • Fonaments i breu història del feminisme.
  • Legislació internacional, europea, catalana, etc.

Nacions Unides (ONU) considera que la igualtat entre els gèneres no és només un dret humà fonamental, sinó la base necessària per aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Segons l’ONU, 1 de cada 5 dones i nenes entre 15 i 49 anys d’edat van afirmar haver experimentat violència física o sexual, o ambdues, en mans de la seva parella en els 12 mesos anteriors a ser preguntades sobre aquest assumpte. Tot i el panorama actual, 49 països no tenen cap tipus de llei que protegeixi les dones i nenes de la violència o de pràctiques nocives com el matrimoni infantil o la mutilació genital femenina. És crucial que s’estableixin nous marcs legals sobre la igualtat de la dona en el lloc de treball i l’eradicació de les pràctiques nocives per tal d’acabar amb la discriminació basada en el gènere.

Tanmateix, si es facilita a dones i nenes la igualtat d’accés a l’educació, l’atenció mèdica, una feina decent i una representació en els processos de decisions polítiques i econòmiques, s’estaran impulsant les economies sostenibles i la humanitat, en el seu conjunt, es beneficiarà dels seus efectes positius.

Les fites que proposa Nacions Unides per assolir l’ODS 5 són:

  • Fita 5.1. Posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i nenes a tot el món.
  • Fita 5.2. Eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i nenes en els àmbits públic i privat, inclosos el tràfic i l’explotació sexual, així com altres tipus d’explotació.
  • Fita 5.3. Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la mutilació genital femenina.
  • Fita 5.4. Reconèixer i valorar les cures no remunerades i el treball domèstic no remunerat, mitjançant la prestació de serveis públics, la provisió d’infraestructures i la formulació de polítiques de protecció social, així com mitjançant la promoció de la responsabilitat compartida a la llar i la família, segons escaigui a cada país.
  • Fita 5.5. Vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats de lideratge en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública.
  • Fita 5.6. Garantir l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i als drets reproductius, de conformitat amb el Programa d’acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, la Plataforma d’Acció de Beijing i els documents finals de les conferències d’examen respectives.
  • 5.a Emprendre reformes que atorguin a les dones el dret als recursos econòmics en condicions d’igualtat, així com l’accés a la propietat i al control de les terres i altres béns, els serveis financers, l’herència i els recursos naturals, de conformitat amb les lleis nacionals.
  • 5.b Millorar l’ús de la tecnologia instrumental, en particular les tecnologies de la informació i la comunicació, per tal de promoure l’apoderament de les dones.
  • 5.c Adoptar i enfortir polítiques encertades i lleis aplicables per a promoure la igualtat entre els gèneres i l’apoderament de dones i nenes a tots els nivells.

Assoliment de l’ODS 5 a Catalunya

El Pla nacional per a l’Agenda 2030 té com a objectiu la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, vetllant per l’assoliment dels 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) mitjançant les polítiques públiques impulsades per la Generalitat de Catalunya.

El Pla s’ha elaborat amb la participació dels 13 departaments de la Generalitat. Inclou 696 compromisos únics que es converteixen en 920 perquè alguns d’ells estan inclosos a diversos ODS o a més d’una fita del mateix ODS, reflectint la transversalitat de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i del pla.

En concret, el Pla recull 67 objectius específics per assolir a Catalunya les fites proposades pel que fa a l’ODS 5.

El CADS considera que els principals reptes que es plantegen a Catalunya en relació amb l’ODS 5 són els següents:

– Erradicar la violència masclista en totes les seves formes.

– Fomentar la coeducació a tots els nivells educatius.

– Reduir la bretxa salarial entre homes i dones abordant totes les seves múltiples causes.

– Trencar la segregació horitzontal i vertical de les dones.

– Fomentar la coresponsabilitat entre homes i dones dels treballs domèstics i de cura.

– Erradicar les estructures culturals sexistes a través de la implicació de tots els agents socials i els mitjans de comunicació.

– Erradicar el tràfic i qualsevol tipus d’explotació de les dones així com garantir una protecció i assistència integral a les víctimes.

– Promoure el reconeixement social i la valoració econòmica del treball de cura i domèstic no remunerat.

– Garantir l’accés assequible als serveis de llars d’infants i escoles bressols i d’atenció a les persones dependents, especialment per part dels col·lectius més vulnerables.

– Fomentar la presència de les dones en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública i així trencar l’anomenat ‘sostre de vidre’.

– Promoure l’educació sobre la salut afectiva, sexual i reproductiva, amb una atenció especial a les adolescents.

Fans europeus per assolir l’ODS 5

La UE està compromesa amb aquest objectiu i, per això, diversos fons i programes de finançament donen suport a activitats que fomentin la igualtat efectiva entre homes i dones:

Programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC)

Va tenir per objectiu el desenvolupament d’un espai on la igualtat i els drets de les persones es protegeixin, es promoguin i s’apliquin de manera efectiva. Entre altres àmbits d’actuació, va promoure la igualtat entre homes i dones, va fomentar la integració del gènere i va prevenir la violència contra nens/es i dones.

Alguns exemples de convocatòries de subvencions o de licitacions finançades gràcies al REC van ser:

Aquests són alguns exemples de projectes participats per entitats catalanes i finançats pel REC que van tenir per objectiu l’ODS 5:

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) substitueix el programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC).

Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV)

L’objectiu del programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) és promoure i desenvolupar societats obertes, basades en drets, democràtiques, igualitàries i inclusives, sobre la base de l’estat de dret. En concret, en la seva línia Daphne finança projectes per:

  • prevenir i combatre a tots els nivells totes les formes de violència de gènere contra les dones i les nenes, així com la violència domèstica;
  • prevenir i combatre totes les formes de violència contra la infància i la joventut, així com la violència contra altres col·lectius en risc, com ara les persones LGBTQI i les persones amb discapacitat;
  • donar suport i protegir totes les víctimes directes i indirectes d’aquest tipus de violència, com ara la violència domèstica dins de la família o la violència en relacions íntimes, inclosos els menors orfes com a conseqüència de delictes de violència domèstica, i donar suport i garantir el mateix nivell de protecció a tota la Unió per a víctimes de violència de gènere.

Algun exemple de convocatòria de subvencions o de licitacions finançades gràcies al CERV és:

Convocatòria per prevenir i combatre la violència masclista i la violència contra la infància

Aquests són alguns exemples de projectes participats per entitats catalanes i finançats pel CERV:

6 entitats catalanes seleccionades per a realitzar projectes per prevenir i combatre la violència masclista i contra la infància del CERV (Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors)

Instrument Europeu per la Democràcia i els Drets Humans (EIDHR)

Aquest instrument financer de la UE està enfocat a donar suport a la promoció de la democràcia i els drets humans a països fora de la Unió Europea. Entre els seus objectius hi ha l’incrementar el respecte i l’observança dels drets humans, de les llibertats fonamentals proclamades a la Declaració Universal de Drets Humans i altres instruments internacionals i regionals, com també reforçar la seva protecció, foment i seguiment, principalment mitjançant el suport a les organitzacions corresponents de la societat civil, als defensors dels drets humans i a les víctimes de la repressió i els abusos.

Un exemple de l’actuació d’aquest fons el podem veure a la convocatòria de suport a les organitzacions que promouen la protecció dels defensors dels drets humans a Hondures.

Fons Social Europeu (FSE)

El Fons Social Europeu és el principal instrument de la UE per a:

  • Promoure uns nivells elevats d’ocupació i de qualitat de l’ocupació.
  • Facilitar l’accés al mercat laboral, el foment de la mobilitat geogràfica i professional dels treballadors, la seva adaptació al canvi industrial i als canvis dels sistemes de producció.
  • Propiciar un nivell elevat d’educació i formació per a tothom i facilitar la transició de l’educació al treball entre els joves.
  • Lluitar contra la pobresa
  • Fomentar la inclusió social i la igualtat de gènere, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats, contribuint d’aquesta manera a donar resposta a les prioritats de la Unió en matèria de millora de la cohesió econòmica, social i territorial.

El Programa Operatiu del Fons Socials Europeu a Catalunya 2014-2020 preveu, entre les seves línies estratègiques, la disminució de les bretxes de gènere en el mercat de treball

A tall d’exemple una de les convocatòries que contribueixen a assolir l’ODS 5 seria:

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Fons Social Europeu Plus (FSE+) dona suport, complementa i afegeix valor a les polítiques dels Estats membres per garantir la igualtat d’oportunitats, la igualtat d’accés al mercat laboral, unes condicions de treball justes i de qualitat, la protecció i la inclusió social.

El FSE + realitzarà inversions en tres àmbits, enntre elles, la inclusió social, salut de les persones en situació de vulnerabilitat i lluita contra la pobresa, en particular la pobresa infantil, i les persones sense llar.

Ocupació i innovació social (EaSI)

El programa EaSI té per objectiu la promoció d’un elevat nivell d’ocupació de qualitat i sostenible, la garantia d’una protecció social adequada i digna, la lluita contra l’exclusió social i la pobresa, i la millora de les condicions de treball.

Entre els seus àmbits d’actuació hi ha el disseny i la implementació de reformes innovadores en el camp de les polítiques socials i laborals.

Una de les prioritats pel 2020 en el marc del programa de treball de l’EaSI és afavorir la igualtat d’oportunitats i la igualtat de gènere, així com la inclusió social.

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa d’Ocupació i Innovació Social (EaSI) s’integra en el Fons Social Europeu Plus (FSE+).

Horizon 2020

Horizon 2020 és el programa de finançament a la recerca i a la innovació més gran d’Europa. L’objectiu d’Horizon 2020 és garantir l’avanç en la ciència, eliminar les barreres a la innovació i facilitar, tant al sector privat com al públic, el treball conjunt per a la innovació.

Horizon 2020 finança diverses actuacions relacionades amb l’OD2S 5, tal com podem veure a la convocatòria per fomentar la “ciència amb i per la societat” (SWAFs), on es vol augmentar el suport a les polítiques d’igualtat de gènere en matèria de recerca i innovació.

D’entre els projectes d’èxit a Catalunya en l’àmbit de la igualtat de gènere destaquem LIBRA: unificant les accions dels centres de recerca europeus per aconseguir la igualtat de gènere en l’àmbit acadèmic.

Horizon Europe

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Horizon Europe substitueix l’Horizon 2020. Les convocatòries que donen suport a l’assoliment de l’ODS 5 son:

Instrument de Preadhesió II (IPA II)

L’instrument de Preadhesió (IPA II) és el mitjà pel qual la UE dóna suport a les reformes en els països candidats a l’adhesió a la UE a través d’ajudes financeres i de caràcter tècnic. L’objectiu d’IPA II és ajudar els beneficiaris a fer les reformes polítiques i econòmiques necessàries i preparar-los per als drets i obligacions que hauran d’assumir quan entrin a formar part de la UE. Els actuals països beneficiaris són: Albània, Bòsnia i Hercegovina, República de Macedònia del Nord, Kosovo, Montenegro, Sèrbia i Turquia.

D’entre les seves àrees de finançament hi podem trobar projectes relacionats amb l’establiment de l’estat de dret o el desenvolupament social.

Alguns exemples de l’actuació d’aquest fons són la convocatòria per a promoure l’ocupació futura digna centrada en la igualtat de gènere a Turquia i la licitació per a proporcionar assistència tècnica per promoure un futur laboral decent amb un focus especial a la igualtat de gènere a Turquia.

Competitivitat de les Empreses i Pimes (COSME)

COSME és el programa de finançament europeu adreçat a millorar el creixement i l’ocupació a la UE tot facilitant:

  • L’accés de les pimes al finançament amb l’atorgament de préstecs a baix cost;
  • L’accés als mercats de la UE i de la resta del món mitjançant la creació de la Xarxa Europea d’Empreses (ENN);
  • Les condicions generals per a la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses, incloent el sector turístic;
  • L’emprenedoria i la cultura empresarial.

L’Agència Executiva per a la Petita i Mitjana Empresa (EASME) va ser l’encarregada de gestionar el programa.

Gràcies al finançament del programa COSME es financen convocatòries d’ajuts com la següent:

Mercat Únic

Per al Marc Finnacer Pluriennal (2021-2027) el programa Mercat Únic substitueix al programa COSME i té com a objectiu millorar el funcionament del mercat únic, la competitivitat i sostenibilitat de les empreses, en particular les microempreses i les petites i mitjanes empreses (pimes), la protecció dels consumidors, el finançament d’accions en l’àmbit dels vegetals, els animals, els aliments i els pinsos, així com també el desenvolupament, l’elaboració i la difusió d’estadístiques europees. Agrupa en un sol paquet un ampli ventall d’activitats que en el període 2014-2020 s’han finançat de manera separada per altres fons europeus (COSME, Programa Consumidors, Programa d’Estadística…) amb la intenció de reduir les superposicions i millorar la cooperació i l’eficiència del costos.

Next Generation EU: Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) 

Els ajuts dels fons Next Generation EU, s’emmarquen dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol i en concret financen oportunitats com:


Nous governs locals acreditats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere.

Ajuntaments com Tiana, Santa Eugènia de Berga, Gavà, Sant Esteve Sesrovires, Piera, Cerdanyola del Vallès, Vilassar de Dalt, Centelles i L’Hospitalet han obtingut el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal.

Són Governs Locals que situen la igualtat entre homes i dones com un dret humà fonamental i com a base necessària per a aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Són governs amb mirada Internacional, en la Nova Agenda Urbana, i l’Agenda 2030 dels 17 ODS i en concret, tenen la mirada en la CEDAW, (Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona) pel que se senten interpel·lats per Nacions Unides per a utilitzar tots els mecanismes i quantes accions de discriminació positives siguin necessàries, per a eliminar les desigualtats de gènere.

El compromís d’aquests Govern Locals es basa en la integració de la perspectiva de gènere en les seves polítiques públiques municipals. El seu lideratge en la consecució de l’objectiu Nº5 (Igualtat) i el Nº10 (Reducció de la desigualtat en i entre països) de l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible són també claus per a la Governança municipal de les seves ciutats.

Vols saber quins altres ajuntaments s’han certificat amb el Distintiu SG CITY 50-50? Certifica el teu Ajuntament!  Accelerem la Igualtat de Gènere a les ciutats! 


"El distintiu per la igualtat de gènere és un reconeixement a la feina que estem fent des de L'Ajuntament"

L’Hospitalet obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere  SG CITY 50-50.

L’alcaldessa i la regidora d’Igualtat recullen aquesta certificació, amb la qual l’Ajuntament fa un gran pas en la implantació de la igualtat de gènere a l’administració Totes les àrees municipals continuaran avançant en aquest camí en totes les actuacions i els serveis L’Hospitalet és el municipi més gran de Catalunya que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50. L’alcaldessa, Núria Marín, i la regidora d’Igualtat, Laura García, han recollit avui la certificació de la norma SG CITY 50-50 de part de la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macias. A l’acte, també hi ha assistit diferents representants dels grups polítics municipals.

Durant l’acte, celebrat al Palauet de Can Buxeres, l’alcaldessa ha manifestat queper a L’Hospitalet és molt important tenir aquest distintiu que certifica la qualitat del que fem en les polítiques de prevenció del masclisme i de garantia dels drets en les dones”. “És també un mèrit; un reconeixement compartit”. Per la seva banda, la regidora d’Igualtat, Laura García ha destacat que al darrere d’aquest distintiu hi ha un pla de compromís cap a la transversalitat per fer una societat més igualitària”.

L’Hospitalet és el municipi més gran de Catalunya que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50, amb una puntuació que situa la ciutat en el nivell avançat.

La certificació d’igualtat de l’àmbit municipal ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats. Es calcula que aquest distintiu està generant un impacte directe a més d’un milió i mig de persones en les poblacions adherides.


La norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. L’avaluació s’estructura en tres grans apartats: lideratge, gestió interna i capacitats del municipi; promoció dels drets humans de les dones, i promoció d’un entorn lliure de violències i discriminacions.

Algunes de les fites que incorpora aquest distintiu són:

  • Millorar les competències de gestió municipal i potenciar les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
  • Facilitar la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • Donar l’oportunitat per revertir desigualtats de gènere i relacions de poder injustes, així com promoure el desenvolupament humà i sostenible.

A més de l’obtenció del distintiu, vàlid fins al setembre de 2023, l’Ajuntament continuarà desenvolupant el Pla director per a la igualtat de gènere de L’Hospitalet 2021-2025, que desenvolupa els punts aprovats pel PAM 2020-2023 i el Pacte de ciutat L’H 2020, en relació amb els objectius d’impulsar polítiques d’igualtat d’oportunitats.

Per finalitzar l’acte s’ha fet una xerrada sobre perspectiva de gènere, a càrrec d’Anna Mercadé, dona feminista i directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. 

Font de la noticia. Ajuntament de L’Hospitalet. 


L'Hospitalet la ciutat més gran de Catalunya obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

Una eina innovadora que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals

L’Hospitalet, la segona ciutat més gran de Catalunya en nombre d’habitants, entra a formar part de la xarxa de municipis igualitaris que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 amb una puntuació que situa la ciutat en el nivell avançat.

L'Hospitalet la ciutat més gran de Catalunya obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

La certificació d’igualtat de l’àmbit municipal ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats. Es calcula que el distintiu està generant un impacte directe a més d’un milió i mig de persones en les poblacions adherides.

L’acte de lliurament de la certificació es celebrará el 6 d’abril a les 12h al Palauet de Can Buxeres amb la participació de l’alcaldessa, Núria Marín; la regidora d’Igualtat i Joventut, Laura García Manota, el regidor d’Equitat i Drets Socials, Jesús Husillos, i la presidenta de Forgender Seal, l’entitat avaluadora i certificadora, Marta Macias.  L’experta consultora en Lideratge femení i Apoderament de les dones, Anna Mercadé, directora de l’Observatori, Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, durà a terme una conferència sobre Perspectiva de Gènere al final de l’acte.

La norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. L’avaluació s’estructura en tres grans apartats: lideratge, gestió interna i capacitats del municipi; promoció dels drets humans de les dones, i promoció d’un entorn lliure de violències i discriminacions.

Tot i l’obtenció del distintiu, vàlid fins al setembre de 2023, l’Ajuntament de L’Hospitalet continuarà implementant les accions recollides al Pla de compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són millorar les competències de gestió municipal i potenciar les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; facilitar la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals, i és una oportunitat per revertir desigualtats de gènere i relacions de poder injustes, així com promoure el desenvolupament humà i sostenible.

El municipi de l’Hospitalet entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en l’àmbit municipal.

D’altra banda, fa unes setmanes, l’Ajuntament va aprovar el Pla director per a la igualtat de gènere de L’Hospitalet 2021-2025, que desenvolupa els punts aprovats pel PAM 2020-2023 i el Pacte de ciutat L’H 2020, en relació amb els objectius d’impulsar polítiques d’igualtat d’oportunitats. Aquest pla director sorgeix com a proposta de renovar l’anterior i s’estructura en cinc eixos que es desenvoluparan fins al 2025.

Actualment a l’Hospitalet, amb un cens de 279.249 persones, hi ha un total de 143.438 dones i 135.811 homes.

Notícies relacionades

L’Hospitalet obté la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal. 

 


Assoliments fràgils en Igualtat. Index Europeu d'Igualtat de Gènere 2021

L’índex d’igualtat de gènere és una eina important per a l’elaboració de polítiques i permet mesurar els avanços en igualtat de gènere a la UE al llarg del temps. Cada any, l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, que es va crear en 2010 per a reforçar i promoure la igualtat de gènere en tota la Unió Europea, publica els resultats de l’índex i atorga una puntuació d’1 a 100 a la UE i als Estats membres. Una puntuació de 100 significaria que un país ha aconseguit plena igualtat entre dones i homes. L’índex cobreix una sèrie d’indicadors en els àmbits de treball, diners, coneixements, temps, poder i salut. També integra dues dimensions addicionals de rellevància: la violència i les desigualtats entrecreuades.

En l’últim índex, les puntuacions de diferents països varien des dels 83,9 punts de Suècia, al capdavant en igualtat, fins als 52,6 de Grècia. Espanya aconsegueix una puntuació 73,7, lleugerament per sobre de la mitjana europea. Pots consultar l’Índex d’Igualtat de Gènere aquí i comparar els resultats al llarg del temps i per països.

“Europa ha aconseguit uns assoliments fràgils en matèria d’igualtat de gènere. No obstant això, es comencen a detectar grans pèrdues com a resultat de la pandèmia de COVID-19. L’impacte econòmic està durant més per a les dones, mentre que l’esperança de vida dels homes s’ha reduït. Les dades del nostre Índex poden ajudar els líders europeus a enfrontar-se als diferents efectes de la pandèmia en dones i homes i a atenuar el seu impacte a curt i llarg termini”, va dir Carlien Scheele, Directora d’EIGE.

Suècia i Dinamarca obtenen les millors puntuacions, una vegada més, seguides pels Països Baixos, que ha avançat a Finlàndia i França per a situar-se en tercer lloc. Luxemburg, Lituània i Països Baixos són els països que més han millorat el seu índex des de l’edició de l’any passat. Eslovènia és l’únic país que ha retrocedit en l’índex d’igualtat. Hi ha grans variacions en la puntuació d’igualtat de gènere entre països, variant des dels 83,9 punts de Suècia, fins als 52,6 de Grècia.

Quant a Espanya, obté una puntuació de 73,7 en sisè lloc en l’índex. La seva millor puntuació és en l’àmbit de poder, per les millores en la representació política i econòmica. On menys progrés s’evidencia és en l’àmbit de diners i treball.

A Catalunya, concretament, el salari mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes, Encara estem lluny d’eliminar la bretxa salarial en els sectors públic i privat. Veure també l’Informe de l’UGT Catalunya. 

Podeu accedir a l’Índex d’Igualtat de Gènere de la Unió Europea en aquest enllaç 


Santa Eugènia de Berga municipi compromès amb la igualtat de gènere.

L’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga ha obtingut el Distintiu per la igualtat de gènere, mitjançant la Norma SG CITY 50-50. Aquesta certificació d’àmbit internacional  reconeix la implementació de la perspectiva de gènere en les polítiques municipals. Laura Urtós Zazo, 3a. Tinent d’alcalde. Regidora de comunicació, educació i participació ciutadana de l’ Ajuntament de Santa Eugènia de Berga explica en aquest vídeo la importància de la certificació per al funcionament de l’ajuntament i de les polítiques locals dirigides a la ciutadania.

Les avaluacions que implica el procés de certificació s’han dut a terme a través de les entitats avaluadores homologades  per  l’Associació  Forgender  Seal.  Es tracta d’una iniciativa pionera en el nostre país, que té el suport de l’Institut Català de les Dones, i que impulsa, promou i posa a disposició dels municipis eines que afavoreixen la integració la implementació de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.

L’obtenció del Distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que   realitzen   les   institucions   per   aconseguir   la igualtat;  facilita  la  integració  de  la  perspectiva  de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania, incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.

Des de l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga som conscients de la dificultat i del repte que suposa aquest trencament dels paràmetres androcèntrics tan arrelats a la nostra societat, però l’assumim amb plena consciència atès que considerem que com a administració pública més propera a la ciutadania és la nostra obligació treballar per erradicar qualsevol forma de discriminació i/o violència per raó de gènere.

Pel què fa als reptes concrets que s’han marcat a la certificació de municipi per la igualtat podem trobar-hi a tall d’exemple: implementar el pla d’igualtat; elaborar i redactar un protocol contra l’assetjament; l’adhesió al protocol elaborat per la Generalitat de Catalunya contra l’assetjament sexual en l’oci; treballar amb els diferents agents socials, entitats…; elaboració d’un manual de llenguatge no sexista; així com, continuar treballant en l’àmbit de la sensibilització en l’apoderament de la dona i la lluita contra la violència masclista tant a nivell intern de l’Ajuntament com a nivell ciutadà.


Cal fer especial esment al fet rellevant que constitueix pel nostre municipi, l’aprovació per unanimitat del ple municipal del passat 27 de gener, del primer Pla d’igualtat   entre dones i homes de Santa Eugènia de Berga. Aquest pla és un pas més en el compromís institucional de treballar per la igualtat real entre dones i homes. Té com a objectiu remoure els obstacles que impliquin la pervivència de qualsevol mena de discriminació, amb la finalitat d’oferir condicions d’igualtat efectiva entre treballadores i treballadors de l’ajuntament, en tots els seus àmbits.

Del procés d’elaboració d’aquest pla hem de destacar i agrair la participació i implicació de tota la plantilla de treballadores de l’ajuntament, ja que han intervingut de forma directa en la seva elaboració no només a través de la seva representant sinó també a través de l’enquesta que se’ls va dur a terme.

Podeu consultar tota la informació relativa a l’obtenció del distintiu i al I Pla d’igualtat de dones i homes en aquest enllaç.