La llei, que posa el consentiment sexual en el centre de les relacions personals, s’aprova amb els vots en contra del PP i Vox i l’abstenció de la CUP.

Coneguda com la llei del només sí és sí, per haver estat inspirada en els lemes de les mobilitzacions feministes arran de la sentència de La Manada el 2018, el Congrés ha aprovat amb un ampli consens la llei de garantia integral de llibertat sexual, que per primer cop col·loca el consentiment sexual en el centre de les relacions personals. La norma també elimina la distinció entre abús i agressió i castiga la floreta “intimidatòria” i la difusió de vídeos sexuals.

L’exposició de motius destaca, al punt I, que les violències sexuals “constitueixen potser una de les violacions de drets humans més habituals i ocultes de quantes es cometen en la societat espanyola, que afecta de manera específica i desproporcionada a les dones i a les nenes, però també als nens”.

Es consideren violències sexuals, diu l’exposició de motius, “els actes de naturalesa sexual no consentits o que condicionen el lliure desenvolupament de la vida sexual en qualsevol àmbit públic o privat”, incloses les conductes tipificades en el Codi Penal, precisant a continuació que la llei orgànica projectada “pretén donar resposta especialment a les violències sexuals comeses en l’àmbit digital”, així com que “es consideren violències sexuals la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l’assetjament amb connotació sexual i la tracta amb finalitats d’explotació sexual”, i igualment “l’homicidi de dones vinculat a la violència sexual, o feminicidi sexual”.