Opinió: La Perspectiva de Gènere en l’Agenda Global 2020

Article de Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal

Les Nacions Unides tenen encara un repte gegantí pel que fa als drets de les dones, perquè continuen trobant-se en una situació de subordinació, opressió, discriminació i vulneració sistemàtica dels seus drets pel fet de ser dones.

El propòsit, doncs, és centrar-se en les causes i actuar davant les desigualtats entre homes i dones que persisteixen arreu del món i, sobretot, com superar unes barreres patriarcals tan fortament integrades en la majoria de les societats.

Des de Nacions Unides s’aposta per eradicar les desigualtats estructurals de gènere així com impulsar els drets de les dones i el seu apoderament des de 3 eixos principals:

1) Absència de violència contra les dones i les nenes amb accions concretes per prevenir i eradicar totes les formes de violència masclista;

2) Igualtat de gènere en la distribució de capacitats i accés a recursos i oportunitats, que entre d’altres inclou el treball digne i la remuneració equitativa, els drets econòmics, els drets sexuals i els drets reproductius;

3) Igualtat de gènere en la presa de decisions en tots els àmbits i espais.

ONU Dones esdevé defensora de les dones i les nenes; garanteix una veu en els diferents àmbits mundials, regionals i locals; i posa especial èmfasi en que la resta d’Objectius de desenvolupament humà incorporin la dimensió de gènere de forma transversal a través de fites i d’indicadors específics.

També està colocant en les agendes internacionals una reivindicació històrica dels moviments de dones i feministes com són les interseccionalitats. Aquestes mostrarien com, partint de les desigualtats de gènere entre les dones i els homes, s’entrecreuen altres formes de discriminació que agreugen i empitjoren l’exercici pel dels seus Drets Humans. Aquestes discriminacions múltiples són l’edat, la nacionalitat, l’ètnia, l’origen, la classe social, la discapacitat, o l’opció sexual, entre d’altres.

Està provat que el desenvolupament en sí mateix està en perill sense la dimensió de gènere. Si les estratègies per reduir la pobresa i les desigualtats no situen les dones en el centre, si no s’impliquen activament en els espais de participació, en la presa de decisions; si a més no poden accedir als drets bàsics com la salut i l’educació; si no poden ser veritables protagonistes en la construcció d’un model de desenvolupament sense discriminacions, el món perdrà l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se de forma sostenible, justa i equitativa.