Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

La societat civil és part de l’agenda 2030 i reivindiquem el nostre rol

Article de Marta Macias, presidenta de Forgender Seal en Social.cat

Nosaltres també formem part de la consecució de l’Agenda 2030, som corresponsables del seu assoliment, perquè com part que som de la societat civil organitzada, estem compromeses amb els principis i valors dels drets humans.

L’agenda 2030, a més de ser una agenda global, ens interpel·la a tots i totes, i volem ocupar un lloc destacat en la consecució dels 17 objectius en el nostre país. La responsabilitat no és exclusivament de les administracions públiques o del sector empresarial sinó també de la societat civil. I és la pròpia Agenda 2030, en el seu objectiu nº 17, que ens interpel·la a la col·laboració i al treball conjunt de tost els actors que conformem la societat, i és per això que l’associació Forgender Seal es crea i es posa marxa per impulsar eines que facilitin l’enfocament de gènere i drets humans en les polítiques públiqúes. Som corresponsables però també ens posicionem com un actor d’incidència política que vol assegurar-se que els poders públics actuen i impulsen veritables polítiques democràtiques i igualitàries. Perquè negar l’existència i la diferència són mecanismes del sistema patriarcal i hem dit prou a les polítiques estàndards masculines.

En l’actualitat s’està revisant i revalorant el paper que els governs locals i regionals en el disseny i l’aplicació de les agendes internacionals, com l’Agenda 2030 entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda de París o la Nova Agenda Urbana. Aquests compromisos internacionals serveixen de marc general per a l’aplicació de la normativa de gènere. Tots aquests compromisos impliquen una gran responsabilitat i representen un gran repte per als governs municipals, que sovint es troben amb dificultats per adaptar aquestes agendes al context local.

Aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones forma part integral de cadascun dels 17 ODS de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Garantir el respecte dels drets de les dones i nenes per mitjà de tots aquests objectius és l’única via per a obtenir justícia, aconseguir la inclusió, aconseguir economies que beneficiïn a totes les persones i cuidar el nostre medi ambient, ara i en les generacions futures.

Segueix llegint


“L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha rebut el distintiu per la igualtat de gènere SG City 50-50 que atorga l’associació Forgender Seal, un segell internacional que reconeix el seu lideratge en la integració de la perspectiva de gènere en les seves polítiques i actuacions. L’entitat avaluadora ha atorgat 1.482 punts d’un màxim de 1.800 al municipi, la qual cosa suposa que ostenti el nivell de “líder”, el màxim dels tres previstosNoticia a La Vanguardia 

Santa Coloma de Gramenet ha estat un dels tres primers municipis de l’estat en rebre el Distintiu per a la Igualtat de Gènere SG City 50-50 amb el nivell de municipi «capdavanter».

Aquest reconeixement valora i reforça el compromís històric de l’Ajuntament de Santa Coloma amb les Polítiques d’Igualtat així com amb la igualtat de gènere aplicada de forma transversal a totes les polítiques públiques. Destaquen accions específiques com la posada en marxa de La CIBA, del Protocol per un espai públic, d’oci i festiu lliure de violències masclistes i lgtbifòbiques, l’organització de jornades de referència com el I Fòrum Internacional sobre feminisme i pornografia o la creació de l’Observatori de Dades Obertes.

El Certificat també avalua les accions futures a les quals es comprometen els consistoris durant els pròxims dos anys (temps de validesa del distintiu). Així doncs, l’Ajuntament de Santa Coloma haurà d’anar implementant les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com a les seves polítiques públiques, durant el 2021 i el 2022.

Ahir, dijous 21 de gener, a La CIBA, l’alcaldessa de Santa Coloma, Sra Núria Parlón, va recollir el distintiu en un acte institucional, acompanyada de l’equip tècnic en Polítiques d’Igualtat que lidera la Sra. Maribel Cárdenas, coordinadora de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament. La Iniciativa pionera Norma SG City 50-50 és la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

El disseny d’aquesta certificació té en compte els tractats internacionals relacionats amb els drets humans de les dones i els compromisos de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i compta amb el suport institucional de l’Institut Català de les Dones, entre d’altres.

L’associació Forgender Seal, impulsora del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere, ha certificat prop de 50 municipis, aconseguint un impacte directe en les polítiques públiques municipals d’1 milió i mig de persones. Es crea així una xarxa de Municipis Igualitaris amb la Certificació SG City 50-50, en un context on la pandèmia de la Covid-19 està augmentant les desigualtats i ara més que mai, són necessàries les Polítiques Públiques Municipals amb Perspectiva de Gènere per minimitzar l’impacte negatiu de la crisi.

Més informació: Municipis Igualitaris SG CITY 50-50 

 


El Govern ha aprovat el Pla Viure Millor (Pla de Transició cap a la Reforma Horària) amb la voluntat d’assolir els compromisos recollits al Pacte per a la Reforma Horària signat el 17 de juliol de 2017 amb 110 institucions.

Amb aquest document, la Generalitat esdevé pionera a promoure un pla transversal de polítiques del temps i de reforma horària.

El pla preveu tres objectius estratègics.

  • Viure amb uns models de gestió del temps més eficients que augmentin el rendiment acadèmic i la productivitat.
  • Viure amb uns horaris més racionals i flexibles que facilitin la conciliació de la vida personal, laboral, formativa, associativa i familiar i fer-la corresponsable entre dones i homes.
  • Viure d’acord amb uns hàbits saludables que millorin el benestar i la qualitat de vida.

D’aquests tres objectius estratègics es desprenen onze objectius operatius amb 88 mesures concretes que desplegaran els departaments del Govern.

PDF del pla Viure Millo

La presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macias, va participar en l’Acte de presentació online del pla Viure Millor.


“La certificació a favor de la igualtat de gènere de l’àmbit municipal està ja beneficiant a  més d’1 milió i mig de persones”

5 Novembre

Des de L’Hospitalet del Llobregat, municipis com Lleida, Calella i Santa Coloma de Gramenet, a ciutats com Maó, Gavà, Sant Pere Pescador, Montmeló, o Llorenç del Penedès, Marratxí i  Sant Antoni Vilamajor, la certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal està ja beneficiant a  més d’1 milió i mig de persones.  

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

Com són els ajuntaments que s’incorporen al procés de certificació?

Son municipis amb tradició en Polítiques públiques d’Igualtat com és el cas de Sant Boi de Llobregat o Cerdanyola del Vallé,  Sant Just Desvern,  que la Certificació garanteix l’alineació amb la normativa nacional i internacional i permet la identificació i l’anàlisi de les desigualtats de gènere en temps de la covid -19.

Ajuntaments amb nous equips de govern, compromesos amb una Governança amb Perspectiva de Gènere, com Felanitx, Calaf, Vic, o Torrelles de Llobregat, és una oportunitat per facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.

Són governs amb mirada Internacional, en la Nova Agenda Urbana, i l’Agenda 2030 dels 17 ODS i en concret, tenen la mirada en la CEDAW, (Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona) pel que se senten interpel·lats per Nacions Unides per a utilitzar tots els mecanismes i quantes accions de discriminació positives siguin necessàries, per a eliminar les desigualtats de gènere.

Forgender Seal impulsa la Igualtat als Governs Locals d’Amèrica Llatina

Enguany, Forgender Seal porta el Distintiu SGC CITY 50-50 a Llatinoamèrica. Ha signat un acord amb l’Associació Incidir vinculada a la xarxa de regions del Mercosur, on s’està desenvolupant la primera prova pilot a Tandil, una de les ciutats més grans d’Argentina amb una població de 132 mil habitants.

Més Informació:

Marta Macías, presidenta Forgender Seal

info@forgenderseal.org

Altres notícies relacionades:

Xarxa Municipis Igualitaris

La Perspectiva de Gènere en l’Agenda Global


El passat 17 de juliol es va presentar el Pla Viure Millor de l’Oficina de la Reforma Horària, com una mostra clara del Govern per posicionar les polítiques públiques d’usos del temps en l’agenda global.

En l’acte de presentació va participar la presidenta de Forgender Seal,  Marta Macias, com a experta en Polítiques Públiques d’Igualtat de Gènere.

Compartim el vídeo de la seva intervenció en el marc d’aquesta presentació que va estar conduïda per la periodista Ruth Gumbau i van participar també: el director de l’Oficina de la Reforma Horària, Alexis Serra. L’etnògraf digital i empresari del sector de les noves tecnologies, Josep Maria Ganyet, l’empresària i fundadora de Bewel, Estel Mallorquí i la presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Elvira Menéndez, han estat els ponents de la presentació d’aquest pla dividit en tres eixos: la productivitat, la coresponsabilitat i els hàbits saludables.

Altres articles d’interès:

-Ampli acord institucional per impulsar les polítiques del temps a l’agenda local i global i per organitzar la International Time Use Week el 2020 i 2021

-El Consell Assessor per a la Reforma Horària encoratja a aprofitar l’experiència actual per impulsar el teletreball un cop recobrada la normalitat

 

 


"Sense quotes les dones no arribarem al poder"

Són temps de crisi, els governs de tots els nivells competencials de responsabilitat política i institucional han de prendre decisions importants que influiran la nostra vida en termes generals. És per això que la visió i expertesa de les dones ha de ser-hi en la presa de decisions.

El sistema de quotes garanteix una representació paritària 40/60 en tots els òrgans de direcció i decisió tant públics com privats. Les quotes de gènere són una via vàlida, per pal·liar una situació d’accés desigual entre homes i dones a càrrecs de responsabilitat.

En els consells d’administració de les grans corporacions europees que cotitzen en borsa, les últimes dades parlen d’un escàs 18,6% de presència femenina. Encara és insuficient.

Les quotes, per definició, aconsegueixen augmentar la representació de les dones, tracten de buscar la  igualtat d’oportunitats.

La paritat de gènere, entesa com una participació equilibrada d’homes i dones en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (polítiques, econòmiques i socials), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els gèneres. De fet, el grau de paritat de les institucions polítiques i econòmiques es considera actualment un indicador de la qualitat democràtica dels països, integrant-se aquesta dada en nombrosos índexs internacionals.1​2​3​ Una presència equilibrada d’homes i dones busca que es reflecteixi millor la composició de la societat.

Compartim aquesta entrevista que li va fer la periodista, Sra. Milagros Pérez – Oliva a Betevé, on parlen sobre les quotes i els reptes de la Igualtat en el segle XXI. 


Article de Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal

Les Nacions Unides tenen encara un repte gegantí pel que fa als drets de les dones, perquè continuen trobant-se en una situació de subordinació, opressió, discriminació i vulneració sistemàtica dels seus drets pel fet de ser dones.

El propòsit, doncs, és centrar-se en les causes i actuar davant les desigualtats entre homes i dones que persisteixen arreu del món i, sobretot, com superar unes barreres patriarcals tan fortament integrades en la majoria de les societats.

Des de Nacions Unides s’aposta per eradicar les desigualtats estructurals de gènere així com impulsar els drets de les dones i el seu apoderament des de 3 eixos principals:

1) Absència de violència contra les dones i les nenes amb accions concretes per prevenir i eradicar totes les formes de violència masclista;

2) Igualtat de gènere en la distribució de capacitats i accés a recursos i oportunitats, que entre d’altres inclou el treball digne i la remuneració equitativa, els drets econòmics, els drets sexuals i els drets reproductius;

3) Igualtat de gènere en la presa de decisions en tots els àmbits i espais.

ONU Dones esdevé defensora de les dones i les nenes; garanteix una veu en els diferents àmbits mundials, regionals i locals; i posa especial èmfasi en que la resta d’Objectius de desenvolupament humà incorporin la dimensió de gènere de forma transversal a través de fites i d’indicadors específics.

També està colocant en les agendes internacionals una reivindicació històrica dels moviments de dones i feministes com són les interseccionalitats. Aquestes mostrarien com, partint de les desigualtats de gènere entre les dones i els homes, s’entrecreuen altres formes de discriminació que agreugen i empitjoren l’exercici pel dels seus Drets Humans. Aquestes discriminacions múltiples són l’edat, la nacionalitat, l’ètnia, l’origen, la classe social, la discapacitat, o l’opció sexual, entre d’altres.

Està provat que el desenvolupament en sí mateix està en perill sense la dimensió de gènere. Si les estratègies per reduir la pobresa i les desigualtats no situen les dones en el centre, si no s’impliquen activament en els espais de participació, en la presa de decisions; si a més no poden accedir als drets bàsics com la salut i l’educació; si no poden ser veritables protagonistes en la construcció d’un model de desenvolupament sense discriminacions, el món perdrà l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se de forma sostenible, justa i equitativa.

 

 


Article d’opinó de la Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal, publicat a La Indepenent. 

Catalunya està descobrint el feminisme, són moltes les veus que situen la igualtat com l’eix principal de la democràcia i de la justícia. L’evolució en pocs anys ha estat molt important i han estat claus els nous referents femenins i feministes per a la construcció d’aquesta nova societat que vol ser més igualitària.

La lluita feminista més optimista té molts fronts i és molt conscient que la desigualtat de gènere té multitud de formes amb resultats canviants. La desigualtat es molta segons les circumstàncies, els àmbits, les relacions de poder, les característiques personals, els trets ètnics, l’edat, el nivell d’estudis o la situació econòmica, d’entre altres.

El concepte i les implicacions de les interseccionalitats són la base d’una correcta incorporació de la perspectiva de gènere. Les polítiques d’àmbit públic i privat han d’avançar i saber diferenciar la tipologia de discriminacions per raó de gènere perquè no totes les dones són iguals, ni totes han tingut les mateixes oportunitats.

Dos exemples poden il·lustrar masclismes directes o indirectes, circumstàncies i realitats ben diferents, però que perpetuen les desigualtats i estigmatitzen les dones.

Una d’aquestes realitats està vinculada a la dona de raça negra. Sovint vinculem la pobresa amb el continent africà. I quasi sempre amb la dona negra i s’accentua la discriminació atribuint-li exclusivament el rol de mare. Desapareix la dona com subjecte de dret i es converteix en un reclam per a la solidaritat.

No es percep la dona com a titular de dret que busca la igualtat i la justícia malgrat la seva limitació de recursos i la manca de lleis que l’empara. Es podria donar a conèixer i per tant, reconèixer la seva lluita en pro de la igualtat, deixar d’amagar les lleis discriminatòries que l’arraconen, i denunciar els governs que perpetuen les discriminacions. Hauríem de ser una societat prou madura per reclamar una imatge valoritzadora i rebutjar la perpetua desigualtat.

El segon exemple intersectorial és l’assetjament laboral masclista, dones apoderades on l’escletxa salarial o el càrrec no és la qüestió. Com he dit, la discriminació per raó de gènere té moltes cares, a vegades és tan subtil que pots dubtar de si qui l’està exercint n’és prou conscient del seu comportament masclista.

L’assetjament laboral masclista, encara avui, està per denunciar. Situacions com no respondre als informes enviats o a les propostes fetes, no convocar a reunions on els temes a tractar són de l’àrea de responsabilitat, poques o cap resposta més enllà d’un somriure, no deixar marge a la participació en la presa de decisions, reunions amb veus autoritàries i formes posturals agressives. O les contraordres a l’equip, retirar veladament la responsabilitat del pressupost que es gestiona o repetir una idea que fa dos minuts ha donat una dona i que ara “ell”, repeteix fent-se-la seva.

Aquest comportament masclista pot ser constant o dilatat en el temps i tot sovint és protagonitzat per líders que amb el micròfon a la mà o amb un tuït ràpid es declaren defensors dels drets humans de les dones.

La diferència entre les dues situacions són moltes, però coincideixen en que són actuacions masclistes i que cap dels dos supòsits són denunciables, perquè estan amagades i  tot és molt subtil.


Aquest distintiu reconeix el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat entre homes i dones.

Aquest matí, s’ha celebrat l’acte d’entrega del distintiu per a la igualtat de gènere SG CITY 50-50, a l’Espai Municipal Can Saleta. L’acte ha comptat amb la participació de Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, i Cindy Rando, regidora adjunta a l’alcaldia responsable de l’Àrea d’Igualtat i Drets Civils.

Al llarg dels darrers anys l’Ajuntament de Calella ha intensificat el seu treball per a impulsar les polítiques municipals que permetin avançar socialment a favor de la igualtat de gènere. En aquest sentit, la regidora adjunta a l’alcaldia responsable de l’Àrea d’Igualtat i Drets Civils, Cindy Rando, ha explicat que “des de l’Associació Forgender Seal s’ha fet un pla de compromís on es recullen les prioritats que s’han de treballar per entre tots aconseguir aquesta igualtat, i és per això que avui ens fan entrega d’aquest distintiu”.

Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, ha felicitat a l’Ajuntament per la feina feta alhora d’obtenir aquest certificat: “Les institucions tenim molt a fer, nosaltres com a Generalitat de Catalunya i des de l’Institut Català de les Dones tenim el mandat de fer efectiva la llei 2015 d’Igualtat de Dones i Homes, però també els ajuntaments, que son la institució més propera a la ciutadania i la que implementa mesures que fomenten la igualtat”.

El reconeixement obtingut és la certificació del compliment de la Norma SG CITY 50-50, la primera d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. La norma ha estat dissenyada d’acord a les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic. Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, ha celebrat que “Calella se suma a aquest esforç per sortir de la zona de confort i que vol comprometre’s públicament a treballar i ampliar els seus esforços a favor de la igualtat de gènere. És evident que Calella ja estava treballant pels drets de les dones i ara incorporant la perspectiva de gènere en totes les seves actuacions”.

L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, ha tancat l’acte convidant a tota la ciutadania a participar a totes les activitats que Calella ha organitzat al llarg del mes per commemorar el Dia Internacional de les Dones. Així mateix ha destacat que “només podrem ser igualitaris, justos, solidaris i humans si no es tracta per gènere, es tracta per persona. Tothom ha de ser militant de la justícia social perquè no hi ha major justícia que no ser tractat per gènere, sinó ser tractat com a condició humana de preparació professional, d’aptitud i d’actitud”.

L’acte d’entrega del distintiu per a la igualtat de gènere SG CITY 50-50, s’emmarca dins dels actes organitzats pel Dia Internacional de la Dona.

Clip Resum de l’Acte de Lliurament del Distintiu: