Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

L’Ajuntament de Castelldefels ha renovat el distintiu per la Igualtat de Gènere Norma SG City 50-50, una eina per facilitar el repte d’avançar cap l’objectiu d’esdevenir ciutat feminista. Permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. Concedida per l’associació sense ànim de lucre Forgender Seal, és la primera certificació internacional existent en aquest àmbit i també la primera que es concedeix de forma específica als municipis pel seu compromís polític i estratègic amb la igualtat efectiva entre dones i homes.

L’acte de lliurament del distintiu ha tingut lloc aquest dijous 8 de febrer al Saló de Plens amb la participació de la regidora d’Igualtat, Cristina Corona, i la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macías. Per part del consistori, també han estat presents les regidores Mar Sicilia (Promoció Econòmica, Foment de l’Ocupació i Comerç), Pakita Cruz (Esports, Salut i Consum), i el regidor Ramon Amador (Educació, Cooperació i Solidaritat), i regidors i regidores dels grups de l’oposició.

 

L’Ajuntament de Castelldefels  va aconseguir per primer cop aquesta distinció l’any 2021. Ara la renova després d’haver passat de forma satisfactòria el procés d’auditoria de compliment del pla de compromisos dels dos primers anys.

L’obtenció del distintiu suposa que durant dos anys, l’Ajuntament haurà d’implementar les accions recollides en el Pla de Compromís en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:

  • -Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
  • -Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques comarcals.
  • -És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El govern local de Castelldefels entra a formar part de la comunitat de municipis que renova el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit comarcal. Altres municipis que l’han renovat són Algaida, Cabrera de Mar, Calaf, Manacor, Montblanc, Sant Joan Despí o Santa Coloma de Gramenet.


Parlament de les Dones. “Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes”

Marta Macias, presidenta de Forgender Seal, participa a la segona jornada del #ParlamentDelesDones. Una sessió en la qual diputades i representants d’entitats del Consell Nacional de les Dones de Catalunya hem ocupat els escons del Parlament de Catalunya per a reivindicar l’erradicació de les violències masclistes.

El Parlament de les Dones és una iniciativa del Parlament de Catalunya amb la col·laboració del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) oberta a la participació de les entitats feministes i de dones rellevants de la societat catalana.

Els objectius de la iniciativa són estrènyer vincles i fer xarxa entre els col·lectius i les entitats de dones, d’una banda, i les diputades, de l’altra, per a consolidar complicitats, mostrar un compromís comú i facilitar la participació de les entitats de dones en l’agenda política del país, amb propostes i eines que els grups parlamentaris puguin assumir en l’elaboració de les lleis, la reforma de les ja existents i les pràctiques del dia a dia de la institució. La iniciativa s’emmarca en l’impuls de les polítiques d’igualtat que promou el Parlament i que el Pla d’igualtat de gènere preveu que es reediti en cada legislatura.

En la segona sessió del Parlament de les Dones el passat divendres 24 de novembre, es va aprovar per unanimitat la Declaració “Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes”

Destaquem alguns dels punts forts de la Declaració:
a) Promoure programes educatius i de formació obligatòria per a reconèixer i afrontar totes les formes de violència masclista, destinats a diversos professionals, especialment de l’àmbit judicial i policial, per a evitar la revictimització.

b) Fer palès que totes les administracions públiques i els governs dels diferents nivells han de legislar per a garantir un espai digital lliure de violències masclistes i d’atacs als drets humans, amb una perspectiva de gènere que tingui en compte la interseccionalitat.

c) Assignar més recursos humans i econòmics a les institucions i els organismes locals i nacionals, i també a les organitzacions i els moviments de dones i de defensa dels seus drets.

d) Considerar la violència política contra les dones amb responsabilitats públiques o polítiques un atac a la ciutadania que coacciona la seva capacitat d’incidència i representació.


Reportatge de Sandra Vicente, periodista a El Diari de l’Educació. 

El CFPA del Masnou és la primera escola d’adults en rebre el Distintiu Violeta, un reconeixement que atorga l’associació For Gender a centres i administracions que compten amb un pla amb una bona perspectiva de gènere.

Una classe d’informàtica no és només una classe d’informàtica. No necessàriament. Aprendre a fer servir un ordinador, controlar els programes i dominar les xarxes socials són competències útils més enllà del pragmatisme. Igual que ho pot ser aprendre a llegir o a parlar català. Aquests aprenentatges són una porta oberta a l’empoderament, a l’alliberació de les dones. Sobretot d’aquelles de les que menys se’n parla: les migrades i les d’edat avançada.

“He passat de netejar la pols a un ordinador a fer-lo servir”. Aquesta frase la va pronunciar una de les alumnes del Centre de Formació de Persones Adultes (CFPA) del Masnou, un dels pocs centres educatius i el primer CFPA de Catalunya en rebre el Distintiu Violeta. Es tracta d’un reconeixement atorgant per l’associació For Gender, que analitza les polítiques de gènere i d’igualtat d’escoles i administracions.

Són pocs els distintius que s’han donat perquè For Gender és exigent. A través d’un qüestionari, s’avaluen diverses àrees d’acció. Les més fluixes solen ser el combat contra els estereotips i rols de gènere. “No són coses simbòliques, sinó que tenen afectacions a la vida real. Si no, per què, arribades a una edat, a les nenes els deixen d’agradar les mates?”, es pregunta Marta Macias, vicepresidenta de For Gender, qui apunta que els centres també suspenen en protocols de resolució de conflictes o prevenció de la violència de gènere.

Però aquests són aspectes que el CFPA del Masnou té ben lligats. A banda dels protocols, en aquest centre la coeducació té un paper molt rellevant al pla d’acció tutorial. “Ens centrem en la formació al professorat. És important que nosaltres reflexionem i revisem les nostres creences”, apunta Marta Neira, docent i responsable del programa de coeducació. Cada mes, els i les professores tenen un espai de debat on, a més de parlar entre ells, aprofiten per adaptar les propostes coeducatives a la realitat del centre.

I és que en aquest espai aposten per un “feminisme interseccional”. A més de promoure el llenguatge no sexista i commemorar les jornades internacionals, fan propostes molt transversals, treballades de manera integral a totes les classes, adaptades al tipus d’alumne i les seves necessitats. “Si veiem que, entre els més joves, és normal que les parelles es revisin els mòbils, treballem la visió estereotipada de l’amor romàntic”, posa d’exemple Neira.

Centre de Formació de Persones Adultes (CFPA) del Masnou | Cedida

L’alumnat del CFPA del Masnou és molt feminitzat (gairebé el 70% de les alumnes són dones), sobretot en els cursos d’informàtica o anglès, on el percentatge puja fins al 80%. Una altra dada destacada és que la meitat són persones nouvingudes, la majoria del Magreb. Per això, tenen molt d’èxit els cursos d’alfabetització i de català i castellà, on el perfil és més jove, d’entre 17 i 20 anys.

Tenint en compte aquests perfils, el professorat del centre ha treballat diversos projectes amb els quals poder posar l’accent en la integració de l’alumnat migrat, sense perdre la perspectiva de gènere. “Pots tenir un pla de coeducació meravellós, però si no s’adapta al teu alumnat, no serveix absolutament per a res”, assegura Neira.

Alguns exemples de projectes d’èxit són l’Afa o el Parla’m de tu. El primer, vinculat al pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, estava pensat pels alumnes dels cursos d’alfabetització. Mentre es treballaven els continguts curriculars, una dinamitzadora impulsava debats que se centraven en les discriminacions que havien patit aquestes dones, tant pel seu gènere com pel seu origen.

“Moltes explicaven que elles es quedaven a casa ajudant les seves mares, mentre els seus germans anaven a l’escola”, apunta Neira, qui insisteix en que les claus de gènere són importants per entendre factors globals com les taxes d’analfabetisme.

L’altre projecte, el Parla’m de tu es basa a donar la paraula a les dones acabades d’arribar, per tal que expliquin trets de la seva cultura i països d’origen. Elles parlen en la seva llengua i el que expliquen és traduït per alumnes, també migrats, però estudiants dels cursos de català i castellà. Així, mentre uns practiquen la llengua, les altres “s’empoderen i dominen l’escena, quelcom que com a dones se’ls ha negat”, apunta Anna Balagué, directora de l’escola.

“Són analfabetes, però tenen veu”, afegeix Neira. Sovint són dones a les quals no s’escolta i aquesta activitat els dona un altaveu que se sent fora de l’escola. El CFPA del Masnou és un centre molt petit, amb 160 alumnes i 4 docents. “La nostra massa crítica és limitada”, apunta Neira. Per això, els actes que celebren els obren a qualsevol persona que hi vulgui anar. Normalment, són un èxit i concentren més de 40 assistents. “La riquesa dels debats creix exponencialment”, asseguren.

Les dones parlen dels seus processos migratoris, són crítiques amb els seus governs i exposen, sense pels a la llengua, la seva realitat i les discriminacions que pateixen. “Els locals queden bocabadats”, apunta Balagué, qui destaca l’efecte sensibilitzador que tenen aquestes activitats.

“Mai no és tard per canviar les coses”

Sovint, quan es parla de coeducació es tendeix a pensar en primària i secundària. Fins i tot en educació infantil. Etapes de l’educació obligatòria, claus pel desenvolupament de la personalitat i les habilitats socials dels infants. Però, igual que darrerament s’aposta per l’educació al llarg de la vida, des del CFPA del Masnou també aposten per la coeducació al llarg de la vida. “Mai no és tard per canviar coses”, assegura Marta Macias, de For Gender.

Les dones de més edat i les migrades pertanyen a generacions i països en els quals el feminisme pot no haver tingut tanta incidència. “Estem acostumades a veure dones molt cansades, fartes d’assumir tasques domèstiques i ordres per part dels homes”, explica Neira, qui assegura que la formació i el fet de tenir espais de confiança ajuda molt a l’empoderament i la conscienciació de les alumnes.

“És important visibilitzar certes situacions, com el racisme o la violència de gènere”, afegeixen des del centre. Per això donen molta importància a la creació i actualització dels protocols davant casos d’agressió o discriminació, encara que, sovint, suposin que els docents i membres del claustre s’hagin de qüestionar i revisar les seves pròpies idees preconcebudes.

“Estem vivint un boom de polítiques feministes, però no hi estem incorporant la importància de l’autoavaluació. Si volem seguir avançant, és necessari”, assegura Macias, que destaca la feina del CFPA del Masnou i de totes aquelles escoles i administracions que són conscients de la responsabilitat que tenen a les seves mans en el camí per assolir la igualtat real.

Font de la notícia. El Diari de l’Educació 


Com hauria de ser un model de ciutat més igualitària? “En el 2050 el 80% de la població viurà a les ciutats. Les ciutats han de trencar amb la bretxa de gènere i les desigualtats socials”

Escolta el podcast del programa Lideratges d’Onda Cero Catalunya amb Ariadna Belver Comin “Ciutats igualitàries” amb la participació de : Marta Macias Quesada, presidenta de Forgender SealAlba Riba, regidora de Polítiques d’Igualtat i LGTBI Ajuntament de Gavà, Antònia Pulido, regidora d’Igualtat Ajuntament de Sant Pere de Ribes, i Rosa Cursach, directora Insular d’Igualtat i Diversitat Consell de Mallorca.

Enllaç a tota la conversa: https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/audios-podcast/lideratges/lideratges-ciutats-igualitaries_202303306425cf0f2f8deb00012de2d1.html
Compartim els missatges més destacats de la tertúlia.

Marta Macias

Rosa Cursach

Antònia Pulido

Alba Riba


Que la igualtat de gènere és urgent, ho sabem tots els homes i les dones feministes. Però quines accions concretes podem dur a terme per fer-la real?

Per donar contingut a aquest debat, l‘Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona engega la campanya #IgualtatÉsUrgent8M, en el marc de la celebració del Dia Internacional de les Dones, on demanen a dones professionals i expertes què és més urgent per a per aconseguir la igualtat.

Aquest és vídeo de Marta Macias, directora Executiva de Coop4equality i consellera d’ODEE Cambra de Comerç de Barcelona.

Juntes arribarem més lluny 
Mira tots el materials de la campanya https://bit.ly/3Fw1Ino


Amb motiu de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el programa Inspira’t de Ràdio Rubí ha fet un programa especial i ha convidat a Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal.

Com podem combatre el sistema patriarcal? Estem en una zona geogràfica on es defensen els drets humans de les dones? Quin rol juga l’administració local en la integració de la Igualtat a les ciutats? La resposta a aquestes i altres preguntes en la conversa de Marta Macias Quesada amb Conchita Fernández de la Cruz directora del programa Inspira’t de Ràdio Rubí

👉🏽Enllaç a l’entrevista sencera https://lnkd.in/dwnfneFX


 

 

Artícle publicat per Marta Macias Quesada amb el suport de la Junta de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

El racisme institucional té un nom i el sap tothom. Tenim clar com es diu el que va fer Hitler. Però, en canvi,  el que fan certs governs contra les dones no té nom.

A l’Afganistan, per exemple, hi ha la prohibició completa del treball femení fora de les pròpies llars; les dones no poden estudiar ni en escoles ni universitats i estan obligades a portar burca.

A l’Iran, les dones necessiten el permís masculí per estudiar, treballar o viatjar, no tenen dret a l’herència en cas de tenir germans i les nenes poden ser obligades a casar-se a partir dels deu anys.

En països com Benín, Burkina Faso, Camerun, Txad, Costa d’Ivori, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Iraq, Kènia, Mali, Mauritània, Níger, Nigèria, República Centreafricana, Senegal, Serra Lleona, Somàlia, Sudan, Tanzània, Togo, o Iemen,  la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats són pràctiques generalitzades.  

Al Iemen, davant d’un tribunal, una dona només es considera la meitat d’una persona; és a dir, «el testimoni de dues dones és igual al testimoni d’un sol home». A més, es prohibeix a les dones atestar en casos d’adulteri, de calúmnia o de robatori.

Com altres països, Iemen té un sistema polític on les dones no són subjecte de dret i, per tant, no tenen cap refugi civil o polític que les protegeixi. Són països on la indefensió de les dones és una constant i on la desigualtat va més enllà de la possibilitat d’accedir a les oportunitats. Països regits per un sistema polític on el patriarcat és inquisidor i on el poder dels homes només s’aconsegueix  a través de la violència.

Lapartheid va posar nom al racisme institucional pel qual el govern de Sud-àfrica legitimava la segregació o separació de la població per motius racials o ètnics, i sotmetia la població negra a un tracte discriminatori. L’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 2002 va definir l’apartheid com «un acte inhumà comès en el context d’un règim institucionalitzat d’opressió i dominació sistemàtiques d’un grup racial per sobre qualsevol altre grup racial realitzat per mantenir aquest règim».

Tenir el nom d’apartheid va facilitar definir el sistema instaurat a Sud-àfrica. Permetia definir un sistema polític basat en una determinada conducta racista, que es diferenciava del racisme pel fet d’estar institucionalitzat i legitimat per un govern.

El nom i la definició d’aquest tipus de racisme va facilitar que passés a classificar-se com a crim de lesa humanitat i que s’incorporés específicament i amb el nom d’apartheid a l’article 7 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 2002. Aquest article estableix una llista de crims de lesa humanitat, i ho són, tal com estableix l’article, quan es cometen com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d’aquest atac.

El món sencer va fer un pas endavant en considerar l’apartheid com a crim terrible i dolós contra la humanitat. Ara hem de buscar un nom que faciliti la denúncia dels governs que odien les dones, que en legitimen el maltractament i la degradació de forma expressa i generalitzada. Busquem un nom per denunciar els governs que esclavitzen les dones obligant-les a cobrir el seu rostre, que els prohibeixen l’accés a l’educació o els fa impossible tenir un mitjà de subsistència. És un atac generalitzat, sistemàtic i conegut contra una part de la població civil, en aquest cas les dones i les nenes, i és per tant un crim de lesa humanitat.

Posar nom a les coses és el primer pas per saber de què parlem. Tenim identificats els països: són, entre d’altres, els governs de l’Afganistan, Iemen, Iraq, Aràbia Saudita o l’Iran. Busquem un nom, denunciem i demanem a Nacions Unides i la Cort Penal internacional que s’inclogui com a crim de lesa humanitat. Ara és l’hora que les democràcies desemmascarin els governs misògins i els portin davant de la justícia. Portem la lluita fins al final.

Posem-hi un nom clar i universal. Un nom per descriure la violació de drets fonamentals de les dones i només pel fet de ser-ho.

Proposo un nom: Estat contra les dones. State against Women. SAW.

La idea ja està llançada.

 


Concepción del Uruguay, la segunda ciudad de Argentina en iniciar el proceso de certificación SG CITY 50-50 por la Igualdad de género

El passat divendres  2 de desembre del 2022 es va signar l’acta d’acord amb la Municipalitat de Concepción de l’Uruguay municipi de més de 73 mil habitants, distribuït entre els districtes Molino i Tala del departament Uruguai (del qual és capçalera) a la província d’Entre Ríos, l’Argentina, pel qual realitzarà el procés de validació del segell internacional d’equitat de gènere.

Junt amb Marta Macias, representant de l’entitat a nivell internacional i de Sandra Miguez, delegada de l’organització, l’intendent de Concepción de l’Uruguai Martín Oliva va signar l’acta d’acord pel qual es compromet en un procés que li atorga al Municipi el “Segell d’equitat”.

L’associació Forgender Seal té com a finalitat social la d’impulsar l’exercici i defensa dels drets humans de les dones, drets reconeguts i garantits en la “Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona” (Cedaw) i es compromet a treballar pel compliment dels objectius marcats en la “Plataforma d’acció de Pequín” i de la “Agenda 2030” per al “Desenvolupament sostenible de Nacions Unides”, incorporant en la seva metodologia de treball la integració de la perspectiva de gènere en els seus sistemes de gestió.

L’obtenció del distintiu atorga visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per a aconseguir la igualtat entre dones i homes. Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius, contribueix a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania, incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.

L’intendent Oliva va assenyalar “El Municipi té el compromís de continuar treballant per a aconseguir estàndards més equitatius i igualitaris en totes les àrees de gestió, i per això treballem dia a dia. Aquest conveni, permetrà concretar un monitoratge per a millorar les metes que ens hem proposat en aquest objectiu de desenvolupament”

Per la seva part Marta Macías va dir que “Des de l’associació Forgender Seal vam mostrar el nostre agraïment i satisfacció pel compromís de la municipalitat de Concepción de l’Uruguai a favor de la igualtat de gènere. La certificació Sg CITY50-50 i el posterior atorgament del distintiu municipal a favor de la igualtat són eines que faciliten la incorporació de la perspectiva de gènere de manera holística en tota la Governança local i en segona instància reconeix i visibilitat el treball de la municipalitat a favor de la construcció d’una democràcia paritària”.

Notícia dels mitjans locals.

1- La Histórica tendrá el sello de Equidad de Género
https://lacalle.com.ar/la-historica-tendra-el-sello-de-equidad-de-genero/2- Concepción del Uruguay tendrá sello de Equidad de Género
https://uruguayenses.com/concepcion-del-uruguay-tendra-sello-de-equidad-de-genero/

3- Concepción del Uruguay tendrá sello de Equidad de Género
https://aldiaentrerios.com.ar/concepcion-del-uruguay-tendra-sello-de-equidad-de-genero/

4- Concepción del Uruguay tendrá sello de Equidad de Género
https://amperiodismomovil.com/index.php/2022/12/03/concepcion-del-uruguay-tendra-sello-de-equidad-de-genero/

5- La Histórica tendrá sello de equidad de género

https://www.elmiercolesdigital.com.ar/la-historica-tendra-sello-de-equidad-de-genero/

6- Concepción del Uruguay tendrá sello de Equidad de Género

http://m.apfdigital.com.ar/despachos.asp?cod_des=380108

 


L’Ajuntament de Montmeló ha renovat el distintiu SG City 50-50 que atorga l’Associació Forgender Seal i l’acredita com a municipi que treballa per la igualtat de gènere.

Dijous 24 de novembre va tenir lloc l’acte institucional de la Renovació del Distintiu SG CITY 50-50  a la Sala de la Concòrdia, dins els actes del 25N, i previ a la xerrada sobre Violència vicària. A l’acte van participar Pere Rodríguez, alcalde de Montmeló, Maria del Mar Hernández, regidora de Mobilitat i Transport i Marta Macias, presidenta de lAssociació Forgender Seal.


Amb la renovació d’aquest distintiu, l’ajuntament vol visibilitzar el seu compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.

La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació, el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. Aquesta norma posa a disposició dels municipis eines que afavoreixen la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.

A mitjans del 2020, l’Ajuntament va iniciar el procés per obtenir aquest distintiu, un segell de qualitat que reconeix la tasca i els compromisos de les institucions en la lluita per la igualtat de gènere. A l’octubre d’aquell any, l’ajuntament rebia el distintiu com a municipi compromès amb la igualtat de gènere. Rebre el segell implicava comprometre’s a desenvolupar una sèrie d’accions a favor de la igualtat de gènere. Durant dos anys, l’Ajuntament ha impulsat diverses mesures per introduir la perspectiva de gènere en les diferents regidories, fet que s’ha concretat en accions en matèria de serveis socials, joventut, cultura, esports, promoció econòmica, recursos humans, etc.


Entre setembre i octubre d’aquest any, l’Associació Forgender Seal va verificar el nivell de compliment dels compromisos adquirits per l’Ajuntament, i les accions dutes a terme. Aquest procés d’avaluació ha estat favorable i, per tant, Montmeló ha obtingut la renovació del Segell City 50-50 i segueix sent un municipi acreditat per la igualtat de gènere. Un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament assumirà nous compromisos per seguir treballant per la igualtat de gènere.


L’obtenció d’aquest distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.

Com a iniciativa innovadora, l’Ajuntament de Montmeló està treballant des de l’àrea de Feminisme i Igualtat amb la voluntat d’impulsar la creació d’una xarxa municipal d’establiments contra les violències masclistes i LGBTIfòbiques, que portarà per nom “Portes Liles”.

L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha estat l’encarregada de fer l’acompanyament perquè l’Ajuntament pogués obtenir aquesta certificació, així com la renovació que s’ha obtingut recentment.

Font de la notícia. Ajuntament de Montmeló 


L’Ajuntament de Vilassar de Dalt ha estat reconegut amb el Distintiu SG City 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal que atorga l’Associació Forgender Seal. És el primer segell en l’àmbit internacional que reconeix la tasca i els compromisos de les institucions en la lluita per la igualtat de gènere.

El passat 21 de novembre es va celebrar l’acte de lliurament de la certificació a la sala de plens de l’ajuntament de Vilassar de Dalt amb la participació de Carola Llauró, alcaldessa de Vilassar de Dalt, Carme Terradas, regidora d’Igualtat i Feminisme, Marta Macias, presidenta de Forgender.

Vilassar de Dalt obté el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere.

Remei Sáez, directora de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere va impartir la conferència “Prevenció de les violències masclistes”. 

L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha reconegut l’Ajuntament de Vilassar de Dalt amb el distintiu SG CITY 50-50, el primer segell d’àmbit internacional que certifica els compromisos assumits pels governs locals amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat. Amb aquesta distinció l’Ajuntament de Vilassar es compromet a seguir tirant endavant accions per a la igualtat de gènere durant els propers dos anys, moment en què es tornaran a avaluar els compromisos de les diferents àrees municipals en aquest sentit.

El distintiu s’atorga seguint un procés d’avaluació i certificació dels compromisos adquirits per l’administració local que té en compte les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets de les dones i de les persones LGTBIQ+, el desenvolupament humà i les ciutats. En una primera fase, l’Ajuntament de Vilassar de Dalt haurà d’anar implementant les accions a que s’ha compromès. En una segona fase, passats dos anys, l’Associació Forgender Seal verificarà si s’han dut a terme els compromisos adquirits i, un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament haurà d’assumir-ne de nous.

L’obtenció d’aquest distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la  integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.

La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació, el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. El Distintiu per la igualtat de gènere s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (l’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana).

L’Associació FORGENDER SEAL, sense ànim de lucre, té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat. L’associació compta amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Consell Insular de Mallorca i dona suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides