L’Associació Forgender Seal ha atorgat el Distintiu per a la Igualtat de Gènere a l’Ajuntament de Lloret de Mar. Es tracta d’una llicència que certifica que el consistori lloretenc ha implementat polítiques i actuacions per a la integració de la perspectiva de gènere en l’administració municipal.
Aquest distintiu s’entrega d’acord amb l’avaluació realitzada seguint l’anomenada Norma SG CITY 50-50. Aquesta té per objectiu analitzar com els diferents departaments de l’Ajuntament aborden les qüestions de gènere, ja sigui en la seva política de govern o en les accions específiques de les diferents àrees municipals. Entre les condicions que cal complir per obtenir el distintiu hi ha: potenciar les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; revertir les desigualtats de gènere i promoure el desenvolupament humà i sostenible; corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes; i la promoció de polítiques, plans i programes socials que busquin la realització de drets i la millora de capacitats.
Per a fer la puntuació de l’autodiagnosi d’avaluació de la gestió municipal en matèria d’igualtat de gènere, s’hi diferencien tres blocs. En el primer, es valora el lideratge, la gestió interna i les capacitats del municipi, amb un màxim de 104 punts, dels quals Lloret de Mar n’ha obtingut 60. El segon bloc fa referència a la promoció dels drets humans de les dones, en què el municipi ha sumat 146 punts dels 176 possibles. Finalment, el tercer punt parla de la promoció d’un entorn lliure de violències i discriminacions, en què el consistori compta amb la màxima valoració: 50 punts.
Amb tota la tasca, liderada des de l’àrea d’Igualtat, Lloret de Mar ha rebut el distintiu que atorga l’Associació Forgender Seal. L’alcalde, Adrià Lamelas, ho ha valorat de manera molt positiva i ha assenyalat que “des del consistori donem molta importància a la igualtat de gènere i hem de continuar avançant en aquest sentit, perquè tothom ha de tenir les mateixes oportunitats i condicions, sigui quin sigui el seu sexe”. Per la seva part, la regidora d’Igualtat, Míriam Rodríguez, ha explicat que “amb aquesta certificació, persistirem en les polítiques d’igualtat de gènere, per mantenir la bona feina que s’està fent i per millorar algunes de les mancances que hem pogut detectar”.
El Distintiu per a la Igualtat de Gènere d’àmbit municipal és renovable i té una vigència de dos anys. Per tant, per a mantenir-lo més enllà del 2026, l’Ajuntament de Lloret haurà de continuar complint les condicions que demana la Norma SG CITY 50-50, donant continuïtat als aspectes positius que té ara mateix el consistori en matèria d’igualtat de gènere i millorant els punts febles que s’han detectat al llarg de l’avaluació.
El IV Fòrum Municipis Certificat amb el Distintiu SG CTY 50-50 a favor de la Igualtat serà el 18 d’octubre de 8.30h a 17h a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet.
Aquest fòrum celebra la col·laboració i el compromís continu en la lluita per la igualtat de gènere. Aquest fòrum reunirà representants de municipis que han obtingut la certificació de FORGENDER SEAL, destacant les seves iniciatives i èxits. Properament publicarem el programa.
Reserveu la data (18 d’octubre) i prepareu-vos per a un dia de:
Entrevistem a representants del món local sobre la valoració de la Certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal.
1) Sobre quines polítiques voleu incidir en la legislatura i per què són prioritàries en el pla de compromís?
És prioritat incidir en l’Atenció a les dones víctimes de violència de gènere i violència masclista i també és prioritari dur a terme campanyes i accions de prevenció, com per exemple el desplegament de Punts liles, per aconseguir espais de festa i d’oci segurs i establir aliances amb l’oci privat. També és cabdal l’elaboració i aplicació del Protocol intern per a l’abordatge de l’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere en l’àmbit laboral de l’Ajuntament de Castelldefels i el Protocol d’abordatge de les violències masclistes en l’àmbit esportiu. És prioritat també avançar cap a la transversalitat en Politiques d’igualtat per a integrar la perspectiva de gènere i la Igualtat en totes les àrees d’acció governamental.
2) Com us ajuda internament el procés de certificació?
El procés de certificació ha significat un abans i un després pel que fa a la transversalitat de les polítiques d’Igualtat a Castelldefels. La sistematització, i el rigor i valgui la redundància “el compromís” de l’Ajuntament per a complir el pla de compromisos i la obtenir la renovació del distintiu, ha suposat haver de treballar de forma coordinada entre les diferents àrees de gestió, fet que valorem de forma molt positiva i que ha suposat un salt endavant per a moltes àrees municipals que han abordat accions amb perspectiva de gènere, en algun cas per primera vegada.
Podem dir doncs que la certificació està resultant ser una eina que ens permet vetllar, des de les diferents àrees, per unes polítiques més inclusives i equitatives i alhora ens està afavorint establir aliances que ens permetran de ben segur seguir avançant cap a una transversalitat efectiva de la perspectiva de gènere.
3) Quins són els reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local?
L’agenda feminista és una eina crucial per a la construcció d’un món més igualitari i just. El que ens proposem sobretot és sumar esforços per a anar totes i tots en una mateixa direcció i fer front així amb més força a desafiaments que requereixen d’atenció urgent, com pot ser implementar mesures efectives per a la prevenció i la intervenció en situacions de violència masclista i garantir la seguretat de les dones.
La lluita per la igualtat de gènere és una tasca constant i col·lectiva que requereix l’esforç de totes i tots.
4) Com esteu aplicant la tecnologia/ IA/Gestió de Dades/ en les polítiques d’Igualtat?
L’aplicació de la tecnologia i la Intel·ligència Artificial és un repte que tenim per endavant i encara no som conscients del tot del ventall d’oportunitats que ens pot suposar. La IA és ja una realitat en la que haurem d’aprofundir en els propers anys.
Sí que estem molt més avançades en el recull i anàlisi d’indicadors, que ja fa anys que recollim, i ara estem molt satisfetes de que la Diputació de Barcelona hagi donat un nou impuls tot incorporant els indicadors de les polítiques d’Igualtat als programa de cercles de comparació municipals. Els Cercles de Comparació Intermunicipals són una eina consolidada amb vint anys de trajectòria en altres àmbits d’actuació municipal i aplicats a les polítiques d’igualtat ens permetrà comparar dades per orientar i millorar la gestió municipal mitjançant l’anàlisi d’indicadors de serveis locals i l’intercanvi de bones experiències.
La desigualtat efectiva entre dones i homes de la societat actual també es reflecteix en l’àmbit laboral.
És una evidència que les dones tenen més dificultats per accedir al mercat laboral i és especialment punyent el fet que cobrin sistemàticament menys que els homes per feines que tenen el mateix valor.
Ho assenyalen les dades que ha publicat recentment l’Observatori del Treball i Model Productiu1, que descriu que el salari mitjà anual femení va ser inferior al masculí en 6.350 euros (22.290 euros i 28.640 euros, respectivament), i que la diferència entre el que cobren les dones i els homes s’ha escurçat gairebé 4 punts percentuals entre el 2014 i el 2018 (del 26% ha passat al 22,2%).
En el marc de la celebració del 8 de març.Dia Internacional de les Dones impulsem la campanya “Cap pas enrere. Polítiques locals en Igualtat i a favor dels drets de les dones”
Aquest any, de forma especial, situem la nostra campanya en la defensa dels drets humans de les dones. Volem fer memòria i recordar que les dones han estat les principals impulsores dels drets humans en els moments transformadors de la nostra història. Compartim alguns dels noms de les protagonistes i promotores, algunes més conegudes que d’altres.
L’índia Hansa Mehta, la pakistanesa Begum ShaistaIkramullah o la dominicana Minerva Bernardinosón tres de les dones que van aconseguir que la declaració dels drets humans inclogués les dones com a subjectes actius dels drets humans. Una altra de les dones que cal destacar si parlem de la Declaració Universal dels Drets Humans i que ha estat la més coneguda pel seu perfil politic i activista en defensa de les dones és l’Eleanor Roosevelt ferma impulsora.
Minerva Bernardino, de la República Dominicana, i altres dones de l’Amèrica del Sud com Bertha Lutz o Isabel Vidal van ser claus per a incloure els drets de les dones i la no discriminació per raons de gènere a la Carta de les Nacions Unides. La francesa Marie–HélèneLefaucheux també va ser una de les principals defensores d’incloure el gènere en l’article 2, en què es parla d’igualtat independentment de l’origen, la llengua, la religió… I també del gènere.
Font: Nacions Unides
Evdokia Uralova, de Bielorússia, va defensar fermament la igualtat salarial entre homes i dones. Gràcies a ella, l’article 23 de la declaració diu que “totes les persones tenen dret, sense cap mena de discriminació, a obtenir el mateix salari a canvi de la mateixa feina”.
Lideratges locals a favor dels drets humans de les dones en les polítiques d’igualtat de gènere.
Ara, al 2024, els governs locals certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipaljugant un rol importantíssim en la defensa dels drets humans de les dones en l’espai públic, gràcies a la incorporació de la perspectiva de gènere en els programes i polítiques locals.
Segons Nacions Unides, el compliment de l’objectiu de desenvolupament Núm. 5 la Igualtat, és vital per a la defensa dels drets humans de les dones arreu de món i específicament, en les ciutats, com a primera líniea de defensa dels drets i les llibertats socials, on es despleguen les polítiques públiques.
Volem fer visible la convicció i l’esforç d’ajuntaments compromesos amb voluntat política i vocació de servei a la ciutadania en l’impuls de polítiques municipals connectades als objectius de desenvolupament sostenible i a favor de continuar treballant en la defensa dels drets humans de les dones a les administracions locals.
L’Ajuntament de Castelldefels ha renovat el distintiu per la Igualtat de Gènere Norma SG City 50-50, una eina per facilitar el repte d’avançar cap l’objectiu d’esdevenir ciutat feminista. Permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. Concedida per l’associació sense ànim de lucre Forgender Seal, és la primera certificació internacional existent en aquest àmbit i també la primera que es concedeix de forma específica als municipis pel seu compromís polític i estratègic amb la igualtat efectiva entre dones i homes.
L’acte de lliurament del distintiu ha tingut lloc aquest dijous 8 de febrer al Saló de Plens amb la participació de la regidora d’Igualtat, Cristina Corona, i la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macías. Per part del consistori, també han estat presents les regidores Mar Sicilia (Promoció Econòmica, Foment de l’Ocupació i Comerç), Pakita Cruz (Esports, Salut i Consum), i el regidor Ramon Amador (Educació, Cooperació i Solidaritat), i regidors i regidores dels grups de l’oposició.
L’Ajuntament de Castelldefels va aconseguir per primer cop aquesta distinció l’any 2021. Ara la renova després d’haver passat de forma satisfactòria el procés d’auditoria de compliment del pla de compromisos dels dos primers anys.
Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:
-Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
-Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques comarcals.
-És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.
El govern local de Castelldefels entra a formar part de la comunitat de municipis que renova el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit comarcal. Altres municipis que l’han renovat són Algaida, Cabrera de Mar, Calaf, Manacor, Montblanc, Sant Joan Despí o Santa Coloma de Gramenet.
Volem animar als ajuntaments i consells comarcals a integrar el logotip de la certificació en tots els seus actes i accions per celebrar el 8 de març. D’aquesta forma fam visible com estan treballant per la Igualtat de gènere en les polítiques locals.
L’Associació FORGENDER SEAL certifica i atorga el Distintiu (eina innovadora a favor de la Igualtat de gènere i dels drets humans de les dones) el qual s’obté mitjançant un procés de certificació elaborat d’acord amb les competències de Governança local i normativa nacional i internacional en vers als drets humans de les dones. El procés de certificació s’adapta a la normativa del territori on s’ha d’aplicar, tenint en compte la legislació nacional vigent i l’àmbit competencial de la institució.
El passat divendres 2 de desembre del 2022 es va signar l’acta d’acord amb la Municipalitat de Concepción de l’Uruguay municipi de més de 73 mil habitants, distribuït entre els districtes Molino i Tala del departament Uruguai (del qual és capçalera) a la província d’Entre Ríos, l’Argentina, pel qual realitzarà el procés de validació del segell internacional d’equitat de gènere.
Junt amb Marta Macias, representant de l’entitat a nivell internacional i de Sandra Miguez, delegada de l’organització, l’intendent de Concepción de l’Uruguai Martín Oliva va signar l’acta d’acord pel qual es compromet en un procés que li atorga al Municipi el “Segell d’equitat”.
L’associació Forgender Seal té com a finalitat social la d’impulsar l’exercici i defensa dels drets humans de les dones, drets reconeguts i garantits en la “Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona” (Cedaw) i es compromet a treballar pel compliment dels objectius marcats en la “Plataforma d’acció de Pequín” i de la “Agenda 2030” per al “Desenvolupament sostenible de Nacions Unides”, incorporant en la seva metodologia de treball la integració de la perspectiva de gènere en els seus sistemes de gestió.
L’obtenció del distintiu atorga visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per a aconseguir la igualtat entre dones i homes. Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius, contribueix a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania, incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
L’intendent Oliva va assenyalar “El Municipi té el compromís de continuar treballant per a aconseguir estàndards més equitatius i igualitaris en totes les àrees de gestió, i per això treballem dia a dia. Aquest conveni, permetrà concretar un monitoratge per a millorar les metes que ens hem proposat en aquest objectiu de desenvolupament”
Per la seva part Marta Macías va dir que “Des de l’associació Forgender Seal vam mostrar el nostre agraïment i satisfacció pel compromís de la municipalitat de Concepción de l’Uruguai a favor de la igualtat de gènere. La certificació Sg CITY50-50 i el posterior atorgament del distintiu municipal a favor de la igualtat són eines que faciliten la incorporació de la perspectiva de gènere de manera holística en tota la Governança local i en segona instància reconeix i visibilitat el treball de la municipalitat a favor de la construcció d’una democràcia paritària”.
Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?
L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.
Què passa a Catalunya?
Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.
De què parlem quan diem violència masclista?
La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.
Què diu la CEDAW?
La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.
Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?
Que et cridin és violència
Que t’insultin és violència
Que et controlin és violència
Que vigilin el que fas és violència
Que et diguin amb qui pots parlar és violència
Que t’humiliïn davant d’altri és violència
Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?
La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.
Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.
El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.
Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!
Què poden fer els governs locals?
Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.
1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.
2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.
3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.
4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.
5) Campanyes de sensibilització ciutadana.
6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.
7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.
8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.
9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.
L’Ajuntament de la Ràpitafa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals per garantir els drets de les dones i prevenir les discriminacions per motius de gènere.
La Ràpita ha obtingut el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50- 50, atorgat per l’associació Forgender Seal, i fa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals. Aquesta certificació ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats i afavorir la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.
Avui s’ha celebrat l’acte de lliurament del Distintiu a la sala de plens de l’Ajuntament de la Ràpita amb la participació de la presidenta de Forgender Seal, Marta Macias, l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, i la regidora de Polítiques Socials i Igualtat, Oona Tomàs.
Més enllà d’haver estat la primera població ebrenca en obtenir la certificació a la feinafeta, l’Ajuntament de la Ràpita es compromet a partir d’ara a implementar les accionsrecollides al Pla de Compromís que ha elaborat per fer més transversal la perspectivade gènere, tant en l’àmbit intern com en les polítiques públiques, en un termini de dosanys.Enaquestsentitl’alcalde Josep Caparróshadestacatque“l’obtenciódelcertificatacreditalafeinafeta i ens sentim molt satisfets per tota la tasca duta a terme però també prenem elcompromís de futur d’anar desplegant en els propers dos anys allò que ens ha depermetremanteniraquestdistintiu”.
La regidora Oona Tomàs ha apuntat que “més enllà de programar commemoracions els dies 8 de març i 25 de novembre també fem duem a terme tota una política pública a través d’accions de sensibilització com la campanya sobre el micromasclisme; altres accions educatives com els tallers formatius i xerrades; també algunes més pedagògiques i divulgatives, amb l’adhesió als protocols de seguretat contra les violències sexuals en espais d’oci impulsats pel departament d’Interior i pel consell comarcal del Montsià respectivament, o la creació d’espais de confiança o “punts lila” a les festes municipals”.
La presidenta de Forgendel Seal, Marta Macias, ha felicitat la Ràpita per “entrar el ‘club’ de municipis certificats de Catalunya que realment volen arribar a quotes d’igualtat plenes i efectives entre homes i dones” i ha expressat la seua satisfacció “pel fet que la Ràpita assumeixi el compromís per la igualtat de gènere”.
Algunes de les fites que incorpora el Distintiu consisteixen en la millora de les competències de gestió municipal i la potenciació de les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; la facilitat d’integrar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals; i l’oportunitat de corregir pràctiques de caràcter discriminatori i amb relacions de poder injustes.
Amb el distintiu, la Ràpita entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal.
