Forgender SEal Archives

Formar als qui decideixen és transformar la realitat des de l’arrel.

🌐La transversalitat de gènere en les polítiques públiques no ocorre espontàniament. Requereix eines, un enfocament interseccional i formació específica. Per això, des de DIGECP, impulsem un itinerari formatiu per a acompanyar a municipis i entitats locals en la seva transformació institucional.

🎯Un dels principals objectius del nostre projecte és capacitar a 40 municipis i 2 entitats locals d’àmbit superior, assegurant que l’enfocament de gènere travessi totes les àrees municipals.

👩🙍🏾‍♀️Com ho fem? A través del Distintiu SG CITY 50-50, partim d’un diagnòstic participatiu i dissenyem:

-Plans de formació adaptats a cada context local.

-Tallers dirigits a personal tècnic i polític.

-Continguts clau: usos del temps, conciliació corresponsable, lideratge inclusiu, etc.

🏛️Perquè una administració que es forma, es transforma. I quan es transforma, impacta directament en la vida quotidiana de la seva ciutadania

💡Vols saber més?
📩Contacta amb nosaltres info@forgenderseal.org
👉🏾Més informació a forgenderseal.org

ODS i Agenda 2030 des del món local: el compromís municipal amb la igualtat.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són un full de ruta global, però la seva implementació efectiva comença en el local. El Distintiu SG CITY 50-50 permet als municipis integrar la perspectiva de gènere en la seva gestió, alineant-se amb:

• ODS 5 – Igualtat de gènere: Promovent polítiques que eliminin les bretxes de gènere i apoderin a dones i nenes.
• ODS 8 – Treball decent i creixement econòmic: Fomentant entorns laborals inclusius i equitatius dins de les administracions locals.
• ODS 10 – Reducció de les desigualtats: Implementant accions que assegurin l’equitat i la inclusió social en tots els nivells.

A través d’eines com l’autodiagnòstic i el Pla de Compromís, els municipis poden avaluar i millorar contínuament les seves polítiques d’igualtat.

Perquè una administració que es forma, es transforma. I quan es transforma, impacta directament en la vida quotidiana de la seva ciutadania.

💡Vols saber com pots implementar els ODS en el teu ajuntament, connectats al pla d’Igualtat local?
📩Contacta amb nosaltres info@forgenderseal.org
👉🏾Més informació a forgenderseal.org

La bretxa salarial de gènere continua sent una barrera estructural.

La bretxa salarial de gènere és una realitat que encara persisteix en moltes societats, i és una de les principals causes de la desigualtat entre homes i dones. Tot i els avenços en els drets i la consciència social, les dones sovint guanyen menys que els homes per realitzar el mateix treball o per tenir responsabilitats similars.

Aquesta bretxa no és només una qüestió de diferències en els salaris, sinó que també reflecteix una estructura social i econòmica que perpetua la desigualtat. Factors com la segregació laboral, la manca de polítiques de conciliació, la discriminació i els estereotips de gènere contribueixen a mantenir aquesta barrera.

A Espanya, la diferència entre el que guanyen homes i dones no sols persisteix, sinó que ha augmentat: en 2023 la bretxa es va situar en el 19,6%, enfront del 19% de l’any anterior.

Els homes guanyen de mitjana gairebé uns 5.000 € més a l’any que les dones (Font: Enquesta de Població activa 2023 de l’INE).

Aquesta desigualtat no és casual ni conjuntural. S’alimenta de múltiples factors interrelacionats:

-Major concentració de dones en ocupacions a temps parcial

-Penalització per maternitat

-Asunción majoritària de les tasques de cures no remunerades

-Menor representació de dones en llocs directius (sostre de cristall)

És important entendre que la bretxa salarial de gènere no és només un problema individual, sinó un obstacle que afecta tota la societat, limitant les oportunitats de les dones i perpetuant la desigualtat.

En el Projecte DIGECP, cofinançat per la Unió Europea treballem al costat de governs locals per a transformar aquesta realitat, a través d’impulsa polítiques locals amb Igualtat de gènere. (Més Informació)

Per avançar cap a una societat més justa i igualitària, cal seguir treballant per eliminar aquesta bretxa i promoure un entorn laboral que valori i reconegui el mèrit i l’esforç de tothom, independentment del gènere.

La pobresa de temps: una forma de desigualtat de gènere.

En la nostra societat, la desigualtat de gènere no sols es reflecteix en diferències salarials o en l’accés a l’educació, sinó també en com es distribueix el temps entre homes i dones. L’anomenada pobresa de temps es refereix a l’escassetat d’hores disponibles per a realitzar activitats personals, de cura o d’oci, i afecta de manera desproporcionada a les dones.Què és la pobresa de temps?
És la situació en la qual una persona no disposa de suficient temps per a cobrir les seves necessitats bàsiques, descansar o dedicar-se a activitats que li aportin benestar. Per a moltes dones, aquesta pobresa de temps es tradueix en llargues jornades de treball, tant remunerat com no remunerat, com la cura de fills, familiars majors o tasques domèstiques, que moltes vegades no són reconegudes ni valorades socialment.Per què és una forma de desigualtat de gènere?
Perquè les dones solen assumir una major càrrega de tasques no remunerades, la qual cosa limita el seu temps per a l’educació, l’oci, el descans o el desenvolupament personal. Això perpetua cicles de desigualtat, afectant la seva salut, la seva participació en la vida pública i la seva autonomia econòmica.

Idees per a combatre la pobresa de temps i reduir la desigualtat de gènere:

Polítiques públiques de suport.

En el Projecte DIGECP, treballem al costat de municipis per a transformar aquesta realitat. Com? Impulsant polítiques públiques que reconeguin i redistribueixin els temps de vida, des d’un enfocament de gènere interseccional i amb compromís institucional real.

Promoure la redistribució del treball domèstic i de cura.
Fomentar que homes i dones comparteixin de manera equitativa les feines de casa i la cura familiar, mitjançant campanyes de sensibilització i programes educatius.

Flexibilitat laboral.
Impulsar horaris flexibles i modalitats de treball remot, permetent a les persones gestionar millor el seu temps i reduir la càrrega de tasques no remunerades.

Reconeixement social i econòmic del treball no remunerat.
Valorar i mesurar el treball domèstic i de cura en les estadístiques nacionals, per a visibilitzar la seva importància i promoure polítiques que ho secundin.

Educació i sensibilització.
Incloure en els programes escolars i campanyes públiques la importància de la igualtat en la distribució del temps i les feines de casa.

Com a conclusió, la pobresa de temps és una forma silenciosa però poderosa de desigualtat de gènere que limita les oportunitats i el benestar de moltes dones. Abordar-la requereix un compromís conjunt de governs, comunitats i famílies per a crear una societat més justa, equitativa i amb major qualitat de vida per a tots.

T’agradaria conèixer més sobre el Projecte DIGECP per la Igualtat de Gènere de Ciutats i Pobles, dirigit a governs locals i cofinançat per la Comissió Europea?
📩Sol·licita informació a premsa@forgenderseal.org

Èxit de participació al IV Fòrum de Municipis Certificats en Igualtat de Gènere

NOTA DE PREMSA

El IV Fòrum de Municipis Certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere “L’Agenda Feminista al món local” es va celebrar el passat 18 d’octubre a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet.

El Fòrum de Municipis Certificats és un espai de debat, conferències, intercanvi de bones pràctiques en igualtat amb la participació de governs locals certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50

Accés a la playlist amb vídeos del IV Fòrum.

Partint del coneixement que els governs locals juguen un rol important en el lideratge de les polítiques públiques amb perspectiva de gènere, es tracta de consolidar i ampliar els drets de les dones aconseguint unes ciutats més igualitàries i cohesionades. Així tots els ajuntaments certificats amb el Distintiu han vist validada l’efectivitat de les seves polítiques locals, amb visió interseccional, en desenvolupar les transversalitat de gènere en totes les seves àrees d’actuació.

En aquesta nova edició del 2024 els continguts de les taules amb la participació d’expertes de gran reconeixement van estar orientats sobre la Interseccionalitat en el polítiques locals Interseccionalitat. Gènere i opressions creuades, La Interseccionalitat en les polítiques locals d’igualtat i Anàlisi Interseccional i Descolonial pel canvi. També va haver un espai on representants d’associacions i d’altres organitzacions del món de l’educació, l’empresa i l’acadèmic compartiran bones experiències en igualtat de gènere.

La Taula Inaugural va comptar amb les intervencions de: Mireia González Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Marta Macias. Presidenta de l’Associació Forgender, Seal. Sra. Agnès Ferré. Alcaldessa de la Bisbal del Penedè, Meritxell Budó. Alcaldessa de la Garriga. Presidenta de l’Associació catalana de Municipis (ACM) i l’Hble. Sra. Eva Menor. Consellera d’Igualtat i Feminisme.

Ariadna Belver. Economista. Sòcia Fundadora de Belver&Co i directora-presentadora del Programa “Lideratges” d’Onda Cero Catalunya va presentar a la ponent que farà la Conferència Inaugural amb el títol: “Les polítiques feministes : obrint nous camins, ahir i avui” Lidia Arroyo. Professora lectora experta en gènere del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora del Postgrau del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia.

La taula d’expertes va estar formada per Sonia Parella Rubio. Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professora en el Departament de Sociologia de la mateixa universitat. És coordinadora del GEDIME (Grup d’Estudis d’Immigració i Minories Ètniques – UAB) i investigadora del CER-*Migracions, Maribel Cárdenas. Diplomada en Educació Social, per la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i Màster en Abordatge Integral de la Violència de Gènere i Postgrau en Polítiques d’Igualtat, tots ells per la Universitat Autònoma de Barcelona i Directora de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Sara Cuentas. Periodista i investigadora social. Autora de la metodologia anàlisis descolonial i interseccional pel canvi aplicat en processos d’enfortiment de capacitats, desplegament d’estratègies i mesures encaminades a superar les discriminacions i desigualtats.

Durant el IV Fòrum es va fer entrega del Distintiu SG CITY 50-50 a governs locals que han estat certificats o han renovat la certificació en els darrers mesos com, Cornellà de Llobregat, La Garriga, Viladecavalls, Sant Antoni de Vilamajor, Mont-Roig del Camp i Vilassar de Dalt.

Treball en comissions. Un espai per al debat i l’intercanvi d’idees. Cada comissió treballarà el tema des d’un enfocament Interseccionalitat. Les temàtiques que es es van tractar eran: Comissió 1. Emprenedoria i desenvolupament econòmic. Coordinadora de la comissió. Sra. Núria Jiménez. Directora d’Igualtat. Ajuntament Cornellà de Llobregat. Comissió 2. Educació i cultura. Coordinadora de la comissió. Sra. Lourdes Martín. Regidora d’Igualtat Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Comissió 3. Espai urbà i usos del temps. Coordinadora de la comissió. Sra. Jessica Altemir Tècnica d’Equitat en Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Taula de bones experiències en Igualtat de gènere. Presentada per Sra. Lourdes Mourelo, Diplomada en Treball Social, Agent de Desenvolupament Internacional. Postgrau de Gènere i Igualtat. Coordinadora de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat. Amb la participació de les ponents: Sra. Remei Sáez. Directora de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere. ”Projecte Escoles Violeta”, Sra. Tona Gusi. Periodista i sòcia fundadora de La Independent Agència de Notícies amb visió de gènere. ”Periodisme amb perspectiva de gènere. Cas de l’agencia”, Sra. Sara Lovera. Periodista i editora de gènere. Coordinadora regional del servei de noticies de la dona Llatinoamèrica i del Carib. SEMLAC. “Les xarxes internacionals de periodisme”, Sra. Cristina Oliva. Ex directora del Campus de la Ciutadella Universitat Pompeu Fabra i sòcia fundadora de l’Associació 50a50 Lideratge Compartit. ”Activisme feminista. Associació 50-50. Termòmetre violeta” i Sra. Anna Farran Martí. Graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració Universitat Pompeu Fabra. “Reptes de la perspectiva de gènere en l’àmbit acadèmic: Reinventant l’especialització, combatent l’intrusisme i reivindicant el reconeixement”.

La clausura del IV Fòrum va ser a càrrec de Marta Macias. Presidenta de l’Associació Forgender Seal i Cristina Vargas Soria. Tinenta d’alcaldessa de Serveis Interns, Economia, Polítiques de Participació, Igualtat i Comerç de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Format PDF Resum

L’Ajuntament de Lloret de Mar rep el Distintiu per a la Igualtat de Gènere

L’Associació Forgender Seal ha atorgat el Distintiu per a la Igualtat de Gènere a l’Ajuntament de Lloret de Mar. Es tracta d’una llicència que certifica que el consistori lloretenc ha implementat polítiques i actuacions per a la integració de la perspectiva de gènere en l’administració municipal.

Aquest distintiu s’entrega d’acord amb l’avaluació realitzada seguint l’anomenada Norma SG CITY 50-50. Aquesta té per objectiu analitzar com els diferents departaments de l’Ajuntament aborden les qüestions de gènere, ja sigui en la seva política de govern o en les accions específiques de les diferents àrees municipals. Entre les condicions que cal complir per obtenir el distintiu hi ha: potenciar les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; revertir les desigualtats de gènere i promoure el desenvolupament humà i sostenible; corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes; i la promoció de polítiques, plans i programes socials que busquin la realització de drets i la millora de capacitats.

Per a fer la puntuació de l’autodiagnosi d’avaluació de la gestió municipal en matèria d’igualtat de gènere, s’hi diferencien tres blocs. En el primer, es valora el lideratge, la gestió interna i les capacitats del municipi, amb un màxim de 104 punts, dels quals Lloret de Mar n’ha obtingut 60. El segon bloc fa referència a la promoció dels drets humans de les dones, en què el municipi ha sumat 146 punts dels 176 possibles. Finalment, el tercer punt parla de la promoció d’un entorn lliure de violències i discriminacions, en què el consistori compta amb la màxima valoració: 50 punts.

Amb tota la tasca, liderada des de l’àrea d’Igualtat, Lloret de Mar ha rebut el distintiu que atorga l’Associació Forgender Seal. L’alcalde, Adrià Lamelas, ho ha valorat de manera molt positiva i ha assenyalat que “des del consistori donem molta importància a la igualtat de gènere i hem de continuar avançant en aquest sentit, perquè tothom ha de tenir les mateixes oportunitats i condicions, sigui quin sigui el seu sexe”. Per la seva part, la regidora d’Igualtat, Míriam Rodríguez, ha explicat que “amb aquesta certificació, persistirem en les polítiques d’igualtat de gènere, per mantenir la bona feina que s’està fent i per millorar algunes de les mancances que hem pogut detectar”.

El Distintiu per a la Igualtat de Gènere d’àmbit municipal és renovable i té una vigència de dos anys. Per tant, per a mantenir-lo més enllà del 2026, l’Ajuntament de Lloret haurà de continuar complint les condicions que demana la Norma SG CITY 50-50, donant continuïtat als aspectes positius que té ara mateix el consistori en matèria d’igualtat de gènere i millorant els punts febles que s’han detectat al llarg de l’avaluació.

Font de la noticia: Ajuntament de Lloret de Mar

Vols certificar el teu ajuntament? Més informació.

IV Fòrum Municipis Certificats a favor de la Igualtat

El IV Fòrum Municipis Certificat amb el Distintiu SG CTY 50-50 a favor de la Igualtat serà el 18 d’octubre de 8.30h a 17h a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet.

Aquest fòrum celebra la col·laboració i el compromís continu en la lluita per la igualtat de gènere. Aquest fòrum reunirà representants de municipis que han obtingut la certificació de FORGENDER SEAL, destacant les seves iniciatives i èxits. Properament publicarem el programa.

Reserveu la data (18 d’octubre) i prepareu-vos per a un dia de:

-Networking productiu
-Intercanvi de coneixements i pràctiques exitoses
-Tallers interactius i discussions enriquidores

Convidats especials inclouran:

-Lideresses i líders municipals
-Expertes en igualtat de gènere
-Membres destacats de la comunitat

Confirma la teva assistència a:

-Maria Freiria premsa@forgenderseal.org

-Marta Macias marta@forgenderseal.org

Per a més informació, visita: www.forgenderseal.org

Organitzat per: Forgender Seal
Amb el suport de: La Ciba de Santa Coloma de Gramenet (Passeig de Llorenç Serra, 64, 08921 Santa Coloma de Gramenet)

“La certificació és una eina que ens permet vetllar per unes polítiques més inclusives i equitatives”

Entrevistem a representants del món local sobre la valoració de la Certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal.

Entrevista a Maria Cristina Corona Guijarro, regidora d’Igualtat a l’Ajuntament de Castelldefels.

1) Sobre quines polítiques voleu incidir en la legislatura i per què són prioritàries en el pla de compromís?

És prioritat incidir en l’Atenció a les dones víctimes de violència de gènere i violència masclista i també és prioritari dur a terme campanyes i accions de prevenció, com per exemple el desplegament de Punts liles, per aconseguir espais de festa i d’oci segurs i establir aliances amb l’oci privat. També és cabdal l’elaboració i aplicació del Protocol intern per a l’abordatge de l’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere en l’àmbit laboral de l’Ajuntament de Castelldefels i el Protocol d’abordatge de les violències masclistes en l’àmbit esportiu. És prioritat també avançar cap a la transversalitat en Politiques d’igualtat per a integrar la perspectiva de gènere i la Igualtat en totes les àrees d’acció governamental.

2) Com us ajuda internament el procés de certificació?

El procés de certificació ha significat un abans i un després pel que fa a la transversalitat de les polítiques d’Igualtat a Castelldefels. La sistematització, i el rigor i valgui la redundància “el compromís” de l’Ajuntament per a complir el pla de compromisos i la obtenir la renovació del distintiu, ha suposat haver de treballar de forma coordinada entre les diferents àrees de gestió, fet que valorem de forma molt positiva i que ha suposat un salt endavant per a moltes àrees municipals que han abordat accions amb perspectiva de gènere, en algun cas per primera vegada.

Podem dir doncs que la certificació està resultant ser una eina que ens permet vetllar, des de les diferents àrees, per unes polítiques més inclusives i equitatives i alhora ens està afavorint establir aliances que ens permetran de ben segur seguir avançant cap a una transversalitat efectiva de la perspectiva de gènere.

3) Quins són els reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local?

L’agenda feminista és una eina crucial per a la construcció d’un món més igualitari i just. El que ens proposem sobretot és sumar esforços per a anar totes i tots en una mateixa direcció i fer front així amb més força a desafiaments que requereixen d’atenció urgent, com pot ser implementar mesures efectives per a la prevenció i la intervenció en situacions de violència masclista i garantir la seguretat de les dones.

La lluita per la igualtat de gènere és una tasca constant i col·lectiva que requereix l’esforç de totes i tots.

4) Com esteu aplicant la tecnologia/ IA/Gestió de Dades/ en les polítiques d’Igualtat?

L’aplicació de la tecnologia i la Intel·ligència Artificial és un repte que tenim per endavant i encara no som conscients del tot del ventall d’oportunitats que ens pot suposar. La IA és ja una realitat en la que haurem d’aprofundir en els propers anys.

Sí que estem molt més avançades en el recull i anàlisi d’indicadors, que ja fa anys que recollim, i ara estem molt satisfetes de que la Diputació de Barcelona hagi donat un nou impuls tot incorporant els indicadors de les polítiques d’Igualtat als programa de cercles de comparació municipals. Els Cercles de Comparació Intermunicipals són una eina consolidada amb vint anys de trajectòria en altres àmbits d’actuació municipal i aplicats a les polítiques d’igualtat ens permetrà comparar dades per orientar i millorar la gestió municipal mitjançant l’anàlisi d’indicadors de serveis locals i l’intercanvi de bones experiències.

La igualtat retributiva entre dones i homes, la clau per aconseguir la Igualtat Real a Catalunya

La desigualtat efectiva entre dones i homes de la societat actual també es reflecteix en l’àmbit laboral.

És una evidència que les dones tenen més dificultats per accedir al mercat laboral i és especialment punyent el fet que cobrin sistemàticament menys que els homes per feines que tenen el mateix valor.

Ho assenyalen les dades que ha publicat recentment l’Observatori del Treball i Model Productiu1, que descriu que el salari mitjà anual femení va ser inferior al masculí en 6.350 euros (22.290 euros i 28.640 euros, respectivament), i que la diferència entre el que cobren les dones i els homes s’ha escurçat gairebé 4 punts percentuals entre el 2014 i el 2018 (del 26% ha passat al 22,2%).

Compartim amb vosaltres la Guia per a l’aplicació de la Igualtat Retribuitiva entre dones i homes elaborada pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya. Comissió d’Igualtat i del Temps de Treball.

8 de març 2024. Cap pas enrere. Polítiques locals en Igualtat i a favor dels drets de les dones

En el marc de la celebració del 8 de març. Dia Internacional de les Dones impulsem la campanya “Cap pas enrere. Polítiques locals en Igualtat i a favor dels drets de les dones”

Aquest any, de forma especial, situem la nostra campanya en la defensa dels drets humans de les dones. Volem fer memòria i recordar que les dones han estat les principals impulsores dels drets humans en els moments transformadors de la nostra història. Compartim alguns dels noms de les protagonistes i promotores, algunes més conegudes que d’altres.

L’índia Hansa Mehta, la pakistanesa Begum Shaista Ikramullah o la dominicana Minerva Bernardino són tres de les dones que van aconseguir que la declaració dels drets humans inclogués les dones com a subjectes actius dels drets humans. Una altra de les dones que cal destacar si parlem de la Declaració Universal dels Drets Humans i que ha estat la més coneguda pel seu perfil politic i activista en defensa de les dones és l’Eleanor Roosevelt ferma impulsora.

Minerva Bernardino, de la República Dominicana, i altres dones de l’Amèrica del Sud com Bertha Lutz o Isabel Vidal van ser claus per a incloure els drets de les dones i la no discriminació per raons de gènere a la Carta de les Nacions Unides. La francesa Marie–Hélène Lefaucheux també va ser una de les principals defensores d’incloure el gènere en l’article 2, en què es parla d’igualtat independentment de l’origen, la llengua, la religió… I també del gènere.

Evdokia Uralova, de Bielorússia, va defensar fermament la igualtat salarial entre homes i dones. Gràcies a ella, l’article 23 de la declaració diu que “totes les persones tenen dret, sense cap mena de discriminació, a obtenir el mateix salari a canvi de la mateixa feina”.

Lideratges locals a favor dels drets humans de les dones en les polítiques d’igualtat de gènere.

Ara, al 2024, els governs locals certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal jugant un rol importantíssim en la defensa dels drets humans de les dones en l’espai públic, gràcies a la incorporació de la perspectiva de gènere en els programes i polítiques locals.

Segons Nacions Unides, el compliment de l’objectiu de desenvolupament Núm. 5 la Igualtat, és vital per a la defensa dels drets humans de les dones arreu de món i específicament, en les ciutats, com a primera líniea de defensa dels drets i les llibertats socials, on es despleguen les polítiques públiques.

Volem fer visible la convicció i l’esforç d’ajuntaments compromesos amb voluntat política i vocació de servei a la ciutadania en l’impuls de polítiques municipals connectades als objectius de desenvolupament sostenible i a favor de continuar treballant en la defensa dels drets humans de les dones a les administracions locals.

Vols saber qui són? I què fan? Mira el carrusel amb els ajuntaments certificats i en procés de certificació a la web de city50.

Fonts d’interès:

-Una mica d’història sobre els drets de les dones. ONU

-La Lluita pels drets de les dones. Museu d’Història de Catalunya (PDF)

-Los avances en igualdad de la mujer en España. Artículo National Geographic

-Los derecchos de las mujeres son derechos humanos. Amnistía Internacional

-Las mujeres y la Declaración Universal de Derechos Humanos

Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Lideratges locals a favor dels drets humans de les dones en les polítiques d’igualtat de gènere.