Volem animar als ajuntaments i consells comarcals a integrar el logotip de la certificació en tots els seus actes i accions per celebrar el 8 de març. D’aquesta forma fam visible com estan treballant per la Igualtat de gènere en les polítiques locals.
L’Associació FORGENDER SEAL certifica i atorga el Distintiu (eina innovadora a favor de la Igualtat de gènere i dels drets humans de les dones) el qual s’obté mitjançant un procés de certificació elaborat d’acord amb les competències de Governança local i normativa nacional i internacional en vers als drets humans de les dones. El procés de certificació s’adapta a la normativa del territori on s’ha d’aplicar, tenint en compte la legislació nacional vigent i l’àmbit competencial de la institució.
El passat divendres 2 de desembre del 2022 es va signar l’acta d’acord amb la Municipalitat de Concepción de l’Uruguay municipi de més de 73 mil habitants, distribuït entre els districtes Molino i Tala del departament Uruguai (del qual és capçalera) a la província d’Entre Ríos, l’Argentina, pel qual realitzarà el procés de validació del segell internacional d’equitat de gènere.
Junt amb Marta Macias, representant de l’entitat a nivell internacional i de Sandra Miguez, delegada de l’organització, l’intendent de Concepción de l’Uruguai Martín Oliva va signar l’acta d’acord pel qual es compromet en un procés que li atorga al Municipi el “Segell d’equitat”.
L’associació Forgender Seal té com a finalitat social la d’impulsar l’exercici i defensa dels drets humans de les dones, drets reconeguts i garantits en la “Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona” (Cedaw) i es compromet a treballar pel compliment dels objectius marcats en la “Plataforma d’acció de Pequín” i de la “Agenda 2030” per al “Desenvolupament sostenible de Nacions Unides”, incorporant en la seva metodologia de treball la integració de la perspectiva de gènere en els seus sistemes de gestió.
L’obtenció del distintiu atorga visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per a aconseguir la igualtat entre dones i homes. Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius, contribueix a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania, incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
L’intendent Oliva va assenyalar “El Municipi té el compromís de continuar treballant per a aconseguir estàndards més equitatius i igualitaris en totes les àrees de gestió, i per això treballem dia a dia. Aquest conveni, permetrà concretar un monitoratge per a millorar les metes que ens hem proposat en aquest objectiu de desenvolupament”
Per la seva part Marta Macías va dir que “Des de l’associació Forgender Seal vam mostrar el nostre agraïment i satisfacció pel compromís de la municipalitat de Concepción de l’Uruguai a favor de la igualtat de gènere. La certificació Sg CITY50-50 i el posterior atorgament del distintiu municipal a favor de la igualtat són eines que faciliten la incorporació de la perspectiva de gènere de manera holística en tota la Governança local i en segona instància reconeix i visibilitat el treball de la municipalitat a favor de la construcció d’una democràcia paritària”.
Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?
L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.
Què passa a Catalunya?
Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.
De què parlem quan diem violència masclista?
La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.
Què diu la CEDAW?
La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.
Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?
Que et cridin és violència
Que t’insultin és violència
Que et controlin és violència
Que vigilin el que fas és violència
Que et diguin amb qui pots parlar és violència
Que t’humiliïn davant d’altri és violència
Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?
La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.
Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.
El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.
Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!
Què poden fer els governs locals?
Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.
1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.
2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.
3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.
4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.
5) Campanyes de sensibilització ciutadana.
6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.
7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.
8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.
9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.
L’Ajuntament de la Ràpitafa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals per garantir els drets de les dones i prevenir les discriminacions per motius de gènere.
La Ràpita ha obtingut el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50- 50, atorgat per l’associació Forgender Seal, i fa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals. Aquesta certificació ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats i afavorir la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.
Avui s’ha celebrat l’acte de lliurament del Distintiu a la sala de plens de l’Ajuntament de la Ràpita amb la participació de la presidenta de Forgender Seal, Marta Macias, l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, i la regidora de Polítiques Socials i Igualtat, Oona Tomàs.
Més enllà d’haver estat la primera població ebrenca en obtenir la certificació a la feinafeta, l’Ajuntament de la Ràpita es compromet a partir d’ara a implementar les accionsrecollides al Pla de Compromís que ha elaborat per fer més transversal la perspectivade gènere, tant en l’àmbit intern com en les polítiques públiques, en un termini de dosanys.Enaquestsentitl’alcalde Josep Caparróshadestacatque“l’obtenciódelcertificatacreditalafeinafeta i ens sentim molt satisfets per tota la tasca duta a terme però també prenem elcompromís de futur d’anar desplegant en els propers dos anys allò que ens ha depermetremanteniraquestdistintiu”.
La regidora Oona Tomàs ha apuntat que “més enllà de programar commemoracions els dies 8 de març i 25 de novembre també fem duem a terme tota una política pública a través d’accions de sensibilització com la campanya sobre el micromasclisme; altres accions educatives com els tallers formatius i xerrades; també algunes més pedagògiques i divulgatives, amb l’adhesió als protocols de seguretat contra les violències sexuals en espais d’oci impulsats pel departament d’Interior i pel consell comarcal del Montsià respectivament, o la creació d’espais de confiança o “punts lila” a les festes municipals”.
La presidenta de Forgendel Seal, Marta Macias, ha felicitat la Ràpita per “entrar el ‘club’ de municipis certificats de Catalunya que realment volen arribar a quotes d’igualtat plenes i efectives entre homes i dones” i ha expressat la seua satisfacció “pel fet que la Ràpita assumeixi el compromís per la igualtat de gènere”.
Algunes de les fites que incorpora el Distintiu consisteixen en la millora de les competències de gestió municipal i la potenciació de les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; la facilitat d’integrar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals; i l’oportunitat de corregir pràctiques de caràcter discriminatori i amb relacions de poder injustes.
Amb el distintiu, la Ràpita entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal.
En aquest post analitzem la Bretxa Digital de Gènere. Aquesta bretxa es refereix a la desigualtat que pateixen les dones respecte els homes en la incorporació i l’accés a les TIC així com a les diferències en el seu ús, l’impacte i les possibilitats de participació en tots els seus àmbits. La bretxa digital de gènere en connectivitat, dispositius i ús, habilitats i treballs és real. És una bretxa d’iniquitat i exclusió entre geografies i generacions que és el nostre desafiament d’abordar si la revolució digital serà per a tots, amb tots, per tots.
Les dones no tenen una representació equitativa en els espais digitals. Això significa que la intel·ligència artificial, les xarxes socials i altres espais digitals estan sent dissenyats per a aprendre el comportament dels homes més que de les dones, i el futur lloc de treball serà més acollidor per als homes que per a les dones. Però no tot són notícies negatives, algunes dades comencen a ser esperançadores. Les dones de generacions més joves estan entrant de ple en el domini d’habilitats digitals. La tendència de desavantatge en habilitats digitals de les dones enfront dels homes s’inverteix segons es redueix l’edat.
Entre les dones més joves (19-24 anys) les que posseeixen habilitats avançades, són percentualment més nombroses que els homes. La percepció per tipus de competències també puja, estant per davant dels homes no sols en habilitats de comunicació, sinó també en consulta d’informació i habilitats de programari. Pel que s’espera que les pròximes generacions eliminin aquesta bretxa de gènere respecte a les habilitats digitals percebudes, on només es declaren per darrere dels homes en la resolució de problemes tecnològics.
Com afecta laboralment la bretxa digital de gènere les dones?
Segons l’Estudi de l’ONTSIrealitzat el març del 2020, en general, en els últims sis anys s’ha reduït la diferència per gènere en l’àmbit de la transformació digital.
L’any 2019, per primer cop, la proporció de dones que utilitzaven regularment internet va ser major que la dels homes a Espanya. I a més, en només un any es va disminuir en un 5% la proporció de dones que mai que no havien accedit a Internet (8%). La reducció en sis anys ha estat significativa, de 15 punts percentuals (Eurostat, 2020). Tot i això, la bretxa digital de gènere segueix sent una realitat i sobretot es dispara en alguns col·lectius concrets com les dones d’avançada edat.
El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ocupa a Catalunya 114.000 treballadors i treballadores, xifra que suposa el 3,3% de la població catalana ocupada, segons dades de l’enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021. El sector de les TIC s’ha erigit com a generador d’ocupació durant els darrers anys, fet que el situa com un dels àmbits d’activitat amb millors perspectives econòmiques i socials.
El Parlament Europeu està abordant la bretxa amb rigor entenent que s’ha d’invertir en les generacions més joves a través de l’educació. Es va celebrar una sessió especial per tractar el tema. “Tancar la bretxa digital de gènere en l’educació ha de ser una prioditat”.Segons explica en una conferència Ms Cheryl Miller Van Dÿck, presidenta de Digital Leadership Institute “Es podrien afegir 9 milions d’euros més a l’any a l’economia de la UE si les dones participessin en l’economia digital al mateix ritme que els homes”. Van Dÿck va participar en un Workshop al Parlament Europeu amb diverses expertes on s’analitzava la Bretxa Digital de Gènere i s’exploravem accions per a combatre-la. Podeu llegir l’informe en aquest enllaç.
Mesures Institucionals per a combatre la Bretxa Digital.
El Govern de la Generalitat ha creat el Pla DonaTIC per impulsar i reconèixer el paper de la dona en l’àmbit de les TIC. Detallem les accions més significatives que han engegat:
• Impuls a l’emprenedoria digital femenina amb formacions i mentories i una línia d’ajuts de 500.000 euros per a dones emprenedores digitals.
• Premis DonaTIC, que tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de la tecnologia, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se a les disciplines STEAM en el futur.
• Suport en programes com Technovation Girls o InspiraSTEM per promoure les vocacions tecnològiques entre les més petites.
Què fem des de Forgender Seal en l’àmbit Educatiu?
L’Educació en Igualtati Diversitat és la clau per anar reduint cadascuna de les bretxes de gènere, també la digital. Ja hem vist a través de les dades que les joves natives tenen millors possibilitats de formar-se i cursar carreres relacionades amb les TIC i STEM, però els centres educatius on estudien han de complir amb el principi de no discriminació per raó de gènere, oferint les mateixes oportunitats a tot l’alumnat.
És per això que des de Forgender Seal i amb la complicitat i col·laboració de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere hem creat l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.
És el primer índex social del país dirigit als centres educatius. Com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament el “Distintiu Violeta de l’àmbit educatiu”. Pensem que aquest Distintiu pot beneficiar de forma positiva en la formació en igualtat d’oportunitats dels nous perfils professionals nois i noies enfocats en carreres d’àmbits Stem i TIC.
Si en voleu saber més sobre com funciona aquesta nova certificació de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu podeu accedir a la web https://educacioenvioleta.org/
La coeducació és l’acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe potenciant així la igualtat real d’oportunitats. La igualtat de gènere fa referència a la necessitat de corregir les discriminacions i valorar les diferències enriquidores dels dos sexes.
La coeducació proporciona tant a l’alumnat, com al professorat i a tota la comunitat educativa, estratègies que poden modificar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere, esdevenint veritables agents de transformació.
Una bona acció coeducadora, tant a nivell de centre com d’aula i entorn, és fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives. Participar en el programa IQSGD ens ha permès prendre consciència del punt on ens trobem al nostre centre en aquest àmbit coeducatiu. Gràcies a l’acompanyament per part de les persones formadores, del constant suport via mail, de la revisió de documentació i de la nostra propia pràctica com a docents, hem pogut fer una diagnosi acurada del punt del que partim, i de la ruta que tenim per davant.
El distintiu “Camí al Violeta” ens ha servit d’empenta per ampliar dia rere dia la mirada coeducativa del nostre centre, ja que ens ha permès visualitzar en quins àmbits era més urgent la nostra implicació i de quina manera ho podem fer. Poder posar el nostre distintiu “Camí al Violeta” a la porta d’entrada del nostre institut ens ajuda a posar més consciència a l’hora de fer un centre més segur i just per a tot l’alumnat.
El fet que l’alumnat que hi assisteix, les seves famílies i tota la comunitat educativa puguin saber que hi estem treballant, que hi ha un compromís ferm a seguir avançant, ens fa molt contentes i ens empeny a seguir treballant. Ens proposem, de cara al curs que ve, seguir fent revisió dels punts a millorar, treballar per a canviar-los i seguir fent accions que impliquin tota la comunitat educativa del nostre centre, ja que la coeducació és cosa de tots.
“Ens hem d’assegurar que no hi ha cap infant que surti de l’escola sense tenir molt clar que la igualtat és un dret que forma part de l’estructura que volem construir com a societats justes. Per tant, no pot haver-hi cap noi o noia que s’eduqui al nostre país sense els valors bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans”. Ho explica Marta Macias, presidenta de l’associació Forgender Seal. Juntament amb la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, i amb el suport de l’Institut Català de les Dones, han creat l’índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument que mesura el grau de compromís dels centres d’educació formal i no formal amb el principi d’igualtat i no discriminació pel que fa a la seva gestió interna i al seu projecte educatiu.
L’índex avalua quins són els valors feministes que imparteix el centre educatiu i com els incorpora al seu ADN. “Quan parlem de valors feministes, ens referim a la igualtat, l’antiracisme, l’anti-LGTBfòbia i l’anticlassisme”, especifica Macias. Aquests valors es determinen a través d’uns indicadors basats en la transversalitat de la perspectiva de gènere, la visibilitat de les dones i el seu reconeixement en el desenvolupament de la humanitat, el principi de la inclusió –acceptar la diversitat i valorar-la– i el principi de la interseccionalitat –com les diferents identitats de les dones poden provocar desigualtats i discriminacions diverses–. “Això no és cap auditoria, és un procés d’acompanyament i de millora contínua”, adverteix la presidenta de Forgender Seal.
“L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha rebut el distintiu per la igualtat de gènere SG City 50-50 que atorga l’associació Forgender Seal, un segell internacional que reconeix el seu lideratge en la integració de la perspectiva de gènere en les seves polítiques i actuacions. L’entitat avaluadora ha atorgat 1.482 punts d’un màxim de 1.800 al municipi, la qual cosa suposa que ostenti el nivell de “líder”, el màxim dels tres previstos” Noticia a La Vanguardia
Aquest reconeixement valora i reforça el compromís històric de l’Ajuntament de Santa Coloma amb les Polítiques d’Igualtat així com amb la igualtat de gènere aplicada de forma transversal a totes les polítiques públiques. Destaquen accions específiques com la posada en marxa de La CIBA, del Protocol per un espai públic, d’oci i festiu lliure de violències masclistes i lgtbifòbiques, l’organització de jornades de referència com el I Fòrum Internacional sobre feminisme i pornografia o la creació de l’Observatori de Dades Obertes.
El Certificat també avalua les accions futures a les quals es comprometen els consistoris durant els pròxims dos anys (temps de validesa del distintiu). Així doncs, l’Ajuntament de Santa Coloma haurà d’anar implementant les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com a les seves polítiques públiques, durant el 2021 i el 2022.
Ahir, dijous 21 de gener, a La CIBA, l’alcaldessa de Santa Coloma, Sra Núria Parlón, va recollir el distintiu en un acte institucional, acompanyada de l’equip tècnic en Polítiques d’Igualtat que lidera la Sra. Maribel Cárdenas, coordinadora de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament. La Iniciativa pionera Norma SG City 50-50 és la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.
El disseny d’aquesta certificació té en compte els tractats internacionals relacionats amb els drets humans de les dones i els compromisos de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i compta amb el suport institucional de l’Institut Català de les Dones, entre d’altres.
L’associació Forgender Seal, impulsora del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere, ha certificat prop de 50 municipis, aconseguint un impacte directe en les polítiques públiques municipals d’1 milió i mig de persones. Es crea així una xarxa de Municipis Igualitaris amb la Certificació SG City 50-50, en un context on la pandèmia de la Covid-19 està augmentant les desigualtats i ara més que mai, són necessàries les Polítiques Públiques Municipals amb Perspectiva de Gènere per minimitzar l’impacte negatiu de la crisi.
A través d’un formulari digital que inclou indicadors de drets humans i d’igualtat de gènere i amb perspectiva interseccional, el centre educatiu podrà autoavaluar-se i comprovar en quines àrees ha de millorar amb el fi últim de construir societats justes i igualitaris. L’índex també reconeix l’esforç i el compromís de la direcció i l’equip docent en la defensa dels drets humans.
L’educació és un dels eixos bàsics per afavorir la transformació social, és un dels principals mitjans per trencar estructures i barreres que impedeixen el canvi. La ciutadania té el deure de construir estructures educatives basades en la igualtat de tracte i oportunitat. I alhora, les administracions tenen l’obligació de garantir el dret a l’educació lliure de qualsevol discriminació i desigualtat.
Les primeres proves pilot s’estan realitzant a diferents centres educatius com l’IES Alexandre de Riquer i l’Escola Alta Segarra a la ciutat de Calaf, l’Escola Sant Jordi de Montmeló, l’IES Els Alfacs i l’Escola Carles III a Sant Carles de la Ràpita, a través d’uns formularis telemàtics amb preguntes adaptades a centres de primària o bé centres d’ESO i Batxillerat.
Les reaccions que estem obtenint d’aquestes proves són molt positives, ja que els està ajudant a reflexionar sobre la importància dels projectes de coeducació com eix transversal en totes les etapes de l’educació primària, secundària i batxillerat per a situar-se on estan i on poden arribar, per a despertar inquietuds i marcar un full de ruta per aconseguir els seus propis objectius. En les pròximes setmanes s’iniciaran proves pilot en centres d’FP i també en diferents centres educatius de Galícia.
“La certificació a favor de la igualtat de gènere de l’àmbit municipal està ja beneficiant a més d’1 milió i mig de persones”
5 Novembre
Des de L’Hospitalet del Llobregat, municipis com Lleida, Calella i Santa Coloma de Gramenet, a ciutats com Maó, Gavà, Sant Pere Pescador, Montmeló, o Llorenç del Penedès, Marratxí i Sant Antoni Vilamajor, la certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal està ja beneficiant a més d’1 milió i mig de persones.
La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.
Com són els ajuntaments que s’incorporen al procés de certificació?
Son municipis amb tradició en Polítiques públiques d’Igualtat com és el cas de Sant Boi de Llobregat o Cerdanyola del Vallé, Sant Just Desvern, que la Certificació garanteix l’alineació amb la normativa nacional i internacional i permet la identificació i l’anàlisi de les desigualtats de gènere en temps de la covid -19.
Ajuntaments amb nous equips de govern, compromesos amb una Governança amb Perspectiva de Gènere, com Felanitx, Calaf, Vic, o Torrelles de Llobregat, és una oportunitat per facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
Són governs amb mirada Internacional, en la Nova Agenda Urbana, i l’Agenda 2030 dels 17 ODS i en concret, tenen la mirada en la CEDAW, (Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona) pel que se senten interpel·lats per Nacions Unides per a utilitzar tots els mecanismes i quantes accions de discriminació positives siguin necessàries, per a eliminar les desigualtats de gènere.
Forgender Seal impulsa la Igualtat als Governs Locals d’Amèrica Llatina
Enguany, Forgender Seal porta el Distintiu SGC CITY 50-50 a Llatinoamèrica. Ha signat un acord amb l’Associació Incidir vinculada a la xarxa de regions del Mercosur, on s’està desenvolupant la primera prova pilot a Tandil, una de les ciutats més grans d’Argentina amb una població de 132 mil habitants.