Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Maria Cristina Corona Guijarro

Entrevistem a representants del món local sobre la valoració de la Certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal. 

Entrevista a Maria Cristina Corona Guijarro, regidora d’Igualtat a l’Ajuntament de Castelldefels

1) Sobre quines polítiques voleu incidir en la legislatura i per què són prioritàries en el pla de compromís?

És prioritat incidir en l’Atenció a les dones víctimes de violència de gènere i violència masclista i també és prioritari dur a terme campanyes i accions de prevenció, com per exemple el desplegament de Punts liles, per aconseguir espais de festa i d’oci segurs i establir aliances amb l’oci privat. També és cabdal l’elaboració i aplicació del Protocol intern per a l’abordatge de l’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere en l’àmbit laboral de l’Ajuntament de Castelldefels i el Protocol d’abordatge de les violències masclistes en l’àmbit esportiu. És prioritat també avançar cap a la transversalitat en Politiques d’igualtat per a integrar la perspectiva de gènere i la Igualtat en totes les àrees d’acció governamental.

2) Com us ajuda internament el procés de certificació?

El procés de certificació ha significat un abans i un després pel que fa a la transversalitat de les polítiques d’Igualtat a Castelldefels.  La sistematització, i el rigor i valgui la redundància “el compromís” de l’Ajuntament  per a complir el pla de compromisos i la obtenir la renovació del distintiu,  ha suposat haver de treballar de forma coordinada entre les diferents àrees de gestió, fet que valorem de forma molt positiva i que ha suposat un  salt endavant per a moltes àrees municipals que han abordat accions amb perspectiva de gènere, en algun cas per primera vegada.

Podem dir doncs que la certificació està resultant ser una eina que ens permet vetllar, des de les diferents àrees, per unes polítiques més inclusives i equitatives i alhora ens està afavorint establir aliances que ens permetran de ben segur seguir avançant cap a una transversalitat efectiva de la perspectiva de gènere.

3) Quins són els reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local?

L’agenda feminista és una eina crucial per a la construcció d’un món més igualitari i just. El que ens proposem sobretot és sumar esforços per a anar totes i tots en una mateixa direcció i fer front així amb més força a desafiaments que requereixen d’atenció urgent, com pot ser implementar mesures efectives per a la prevenció i la intervenció en situacions de violència masclista i garantir la seguretat de les dones.

La lluita per la igualtat de gènere és una tasca constant i col·lectiva que requereix l’esforç de totes i tots.

4) Com esteu aplicant la tecnologia/ IA/Gestió de Dades/ en les polítiques d’Igualtat?

L’aplicació de la tecnologia i la Intel·ligència Artificial és un repte que tenim per endavant i encara  no som conscients del tot del ventall d’oportunitats que ens pot suposar.  La IA és ja una realitat en la que haurem d’aprofundir en els propers anys.

Sí que estem molt més avançades en el recull i anàlisi d’indicadors, que ja fa anys que recollim, i ara estem molt satisfetes de que la Diputació de Barcelona hagi donat un nou impuls  tot incorporant els indicadors de les polítiques d’Igualtat als programa de cercles de comparació municipals. Els Cercles de Comparació Intermunicipals són una eina consolidada amb vint anys de trajectòria en altres àmbits d’actuació municipal i aplicats a les polítiques d’igualtat ens permetrà comparar dades per orientar i millorar la gestió municipal mitjançant l’anàlisi d’indicadors de serveis locals i l’intercanvi de bones experiències.


Igualtat Retributiva

La desigualtat efectiva entre dones i homes de la societat actual també es reflecteix en l’àmbit laboral.

És una evidència que les dones tenen més dificultats per accedir al mercat laboral i és especialment punyent el fet que cobrin sistemàticament menys que els homes per feines que tenen el mateix valor.

Ho assenyalen les dades que ha publicat recentment l’Observatori del Treball i Model Productiu1, que descriu que el salari mitjà anual femení va ser inferior al masculí en 6.350 euros (22.290 euros i 28.640 euros, respectivament), i que la diferència entre el que cobren les dones i els homes s’ha escurçat gairebé 4 punts percentuals entre el 2014 i el 2018 (del 26% ha passat al 22,2%).

Compartim amb vosaltres la Guia per a l’aplicació de la Igualtat Retribuitiva entre dones i homes elaborada pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya. Comissió d’Igualtat i del Temps de Treball.


8 de març 2024

En el marc de la celebració  del 8 de març. Dia Internacional de les Dones impulsem la campanya “Cap pas enrere. Polítiques locals en Igualtat i a favor dels drets de les dones”

Aquest any, de forma especial,  situem la nostra campanya en la defensa dels drets humans de les dones. Volem fer memòria i recordar que les dones han estat les principals impulsores dels drets humans en els moments transformadors de la nostra història. Compartim alguns dels noms de les protagonistes i promotores, algunes més conegudes que d’altres.

L’índia Hansa Mehta, la pakistanesa Begum Shaista Ikramullah o la dominicana Minerva Bernardino són tres de les dones que van aconseguir que la declaració dels drets humans inclogués les dones com a subjectes actius dels drets humans. Una altra de les dones que cal destacar si parlem de la Declaració Universal dels Drets Humans i que ha estat la més coneguda pel seu perfil politic i activista en defensa de les dones és l’Eleanor Roosevelt ferma impulsora.

Minerva Bernardino, de la República Dominicana, i altres dones de l’Amèrica del Sud com Bertha Lutz o Isabel Vidal van ser claus per a incloure els drets de les dones i la no discriminació per raons de gènere a la Carta de les Nacions Unides. La francesa MarieHélène Lefaucheux també va ser una de les principals defensores d’incloure el gènere en l’article 2, en què es parla d’igualtat independentment de l’origen, la llengua, la religió… I també del gènere.

Font: Nacions Unides

Evdokia Uralova, de Bielorússia, va defensar fermament la igualtat salarial entre homes i dones. Gràcies a ella, l’article 23 de la declaració diu que “totes les persones tenen dret, sense cap mena de discriminació, a obtenir el mateix salari a canvi de la mateixa feina”.  

Lideratges locals a favor dels drets humans de les dones en les polítiques d’igualtat de gènere.

Ara, al 2024, els governs locals certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal jugant un rol importantíssim en la defensa dels drets humans de les dones en l’espai públic, gràcies a la incorporació de la perspectiva de gènere en els programes i polítiques locals.

Segons Nacions Unides, el compliment de l’objectiu de desenvolupament Núm. 5 la Igualtat, és vital per a la defensa dels drets humans de les dones arreu de món i específicament, en les ciutats, com a primera líniea de defensa dels drets i les llibertats socials, on es despleguen les polítiques públiques.

Volem fer visible la convicció i l’esforç d’ajuntaments compromesos amb voluntat política i vocació de servei a la ciutadania en l’impuls de polítiques municipals connectades als objectius de desenvolupament sostenible i a favor de continuar treballant en la defensa dels drets humans de les dones a les administracions locals.

Vols saber qui són? I què fan? Mira el carrusel amb els ajuntaments certificats i en procés de certificació a la web de city50. 

Fonts d’interès: 

-Una mica d’història sobre els drets de les dones. ONU

-La Lluita pels drets de les dones. Museu d’Història de Catalunya (PDF)

-Los avances en igualdad de la mujer en España. Artículo National Geographic 

-Los derecchos de las mujeres son derechos humanos. Amnistía Internacional

-Las mujeres y la Declaración Universal de Derechos Humanos


L’Ajuntament de Castelldefels ha renovat el distintiu per la Igualtat de Gènere Norma SG City 50-50, una eina per facilitar el repte d’avançar cap l’objectiu d’esdevenir ciutat feminista. Permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. Concedida per l’associació sense ànim de lucre Forgender Seal, és la primera certificació internacional existent en aquest àmbit i també la primera que es concedeix de forma específica als municipis pel seu compromís polític i estratègic amb la igualtat efectiva entre dones i homes.

L’acte de lliurament del distintiu ha tingut lloc aquest dijous 8 de febrer al Saló de Plens amb la participació de la regidora d’Igualtat, Cristina Corona, i la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macías. Per part del consistori, també han estat presents les regidores Mar Sicilia (Promoció Econòmica, Foment de l’Ocupació i Comerç), Pakita Cruz (Esports, Salut i Consum), i el regidor Ramon Amador (Educació, Cooperació i Solidaritat), i regidors i regidores dels grups de l’oposició.

 

L’Ajuntament de Castelldefels  va aconseguir per primer cop aquesta distinció l’any 2021. Ara la renova després d’haver passat de forma satisfactòria el procés d’auditoria de compliment del pla de compromisos dels dos primers anys.

L’obtenció del distintiu suposa que durant dos anys, l’Ajuntament haurà d’implementar les accions recollides en el Pla de Compromís en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:

  • -Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
  • -Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques comarcals.
  • -És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El govern local de Castelldefels entra a formar part de la comunitat de municipis que renova el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit comarcal. Altres municipis que l’han renovat són Algaida, Cabrera de Mar, Calaf, Manacor, Montblanc, Sant Joan Despí o Santa Coloma de Gramenet.


En el marc de la celebració  del 8 de març. Dia Internacional de les Dones animem als governs locals que han estat certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per fer visible el seu compromís amb la Igualtat de gènere. El Distintiu per la Igualtat de Gènere és un reconeixement públic a la gestió municipal  en vers les polítiques de gènere i alhora, és el compromís de millora a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.

Volem animar als ajuntaments i consells comarcals  a integrar el logotip de la certificació en tots els seus actes i accions per celebrar el 8 de març. D’aquesta forma fam visible com estan treballant per la Igualtat de gènere en les polítiques locals.

L’Associació FORGENDER SEAL certifica i atorga el Distintiu (eina innovadora a favor de la Igualtat de gènere i dels drets humans de les dones) el qual s’obté mitjançant un procés de certificació elaborat d’acord amb les competències de Governança local i normativa nacional i internacional en vers als drets humans de les dones. El procés de certificació s’adapta a la normativa del territori on s’ha d’aplicar, tenint en compte la legislació nacional vigent i l’àmbit competencial de la institució.


Concepción del Uruguay, la segunda ciudad de Argentina en iniciar el proceso de certificación SG CITY 50-50 por la Igualdad de género

El passat divendres  2 de desembre del 2022 es va signar l’acta d’acord amb la Municipalitat de Concepción de l’Uruguay municipi de més de 73 mil habitants, distribuït entre els districtes Molino i Tala del departament Uruguai (del qual és capçalera) a la província d’Entre Ríos, l’Argentina, pel qual realitzarà el procés de validació del segell internacional d’equitat de gènere.

Junt amb Marta Macias, representant de l’entitat a nivell internacional i de Sandra Miguez, delegada de l’organització, l’intendent de Concepción de l’Uruguai Martín Oliva va signar l’acta d’acord pel qual es compromet en un procés que li atorga al Municipi el “Segell d’equitat”.

L’associació Forgender Seal té com a finalitat social la d’impulsar l’exercici i defensa dels drets humans de les dones, drets reconeguts i garantits en la “Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona” (Cedaw) i es compromet a treballar pel compliment dels objectius marcats en la “Plataforma d’acció de Pequín” i de la “Agenda 2030” per al “Desenvolupament sostenible de Nacions Unides”, incorporant en la seva metodologia de treball la integració de la perspectiva de gènere en els seus sistemes de gestió.

L’obtenció del distintiu atorga visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per a aconseguir la igualtat entre dones i homes. Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius, contribueix a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania, incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.

L’intendent Oliva va assenyalar “El Municipi té el compromís de continuar treballant per a aconseguir estàndards més equitatius i igualitaris en totes les àrees de gestió, i per això treballem dia a dia. Aquest conveni, permetrà concretar un monitoratge per a millorar les metes que ens hem proposat en aquest objectiu de desenvolupament”

Per la seva part Marta Macías va dir que “Des de l’associació Forgender Seal vam mostrar el nostre agraïment i satisfacció pel compromís de la municipalitat de Concepción de l’Uruguai a favor de la igualtat de gènere. La certificació Sg CITY50-50 i el posterior atorgament del distintiu municipal a favor de la igualtat són eines que faciliten la incorporació de la perspectiva de gènere de manera holística en tota la Governança local i en segona instància reconeix i visibilitat el treball de la municipalitat a favor de la construcció d’una democràcia paritària”.

Notícia dels mitjans locals.

1- La Histórica tendrá el sello de Equidad de Género
https://lacalle.com.ar/la-historica-tendra-el-sello-de-equidad-de-genero/2- Concepción del Uruguay tendrá sello de Equidad de Género
https://uruguayenses.com/concepcion-del-uruguay-tendra-sello-de-equidad-de-genero/

3- Concepción del Uruguay tendrá sello de Equidad de Género
https://aldiaentrerios.com.ar/concepcion-del-uruguay-tendra-sello-de-equidad-de-genero/

4- Concepción del Uruguay tendrá sello de Equidad de Género
https://amperiodismomovil.com/index.php/2022/12/03/concepcion-del-uruguay-tendra-sello-de-equidad-de-genero/

5- La Histórica tendrá sello de equidad de género

https://www.elmiercolesdigital.com.ar/la-historica-tendra-sello-de-equidad-de-genero/

6- Concepción del Uruguay tendrá sello de Equidad de Género

http://m.apfdigital.com.ar/despachos.asp?cod_des=380108

 


#25N

Sabies que…

Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?

L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.

Què passa a Catalunya?

Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.

De què parlem quan diem violència masclista?

La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.

Què diu la CEDAW?

La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.

Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?

  • Que et cridin és violència
  • Que t’insultin és violència
  • Que et controlin és violència
  • Que vigilin el que fas és violència
  • Que et diguin amb qui pots parlar és violència
  • Que t’humiliïn davant d’altri és violència
  • Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
  • Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
  • Que et tractin d’ignorant és violència
  • Que et facin creure que no pots és violència

L’Associació Forgender Seal ha creat, conjuntament amb la Plataforma Unitària contra les violències de gènere, el nou Índex de Qualitat Social, Gènere i Diversitat de l’àmbit Educatiu. És un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius. La coeducació en Igualtat és clau als centres educatius per promoure una cultura de respecte i de relacions d’afecte saludables i enriquidores entre les nenes i els nens.

Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?

La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.

Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.

El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.

Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!

Què poden fer els governs locals?

Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.

1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.

2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.

3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.

4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.

5)  Campanyes de sensibilització ciutadana.

6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.

7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.

8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.

9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.

Entre altres…

 

 


L’Ajuntament de la Ràpita fa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals per garantir els drets de les dones i prevenir les discriminacions per motius de gènere.

La Ràpita ha obtingut el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50- 50, atorgat per l’associació Forgender Seal, i fa un pas endavant en la implementació de la igualtat de gènere en totes les àrees municipals. Aquesta certificació ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats i afavorir la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local. 

Avui s’ha celebrat l’acte de lliurament del Distintiu a la sala de plens de l’Ajuntament de la Ràpita amb la participació de la presidenta de Forgender Seal, Marta Macias, l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, i la regidora de Polítiques Socials i Igualtat, Oona Tomàs. 

Més enllà d’haver estat la primera població ebrenca en obtenir la certificació a la feina feta, l’Ajuntament de la Ràpita es compromet a partir d’ara a implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat per fer més transversal la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com en les polítiques públiques, en un termini de dos anys. En aquest sentit l’alcalde Josep Caparrós ha destacat que “l’obtenció del certificat acredita la feina feta i ens sentim molt satisfets per tota la tasca duta a terme però també prenem el compromís de futur d’anar desplegant en els propers dos anys allò que ens ha de permetre mantenir aquest distintiu”. 

 La regidora Oona Tomàs ha apuntat que “més enllà de programar commemoracions els dies 8 de març i 25 de novembre també fem duem a terme tota una política pública a través d’accions de sensibilització com la campanya sobre el micromasclisme; altres accions educatives com els tallers formatius i xerrades; també algunes més pedagògiques i divulgatives, amb l’adhesió als protocols de seguretat contra les violències sexuals en espais d’oci impulsats pel departament d’Interior i pel consell comarcal del Montsià respectivament, o la creació d’espais de confiança o “punts lila” a les festes municipals”

La presidenta de Forgendel Seal, Marta Macias, ha felicitat la Ràpita per “entrar el ‘club’ de municipis certificats de Catalunya que realment volen arribar a quotes d’igualtat plenes i efectives entre homes i dones” i ha expressat la seua satisfacció “pel fet que la Ràpita assumeixi el compromís per la igualtat de gènere”. 

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu consisteixen en la millora de les competències de gestió municipal i la potenciació de les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; la facilitat d’integrar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals; i l’oportunitat de corregir pràctiques de caràcter discriminatori i amb relacions de poder injustes. 

 Amb el distintiu, la Ràpita entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal. 

 Nota de premsa Ajuntament de La Ràpita. 


Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

L’Associació Forgender Seal celebra el 8 de març, Dia Internacional de les Dones amb el lema “Trenquem la Bretxa de Gènere” 

En aquest post analitzem la Bretxa Digital de Gènere.  Aquesta bretxa es refereix a la desigualtat que pateixen les dones respecte els homes en la incorporació i l’accés a les TIC així com a les diferències en el seu ús, l’impacte i les possibilitats de participació en tots els seus àmbits. La bretxa digital de gènere en connectivitat, dispositius i ús, habilitats i treballs és real. És una bretxa d’iniquitat i exclusió entre geografies i generacions que és el nostre desafiament d’abordar si la revolució digital serà per a tots, amb tots, per tots.

Les dones no tenen una representació equitativa en els espais digitals. Això significa que la intel·ligència artificial, les xarxes socials i altres espais digitals estan sent dissenyats per a aprendre el comportament dels homes més que de les dones, i el futur lloc de treball serà més acollidor per als homes que per a les dones. Però no tot són notícies negatives, algunes dades comencen a ser esperançadores. Les dones de generacions més joves estan entrant de ple en el domini d’habilitats digitals. La tendència de desavantatge en habilitats digitals de les dones enfront dels homes s’inverteix segons es redueix l’edat.

Entre les dones més joves (19-24 anys) les que posseeixen habilitats avançades, són percentualment més nombroses que els homes. La percepció per tipus de competències també puja, estant per davant dels homes no sols en habilitats de comunicació, sinó també en consulta d’informació i habilitats de programari. Pel que s’espera que les pròximes generacions eliminin aquesta bretxa de gènere respecte a les habilitats digitals percebudes, on només es declaren per darrere dels homes en la resolució de problemes tecnològics.

Com afecta laboralment la bretxa digital de gènere  les dones?

Segons l’Estudi de l’ONTSI realitzat el març del 2020, en general, en els últims sis anys s’ha reduït la diferència per gènere en l’àmbit de la transformació digital.

L’any 2019, per primer cop, la proporció de dones que utilitzaven regularment internet va ser major que la dels homes a Espanya. I a més, en només un any es va disminuir en un 5% la proporció de dones que mai que no havien accedit a Internet (8%). La reducció en sis anys ha estat significativa, de 15 punts percentuals (Eurostat, 2020). Tot i això, la bretxa digital de gènere segueix sent una realitat i sobretot es dispara en alguns col·lectius concrets com les dones d’avançada edat.

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ocupa a Catalunya 114.000 treballadors i treballadores, xifra que suposa el 3,3% de la població catalana ocupada, segons dades de l’enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021. El sector de les TIC s’ha erigit com a generador d’ocupació durant els darrers anys, fet que el situa com un dels àmbits d’activitat amb millors perspectives econòmiques i socials.

El Parlament Europeu  està abordant la bretxa amb rigor entenent que s’ha d’invertir en les generacions més joves a través de l’educació. Es va celebrar una sessió especial per tractar el tema. “Tancar la bretxa digital de gènere en l’educació ha de ser una prioditat”.Segons explica en una conferència Ms Cheryl Miller Van Dÿck, presidenta de Digital Leadership InstituteEs podrien afegir 9 milions d’euros més a l’any a l’economia de la UE si les dones participessin en l’economia digital al mateix ritme que els homes”. Van Dÿck va participar en un Workshop al Parlament Europeu amb diverses expertes on s’analitzava la Bretxa Digital de Gènere i s’exploravem accions per a combatre-la. Podeu llegir l’informe en aquest enllaç.

Mesures Institucionals per a combatre la Bretxa Digital.

El Govern de la Generalitat ha creat el Pla DonaTIC per impulsar i reconèixer el paper de la dona en l’àmbit de les TIC. Detallem les accions més significatives que han engegat:
• Impuls a l’emprenedoria digital femenina amb formacions i mentories i una línia d’ajuts de 500.000 euros per a dones emprenedores digitals.
• Premis DonaTIC, que tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de la tecnologia, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se a les disciplines STEAM en el futur.
• Suport en programes com Technovation Girls o InspiraSTEM per promoure les vocacions tecnològiques entre les més petites.

Què fem des de Forgender Seal en l’àmbit Educatiu?

L’Educació en Igualtat i Diversitat és la clau per anar reduint cadascuna de les bretxes de gènere, també la digital. Ja hem vist a través de les dades que les joves natives tenen millors possibilitats de formar-se i cursar carreres relacionades amb les TIC i STEM, però els centres educatius on estudien han de complir amb el principi de no discriminació per raó de gènere, oferint les mateixes oportunitats a tot l’alumnat.

És per això que des de Forgender Seal i amb la complicitat i col·laboració de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere hem creat l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.

Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

És el primer índex social del país dirigit als centres educatius. Com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament el “Distintiu Violeta de l’àmbit educatiu”. Pensem que aquest Distintiu  pot beneficiar de forma positiva en la formació en igualtat d’oportunitats dels nous perfils professionals nois i noies enfocats en carreres d’àmbits Stem i TIC.

Si en voleu saber més sobre com funciona aquesta nova certificació de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu podeu accedir a la web https://educacioenvioleta.org/


Article de la Comissió de CoeducacióINS Alexandre de Riquer, Calaf

La coeducació és l’acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe potenciant així la igualtat real d’oportunitats. La igualtat de gènere fa referència a la necessitat de corregir les discriminacions i valorar les diferències enriquidores dels dos sexes.

La coeducació proporciona tant a l’alumnat, com al professorat i a tota la comunitat educativa, estratègies que poden modificar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere, esdevenint veritables agents de transformació.

Una bona acció coeducadora, tant a nivell de centre com d’aula i entorn, és fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives. Participar en el programa IQSGD ens ha permès prendre consciència del punt on ens trobem al nostre centre en aquest àmbit coeducatiu. Gràcies a l’acompanyament per part de les persones formadores, del constant suport via mail, de la revisió de documentació i de la nostra propia pràctica com a docents, hem pogut fer una diagnosi acurada del punt del que partim, i de la ruta que tenim per davant.

El distintiu “Camí al Violeta” ens ha servit d’empenta per ampliar dia rere dia la mirada coeducativa del nostre centre, ja que ens ha permès visualitzar en quins àmbits era més urgent la nostra implicació i de quina manera ho podem fer. Poder posar el nostre distintiu “Camí al Violeta” a la porta d’entrada del nostre institut ens ajuda a posar més consciència a l’hora de fer un centre més segur i just per a tot l’alumnat.

El fet que l’alumnat que hi assisteix, les seves famílies i tota la comunitat educativa puguin saber que hi estem treballant, que hi ha un compromís ferm a seguir avançant, ens fa molt contentes i ens empeny a seguir treballant. Ens proposem, de cara al curs que ve, seguir fent revisió dels punts a millorar, treballar per a canviar-los i seguir fent accions que impliquin tota la comunitat educativa del nostre centre, ja que la coeducació és cosa de tots.

Descarrega l’Ebook IQSGD