Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

#25N

Sabies que…

Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?

L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.

Què passa a Catalunya?

Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.

De què parlem quan diem violència masclista?

La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.

Què diu la CEDAW?

La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.

Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?

  • Que et cridin és violència
  • Que t’insultin és violència
  • Que et controlin és violència
  • Que vigilin el que fas és violència
  • Que et diguin amb qui pots parlar és violència
  • Que t’humiliïn davant d’altri és violència
  • Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
  • Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
  • Que et tractin d’ignorant és violència
  • Que et facin creure que no pots és violència

L’Associació Forgender Seal ha creat, conjuntament amb la Plataforma Unitària contra les violències de gènere, el nou Índex de Qualitat Social, Gènere i Diversitat de l’àmbit Educatiu. És un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius. La coeducació en Igualtat és clau als centres educatius per promoure una cultura de respecte i de relacions d’afecte saludables i enriquidores entre les nenes i els nens.

Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?

La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.

Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.

El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.

Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!

Què poden fer els governs locals?

Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.

1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.

2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.

3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.

4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.

5)  Campanyes de sensibilització ciutadana.

6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.

7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.

8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.

9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.

Entre altres…

 

 


L’Associació Forgender Seal organitza el II Fòrum de Municipis amb la Certificació SG CITY 50-50 a favor de la Igualtat de Gènere en l’àmbit municipal. “Governs locals compromesos amb la Igualtat de Gènere”. Es celebrarà el pròxim 28 de setembre de 8.30h a 17h a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet. (Preprograma) (NP)

La trobada està dirigida tant als càrrecs electes com els equips tècnics dels diferents ajuntaments i ens supramunicipals que han obtingut el Distintiu o actualment es troben en procés de certificació.

Intervindran en la Inauguració: Núria Parlon, alcaldessa Santa Coloma de Gramenet;  Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i Presidenta de la Diputació de Barcelona, Rosa Cursach, directora Insular d’Igualtat i Diversitat. Consell Insular de Mallorca, Eugènia Bretones, Vicepresidenta segona i Responsable de la Comissió de Gènere al Consell Nacional de Dones de Catalunya i Marta Macias, presidenta Forgender Seal.

L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Sra. Núria Parlon, impartirà la Conferència d’obertura “Els ODS de l’Agenda 2030 a la Governança local”.

Segons l’organització de la trobada: “Aquest II Fòrum vol promoure la Governança local compromesa amb la Igualtat de gènere, a més d’establir aliances fortes amb els governs acreditats”. L’Associació Forgender Seal ha creat una nova certificació dirigida als Consell Comarcals, sent el de l’Alta Ribagorça  el primer   que ha estat reconegut amb aquest  Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50, que posa en valor el disseny de  bones pràctiques i solucions identificades davant possibles dificultats  en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en l’àmbit comarcal.

En el II Fòrum de Municipis certificats hi intervindran expertes feministes com Elisenda Calvet, professora lectora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió de Memòria Històrica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Remei Sáez Martínez, directora de la Plataforma Unitària contra les Violències de gènere, Karina Gibert, catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC). Especialista en Ciència de Dades i Intel·ligència Artificial. Directora de l’IDEAI-UPC. Premi Ada Byron 2022 CPEIG, i Maribel Cárdenas. directora de Polítiques d’Igualtat. La CIBA. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Amb l’objectiu d’intercanviar idees i experiències en l’àmbit municipal, s’han organitzattres comissions de treball amb càrrecs electes i equips tècnics. Es tractaran temes com Cultura, esports, memòria i participació ciutadana des de la mirada de les dones. Urbanisme feminista i mobilitat: com podem construir municipis amables per a tothom. Violències masclistes. Organització del temps, conciliació i corresponsabilitat, eines per combatre bretxes de gènere estructurals. 

Les bones pràctiques per avançar cap a la igualtat de gènere també tindrà un espai dins el II Fòrum. La Sra. Anna Mercadé directora Observatori Dona, Empresa i Economia. Cambra de Comerç de Barcelona explicarà  el model d’Escola d’Igualtat per l’empresa impulsat per l’ODEE Cambra de Comerç de Barcelona i la Sra. Meritxell Bautista, empresària, cofundadora i presidenta de Fibracat TV, intervindrà per parlar sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a la comunicació audiovisual..

El Fòrum es tancarà amb la Taula rodona “Les administracions locals davant els reptes globals” amb representants polítics del món local com  Eva M. Martínez Morales. Presidenta del Consell comarcal de Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana, entra d’altres i Carme Gomila Domínguez. Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Manacor. La taula estarà moderada per Imma Moraleda, directora d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.  En el transcurs de la trobada s’habilitarà un espai de televisió  on es gravaran bones practiques de gènere als municipis.

Més informació: premsa@forgenderseal.org. Mòbil 649002803 www.forgenderseal.org

Preprograma


Jornada. “Causes i solucions: per què encara avui dia és necessari reivindicar la igualtat salarial”,

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i Juno House posen en comú quina és la situació actual de la bretxa salarial i quines són les principals causes d’aquesta desigualtat, amb motiu del Dia Internacional de la Igualtat Salarial per les Nacions Unides del diumenge, 18 de setembre.

Sota el títol “Causes i solucions: per què encara avui dia és necessari reivindicar la igualtat salarial”, ambdues entitats van debatre sobre el sostre de vidre que encara existeix per a les dones al món laboral, de la mà de les expertes Mar Gaya, fundadora i directora d’Igualando, vicepresidenta de l’associació 50 a 50 lideratge compartit i consellera de l’Observatori, Dona Empresa i Economia (ODEE); Marta Macias, directora executiva de COOP4EQUALITY, presidenta de l’associació Forgender Seal i consellera de l’ODEE, i Eva Vila-Massanas, directora i co-fundadora de WeEQUAL, co-fundadora de WERock Capital i co-fundadora i consellera de Juno House

Avui dia, encara existeix una diferència notable entre homes i dones dins l’entorn laboral: a nivell mundial, les dones perceben un 23% menys respecte als homes. Concretament, en el cas d’Espanya, el 25% de les dones tenen uns ingressos salarials menors o iguals que el salari mínim interprofessional (SMI) envers el 12% dels homes. També el 73% de les persones que estan treballant a temps parcial són dones i aquesta xifra augmenta fins el 95% en el cas que la jornada parcial sigui a causa de la cura dels nens/es o persones adultes. En aquest sentit, Marta Macias ha reflexionat assegurant que “el temps de què disposem és el mateix tant per a homes com per a dones, però els estereotips i la societat marquen que són les dones les que han de renunciar al seu temps de cura personal i de jornada laboral per a dedicar-lo a l’educació i a la criança dels fills i filles. Per tant, el que s’ha d’aconseguir no és canviar la mentalitat de les dones sinó les estructures que tenim establertes”. 

D’altra banda, cal apuntar que només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’Igualtat tenen un 40% de dones en els seus consells d’administració i, aquest percentatge no ha variat en els darrers 7 anys. Mar Gaya, afirmava que “la norma ha de ser imprescindible avui en dia, és una condició necessària però no suficient. Quan els números demostren aquesta manca de presència femenina en els càrrecs directius, és quan la norma i la legislació ha de ser aplicada”. A més, hi ha una gran diferència segons els sectors: mentre que en Publicitat, RH, Qualitat o Màrqueting la presència femenina en els consells d’administració és més elevada (29-30%), en el sector de les TIC és menor, només del 13%.

Ara bé, tot i la Llei d’igualtat, a Espanya només el 52% de les empreses compleixen amb la igualtat de salaris per a un mateix lloc de treball. En aquest sentit, cal recordar que l’any passat va entrar en vigor el Real Decret de Igualtat Retributiva entre homes i dones i que té com a objectiu la identificació de possibles discriminacions dins d’un mateix lloc de treball. A més, totes aquelles empreses que tinguin un mínim de 50 treballadores o més estan obligades a presentar plans d’Igualtat. Eva Vila-Massanas, membre del Consell i cofundadora de Juno House, comentava que “actualment aquest pla d’igualtat accepta que hi hagi una diferència fins el 25% de retribució per un mateix lloc de treball entre homes i dones, per tant, encara segueix existint diferències acceptades. Desigualtats dins d’un pla d’igualtat”.

Així, malgrat les mesures i obligacions que es van aplicant perquè la bretxa salarial deixi d’existir, la realitat és que encara avui hi ha diferències notables entre homes i dones. Les empreses han de seguir treballant per implementar els plans d’igualtat i incloure polítiques de perspectiva de gènere per tal de fomentar un entorn de treball amb igualtat d’oportunitats tant per a dones com per a homes. De fet, per aquest motiu les Nacions Unides senyalen el dia 18 de setembre com el Dia Internacional de la lgualtat Salarial, un reconeixement als esforços constants que s’estan portant a terme per aconseguir la igualtat salarial.

Sobre Juno House

Juno House neix el 2022 a Barcelona per convertir-se en el primer club privat concebut per i per a les dones actuals. Ubicat a l’històric edifici La Farinera d’Aribau, compte amb més de 1400m distribuïts en dos espais que volen donar resposta a les necessitats de les dones, oferint serveis professionals, de benestar i family friendly.

Sobre l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona ha estat pioner en promocionar la igualtat en clau de gènere en el món empresarial i organitzatiu, creador d’eines d’apoderament com la Plataforma de Conselleres i Directives, el Consell de Conselleres, fòrums i jornades empresarials en clau de gènere i creador d’indicadors econòmics en clau de gènere que donin xifres i dades reals indiscutibles de la situació de les dones en el sistema empresarial. Ara, ha decidit continuar sent pioner un cop més i engegar l’Escola d’Igualtat.

Font. Noticia publicada a la web de Cambra de Comerç de Barcelona 


Dijous 14 de juliol ens vam reunir a la Diputació de Barcelona, amb Lluïsa Moret i Sabidó, presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona i Teresa Llorens, coordinadora de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social per tractar els nous projectes de certificació per a l’obtenció de distintius i segells a favor de la #igualtatdegènere

També van participar en la reunió Anna Mercadé Ferrando, directora d’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i Laura Llinas Sobreques, coordinadora d’ODEE. Cambra de Barcelona


La Cimera Iberoamericana sobre Agendes Locals de Gènere està concebuda com un fòrum a partir del qual promoure la construcció de nous models de ciutat, des d’una visió de justícia i equitat de gènere com a premissa per al desenvolupament local.

Se celebren amb una periodicitat bianual en una ciutat/municipi iberoamericà/a triat en funció de les postulacions presentades a tals efectes.

La seu triada, després de la realització de l’esdeveniment, rep la distinció de “Ciutat UIM”, en reconeixement a la col·laboració que el territori i les seves autoritats aporten a la construcció de millors llocs per al desenvolupament equitatiu i igualitari de la societat i per tant a l’enfortiment local.

Les Cimeres Iberoamericanes d’Agendes Locals de Gènere tenen una durada de quatre dies i se celebren en les dates de l’any més idònies per a la bona consecució de l’esdeveniment, previ acord de les parts.

Aquest any la celebració de la VI Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere és convocada per la Unió Iberoamericana de Municipalistes, es celebra conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Espanya).

Aquest important esdeveniment per l’avanç de les dones és coorganitzat per l’entitat de les Nacions Unides dedicada a promoure la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones – ONU Dones, la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB), el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i la Comissió Interamericana de Dones (CIM-OEA).

En aquest esdeveniment iberoamericà les administracions públiques, associacions, universitats, agències de cooperació i persones en particular comparteixen les seves experiències, estudis i recerques, el seu coneixement i la seva creativitat per a fomentar la incorporació de l’enfocament de gènere en les agendes públiques locals mitjançant la conscienciació social i el compromís polític amb la igualtat substantiva.

A la llum de Pequín+20, l’Agenda 2030 d’Objectius de Desenvolupament Sostenible, Hàbitat III i la XIII Conferència Regional sobre la Dona d’Amèrica Llatina, i recollint els aprenentatges i compromisos de les Cimeres UIM en la matèria, la Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere és una invitació a pensar en el desenvolupament de les ciutats i la democràcia local des de la perspectiva de gènere.

A la data s’han desenvolupat cinc edicions de Cimeres Iberoamericanes d’Agendes Locals UIM a les ciutats de Córdoba (Argentina), Aguascalientes (Mèxic), Santiago de Xile, Conca (l’Equador) i Estat de Colima (Mèxic).

En 2022, la VI Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere es realitzarà el mes d’octubre en el municipi de Santa Coloma de Gramenet (Espanya), organitzada a través del seu Ajuntament. L’esdeveniment situarà la ciutat com a referent internacional en les polítiques d’igualtat de gènere i, alhora, acollirà un esdeveniment que reunirà representants de ciutats, països i institucions de tot el món, i que se celebrarà, per primera vegada, en el continent europeu.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, acreditat amb el Distintiu SG CITY 50-50,  ha fet de la igualtat de gènere un objectiu que travessa transversalment els plans estratègics de ciutat; la incorporació de la perspectiva de gènere en el pressupost municipal és un exemple d’això. Per tant, l’Ajuntament acull com a seu de la VI Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere per a la posada en marxa d’iniciatives i polítiques que tenen com a màxima la lluita contra la desigualtat entre homes i dones.

Sumarem les veus de les dones que treballen des de les organitzacions i les bases, les lideresas, les funcionàries, les tècniques, les acadèmiques i les científiques, així com també els homes democràtics que aporten a la tasca d’avançar a un nou pacte social. Els assoliments, conclusions i fruits d’aquest esdeveniment seran presentats com sentir del món municipalista i com a renovació del compromís de la Unió Iberoamericana de Municipalistes i de la seva Xarxa Iberoamericana de Municipis per la Igualtat de Gènere en el treball desenvolupat pels diferents organismes internacionals que liciten per l’avanç de les dones.

Les principals fites i espais d’aquesta trobada seran:

Conferències Plenàries: Dissertació de prestigioses personalitats, tant de l’esfera política com acadèmica i investigadora de l’àmbit internacional en les temàtiques més rellevants objecte de la Cimera Iberoamericana.

Experiències Sectorials: Presentació d’experiències i bones pràctiques desenvolupades per diferents municipis o institucions iberoamericanes que les ha fet mereixedores de constituir-se en un referent en cadascun dels temes proposats en el Programa de la Cimera Iberoamericana.

Plaça del Coneixement – Panells i Comunicacions: Aquest espai té per objecte l’intercanvi de coneixement, organitzat per àrees temàtiques d’interès, que permetrà al públic assistent presentar no solament els productes o resultats d’experiències de gestió pública, estudis, anàlisis o tesis; sinó també i, sobretot, el procés (seqüència de passos, actuacions innovadores, saber fer, dificultats, etc.) per a arribar als resultats presentats.

Camí per la Pau i la No Violència  a Santa Coloma de Gramenet: Apropiació de l’espai públic per part de les dones des de la diversitat, reivindicant el dret a viure una vida lliure de violència, des del respecte i la convivència en pau.

Workshop i tallers especialitzats: Aquests espais buscaran enfortir l’aprenentatge i fomentar el treball en XARXA. Es tracta de tallers d’especialitzats, coordinats per institucions de reconeguda trajectòria en la temàtica a abordar. Durant la seva realització es promou la participació activa del públic que no es limita a ser espectador/a o oïdor, sinó que s’involucra en les activitats a fi d’intercanviar coneixements i experiències.

Lliurament de Premis a les Bones Pràctiques Locals amb Enfocament de Gènere: Aquests Premis reconeixen, valoren, enforteixen i socialitzen les bones pràctiques locals amb enfocament de gènere perquè acompanyin nous processos com a “ciutats mentores”. La premiación de la VI Edició es realitzarà en el marc de la cerimònia de clausura de l’esdeveniment.

Diàleg Polític de Dones Líders en l’Espai Local Iberoamericà: En aquest espai, alcaldesses, regidores, diputades i dones polítiques comparteixen reflexions, aprenentatges i desafiaments entorn de les oportunitats i dificultats que tenen les dones dirigents de la política local per a promoure l’agenda de la igualtat substantiva i la democràcia paritària. Es tracta d’un conversatorio obert liderat per ONU Dones i la UIM que girarà entorn del tema de l’Agenda Política de les Dones, les seves experiències, reptes i desafiaments que enfronten en l’àmbit local.


L'Associació Forgender Seal participa a la primera reunió plenària de l'Aliança Catalunya 2030
L’Aliança Catalunya 2030 incorpora 25 nous membres des de la seva creació i celebra la seva primera reunió plenària
  • Ja l’integren més de 60 organitzacions, algunes de les quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya
  • Aquest partenariat entre entitats públiques i privades inicia el desplegament del seu pla d’acció per accelerar l’assoliment dels ODS

Representants de més de 50 organitzacions membres de l’Aliança Catalunya 2030 es van reunir  a Barcelona el passat 29 d’abril per definir el pla de treball i el calendari de reunions de l’organisme. El pla d’acció que s’ha discutit a la reunió inclou, entre altres punts, la realització de reunions trimestrals amb tots els membres de l’Aliança Catalunya 2030, i iniciatives formatives sobre aspectes clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb una perspectiva multisectorial.

Incorporació de nous membres

La reunió ha estat la primera trobada plenària de l’Aliança Catalunya 2030, integrada per més de 60 organitzacions. Des de la seva constitució, el febrer de 2020, l’Aliança ha incorporat 25 nous membres, alguns dels quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya.

A la primera reunió plenària en representació de l’Associació va acudir lEmili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.

Altres organitzacions que s’han incorporat a l’Aliança Catalunya després de la seva constitució són l’Ajuntament d’Aiguafreda, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament de Guissona, l’Ajuntament de Granollers, l’Ajuntament de Manlleu, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Tiana, l’Ajuntament d’Ulldecona, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ajuntament de Vilajuïga, l’Associació Micropobles de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, Creació de Responsabilitat Social Audiovisual – creaRSA, SCCL, la Diputació de Tarragona, la Federació Catalana de Futbol, la Fundació Lobbying, Business & Innovation, la Fundació Obra d’Integració Social (OBINSO), l’Institut Català d’Oncologia, l’empresa Projectes amb Equilibri, Revolve Mediterráneo, Support Girona – Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, la Unió Catalana d’Hospitals i la Union des Français résidents à l´Étranger en Espagne.

L’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, és obert a totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi vulguin adherir i presentin compromisos concrets per assolir els ODS des de les seves respectives àrees de treball. Les entitats que s’hi adhereixin podran incorporar-se a l’Aliança Catalunya 2030.

Identificant reptes

El pla d’acció discutit a la reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030 també inclou, entre altres, la participació de l’Aliança en la definició dels 10 reptes per al desenvolupament sostenible de Catalunya que, des d’aquest any, proposarà, amb caràcter anual, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En aquest sentit, el CADS ha convidat els membres de l’Aliança a ajudar-lo a identificar els reptes prioritaris per a la sostenibilitat del nostre país i, també, a proposar polítiques transformadores que permetin superar un dels 10 reptes que s’acabin acordant.

La reunió ha estat encapçalada per la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, i pel president del CADS, Ramon Roca i Enrich. La secretària, que ha assistit a la reunió en nom del Govern, ha reiterat el compromís del Govern vers l’Agenda 2030 i l’Aliança Catalunya 2030, i ha encoratjat tots els membres a treballar conjuntament, des de les seves respectives responsabilitats, per assolir els ODS. El president del CADS ha fet una crida urgent a recuperar l’esperit transformador amb què va néixer l’Aliança Catalunya 2030 per encarar els reptes pendents de manera conjunta.

Sumant adhesions

D’altra banda, el director del CADS, Arnau Queralt i Bassa, ha assegurat que, ara més que mai, necessitem passar a l’acció i ha repassat les actuacions desenvolupades fins ara, com ara la incorporació de les bateries d’indicadors dels ODS d’Eurostat i Nacions Unides a l’estadística oficial catalana i els respectius processos participatius per elaborar l’Agenda rural de Catalunya i una guia d’autoavaluació dels ODS per a les empreses del sector agroalimentari.

L’Aliança Catalunya 2030 es va constituir el 21 de febrer de 2020 a partir de la signatura de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya per part del Govern i de 39 organitzacions públiques i privades compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Actualment, l’Aliança Catalunya està constituïda per més de 60 membres, incloent-hi el Govern de Catalunya i organitzacions representatives del món local, l’àmbit de l’educació i la recerca, l’àmbit empresarial i sindical, el tercer sector ambiental i social, i òrgans de consulta i participació de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.


L’Aliança Catalunya 2030 és un partenariat entre entitats públiques i privades on es comparteixen els compromisos de país per fer realitat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El fonament de l’Aliança resideix en l’Acord nacional per a l’Agenda 2030, que ofereix una visió compartida sobre com contribuir a avançar en la consecució dels ODS i defineix el rol i el compromís que han d’adquirir els diferents agents socials de Catalunya (sector públic; àmbit empresarial, sindical i professional; universitats i centres de recerca; societat civil organitzada i ciutadania) per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, i “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”.

L’Acord nacional, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, està obert a tota la ciutadania i totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi adhereixin, amb compromisos concrets per assolir els ODS.

La nostra associació, Forgender Seal, s’ha adherit a la llista d’entitats i organitzacions que són membres de l’Aliança Catalunya 2030. 

A l’acte de signatura de l’acord en representació de l’Associació va acudir l’Emili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.

Les organitzacions que formen part de l’Aliança Catalunya 2030 han d’haver signat prèviament l’Acord nacional per a l’Agenda 2030. En el moment de la signatura, cada organització ha d’aportar una llista dels compromisos que hagi assumit en relació a l’Agenda 2030. És a dir, actuacions que desenvoluparà, en tant que organització, per contribuir a l’esforç col·lectiu d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Els compromisos poden estar dirigits a la formació, sensibilització i comunicació; a generar canvis interns en les organitzacions signatàries; a fomentar el treball en xarxa (local i internacional); a executar projectes per a la sostenibilitat, la construcció de la pau, el respecte pels drets humans, l’enfortiment de les societats democràtiques, o a promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament, entre d’altres.

Forgender Seal està treballant amb els ODS: Nº 1 Fi de la Pobresa, Nº 3 Salt i Benestar, Nº 4 Educació i Qualitat, Nº 5 Igualtat, Nº 10 Reducció de les Desigualtats, Nº 11 Ciutats i Comunitats Sostenibles, Nº 17 Aliances pels Objectius.

La nostra associació crea eines innovadores a favor de la Igualtat de Gènere en l’àmbit local connectades a l’Agenda 2030 com el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal, adreçat a governs  i administracions locals  i l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD) és un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.

L'Hospitalet la ciutat més gran de Catalunya obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

 


Trenquem la Bretxa de Gènere en l’emprenedoria

L’emprenedoria femenina s’ha convertit en un fenomen cada vegada més reconegut i impulsat per visibilitzar la contribució de les dones al desenvolupament econòmic i social, així com el permetre’ls adoptar nous rols en la societat i en l’àmbit empresarial, fins no fa molt, reservats per als homes.

Així i tot, la manca de referents, els estereotips i les barreres d’accés a finançament dificulten a les dones la posada en marxa de negocis. Apostar per la conciliació, la redefinició de la figura de l’emprenedor i nous models empresarials i digitals són algunes de les claus perquè les oportunitats emprenedores siguin igualitàries.

En aquest post analitzem els principals obstacles i reptes a superar per trencar la bretxa de gènere en l’emprenedoria i aportem dades d’informes i estudis que ens ajuden a comprendre la realitat del context i situació de l’emprenedoria femenina de l’àmbit global, europeu al nacional i local.

Comencem pel principi. Què vol dir emprendre?

Agafem la definició bàsica. Emprendre  és tenir la iniciativa de portar a la pràctica una idea de negoci, és a dir, crear una empresa i dur a terme la producció del bé o prestació del servei, sense que això quedi en una mera intenció.

Quins són els principals reptes?

La manca de referents, els estereotips i les barreres d’accés a finançament dificulten a les dones la posada en marxa de negocis. Apostar per la conciliació, la redefinició de la figura de la persona emprenedora i nous models empresarials i digitals són algunes de les claus perquè les oportunitats emprenedores siguin igualitàries.

A quines conclusions arriben la majoria dels estudis que analitzen la bretxa de gènere en l’emprenedoria?

La majoria dels estudis destaquen els següents obstacles:

  1. Quan es volen fer investigacions i estudis ens trobem que hi ha, en general, una manca d’informació estadística sobre emprenedoria femenina. Font: Retrat de les dones emprenedores de Barcelona 
  2. Les limitacions que els rols de gènere suposen en el món laboral en general, i en l’emprenedoria femenina en particular. Font: Igualtat de Gènere a l’emprenedoria  OECD 
  3. La pressió social sobre les dones i la difícil conciliació. Font: Emprendimiento Femenino Estudio BBVA 
  4. La baixa confiança de moltes dones en les seves pròpies capacitats. Font: Análisis Emprendimiento de mujeres en España. Informe Red GEM 
  5. La importància de diferenciar l’emprenedoria per necessitat i l’emprenedoria d’oportunitat. Font: La dona autònoma com a pilar de l’economia PIMEC
  6. L’escàs coneixement dels recursos disponibles de suport a l’emprenedoria per part de les emprenedores. Font: Programa PAEM sobre emprendedoras. Cámara de Comercio de España 

Tendències de millora i barreres que expliquen els obstacles cap a la igualtat. 

L’últim Informe mundial GEM (Global Entrepreneurship Monitor) reflecteix que el nombre de dones que s’animen a fundar la sevapròpia empresa emergent sobre el total de la població femenina ha passat a Espanya del 5,2 % el 2017 al 6,4 % el 2019.   Aquest indicador assenyala que la bretxa de gènere es redueix, ja que la xifra és una de les més altes de la Unió Europea, on la taxa d’emprenedoria femenina és de sis dones per cada deu homesAquesta circumstància preocupa la Comissió Europea, que ha posat en marxa diverses mesures per reduir-la.

A Espanya, el 2018, el 22 % de les empreses emergents van ser fundades per dones, un 4 % més que el 2017, segons dades del Mapa de l’emprenedoria  Al nostre país, un 33 % de les empreses emergents ja tenen almenys una dona a l’equip directiu.  Són xifres que van millorant però que ens mostren que encara tenim un llarg camí per recórrer.

Però per què segueixen sent tan poques les emprenedores si les dones són majoria a les universitats?

Sí, però elles no són majoria a les carreres dedicades al sector tecnològic, que és on neixen la majoria d’empreses emergents. I és que les carreres tècniques, com ara l’enginyeria informàtica, només compten amb un 15 % de dones entre l’alumnat.  Aquest factor explicaria la menor presència d’emprenedores en aquest sector.

Segons la base de dades de Pitchbook, una companyia d’informació financera, únicament l’11 % de la inversió europea en capital de risc va dirigida a projectes liderats per dones.  Tanmateix, les dades demostren que les empreses emergents creades per dones tenen més èxit i són més rendibles que les creades per homes. Quan una dona funda la seva pròpia empresa emergent, aquesta empresa té un 14 % més de possibilitats de triomfar que quan la impulsa un home.

Per cada dòlar invertit en una empresa en què la fundadora i CEO és una dona, el negoci obté un retorn de 0,66 euros, mentre que el retorn en les empreses fundades i dirigides per homes és només de 0,22 euros, segons un estudi de The Boston Consulting Group. D’acord amb la investigació de la consultora, les dones són més conservadores a l’hora d’invertir el seu temps i el seu capital per fundar un projecte nou i necessiten estar molt segures de la solidesa de la seva proposta de negoci per llançar-se a emprendre, per la qual cosa solen obtenir millors resultats.

Els indicadors locals. Què passa a les ciuatst?

L’informe Dell Women Entrepreneur Cities Index (WE Cities) de 2019 mesura la capacitat d’una ciutat per a atreure i fer costat a dones emprenedores d’alt potencial.

Del rànquing de les 50 ciutats del món que més donen suport a les dones emprenedores, per desgràcia, ni Barcelona, ni Madrid es troben en aquesta primera llista. Aquest informe centra la seva investigació en tres àrees:

-L’accés al capital humà i financer, i el desenvolupament d’aquest capital.
-El rol dels sectors públic i privat en l’augment de l’accés a xarxes i mercats locals i globals.
-De quina manera els líders governamentals i empresarials poden ajudar les dones emprenedores a prosperar en el canviant panorama tecnològic.

Com ajudem des de Forgender Seal als governs locals a promoure l’emprenedoria femenina?

La nostra associació ofereix eines efectives com el Distintiu SG CITY 50-50 per als Governs locals i Institucions de l’àmbit Municipal per combatre les diferents bretxes de gènere.

En aquest cas, es realitza un seguit de recomanacions als governs locals per apoderar les dones que volen emprendre. El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal és una eina útil per integrar la transversalitat de gènere a totes les àrees del govern i en els programes municipals. Amb aquesta metodologia s’incorpora la variable del gènere per tenir en compte l’aportació de les dones al teixit productiu de la ciutat i crea estratègies per enfortir el seu lideratge en el món empresarial.

En el Pla de Compromisos que assumeixen els governs locals quan obtenen el Distintiu Sg CITY 50-50, s’integren mesures que promouen l’emprenedoria  femenina. Des de formació en diverses disciplines i habilitats, facilitar recursos i fonts de finançament,  fins a creació de xarxes de col·laboració entre diferents agents locals, empreses, administració local, universitats, teixit associatiu, ecosistemes d’innovació, sindicats que treballin en estratègies conjuntes per combatre la bretxa de gènere.

 

 

 

 

 


Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

L’Associació Forgender Seal celebra el 8 de març, Dia Internacional de les Dones amb el lema “Trenquem la Bretxa de Gènere” 

En aquest post analitzem la Bretxa Digital de Gènere.  Aquesta bretxa es refereix a la desigualtat que pateixen les dones respecte els homes en la incorporació i l’accés a les TIC així com a les diferències en el seu ús, l’impacte i les possibilitats de participació en tots els seus àmbits. La bretxa digital de gènere en connectivitat, dispositius i ús, habilitats i treballs és real. És una bretxa d’iniquitat i exclusió entre geografies i generacions que és el nostre desafiament d’abordar si la revolució digital serà per a tots, amb tots, per tots.

Les dones no tenen una representació equitativa en els espais digitals. Això significa que la intel·ligència artificial, les xarxes socials i altres espais digitals estan sent dissenyats per a aprendre el comportament dels homes més que de les dones, i el futur lloc de treball serà més acollidor per als homes que per a les dones. Però no tot són notícies negatives, algunes dades comencen a ser esperançadores. Les dones de generacions més joves estan entrant de ple en el domini d’habilitats digitals. La tendència de desavantatge en habilitats digitals de les dones enfront dels homes s’inverteix segons es redueix l’edat.

Entre les dones més joves (19-24 anys) les que posseeixen habilitats avançades, són percentualment més nombroses que els homes. La percepció per tipus de competències també puja, estant per davant dels homes no sols en habilitats de comunicació, sinó també en consulta d’informació i habilitats de programari. Pel que s’espera que les pròximes generacions eliminin aquesta bretxa de gènere respecte a les habilitats digitals percebudes, on només es declaren per darrere dels homes en la resolució de problemes tecnològics.

Com afecta laboralment la bretxa digital de gènere  les dones?

Segons l’Estudi de l’ONTSI realitzat el març del 2020, en general, en els últims sis anys s’ha reduït la diferència per gènere en l’àmbit de la transformació digital.

L’any 2019, per primer cop, la proporció de dones que utilitzaven regularment internet va ser major que la dels homes a Espanya. I a més, en només un any es va disminuir en un 5% la proporció de dones que mai que no havien accedit a Internet (8%). La reducció en sis anys ha estat significativa, de 15 punts percentuals (Eurostat, 2020). Tot i això, la bretxa digital de gènere segueix sent una realitat i sobretot es dispara en alguns col·lectius concrets com les dones d’avançada edat.

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ocupa a Catalunya 114.000 treballadors i treballadores, xifra que suposa el 3,3% de la població catalana ocupada, segons dades de l’enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021. El sector de les TIC s’ha erigit com a generador d’ocupació durant els darrers anys, fet que el situa com un dels àmbits d’activitat amb millors perspectives econòmiques i socials.

El Parlament Europeu  està abordant la bretxa amb rigor entenent que s’ha d’invertir en les generacions més joves a través de l’educació. Es va celebrar una sessió especial per tractar el tema. “Tancar la bretxa digital de gènere en l’educació ha de ser una prioditat”.Segons explica en una conferència Ms Cheryl Miller Van Dÿck, presidenta de Digital Leadership InstituteEs podrien afegir 9 milions d’euros més a l’any a l’economia de la UE si les dones participessin en l’economia digital al mateix ritme que els homes”. Van Dÿck va participar en un Workshop al Parlament Europeu amb diverses expertes on s’analitzava la Bretxa Digital de Gènere i s’exploravem accions per a combatre-la. Podeu llegir l’informe en aquest enllaç.

Mesures Institucionals per a combatre la Bretxa Digital.

El Govern de la Generalitat ha creat el Pla DonaTIC per impulsar i reconèixer el paper de la dona en l’àmbit de les TIC. Detallem les accions més significatives que han engegat:
• Impuls a l’emprenedoria digital femenina amb formacions i mentories i una línia d’ajuts de 500.000 euros per a dones emprenedores digitals.
• Premis DonaTIC, que tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de la tecnologia, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se a les disciplines STEAM en el futur.
• Suport en programes com Technovation Girls o InspiraSTEM per promoure les vocacions tecnològiques entre les més petites.

Què fem des de Forgender Seal en l’àmbit Educatiu?

L’Educació en Igualtat i Diversitat és la clau per anar reduint cadascuna de les bretxes de gènere, també la digital. Ja hem vist a través de les dades que les joves natives tenen millors possibilitats de formar-se i cursar carreres relacionades amb les TIC i STEM, però els centres educatius on estudien han de complir amb el principi de no discriminació per raó de gènere, oferint les mateixes oportunitats a tot l’alumnat.

És per això que des de Forgender Seal i amb la complicitat i col·laboració de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere hem creat l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.

Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

És el primer índex social del país dirigit als centres educatius. Com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament el “Distintiu Violeta de l’àmbit educatiu”. Pensem que aquest Distintiu  pot beneficiar de forma positiva en la formació en igualtat d’oportunitats dels nous perfils professionals nois i noies enfocats en carreres d’àmbits Stem i TIC.

Si en voleu saber més sobre com funciona aquesta nova certificació de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu podeu accedir a la web https://educacioenvioleta.org/


La violència i els maltractaments que pateixen les dones en l’àmbit familiar, laboral i social són, tant per la seva dimensió com per les seves conseqüències, un dels problemes més greus que té aquesta societat. Segons un informe del Consell d’Europa, la violència del marit, company o pare és la primera causa al món de mort i invalidesa permanent entre les dones de 16 a 44 anys, per sobre del càncer, els accidents de trànsit o les guerres.

La violència de gènere és un problema d’abast mundial vinculat als desequilibris en les relacions de poder entre sexes en l’àmbit social, econòmic, religiós i polític, i que és fruit d’un sistema cultural de dominació masculina (patriarcal) que  persisteix malgrat els esforços de les legislacions a favor de la igualtat i de les demandes dels moviments feministes.

Hi ha formes diferents de violència de gènere com per exemple: l’incest, els matrimonis forçats, l’assetjament, la violació, la mutilació sexual femenina, el tràfic de dones i d’esclavitud sexual, l’infanticidi femení etc. La violència més freqüent envers les dones té lloc dins de l’àmbit familiar, habitualment per part del marit o company. Entenem per violència domèstica les conductes agressives i reiterades que s’exerceixen sobre un dels membres d’un grup familiar (habitualment sobre les dones) i que causen o poden causar dany físic i/o psicològic. S’hi inclouen les produïdes amb posterioritat a la ruptura d’una relació familiar o de convivència.
La violència de gènere és un delicte, un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de la víctima i tot això suposa un greu obstacle per al desenvolupament d’una societat democràtica.

Sra. Lourdes Armengol, regidora-delegada de Règim Interior, Salut i Consum, Arxiu Municipal, Igualtat i Memòria Democràtica i 3a Tinenta d’alcaldia Ajuntament Castelldefels, municipi acreditat amb el Distintiu SG CITY 50-50 ens  presenta “El Servei de Primera Atenció d’Urgència” (SPAU), una bona pràctica com a eina per lluitar contra les violencies.