Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

L'Associació Forgender Seal participa a la primera reunió plenària de l'Aliança Catalunya 2030
L’Aliança Catalunya 2030 incorpora 25 nous membres des de la seva creació i celebra la seva primera reunió plenària
  • Ja l’integren més de 60 organitzacions, algunes de les quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya
  • Aquest partenariat entre entitats públiques i privades inicia el desplegament del seu pla d’acció per accelerar l’assoliment dels ODS

Representants de més de 50 organitzacions membres de l’Aliança Catalunya 2030 es van reunir  a Barcelona el passat 29 d’abril per definir el pla de treball i el calendari de reunions de l’organisme. El pla d’acció que s’ha discutit a la reunió inclou, entre altres punts, la realització de reunions trimestrals amb tots els membres de l’Aliança Catalunya 2030, i iniciatives formatives sobre aspectes clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb una perspectiva multisectorial.

Incorporació de nous membres

La reunió ha estat la primera trobada plenària de l’Aliança Catalunya 2030, integrada per més de 60 organitzacions. Des de la seva constitució, el febrer de 2020, l’Aliança ha incorporat 25 nous membres, alguns dels quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya.

A la primera reunió plenària en representació de l’Associació va acudir lEmili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.

Altres organitzacions que s’han incorporat a l’Aliança Catalunya després de la seva constitució són l’Ajuntament d’Aiguafreda, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament de Guissona, l’Ajuntament de Granollers, l’Ajuntament de Manlleu, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Tiana, l’Ajuntament d’Ulldecona, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ajuntament de Vilajuïga, l’Associació Micropobles de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, Creació de Responsabilitat Social Audiovisual – creaRSA, SCCL, la Diputació de Tarragona, la Federació Catalana de Futbol, la Fundació Lobbying, Business & Innovation, la Fundació Obra d’Integració Social (OBINSO), l’Institut Català d’Oncologia, l’empresa Projectes amb Equilibri, Revolve Mediterráneo, Support Girona – Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, la Unió Catalana d’Hospitals i la Union des Français résidents à l´Étranger en Espagne.

L’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, és obert a totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi vulguin adherir i presentin compromisos concrets per assolir els ODS des de les seves respectives àrees de treball. Les entitats que s’hi adhereixin podran incorporar-se a l’Aliança Catalunya 2030.

Identificant reptes

El pla d’acció discutit a la reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030 també inclou, entre altres, la participació de l’Aliança en la definició dels 10 reptes per al desenvolupament sostenible de Catalunya que, des d’aquest any, proposarà, amb caràcter anual, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En aquest sentit, el CADS ha convidat els membres de l’Aliança a ajudar-lo a identificar els reptes prioritaris per a la sostenibilitat del nostre país i, també, a proposar polítiques transformadores que permetin superar un dels 10 reptes que s’acabin acordant.

La reunió ha estat encapçalada per la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, i pel president del CADS, Ramon Roca i Enrich. La secretària, que ha assistit a la reunió en nom del Govern, ha reiterat el compromís del Govern vers l’Agenda 2030 i l’Aliança Catalunya 2030, i ha encoratjat tots els membres a treballar conjuntament, des de les seves respectives responsabilitats, per assolir els ODS. El president del CADS ha fet una crida urgent a recuperar l’esperit transformador amb què va néixer l’Aliança Catalunya 2030 per encarar els reptes pendents de manera conjunta.

Sumant adhesions

D’altra banda, el director del CADS, Arnau Queralt i Bassa, ha assegurat que, ara més que mai, necessitem passar a l’acció i ha repassat les actuacions desenvolupades fins ara, com ara la incorporació de les bateries d’indicadors dels ODS d’Eurostat i Nacions Unides a l’estadística oficial catalana i els respectius processos participatius per elaborar l’Agenda rural de Catalunya i una guia d’autoavaluació dels ODS per a les empreses del sector agroalimentari.

L’Aliança Catalunya 2030 es va constituir el 21 de febrer de 2020 a partir de la signatura de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya per part del Govern i de 39 organitzacions públiques i privades compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Actualment, l’Aliança Catalunya està constituïda per més de 60 membres, incloent-hi el Govern de Catalunya i organitzacions representatives del món local, l’àmbit de l’educació i la recerca, l’àmbit empresarial i sindical, el tercer sector ambiental i social, i òrgans de consulta i participació de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.


L’Aliança Catalunya 2030 és un partenariat entre entitats públiques i privades on es comparteixen els compromisos de país per fer realitat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El fonament de l’Aliança resideix en l’Acord nacional per a l’Agenda 2030, que ofereix una visió compartida sobre com contribuir a avançar en la consecució dels ODS i defineix el rol i el compromís que han d’adquirir els diferents agents socials de Catalunya (sector públic; àmbit empresarial, sindical i professional; universitats i centres de recerca; societat civil organitzada i ciutadania) per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, i “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”.

L’Acord nacional, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, està obert a tota la ciutadania i totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi adhereixin, amb compromisos concrets per assolir els ODS.

La nostra associació, Forgender Seal, s’ha adherit a la llista d’entitats i organitzacions que són membres de l’Aliança Catalunya 2030. 

A l’acte de signatura de l’acord en representació de l’Associació va acudir l’Emili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.

Les organitzacions que formen part de l’Aliança Catalunya 2030 han d’haver signat prèviament l’Acord nacional per a l’Agenda 2030. En el moment de la signatura, cada organització ha d’aportar una llista dels compromisos que hagi assumit en relació a l’Agenda 2030. És a dir, actuacions que desenvoluparà, en tant que organització, per contribuir a l’esforç col·lectiu d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Els compromisos poden estar dirigits a la formació, sensibilització i comunicació; a generar canvis interns en les organitzacions signatàries; a fomentar el treball en xarxa (local i internacional); a executar projectes per a la sostenibilitat, la construcció de la pau, el respecte pels drets humans, l’enfortiment de les societats democràtiques, o a promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament, entre d’altres.

Forgender Seal està treballant amb els ODS: Nº 1 Fi de la Pobresa, Nº 3 Salt i Benestar, Nº 4 Educació i Qualitat, Nº 5 Igualtat, Nº 10 Reducció de les Desigualtats, Nº 11 Ciutats i Comunitats Sostenibles, Nº 17 Aliances pels Objectius.

La nostra associació crea eines innovadores a favor de la Igualtat de Gènere en l’àmbit local connectades a l’Agenda 2030 com el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal, adreçat a governs  i administracions locals  i l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD) és un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.

L'Hospitalet la ciutat més gran de Catalunya obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

 


Trenquem la Bretxa de Gènere en l’emprenedoria

L’emprenedoria femenina s’ha convertit en un fenomen cada vegada més reconegut i impulsat per visibilitzar la contribució de les dones al desenvolupament econòmic i social, així com el permetre’ls adoptar nous rols en la societat i en l’àmbit empresarial, fins no fa molt, reservats per als homes.

Així i tot, la manca de referents, els estereotips i les barreres d’accés a finançament dificulten a les dones la posada en marxa de negocis. Apostar per la conciliació, la redefinició de la figura de l’emprenedor i nous models empresarials i digitals són algunes de les claus perquè les oportunitats emprenedores siguin igualitàries.

En aquest post analitzem els principals obstacles i reptes a superar per trencar la bretxa de gènere en l’emprenedoria i aportem dades d’informes i estudis que ens ajuden a comprendre la realitat del context i situació de l’emprenedoria femenina de l’àmbit global, europeu al nacional i local.

Comencem pel principi. Què vol dir emprendre?

Agafem la definició bàsica. Emprendre  és tenir la iniciativa de portar a la pràctica una idea de negoci, és a dir, crear una empresa i dur a terme la producció del bé o prestació del servei, sense que això quedi en una mera intenció.

Quins són els principals reptes?

La manca de referents, els estereotips i les barreres d’accés a finançament dificulten a les dones la posada en marxa de negocis. Apostar per la conciliació, la redefinició de la figura de la persona emprenedora i nous models empresarials i digitals són algunes de les claus perquè les oportunitats emprenedores siguin igualitàries.

A quines conclusions arriben la majoria dels estudis que analitzen la bretxa de gènere en l’emprenedoria?

La majoria dels estudis destaquen els següents obstacles:

  1. Quan es volen fer investigacions i estudis ens trobem que hi ha, en general, una manca d’informació estadística sobre emprenedoria femenina. Font: Retrat de les dones emprenedores de Barcelona 
  2. Les limitacions que els rols de gènere suposen en el món laboral en general, i en l’emprenedoria femenina en particular. Font: Igualtat de Gènere a l’emprenedoria  OECD 
  3. La pressió social sobre les dones i la difícil conciliació. Font: Emprendimiento Femenino Estudio BBVA 
  4. La baixa confiança de moltes dones en les seves pròpies capacitats. Font: Análisis Emprendimiento de mujeres en España. Informe Red GEM 
  5. La importància de diferenciar l’emprenedoria per necessitat i l’emprenedoria d’oportunitat. Font: La dona autònoma com a pilar de l’economia PIMEC
  6. L’escàs coneixement dels recursos disponibles de suport a l’emprenedoria per part de les emprenedores. Font: Programa PAEM sobre emprendedoras. Cámara de Comercio de España 

Tendències de millora i barreres que expliquen els obstacles cap a la igualtat. 

L’últim Informe mundial GEM (Global Entrepreneurship Monitor) reflecteix que el nombre de dones que s’animen a fundar la sevapròpia empresa emergent sobre el total de la població femenina ha passat a Espanya del 5,2 % el 2017 al 6,4 % el 2019.   Aquest indicador assenyala que la bretxa de gènere es redueix, ja que la xifra és una de les més altes de la Unió Europea, on la taxa d’emprenedoria femenina és de sis dones per cada deu homesAquesta circumstància preocupa la Comissió Europea, que ha posat en marxa diverses mesures per reduir-la.

A Espanya, el 2018, el 22 % de les empreses emergents van ser fundades per dones, un 4 % més que el 2017, segons dades del Mapa de l’emprenedoria  Al nostre país, un 33 % de les empreses emergents ja tenen almenys una dona a l’equip directiu.  Són xifres que van millorant però que ens mostren que encara tenim un llarg camí per recórrer.

Però per què segueixen sent tan poques les emprenedores si les dones són majoria a les universitats?

Sí, però elles no són majoria a les carreres dedicades al sector tecnològic, que és on neixen la majoria d’empreses emergents. I és que les carreres tècniques, com ara l’enginyeria informàtica, només compten amb un 15 % de dones entre l’alumnat.  Aquest factor explicaria la menor presència d’emprenedores en aquest sector.

Segons la base de dades de Pitchbook, una companyia d’informació financera, únicament l’11 % de la inversió europea en capital de risc va dirigida a projectes liderats per dones.  Tanmateix, les dades demostren que les empreses emergents creades per dones tenen més èxit i són més rendibles que les creades per homes. Quan una dona funda la seva pròpia empresa emergent, aquesta empresa té un 14 % més de possibilitats de triomfar que quan la impulsa un home.

Per cada dòlar invertit en una empresa en què la fundadora i CEO és una dona, el negoci obté un retorn de 0,66 euros, mentre que el retorn en les empreses fundades i dirigides per homes és només de 0,22 euros, segons un estudi de The Boston Consulting Group. D’acord amb la investigació de la consultora, les dones són més conservadores a l’hora d’invertir el seu temps i el seu capital per fundar un projecte nou i necessiten estar molt segures de la solidesa de la seva proposta de negoci per llançar-se a emprendre, per la qual cosa solen obtenir millors resultats.

Els indicadors locals. Què passa a les ciuatst?

L’informe Dell Women Entrepreneur Cities Index (WE Cities) de 2019 mesura la capacitat d’una ciutat per a atreure i fer costat a dones emprenedores d’alt potencial.

Del rànquing de les 50 ciutats del món que més donen suport a les dones emprenedores, per desgràcia, ni Barcelona, ni Madrid es troben en aquesta primera llista. Aquest informe centra la seva investigació en tres àrees:

-L’accés al capital humà i financer, i el desenvolupament d’aquest capital.
-El rol dels sectors públic i privat en l’augment de l’accés a xarxes i mercats locals i globals.
-De quina manera els líders governamentals i empresarials poden ajudar les dones emprenedores a prosperar en el canviant panorama tecnològic.

Com ajudem des de Forgender Seal als governs locals a promoure l’emprenedoria femenina?

La nostra associació ofereix eines efectives com el Distintiu SG CITY 50-50 per als Governs locals i Institucions de l’àmbit Municipal per combatre les diferents bretxes de gènere.

En aquest cas, es realitza un seguit de recomanacions als governs locals per apoderar les dones que volen emprendre. El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal és una eina útil per integrar la transversalitat de gènere a totes les àrees del govern i en els programes municipals. Amb aquesta metodologia s’incorpora la variable del gènere per tenir en compte l’aportació de les dones al teixit productiu de la ciutat i crea estratègies per enfortir el seu lideratge en el món empresarial.

En el Pla de Compromisos que assumeixen els governs locals quan obtenen el Distintiu Sg CITY 50-50, s’integren mesures que promouen l’emprenedoria  femenina. Des de formació en diverses disciplines i habilitats, facilitar recursos i fonts de finançament,  fins a creació de xarxes de col·laboració entre diferents agents locals, empreses, administració local, universitats, teixit associatiu, ecosistemes d’innovació, sindicats que treballin en estratègies conjuntes per combatre la bretxa de gènere.

 

 

 

 

 


Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

L’Associació Forgender Seal celebra el 8 de març, Dia Internacional de les Dones amb el lema “Trenquem la Bretxa de Gènere” 

En aquest post analitzem la Bretxa Digital de Gènere.  Aquesta bretxa es refereix a la desigualtat que pateixen les dones respecte els homes en la incorporació i l’accés a les TIC així com a les diferències en el seu ús, l’impacte i les possibilitats de participació en tots els seus àmbits. La bretxa digital de gènere en connectivitat, dispositius i ús, habilitats i treballs és real. És una bretxa d’iniquitat i exclusió entre geografies i generacions que és el nostre desafiament d’abordar si la revolució digital serà per a tots, amb tots, per tots.

Les dones no tenen una representació equitativa en els espais digitals. Això significa que la intel·ligència artificial, les xarxes socials i altres espais digitals estan sent dissenyats per a aprendre el comportament dels homes més que de les dones, i el futur lloc de treball serà més acollidor per als homes que per a les dones. Però no tot són notícies negatives, algunes dades comencen a ser esperançadores. Les dones de generacions més joves estan entrant de ple en el domini d’habilitats digitals. La tendència de desavantatge en habilitats digitals de les dones enfront dels homes s’inverteix segons es redueix l’edat.

Entre les dones més joves (19-24 anys) les que posseeixen habilitats avançades, són percentualment més nombroses que els homes. La percepció per tipus de competències també puja, estant per davant dels homes no sols en habilitats de comunicació, sinó també en consulta d’informació i habilitats de programari. Pel que s’espera que les pròximes generacions eliminin aquesta bretxa de gènere respecte a les habilitats digitals percebudes, on només es declaren per darrere dels homes en la resolució de problemes tecnològics.

Com afecta laboralment la bretxa digital de gènere  les dones?

Segons l’Estudi de l’ONTSI realitzat el març del 2020, en general, en els últims sis anys s’ha reduït la diferència per gènere en l’àmbit de la transformació digital.

L’any 2019, per primer cop, la proporció de dones que utilitzaven regularment internet va ser major que la dels homes a Espanya. I a més, en només un any es va disminuir en un 5% la proporció de dones que mai que no havien accedit a Internet (8%). La reducció en sis anys ha estat significativa, de 15 punts percentuals (Eurostat, 2020). Tot i això, la bretxa digital de gènere segueix sent una realitat i sobretot es dispara en alguns col·lectius concrets com les dones d’avançada edat.

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ocupa a Catalunya 114.000 treballadors i treballadores, xifra que suposa el 3,3% de la població catalana ocupada, segons dades de l’enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021. El sector de les TIC s’ha erigit com a generador d’ocupació durant els darrers anys, fet que el situa com un dels àmbits d’activitat amb millors perspectives econòmiques i socials.

El Parlament Europeu  està abordant la bretxa amb rigor entenent que s’ha d’invertir en les generacions més joves a través de l’educació. Es va celebrar una sessió especial per tractar el tema. “Tancar la bretxa digital de gènere en l’educació ha de ser una prioditat”.Segons explica en una conferència Ms Cheryl Miller Van Dÿck, presidenta de Digital Leadership InstituteEs podrien afegir 9 milions d’euros més a l’any a l’economia de la UE si les dones participessin en l’economia digital al mateix ritme que els homes”. Van Dÿck va participar en un Workshop al Parlament Europeu amb diverses expertes on s’analitzava la Bretxa Digital de Gènere i s’exploravem accions per a combatre-la. Podeu llegir l’informe en aquest enllaç.

Mesures Institucionals per a combatre la Bretxa Digital.

El Govern de la Generalitat ha creat el Pla DonaTIC per impulsar i reconèixer el paper de la dona en l’àmbit de les TIC. Detallem les accions més significatives que han engegat:
• Impuls a l’emprenedoria digital femenina amb formacions i mentories i una línia d’ajuts de 500.000 euros per a dones emprenedores digitals.
• Premis DonaTIC, que tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de la tecnologia, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se a les disciplines STEAM en el futur.
• Suport en programes com Technovation Girls o InspiraSTEM per promoure les vocacions tecnològiques entre les més petites.

Què fem des de Forgender Seal en l’àmbit Educatiu?

L’Educació en Igualtat i Diversitat és la clau per anar reduint cadascuna de les bretxes de gènere, també la digital. Ja hem vist a través de les dades que les joves natives tenen millors possibilitats de formar-se i cursar carreres relacionades amb les TIC i STEM, però els centres educatius on estudien han de complir amb el principi de no discriminació per raó de gènere, oferint les mateixes oportunitats a tot l’alumnat.

És per això que des de Forgender Seal i amb la complicitat i col·laboració de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere hem creat l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.

Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

És el primer índex social del país dirigit als centres educatius. Com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament el “Distintiu Violeta de l’àmbit educatiu”. Pensem que aquest Distintiu  pot beneficiar de forma positiva en la formació en igualtat d’oportunitats dels nous perfils professionals nois i noies enfocats en carreres d’àmbits Stem i TIC.

Si en voleu saber més sobre com funciona aquesta nova certificació de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu podeu accedir a la web https://educacioenvioleta.org/


La violència i els maltractaments que pateixen les dones en l’àmbit familiar, laboral i social són, tant per la seva dimensió com per les seves conseqüències, un dels problemes més greus que té aquesta societat. Segons un informe del Consell d’Europa, la violència del marit, company o pare és la primera causa al món de mort i invalidesa permanent entre les dones de 16 a 44 anys, per sobre del càncer, els accidents de trànsit o les guerres.

La violència de gènere és un problema d’abast mundial vinculat als desequilibris en les relacions de poder entre sexes en l’àmbit social, econòmic, religiós i polític, i que és fruit d’un sistema cultural de dominació masculina (patriarcal) que  persisteix malgrat els esforços de les legislacions a favor de la igualtat i de les demandes dels moviments feministes.

Hi ha formes diferents de violència de gènere com per exemple: l’incest, els matrimonis forçats, l’assetjament, la violació, la mutilació sexual femenina, el tràfic de dones i d’esclavitud sexual, l’infanticidi femení etc. La violència més freqüent envers les dones té lloc dins de l’àmbit familiar, habitualment per part del marit o company. Entenem per violència domèstica les conductes agressives i reiterades que s’exerceixen sobre un dels membres d’un grup familiar (habitualment sobre les dones) i que causen o poden causar dany físic i/o psicològic. S’hi inclouen les produïdes amb posterioritat a la ruptura d’una relació familiar o de convivència.
La violència de gènere és un delicte, un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de la víctima i tot això suposa un greu obstacle per al desenvolupament d’una societat democràtica.

Sra. Lourdes Armengol, regidora-delegada de Règim Interior, Salut i Consum, Arxiu Municipal, Igualtat i Memòria Democràtica i 3a Tinenta d’alcaldia Ajuntament Castelldefels, municipi acreditat amb el Distintiu SG CITY 50-50 ens  presenta “El Servei de Primera Atenció d’Urgència” (SPAU), una bona pràctica com a eina per lluitar contra les violencies.


Castelldefels rep el distintiu per la igualtat de gènere en l'àmbit municipal
Es tracta d’un segell que s’obté mitjançant un procés de certificació elaborat d’acord amb les competències municipals i la normativa del territori, la nacional i la internacional. És la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals

L’Ajuntament de Castelldefel ja té el Certificat del Distintiu per la Igualtat de Gènere en l’àmbit municipal.

És el primer segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal, i una eina que afavoreix la integració de la perspectiva de gènere en totes les polítiques i actuacions de l’administració local, ja que fomenta el treball transversal.

El certificat l’han rebut aquest divendres l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, i la regidora d’Igualtat, Lourdes Armengol, de mans de la presidenta i cofundadora de l’Associació Forgender Seal, Marta Macías, i el soci cofundador de l’entitat Emili Cardiel.

Forgender Seal és una associació sense ànim de lucre que té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat.

Reconeixement públic a les polítiques de gènere

El Distintiu per la Igualtat de Gènere és un reconeixement públic a la gestió municipal envers les polítiques de gènere i alhora, és el compromís de millora a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.

La distinció atorga reconeixement públic al govern municipal i enforteix el lideratge institucional mitjançant el treball en xarxa, el treball en col·laboració i el treball cooperatiu, així com millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat i afavoreix la transparència i la rendició de comptes.

El Forgender Seal assenyala la direcció cap a revertir les desigualtats de gènere i promoure el desenvolupament humà i sostenible dels organismes públics, alhora que facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals i garanteix l’alineació amb la normativa nacional i internacional, i permet la identificació i l’anàlisi de les desigualtats de gènere.

L’entitat que el concedeix entén que “és una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes, i promou polítiques, plans i programes socials que busquin la realització de drets i la millora de capacitats”.

El segell s’obté mitjançant un procés de certificació elaborat d’acord amb les competències municipals i normativa del territori, la nacional i la internacional. El procés segueix la norma SG CITY 50-50, un procés de millora contínua que encarna la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

Compromís i impuls

La regidora d’Igualtat, Lourdes Armengol, ha manifestat que l’obtenció d’aquest distintiu “és un reconeixement a la tasca que hem estat fent en l’àmbit de la igualtat a la nostra ciutat i, també, a la voluntat política i el ferm compromís de l’Ajuntament de continuar avançant amb pas ferm cap a la Castelldefels ciutat feminista que volem”.

L’Ajuntament, a través de la Regidoria d’Igualtat, “es compromet a donar suport i a impulsar el treball transversal necessari per poder fer efectives les accions incloses en el Pla de Compromís definit i que requereixen tant la implicació decidida de les diferents àrees de l’Ajuntament, com la seva col·laboració continuada i bidireccional amb la resta d’agents socials i la ciutadania, en el camí cap a una Castelldefels més democràtica, més lliure, més igualitària, més equitativa i, per tant, més feminista”.


L'Ajuntament obté el distintiu que certifica Sant Joan Despí com a municipi capdavanter en la igualtat de gènere

L’Associació Forgender Seal ha atorgat a l’Ajuntament de Sant Joan Despí el distintiu SG City 50-50 per la igualtat de gènere. Aquest distintiu certifica que l’Ajuntament ha implementat el sistema per a la integració de la perspectiva de gènere en la seva organització i en les polítiques i actuacions municipals.

El nivell obtingut per l’Ajuntament de Sant Joan Despí després del procés de certificació realitzat per l’Associació Forgender Seal és el de capdavanter, el màxim que es pot obtenir en aquest distintiu.

La norma SG City 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. El certificat distingeix els municipis que busquen reduir les desigualtats de gènere i complir la legislació en matèria d’igualtat, per tal d’assolir la igualtat efectiva entre dones i homes.

L’Associació Forgender Seal, que compta amb el suport de l’Institut Català de les Dones i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, ha dissenyat el distintiu d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (l’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana).

L’Ajuntament de Sant Joan Despí ve treballant des de fa molts anys en la igualtat. Fruit d’aquest compromís, hores d’ara està desenvolupant el Pla Municipal d’Equitat de Gènere 2019-2022, un document amb 88 mesures orientades a impulsar les polítiques de gènere. Aquest pla estableix els objectius següents: establir la perspetiva de gènere com a acció de govern, incloent totes les àrees municipals; educar en valors d’equitat des de la primera infància i al llarg de la vida; promoure l’educació sobre noves masculinitats; garantir la presència de dones facilitant-ne la incorporació en tots els àmbits; vetllar per la igualtat d’oportunitats en el món laboral; garantir la qualitat de vida de les dones; erradicar qualsevol tipus de violència masclista, i augmentar els recursos destinats a les mesures que pateixen les dones i els seus fiis i filles.


Nou Cicle Hipàtia 50a50. Reptes per avançar cap a la Igualtat real en l'Era covid

Des de l’Associació Forgender Seal i juntament amb 22 entitats i associacions més englobades en el Fòrum Hipàtia, col”laborem en l’organització del Cicle Hipàtia, impulsat per l’Associació 50a50  que posarà el focus en les assignatures pendents per assolir la igualtat efectiva i real entre dones i homes. Les sessions seran temàtiques i serviran per aprofundir en els reptes actuals per aconseguir la igualtat, a més de reclamar respostes per part de les administracions, l’empresariat i la societat en el seu conjunt.

La primera jornada girarà al voltant del treball i l’economia i tindrà per títol “Una economia humana i sostenible és una economia feminista”. Se celebrarà en format online el dimarts 15 de juny, de 18 a 19:30h, i comptarà amb un panell d’expertes de gran qualitat, que debatran i proposaran solucions sobre com fer front a l’impacte de la crisi de la Covid sobre el mercat del treball des de la perspectiva de gènere. Perquè, en paraules de qui va ser secretari general de Nacions Unides de 1997 a 2002 i premi Nobel de la Pau de 2001, Kofi Annan, “la igualtat de les dones ha de ser un component central en qualsevol intent per resoldre els problemes socials, econòmics o polítics”.

El programa de la sessió serà el següent:

  • Mar Gaya Quiñonero, vicepresidenta de l’Associació 50a50 i fundadora de la consultoria Igualando, introduirà la sessió sobre economia, treball i Covid des d’una perspectiva de gènere.
  • Esther Sánchez Torres, doctora en Dret del Treball i membre de la Comissió de Talent de Women in Legal World, entre d’altres consells assessors, parlarà sobre els impactes de la Covid en el mercat laboral.
  • Roser Xalabarder Sagalés, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, donarà veu a les dones autònomes i empresàries i els problemes que han sofert amb la crisi de la pandèmia.
  • Laura Sales Gutiérrez, cap del Departament de Recerca de la Fundació Surt, presentarà les conclusions de l’estudi “Impactes de gènere de la crisi econòmica generada per la Covid”.

El Fòrum Hipàtia escenifica la unió de les associacions de dones empresàries, directives i professionals treballant per un mateix objectiu, la presència equitativa de dones en llocs de decisió, d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

Les jornades del Cicle Hipàtia estan obertes, de forma gratuïta, a totes les persones interessades en reflexionar i avançar cap a la igualtat real entre dones i homes. Per participar a la primera sessió, cal inscriure’s-hi a través d’aquest enllaç. Les persones correctament inscrites rebran per correu l’enllaç de la reunió, que es farà a través de Zoom. Les inscripcions es tanquen el mateix dia de l’esdeveniment a les 10h.

INSCRIPCIONS A LA PRIMERA SESSIÓ


Un any de covid: les dones, més exposades i més precaritzades

La pandèmia s’ha acarnissat amb les dones, que ocupen la majoria de professions a la primera línia

Ara Feminismes / Lara Bonilla, Thais Gutiérrez i Marta Rodríguez Carrera.
La pandèmia té rostre de dona. La infermera que atén els pacients de covid, l’auxiliar que cuida la gent gran a les residències, la dependenta que t’atén al supermercat o la mestra que ha garantit l’educació dels teus fills. Les dones són majoria en set de les nou professions que han estat a primera línia del covid. Són el 70% del personal sanitari i farmacèutic, el 86% del personal de neteja i el 84% del personal de residències. Feines tradicionalment feminitzades, invisibilitzades, mal pagades i precàries -sovint va tot junt- i que tenen un denominador comú: la cura de les persones. Però que amb aquesta crisi, de la qual ara es compleix un any, s’han revelat essencials. “Estem tirant endavant gràcies a les dones”, diu contundent Cristina Sánchez Miret, doctora en sociologia i professora de la Universitat de Girona. En general, les crisis sanitàries afecten més els grups més vulnerables i aguditzen les desigualtats de gènere ja existents. Va passar amb el brot del virus de l’Ebola a l’Àfrica o l’epidèmia del Zika a l’Amèrica Llatina.

Maó s’ha convertit en la primera ciutat de Menorca en rebre la certificació internacional SG CITY 50-50, a favor de la igualtat de gènere, que atorga l’Associació FORGENDER SEAL.

Així, l’Associació FORGENDER SEAL, d’acord amb l’avaluació realitzada per l’avaluadora Coop4equality de conformitat a la Norma SG CITY 50-50, certifica que l’Ajuntament de Maó ha implementat el sistema de gestió de gènere per tal d’afavorir la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració municipal.

La igualtat de gènere, una de les prioritats d’Ara Maó

Des que vam entrar a l’Ajuntament de Maó, el passat mandat, una de les prioritats d’Ara Maó ha estat treballar des de la Regidoria d’Igualtat per una ciutat més igualitària, segura i cohesionada. És per això que el reconeixement de l’Associació FORGENDER SEAL ens omple d’orgull per la feina ben feta.

En aquest sentit, durant la presentació del reconeixement la nostra companya Catalina Ferrer, regidora d’Igualtat, Participació Ciutadana i Cooperació, va voler reafirmar el seu compromís per “desenvolupar accions en pro de la igualtat, per acabar amb les violències masclistes i discriminacions que no tenen lloc en aquest municipi”, i va agrair “la feina feta a Biel Pons, per iniciar el camí de la certificació, i a Toni Carrillos per seguir el projecte”.

També va destacar la feina feta pels tècnics i les tècniques de l’Ajuntament.

Certificació internacional SG CITY 50-50

El nivell obtingut després del procés de certificació és: Avançat. El nombre de certificació atorgat és 2/151417EEIB-01/2023 i tindrà una validesa fins al 05/01/2023.

El distintiu atorga:

• Reconeixement públic al govern municipal i enfortiment del lideratge institucional mitjançant el treball en xarxa, el treball en col·laboració i el treball cooperatiu.

• Millora de les competències de gestió municipal i potència de les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.

• Afavoriment de la transparència i la rendició de comptes.

• Oportunitat per revertir les desigualtats de gènere i promoure el desenvolupament humà i sostenible.

• Eines per a la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.

• Garantia d’alineació amb la normativa nacional i internacional i permet la identificació i l’anàlisi de les desigualtats de gènere.

• Oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

• Promoció de polítiques, plans i programes socials que busquin la realització de drets i la millora de capacitats.

La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.

El Distintiu per la igualtat de gènere s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (l’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana).

Com s’ha obtingut el Distintiu per la igualtat de gènere?

Per obtenir el Distintiu per la igualtat de gènere, el govern municipal escull entre les accions proposades quins seran els seus compromisos per propers dos anys. Transcorregut aquest període, es realitza una avaluació per evidenciar els seus assoliments. Si el resultat és positiu, podrà renovar el Distintiu.

– El Distintiu, primer segell de gènere de l’àmbit municipal, és aplicable a totes les ciutats del món, de qualsevol mida, que busquin reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat.

El sistema s’ha adaptat a la diversitat territorial dels municipis i estableix una classificació a partir del seu abast poblacional. El procés de certificació és telemàtic i disposa d’eines que afavoreixen la comprensió agilitzant els tràmits de manera fàcil i ràpida.

L’Associació FORGENDER SEAL, sense ànim de lucre, té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat.