Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Un any de covid: les dones, més exposades i més precaritzades

La pandèmia s’ha acarnissat amb les dones, que ocupen la majoria de professions a la primera línia

Ara Feminismes / Lara Bonilla, Thais Gutiérrez i Marta Rodríguez Carrera.
La pandèmia té rostre de dona. La infermera que atén els pacients de covid, l’auxiliar que cuida la gent gran a les residències, la dependenta que t’atén al supermercat o la mestra que ha garantit l’educació dels teus fills. Les dones són majoria en set de les nou professions que han estat a primera línia del covid. Són el 70% del personal sanitari i farmacèutic, el 86% del personal de neteja i el 84% del personal de residències. Feines tradicionalment feminitzades, invisibilitzades, mal pagades i precàries -sovint va tot junt- i que tenen un denominador comú: la cura de les persones. Però que amb aquesta crisi, de la qual ara es compleix un any, s’han revelat essencials. “Estem tirant endavant gràcies a les dones”, diu contundent Cristina Sánchez Miret, doctora en sociologia i professora de la Universitat de Girona. En general, les crisis sanitàries afecten més els grups més vulnerables i aguditzen les desigualtats de gènere ja existents. Va passar amb el brot del virus de l’Ebola a l’Àfrica o l’epidèmia del Zika a l’Amèrica Llatina.

Maó s’ha convertit en la primera ciutat de Menorca en rebre la certificació internacional SG CITY 50-50, a favor de la igualtat de gènere, que atorga l’Associació FORGENDER SEAL.

Així, l’Associació FORGENDER SEAL, d’acord amb l’avaluació realitzada per l’avaluadora Coop4equality de conformitat a la Norma SG CITY 50-50, certifica que l’Ajuntament de Maó ha implementat el sistema de gestió de gènere per tal d’afavorir la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració municipal.

La igualtat de gènere, una de les prioritats d’Ara Maó

Des que vam entrar a l’Ajuntament de Maó, el passat mandat, una de les prioritats d’Ara Maó ha estat treballar des de la Regidoria d’Igualtat per una ciutat més igualitària, segura i cohesionada. És per això que el reconeixement de l’Associació FORGENDER SEAL ens omple d’orgull per la feina ben feta.

En aquest sentit, durant la presentació del reconeixement la nostra companya Catalina Ferrer, regidora d’Igualtat, Participació Ciutadana i Cooperació, va voler reafirmar el seu compromís per “desenvolupar accions en pro de la igualtat, per acabar amb les violències masclistes i discriminacions que no tenen lloc en aquest municipi”, i va agrair “la feina feta a Biel Pons, per iniciar el camí de la certificació, i a Toni Carrillos per seguir el projecte”.

També va destacar la feina feta pels tècnics i les tècniques de l’Ajuntament.

Certificació internacional SG CITY 50-50

El nivell obtingut després del procés de certificació és: Avançat. El nombre de certificació atorgat és 2/151417EEIB-01/2023 i tindrà una validesa fins al 05/01/2023.

El distintiu atorga:

• Reconeixement públic al govern municipal i enfortiment del lideratge institucional mitjançant el treball en xarxa, el treball en col·laboració i el treball cooperatiu.

• Millora de les competències de gestió municipal i potència de les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.

• Afavoriment de la transparència i la rendició de comptes.

• Oportunitat per revertir les desigualtats de gènere i promoure el desenvolupament humà i sostenible.

• Eines per a la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.

• Garantia d’alineació amb la normativa nacional i internacional i permet la identificació i l’anàlisi de les desigualtats de gènere.

• Oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

• Promoció de polítiques, plans i programes socials que busquin la realització de drets i la millora de capacitats.

La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.

El Distintiu per la igualtat de gènere s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (l’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana).

Com s’ha obtingut el Distintiu per la igualtat de gènere?

Per obtenir el Distintiu per la igualtat de gènere, el govern municipal escull entre les accions proposades quins seran els seus compromisos per propers dos anys. Transcorregut aquest període, es realitza una avaluació per evidenciar els seus assoliments. Si el resultat és positiu, podrà renovar el Distintiu.

– El Distintiu, primer segell de gènere de l’àmbit municipal, és aplicable a totes les ciutats del món, de qualsevol mida, que busquin reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat.

El sistema s’ha adaptat a la diversitat territorial dels municipis i estableix una classificació a partir del seu abast poblacional. El procés de certificació és telemàtic i disposa d’eines que afavoreixen la comprensió agilitzant els tràmits de manera fàcil i ràpida.

L’Associació FORGENDER SEAL, sense ànim de lucre, té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat.


L'Eurocambra reafirma el seu compromís amb la igualtat de gènere

El Parlament Europeu aprova dues resolucions amb perspectiva de gènere.

L’elaboració dels pressupostos i plans de recuperació amb una perspectiva de gènere, la creació del Pacte Europeu de Cures o la conciliació són alguns dels temes que han discutit els eurodiputats i eurodiputades aquest dijous. I han aprovat, amb una important majoria, una sèrie de resolucions que reconeixen l’impacte de la pandèmia sobre les dones: la perspectiva de gènere en la crisi de la covid-19, aprovada per 485 vots, dos a favor, 86 en contra i 108 abstencions, i l’estratègia per a la Unió Europea per a la igualtat de gènere, que ha rebut llum verda amb 464 vots positius, 119 en contra i 93 abstencions.
Unitat a favor de la igualtat de gènereL’eurodiputada popular, Frances Fitzgerald, ha estat molt clara en la presentació del seu informe: “volem que la Comissió Europea present una directiva per a la transparència de salaris”. Així, ha insistit en la importància de vetllar “perquè el fons de recuperació Next Generation EU tingui en compte la desigualtat de gènere i garanteixi la inclusió de les dones en el repartiment”. També ha estat contundent amb la violència contra la dona. “La UE ha de vetllar per donar el suport necessari a les dones i nens que conviuen amb un maltractador, a través de polítiques de protecció i refugis”. “No se’ls pot deixar tancades amb els seus botxins i és un tema prou seriós com per a no deixar-lo aparcat fins que passi la pandèmia”, ha insistit.

Segueix llegin a Publico.es 


“L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha rebut el distintiu per la igualtat de gènere SG City 50-50 que atorga l’associació Forgender Seal, un segell internacional que reconeix el seu lideratge en la integració de la perspectiva de gènere en les seves polítiques i actuacions. L’entitat avaluadora ha atorgat 1.482 punts d’un màxim de 1.800 al municipi, la qual cosa suposa que ostenti el nivell de “líder”, el màxim dels tres previstosNoticia a La Vanguardia 

Santa Coloma de Gramenet ha estat un dels tres primers municipis de l’estat en rebre el Distintiu per a la Igualtat de Gènere SG City 50-50 amb el nivell de municipi «capdavanter».

Aquest reconeixement valora i reforça el compromís històric de l’Ajuntament de Santa Coloma amb les Polítiques d’Igualtat així com amb la igualtat de gènere aplicada de forma transversal a totes les polítiques públiques. Destaquen accions específiques com la posada en marxa de La CIBA, del Protocol per un espai públic, d’oci i festiu lliure de violències masclistes i lgtbifòbiques, l’organització de jornades de referència com el I Fòrum Internacional sobre feminisme i pornografia o la creació de l’Observatori de Dades Obertes.

El Certificat també avalua les accions futures a les quals es comprometen els consistoris durant els pròxims dos anys (temps de validesa del distintiu). Així doncs, l’Ajuntament de Santa Coloma haurà d’anar implementant les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com a les seves polítiques públiques, durant el 2021 i el 2022.

Ahir, dijous 21 de gener, a La CIBA, l’alcaldessa de Santa Coloma, Sra Núria Parlón, va recollir el distintiu en un acte institucional, acompanyada de l’equip tècnic en Polítiques d’Igualtat que lidera la Sra. Maribel Cárdenas, coordinadora de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament. La Iniciativa pionera Norma SG City 50-50 és la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

El disseny d’aquesta certificació té en compte els tractats internacionals relacionats amb els drets humans de les dones i els compromisos de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i compta amb el suport institucional de l’Institut Català de les Dones, entre d’altres.

L’associació Forgender Seal, impulsora del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere, ha certificat prop de 50 municipis, aconseguint un impacte directe en les polítiques públiques municipals d’1 milió i mig de persones. Es crea així una xarxa de Municipis Igualitaris amb la Certificació SG City 50-50, en un context on la pandèmia de la Covid-19 està augmentant les desigualtats i ara més que mai, són necessàries les Polítiques Públiques Municipals amb Perspectiva de Gènere per minimitzar l’impacte negatiu de la crisi.

Més informació: Municipis Igualitaris SG CITY 50-50 

 


L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet obté el Distintiu SG CITY-5050 per la Igualtat de Gènere

Santa Coloma de Gramenet ha estat un dels tres primers municipis de l’estat en rebre el Distintiu per a la Igualtat de Gènere SG City 50-50 amb el nivell de municipi «capdavanter».

Es tracta d’un segell internacional que concedeix l’associació sense ànim de lucre Forgender Seal als ajuntaments que destaquen per la integració de la perspectiva de gènere en totes les seves polítiques i actuacions. L’entitat avaluadora ha atorgat 1.482 punts sobre un màxim de 1.800 a Santa Coloma.

És una de les puntuacions més altes obtingudes, i ha suposat l’atorgament del distintiu amb el nivell de «capdavanter», que és el màxim dels tres previstos: «inicial», «avançat» i «capdavanter». Només dos altres municipis de més de vint mil habitants a tot l’estat han rebut aquest certificat: Sant Boi i Marratxi (Illes Balears), i en total una cinquantena han obtingut l’acreditació o estan en procés de certificació.

Aquest reconeixement valora i reforça el compromís històric de l’Ajuntament de Santa Coloma amb les polítiques d’igualtat així com amb la igualtat de gènere aplicada de forma transversal a totes les polítiques públiques. Destaquen accions específiques com la posada en marxa de La CIBA, del Protocol per un espai públic, d’oci i festiu lliure de violències masclistes i lgtbifòbiques, l’organització de jornades de referència com el I Fòrum Internacional sobre feminisme i pornografia o la creació de l’Observatori de Dades Obertes.

El Certificat també avalua les accions futures a les quals es comprometen els consistoris durant els pròxims dos anys (temps de validesa del distintiu). Així doncs, l’Ajuntament de Santa Coloma haurà d’anar implementant les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com a les seves polítiques públiques, durant el 2021 i el 2022.

El 21 de gener, l’alcaldessa, Núria Parlón, recollirà el distintiu en un acte públic. Iniciativa pionera La Norma SG City 50-50 és la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

El disseny d’aquesta certificació té en compte els tractats internacionals relacionats amb els drets humans de les dones i els compromisos de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i compta amb el suport institucional de l’Institut Català de les Dones, entre d’altres.

L’associació Forgender Seal, impulsora del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere, ha certificat prop de 50 municipis, aconseguint un impacte directe en les polítiques públiques municipals d’1 milió i mig de persones. Es crea així una xarxa de Municipis Igualitaris amb la Certificació SG City 50-50, en un context on la pandèmia de la Covid-19 està augmentant les desigualtats i ara més que mai, són necessàries les Polítiques Públiques Municipals amb Perspectiva de Gènere per minimitzar l’impacte negatiu de la crisi.

PDF Revista: L’Ajuntament Informa


“La certificació a favor de la igualtat de gènere de l’àmbit municipal està ja beneficiant a  més d’1 milió i mig de persones”

5 Novembre

Des de L’Hospitalet del Llobregat, municipis com Lleida, Calella i Santa Coloma de Gramenet, a ciutats com Maó, Gavà, Sant Pere Pescador, Montmeló, o Llorenç del Penedès, Marratxí i  Sant Antoni Vilamajor, la certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal està ja beneficiant a  més d’1 milió i mig de persones.  

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

Com són els ajuntaments que s’incorporen al procés de certificació?

Son municipis amb tradició en Polítiques públiques d’Igualtat com és el cas de Sant Boi de Llobregat o Cerdanyola del Vallé,  Sant Just Desvern,  que la Certificació garanteix l’alineació amb la normativa nacional i internacional i permet la identificació i l’anàlisi de les desigualtats de gènere en temps de la covid -19.

Ajuntaments amb nous equips de govern, compromesos amb una Governança amb Perspectiva de Gènere, com Felanitx, Calaf, Vic, o Torrelles de Llobregat, és una oportunitat per facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.

Són governs amb mirada Internacional, en la Nova Agenda Urbana, i l’Agenda 2030 dels 17 ODS i en concret, tenen la mirada en la CEDAW, (Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona) pel que se senten interpel·lats per Nacions Unides per a utilitzar tots els mecanismes i quantes accions de discriminació positives siguin necessàries, per a eliminar les desigualtats de gènere.

Forgender Seal impulsa la Igualtat als Governs Locals d’Amèrica Llatina

Enguany, Forgender Seal porta el Distintiu SGC CITY 50-50 a Llatinoamèrica. Ha signat un acord amb l’Associació Incidir vinculada a la xarxa de regions del Mercosur, on s’està desenvolupant la primera prova pilot a Tandil, una de les ciutats més grans d’Argentina amb una població de 132 mil habitants.

Més Informació:

Marta Macías, presidenta Forgender Seal

info@forgenderseal.org

Altres notícies relacionades:

Xarxa Municipis Igualitaris

La Perspectiva de Gènere en l’Agenda Global


El passat 17 de juliol es va presentar el Pla Viure Millor de l’Oficina de la Reforma Horària, com una mostra clara del Govern per posicionar les polítiques públiques d’usos del temps en l’agenda global.

En l’acte de presentació va participar la presidenta de Forgender Seal,  Marta Macias, com a experta en Polítiques Públiques d’Igualtat de Gènere.

Compartim el vídeo de la seva intervenció en el marc d’aquesta presentació que va estar conduïda per la periodista Ruth Gumbau i van participar també: el director de l’Oficina de la Reforma Horària, Alexis Serra. L’etnògraf digital i empresari del sector de les noves tecnologies, Josep Maria Ganyet, l’empresària i fundadora de Bewel, Estel Mallorquí i la presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Elvira Menéndez, han estat els ponents de la presentació d’aquest pla dividit en tres eixos: la productivitat, la coresponsabilitat i els hàbits saludables.

Altres articles d’interès:

-Ampli acord institucional per impulsar les polítiques del temps a l’agenda local i global i per organitzar la International Time Use Week el 2020 i 2021

-El Consell Assessor per a la Reforma Horària encoratja a aprofitar l’experiència actual per impulsar el teletreball un cop recobrada la normalitat

 

 


Article d’Esther Pino Jiménez, experta en drets humans, cooperació, gènere i política d’Igualtat, és secretària de l’Associació Forgender Seal

El pla d’igualtat de polítiques públiques és un instrument dissenyat per ajudar les administracions locals a incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en tots els sectors i àmbits d’activitat en què el municipi té competències. Per aquest motiu, és recomanable la seva elaboració i aplicació per a tots els ajuntaments que hagin fet una aposta per promoure la igualtat de gènere en els seus territoris.

Però què aporta aquest pla?, quin és el seu contingut i quins beneficis proporciona? Hi ha una sèrie de variables que travessen de manera transversal totes les polítiques socials, econòmiques, culturals i de qualsevol altre tipus. Identificar ens permet testar si el nostre pla serà efectiu a l’hora d’escometre els reptes que presenta el nostre municipi.

En primer lloc, ha de comptar amb un diagnòstic que permeti conèixer en profunditat el territori i les necessitats i capacitats dels seus habitants, tenint en compte la diversitat de la població. Per aprofundir en aquest coneixement, a part de recopilar dades econòmiques i sociodemogràfiques de caràcter general, és molt important comptar amb dades desagregades per sexe i també prendre en compte els indicadors que permetin documentar les interseccionalitats. Disposar d’aquests indicadors ha de facilitar al govern local un mapa precís de les potencials discriminacions que es poden derivar de l’encreuament d’identitats i problemàtiques específiques, especialment quan afecten col·lectius que es troben en un major risc d’exclusió.

Aquestes dades, a més, han de ser públics i transparents de manera que es puguin monitorar per altres agents socials i per les organitzacions de dones. És recomanable, així mateix, realitzar informes d’impacte de gènere exante i expost a l’aplicació de les polítiques locals, de manera que, en el primer cas, es puguin corregir els impactes negatius identificats abans que arribin a produir-se i, en el segon extreure les bones pràctiques i àrees de millora per al desenvolupament de futures polítiques.

Conèixer el territori implica també haver documentat quines són les pautes culturals, religioses i socials persistents en el municipi que contribueixen a perpetuar els estereotips i discriminacions de gènere o que poden ser potenciadors de conductes violentes cap a les dones. En identificar-prèviament, es poden preveure accions eficaces per combatre-les.

Si el coneixement en detall del territori és una peça clau per impulsar i sostenir polítiques amb perspectiva de gènere, enfortir les capacitats internes de l’ajuntament constitueix un altre dels pilars que permetran la coherència i sostenibilitat d’aquestes polítiques. La formació en perspectiva de gènere contínua i aplicada als diversos àmbits d’activitat i àrees funcionals de l’ajuntament és imprescindible a l’hora d’elaborar les estratègies i dissenyar els procediments que permetran l’aplicació efectiva i l’avaluació posterior dels plans, programes i les polítiques locals.

Una altra de les variables estratègiques a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques consisteix en l’elaboració de pressupostos sensibles al gènere. El que no es pressuposta no existeix i el que no es visibilitza en el pressupost, difícilment comptarà amb els recursos necessaris per poder executar la voluntat política. Els pressupostos sensibles al gènere han de prendre en compte, no només l’existència de partides específiques orientades a promoure la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, sinó que s’ha de tenir en compte l’impacte, tant positiu com negatiu, que les partides i mesures incloses en el pressupost tindran sobre les dones i els homes. La fiscalitat, els incentius econòmics, els serveis socials prioritzats o les inversions urbanístiques, per posar alguns exemples, no són neutres al gènere, per la qual cosa cal mirar amb la lupa violeta totes les partides per assegurar que totes elles tindran un impacte positiu sobre les dones i, si escau, incorporaran mesures correctores de les desigualtats identificades.

Aconseguir la igualtat efectiva requereix garantir l’autonomia i independència econòmica de les dones, de manera que impulsar polítiques de foment de l’ocupació femenina, facilitar l’emprenedoria liderat per dones i potenciar pràctiques en les empreses encaminades a combatre les desigualtats en l’àmbit econòmic ha de ser un dels eixos vertebradors del pla.

D’altra banda, a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques locals, és imprescindible comptar amb la participació dels agents socials en general i de les organitzacions de dones i feministes en particular. Si de veritat volem aconseguir efectes positius sobre les dones a través de les polítiques locals, hem de comptar amb l’opinió, l’experiència i les capacitats de les dones i cedir-los protagonisme i lideratge en la seva aplicació i avaluació. Al mateix temps, el govern local pot donar suport i promoure l’associacionisme femení per afavorir el seu apoderament i la seva participació en l’agenda local.

No obstant això, tot l’anterior no aconseguirà un impacte veritablement positiu sobre les dones si el govern local no fa una aposta ferma i decidida en la lluita contra les violències de gènere en les seves diferents manifestacions. Per a això, cal extremar la coordinació i cooperació amb altres administracions i actuar de forma integral amb totes les àrees de l’ajuntament que puguin exercir un paper per garantir un entorn segur per a les dones: sanitat, forces de seguretat, comunicació, polítiques socials d’assistència i atenció a les dones que pateixen o han patit violència de gènere.

Finalment, i especialment rellevant en l’era post COVID-19, el govern local ha de contemplar en els seus plans de polítiques públiques les cures com una part central de la seva intervenció i assumir un lideratge en la transformació i adequació de les cures, garantint la corresponsabilitat entre l’administració, el sector privat i les organitzacions socials i promovent una cultura de suport i revalorització de la cura com a base per construir una comunitat més igualitària i més segura.


"Sense quotes les dones no arribarem al poder"

Són temps de crisi, els governs de tots els nivells competencials de responsabilitat política i institucional han de prendre decisions importants que influiran la nostra vida en termes generals. És per això que la visió i expertesa de les dones ha de ser-hi en la presa de decisions.

El sistema de quotes garanteix una representació paritària 40/60 en tots els òrgans de direcció i decisió tant públics com privats. Les quotes de gènere són una via vàlida, per pal·liar una situació d’accés desigual entre homes i dones a càrrecs de responsabilitat.

En els consells d’administració de les grans corporacions europees que cotitzen en borsa, les últimes dades parlen d’un escàs 18,6% de presència femenina. Encara és insuficient.

Les quotes, per definició, aconsegueixen augmentar la representació de les dones, tracten de buscar la  igualtat d’oportunitats.

La paritat de gènere, entesa com una participació equilibrada d’homes i dones en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (polítiques, econòmiques i socials), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els gèneres. De fet, el grau de paritat de les institucions polítiques i econòmiques es considera actualment un indicador de la qualitat democràtica dels països, integrant-se aquesta dada en nombrosos índexs internacionals.1​2​3​ Una presència equilibrada d’homes i dones busca que es reflecteixi millor la composició de la societat.

Compartim aquesta entrevista que li va fer la periodista, Sra. Milagros Pérez – Oliva a Betevé, on parlen sobre les quotes i els reptes de la Igualtat en el segle XXI. 


DECÀLEG FEMINISTA, per als governs locals CONTRA EL COVID-19

Volem animar als governs locals a seguir treballant les polítiques municipals amb perspectiva de gènere. ONU Dones ha advertit que l‘impacte diferencial de gènere de COVID-19 es tingui en compte en les estratègies de resposta en l’àmbit global, nacional i local. Això inclou donar suport a l’anàlisi de gènere i la recopilació de dades desglossades per sexe, perquè les necessitats i realitats de les dones no es queden enrere, fins i tot quan estem tractant d’obtenir més dades i coneixements sobre COVID-19.

Un cop més, veiem que l’impacte social del COVID-19 està afectant fortament a les dones. I es deu perquè les dones tenen sous més baixos, insegurs i informals. És probable que les interrupcions, incloses les restriccions de moviment, comprometen la capacitat de les dones per a guanyar-se la vida i satisfer les necessitats bàsiques de les seves famílies.

Per ajudar i per facilitar la feina de les administracions locals, estem convençudes que només incorporant de manera transversal la perspectiva de gènere serem capaces de construir societats més justes i igualitàries, i ara, davant d’una crisi global de salut, calen, més que mai, polítiques locals feministes.

DECÀLEG FEMINISTA

1. Coordinar-se amb les xarxes existents de dones i donar-s’hi veu en la presa de decisions. (Preparació/resposta/reparació de COVID19).
2. Assegurar-se que la comunicació de crisi i riscos es dirigeixi i arribi a les dones incorporant criteris d’interseccionalitat.
3. Disponibilitat de dades desagregades per sexe, fins i tot sobre diferents taxes d’infecció, impactes econòmics diferencials, càrrega
d’atenció diferencial i incidència de violència masclista i abús sexual.
4. Incloure les dimensions de gènere i les expertes en gènere en els plans de resposta i recursos pressupostaris per a incorporar
l’experiència en gènere en els equips de resposta.
5. Brindar suport prioritari a les dones en la primera línia de la resposta sanitària, per a les treballadores de la salut i cuidadores, i
arranjaments de treball flexibles per a les dones amb una càrrega d’atenció.
6. Garantir la igualtat de veu per a les dones en la presa de decisions en la resposta i la planificació de l’impacte a llarg termini.
7. Assegurar que els missatges de salut pública es dirigeixen adequadament a les dones, incloses les més marginades.
8. Desenvolupar estratègies de mitigació que aborden específicament l’impacte econòmic del COVID 19 en les dones i desenvolupin la
resiliència de les dones.
9. Protegir els serveis essencials de salut per a dones i nenes, inclosos els serveis de salut sexual i reproductiva i
10. Prioritzar els serveis de prevenció i resposta a la violència de gènere en barris o zones afectades per COVID-19