Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

#25N

Sabies que…

Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?

L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.

Què passa a Catalunya?

Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.

De què parlem quan diem violència masclista?

La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.

Què diu la CEDAW?

La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.

Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?

  • Que et cridin és violència
  • Que t’insultin és violència
  • Que et controlin és violència
  • Que vigilin el que fas és violència
  • Que et diguin amb qui pots parlar és violència
  • Que t’humiliïn davant d’altri és violència
  • Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
  • Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
  • Que et tractin d’ignorant és violència
  • Que et facin creure que no pots és violència

L’Associació Forgender Seal ha creat, conjuntament amb la Plataforma Unitària contra les violències de gènere, el nou Índex de Qualitat Social, Gènere i Diversitat de l’àmbit Educatiu. És un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius. La coeducació en Igualtat és clau als centres educatius per promoure una cultura de respecte i de relacions d’afecte saludables i enriquidores entre les nenes i els nens.

Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?

La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.

Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.

El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.

Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!

Què poden fer els governs locals?

Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.

1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.

2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.

3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.

4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.

5)  Campanyes de sensibilització ciutadana.

6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.

7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.

8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.

9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.

Entre altres…

 

 


“Ens hem d’assegurar que no hi ha cap infant que surti de l’escola sense tenir molt clar que la igualtat és un dret que forma part de l’estructura que volem construir com a societats justes” Sra. Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgende Seal, experta en polítiques públiques amb Perspectiva de Gènere.

Creació del primer ’índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu, ( https://educacioenvioleta.org/) un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.

L’IQSGD, elaborat per l’associació Forgender Seal i per la Plataforma Unitària contra les violències de gènere és aplicable a tots els centres  educatius d’educació formal i d’educació no formal, que busquin reduir les desigualtats socials i de gènere, que s’interpel·lin com a impulsors de l’agenda 2030 i ambicionin construir societats a partir d’una educació transformadora on la perspectiva de gènere, els drets humans i la diversitat siguin eixos transversals de la seva actuació.

 

És el primer índex social del país dirigit als centres educatius.

Com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament el “Distintiu Violeta de l’àmbit educatiu”.

El Distintiu Violeta identifica el centre educatiu com un actor compromès amb la igualtat, entesa com un valor i com un dret en si mateix, i com un principi que travessa i dona contingut a la resta de drets humans de la declaració universal.

Procés de Certificació

Centres Educatius amb Perspectiva de Gènere

Camí al violeta. Saber on som és el primer pas, i dels més importants per poder avançar en metodologies educatives a favor de la igualtat de tracte i oportunitats. El centre educatiu es marcarà la seva pròpia fita a partir de la puntuació assolida i l’índex es pot convertir en una guia que permetrà la millora continua del centre.

També et pot interessar “El Distintiu Violeta, un compromís amb la Igualtat dels Centre Educatius” Diari Ara 


Article de la Comissió de CoeducacióINS Alexandre de Riquer, Calaf

La coeducació és l’acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe potenciant així la igualtat real d’oportunitats. La igualtat de gènere fa referència a la necessitat de corregir les discriminacions i valorar les diferències enriquidores dels dos sexes.

La coeducació proporciona tant a l’alumnat, com al professorat i a tota la comunitat educativa, estratègies que poden modificar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere, esdevenint veritables agents de transformació.

Una bona acció coeducadora, tant a nivell de centre com d’aula i entorn, és fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives. Participar en el programa IQSGD ens ha permès prendre consciència del punt on ens trobem al nostre centre en aquest àmbit coeducatiu. Gràcies a l’acompanyament per part de les persones formadores, del constant suport via mail, de la revisió de documentació i de la nostra propia pràctica com a docents, hem pogut fer una diagnosi acurada del punt del que partim, i de la ruta que tenim per davant.

El distintiu “Camí al Violeta” ens ha servit d’empenta per ampliar dia rere dia la mirada coeducativa del nostre centre, ja que ens ha permès visualitzar en quins àmbits era més urgent la nostra implicació i de quina manera ho podem fer. Poder posar el nostre distintiu “Camí al Violeta” a la porta d’entrada del nostre institut ens ajuda a posar més consciència a l’hora de fer un centre més segur i just per a tot l’alumnat.

El fet que l’alumnat que hi assisteix, les seves famílies i tota la comunitat educativa puguin saber que hi estem treballant, que hi ha un compromís ferm a seguir avançant, ens fa molt contentes i ens empeny a seguir treballant. Ens proposem, de cara al curs que ve, seguir fent revisió dels punts a millorar, treballar per a canviar-los i seguir fent accions que impliquin tota la comunitat educativa del nostre centre, ja que la coeducació és cosa de tots.

Descarrega l’Ebook IQSGD