Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Aquesta setmana al 45è programa de la 5a temporada de “Lideratges” a Onda Cero Catalunya, l’Ariadna Belver ha entrevistat a Marta Macias, com a nova presidenta de l’Associació 50a50 Lideratge Compartit, en la secció de “Microscopi en femení”.

Escolat l’entrevista sencera:

Compartim algunes de les principals idees de la conversa.

Entenguem que quan defensem els drets humans de les dones estem defensant també una societat molt més justa contra el racisme, contra l’esbofòbia, contra l’homofòbia, contra el classisme, per tant és treballar amb estructures societàries molt més igualitàries perquè quan treballem amb la cooperació no és només un tema de sexisme sinó que clarament és un tema també de classisme, de desigualtats estructurals, de racisme i, per tant, de desfer tot el que també el colonialisme va fer amb els països amb vies de desenvolupament.

El patriarcat no és només sexisme el patriarcat també es nodreix del racisme, del classisme, de totes les estructures que creen discriminacions en general. Quan treballem des del moviment feminista, des de la mirada feminista, estem treballant per societats igualitàries en tots els àmbits, no podríem fer-ho d’una altra manera.

El principal objectiu de la gender mainstreaming (o incorporació de la perspectiva de gènere) és que les administracions públiques integrin aquesta mirada en qualsevol programa, política o pressupost. Això vol dir que qualsevol acció de l’administració que afecti la ciutadania hauria de tenir en compte la perspectiva de gènere, especialment des d’una mirada feminista.

És important destacar que aquesta pràctica no és només una qüestió de voluntat, sinó que està recolzada per obligacions internacionals, com la Convenció per a l’eliminació de qualsevol forma de discriminació contra les dones (CEDAW), que és un tractat de Nacions Unides. Això fa que els estats signants tinguin l’obligació de garantir que aquesta perspectiva sigui transversal en totes les decisions públiques.

Jo crec que el repte en aquests moments de les polítiques feministes és com avaluem les empreses o com avaluem les administracions públiques de tot allò que ja portem anys treballant-hi. És a dir, ja no hi ha excuses, que cal incorporar aquesta perspectiva de gènere.

Doncs ara anem a veure si aquesta mirada feminista està sent prou eficient i cal avaluar la política per també poder ensenyar a la ciutadania que cal treballar amb aquestes estructures i anar incorporant aquesta mirada de gènere.

Som molt conscients que no estem en societats totalment igualitàries ni aquí ni a cap lloc del món, malgrat que nosaltres vivim en un estat democràtic i que avancem, comparat amb altres països, doncs estem molt millor. Sí que és veritat que el sistema capitalista de la manera més forta que el podem entendre conjuntament amb el sistema patriarcal, contínuament van creant bosses de desigualtats o de discriminacions amb societats totalment democràtiques o societats totalment, podríem dir, occidentals.

Jo crec que no tot s’ha de fer des de la vessant pública, perquè no es tracta tampoc d’això, és a dir, les iniciatives a l’innovar, al pensar i com entre tots construïm societats és el que toca també.

Per tant, associacions com Forgender són molt importants que existeixin perquè també qüestionen el que fan els poders públics i també s’avaluen des de fora i per tant des de fora podem dir si ho estan fent bé o ho estan fent malament, que és molt diferent que s’autoavaluïn només perquè la mirada pot ser molt diferent. I seria com un tipus d’auditoria, però mirant des del punt de vista…

Se sol pensar que la igualtat és com si fos una més i no s’entén que ha de ser treballada des d’un enfocament transversal. No és fer un projecte adreçat a dones, sinó que qualsevol decisió política, qualsevol programa ha de tindre la mirada que s’adreça tant a homes com a dones i que les dones tenen necessitats diferents o que simplement les seves inconstàncies siguin diferents a la dels homes i que, l’impacte d’aquell programa pugui ser discriminatori per a les dones.

El principal repte és entendre que quan treballem cultura, urbanisme o educació o serveis socials, cal incorporar aquesta mirada de gènere i no és només una tasca de la regidoria d’igualtat,  sinó que va molt més enllà d’un sol departament o d’una sola regidoria, la mirada ha de ser holística, perquè el sistema patriarcal és holístic.

El sistema patriarcal és súper transversal. Si volem realment acabar amb el patriarcat, que és la limitació dels drets en general, doncs hem de tenir una eina de gènere que també sigui holística i que també reverteixi tots els efectes del sistema patriarcal. El principal repte és aquest, entendre que la igualtat no és una caixa tancada, sinó que ha de ser una mirada holística i transversal.

Podríem dir que el sistema patriarcal limita el desenvolupament del 50% de la població mundial,  quan està limitant els drets i oportunitats de les dones, s’estructura un sistema que lluny d’erradicar les desigualtats i les discriminacions per raó de sexe, les perpetua.

El capitalisme no hauria pogut sobreviure si la meitat de la població no treballés gratuïtament. Al capitalisme li ha anat molt bé que totes les dones treballessin gratuïtament i ocupessin aquest espai. Com haurien pogut els homes desenvolupar les seves carreres professionals si no haguessin tingut algú que fes una feina invisible, opaca, no remunerada, que és la criança i el treball domèstic?

Les dones també volem la nostra independència econòmica, també volem desenvolupar una carrera professional, però continuem veient que la criança algú l’ha de fer i malauradament, majoritàriament la fem les dones.

De fet, he escoltat alguna vegada algun home que diu que l’atur ha augmentat per culpa de les dones, perquè el ser més dones que treballen hi ha més a tur. És la mirada que només els homes tenien dret a treballar, i llavors quan les dones atreveixen a entrar al món laboral,  destrossen les estadístiques.

Un dels principals objectius de l’Associació 50a50 és que les dones no només arribin als llocs de decisió, sinó que les dones transformin les organitzacions i incideixen per a incorporar la perspectiva de gènere i anar avançant cap a la igualtat. El missatge és que les dones quan hi siguem, quan estiguem en els espais de poder i de decisió, hem de poder transformar la societat que estem vivint i realment treballar per aquesta igualtat. No només una igualtat des del punt de vista feminista, d’acabar amb el sexisme, sinó una llibertat, des del moviment feminista interseccional, que és també tenir en compte a les dones des de les seves pròpies o diferents identitats i amb la seva diversitat.

La força de les dones passa també per reconèixer-nos i per treballar conjuntament, apoderar-nos col·lectivament, més enllà de l’autolideratge individual que evidentment el necessitem per apoderar-nos col·lectivament, i a partir d’aquest apoderament col·lectiu el que demanem és poder ser-hi, poder estar, formar part de les decisions i del procés d’implementació d’aquestes decisions per poder alhora anar avaluant el seu impacte i resultats.

Si nosaltres estem empoderades col·lectivament, quan arribem als llocs de decisió voldrem canviar les coses i voldrem transformar les organitzacions. No ens serveix de gaire que arribem a dalt de tot i que no canviem res. El que diem és anem més enllà, per justícia social, perquè cal ser-hi, només faltaria que no hi puguem ser-hi, però que quan arribem des de l’Associació 50 a 50 que es noti que les dones hem arribat i que canviem les coses.

Sobre el Consell Nacional de les Dones de Catalunya. El propòsit del Consell és que sigui un organisme independent del Govern de la Generalitat, perquè és un espai també de lobby. Hi ha més de 400 associacions de dones, i el que pretén és ser un espai per incidir en la política pública, incidir en les noves lleis, en les normatives, demanen canvis estructurals i per tant, és una contradicció, estar sota el paraigües de l’Institut Català de les Dones que és govern i ser un òrgan d’incidència política.

Ara mateix la presidència del Consell Nacional l’ocupa la presidenta de l’Institut Català de les Dones. Dit això, també et dic que aquest equip de l’ICD de la Conselleria d’igualtat i feminisme del Govern, també té aquesta visió, d’anar treballant cap a quest model de Consell, més autònom, independent i amb pressupost propi per a funcionar i desenvolupar una acció de lobby més efectiva.

Quin missatge t’agradaria deixar a qui vulgui contribuir per la igualtat i a la innovació social?

Algú que tingui aquell dubte de dir exactament què hem de fer per progressar, per aconseguir aquesta igualtat real i que no sigui només una reivindicació i ja està.

Jo sempre dic que no cal ser que no cal que t’hi dediquis professionalment, però que sí que és important no ser indiferent.

No ser indiferent en general a les injustícies socials.

No ser indiferent a la pobresa.

No ser indiferent a les desigualtats, a les discriminacions i que per tant treballar per la igualtat portar aquestes ulleres liles, que són ulleres liles no només a favor de la igualtat i del feminisme, sinó que des d’una mirada súper interseccional, una mirada amplia que també és treballar contra el racisme o contra qualsevol pràctica discriminatòria.

La idea és no ser indiferent i des del nostre lloc individual podem construir una societat molt més justa.

Animo a les dones i també als homes que s’assumien a projectes associatius que treballin a favor de la igualtat i si no és possible, perquè amb el seu moment vital no és possible fer això, perquè són hores, però també són hores que ens enriqueixen molt, és a dir, també són hores que n’aprenem contínuament d’estar juntes, de compartir experiències, coneixements, de veure mirades i sobretot crear també pensament.

Segueix el programa “Lideratges” d’Onda Cero Catalunya amb Ariadna Belver.

Us animem a seguir i adherir-vos a l’Associació 50a50 .

 


La Presidenta de Forgender Seal, Marta Macias, va assistir a l’acte de commemoració del Dia Internacional de les Dones al Palau de la Generalitat amb dones líders del món associatiu, expertes i polítiques del Parlament de Catalunya.

  • President de la Generalitat, Salvador Illa: “El feminisme és avui absolutament necessari degut al perill de retrocés que representa l’onada reaccionària global”
  • Consellera d’Igualtat i feminisme Eva Menor: “La igualtat no és una qüestió d’opinió ni un debat ideològic: és un dret fonamental”

📸 Compartim algunes fotos de la jornada.

 

💜La força de les dones! Juntes arribarem més lluny!

Durant l’acte, s’ha fet una lectura conjunta de la declaració institucional del 8M a càrrec de la presidenta de l’Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries ACDDE (Dones pel Futur), Núria Viñas Llebot; l’alumna de 2n del Cicle Superior de Promoció d’igualtat de gènere de l’Institut Can Vilumara (l’Hospitalet de Llobregat), Jaspreet Kaur; la presidenta de Dones No Estàndards i del Consell Nacional de Dones de Catalunya, Carme Riu Pascual; l’experta en disseny de polítiques públiques des d’una perspectiva antiracista – Associació Rromanipe’s (Gitanitat’s), Enerida Isuf, i la presidenta de l’Associació 50a50, Anna Mercadé Ferrando. El document, compartit pel Govern de la Generalitat, diputacions, consells comarcals i ajuntaments, reivindica un futur feminista en què l’equitat de gènere sigui una realitat.

Aquest text, aprovat pel Govern en la darrera reunió del Consell Executiu, és un exemple del consens i diàleg necessari per treballar en polítiques realment efectives i útils per a la ciutadania. El manifest reivindica la força del moviment feminista com a motor de canvi i de transformació social, alhora que celebra els avenços i reconeix les lluites guanyades pels drets de les dones, per exemple, en els drets sexuals i reproductius; en els drets laborals; en posar el treball de cures en el centre de l’agenda política i social o en trencar sostres de vidre i acabar amb terres enganxosos. La declaració també recorda que encara no tenim una igualtat real, sinó que tenim molts reptes pendents, com:

  1. -La bretxa salarial, la precarietat i la feminització de la pobresa.
  2. -La falta de corresponsabilitat real dels homes en les tasques reproductives i de les cures.
  3. -La baixa representació de les dones en els consells d’administració.
  4. -La doble discriminació de les dones racialitzades o les violències masclistes.

El document també adverteix del perill dels retrocessos dels drets assolits davant l’onada reaccionària. La dreta feixista i ultraconservadora utilitza les xarxes socials per difondre el neomasclisme i generar odi i divisió, amb un impacte molt gran entre els joves: el CEO recull que més de la meitat dels homes de 16 a 24 anys està molt o bastant d’acord amb el fet que el moviment feminista ha anat massa lluny.

També expressa el suport i solidaritat amb les dones que lluiten per sobreviure i per defensar els seus drets en països amb conflictes armats com Palestina o Ucraïna, o que encara en viuen les conseqüències, com Afganistan o Síria.

La declaració finalitza reivindicant un futur feminista que ens porti a una societat més lliure i igualitària i recorda que, avui i sempre, cal ser feministes.

🎥En aquest vídeo podràs veure les intervencions de les persones que van participar.

 

 


La resposta a aquesta pregunta la trobem en les dades i els indicadors d’estudis i informes de diferents organismes. És un bon moment per a recordar-les i tenir-les present en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona.

Centrem aquest 8 de març posant el focus en la contribució de les dones en el treball, fent un reconeixement i valorant l’aportació de totes en el món laboral i econòmic tant a Espanya com a Catalunya.

A Espanya, les dones representen aproximadament el 46% de la força laboral, i en els darrers anys hem vist un augment significatiu de la seva presència en sectors tradicionalment masculinitzats. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa d’activitat femenina ha crescut, i actualment, més de 9 milions de dones estan treballant en diverses àrees, des de la sanitat i l’educació fins a la tecnologia i l’enginyeria.

A Catalunya, la situació és similar. Les dones constitueixen un 48% de la població activa, i cada vegada més ocupen càrrecs de responsabilitat. De fet, les dones catalanes han aconseguit una major representació en consells d’administració i en posicions directives, tot i que encara queda camí per recórrer per assolir la igualtat plena com molt bé explica l’estudi La presència de dones en consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya, 2024” de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’estudi posa en evidència que les empreses amb consells paritaris tenen més d’un 50% de dones directives.

“L’aportació de les dones en el treball augmenta el desenvolupament econòmic global”

Què diuen altres organismes internacionals?

Segons el Banc Mundial, “L’avenç de la dona en el treball és bo per a tothom: pot augmentar el PBI mundial en un 20%”.

D’acord amb les dades del McKinsey Global Institute, “Impulsar la igualtat de la dona podria afegir 12 trilions de dòlars al creixement global en 2025. “Tenint en compte el paper decisiu de la dona en el funcionament de l’economia, és qüestió de lògica pensar que el seu rol i el seu accés equitatiu a llocs de responsabilitat pot exercir un canvi també en el teixit empresarial de tot el món”.

Raons poderoses per a valorar positivament la contribució de les dones en el treball i els reptes pendents.

Les dones són fonamentals en el teixit empresarial. Segons l‘Observatori del Treball i Model Productiu de Catalunya, “Les empreses liderades per dones tendeixen a ser més sostenibles i innovadores. Això demostra que la diversitat de gènere no només és justa, sinó que també és beneficiosa per a l’economia”.

No obstant això, encara ens enfrontem a desafiaments importants, com la bretxa salarial de gènere, que a Catalunya és d’aproximadament un 23%. És essencial continuar treballant per eliminar aquestes desigualtats i garantir que totes les dones tinguin les mateixes oportunitats laborals i de creixement professional.

Des de Forgender Seal també volem destacar el rol important que juguen els governs locals en el desenvolupament de polítiques i programes municipals, moltes vegades, en col·laboració amb agents locals, teixit empresarial, sindicats, ong’s, ecosistema associatiu,  universitats… per a promoure el talent de les dones i la seva plena integració en el món del treball i professional.

“La Igualtat de gènere en el centre de les polítiques locals”

Estem vivint un context d’alta complexitat i transformacions on cada eina que es crea per a la reducció de les desigualtats i de les bretxes per raó de gènere en l’àmbit del treball i de l’economia són importants, s’han de protegir i dotar de recursos perquè no decaigui el lideratge polític i institucional del món local en la construcció de societats més igualitàries, justes, segures i socialment cohesionades. No podem retrocedir en la defensa de la igualtat. El món necessita el talent i el valor que aporten les dones en la construcció del present i del futur.

El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal és una eina innovadora que facilita el compromís d’institucions públiques del món local cap a la igualtat efectiva de dones i homes impulsant. És un sistema de gestió de gènere que es posa a disposició dels municipis com a eina que afavoreix la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.

Celebrem els èxits aconseguits i renovem el nostre compromís per a construir un futur on la igualtat de gènere sigui una realitat. Gràcies a totes les dones que, amb la seva dedicació i esforç, contribueixen cada dia a fer del món un lloc millor! Gràcies als ajuntaments compromesos amb la Igualtat de gènere que  treballen incansablement per a donar servei a la ciutadania

💜 Feliç Dia Internacional de la Dona! 💜


La periodista Sra. Ariadna Berbel, directora i presentadora del Programa “Lideratges” d’Onda Cero Catalunya entrevista a la Sra. Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, en el marc de la celebració, el passat 18 d’octubre, del IV Fòrum de Municipis Certificats en Igualtat de Gènere SG CITY50-50, inauguart per la l’Honorable Sra. Eva Menro. Consellera d’Igualtat i Feminisme del Govern de la Generalitat de Cataluna ien la qual també va participar la Sra, Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga i Presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, l’alcldessa de santa Coloma de Gramenet, Sra Mireia González i l’alcaldessa de La Bisbal de Penedès, Sra. Agnés Ferré.

(Notícia resum del IV Fòrum

El IV Fòrum de Municipis Certificats es va centrar en l’enficoment Interseccional en les polítiques locals des de diferents camps, com les cures, la violència masclista, les polítiques públiques locals o l’anàlisi descolonial.

Text de l’entrevista. 

Les polítiques públiques són essencials per a promoure la Igualtat a les ciutats, amb accions com planificació urbana inclusiva, l’accés a serveis bàsic que integrin la perspectiva de gènere o promoció de la diversitat els governs locals poden reduir les desigualtats econòmiques. Aquestes polítiques implementades des d’un enfocament interseccional fomenten la construcció de ciutats més cohesionades i justes millorant la qualitat de vida de la ciutadania en general i especialment de les dones.

1.-Què és l’associació Forgender Seal? És una entitat que vetlla per la Igualtat de gènere que treballa en pensar, elaborar instruments que facilitin la mirada de gènere dirigits sobretot a les administracions públiques i a les organitzacions en general com han d’anar introduint d’una manera clara i metodològica la perspectiva de gènere. Posar eines i elements que facilitin aquesta mirada.

2.-Per què es va crear el Fòrum? Xarxa de municipis compromesos a favor de la Igualtat. És un camí per anar construint xarxa entre els municipis certificats a favor de la Igualtat de gènere.

3.-Com es pot aconseguir aquesta certificació i quants municipis la tenen?

En aquests moments són 60 municipis. La certificació es va crear a la bora dels 6 anys. No es tracta d’una normativa que estan obligats a complir, és voluntària l’opció de certificar i avaluar les seves polítiques. Un procés de millora continua aplicant la perspectiva de gènere. Catalunya, Balears, Valencia i Argentina. Municipis convençuts en polítiques igualitàries.

4.En quin moment es troba el sector econòmic en termes d’Igualtat?

Malgrat hem avançat molt en les darreres dècades amb un marc normatiu que impulsa mesures per combatre les desigualtats i les bretxes per raó de gènere en l’àmbit econòmic i laboral, encara queda molta feina a fer sobretot per canviar els biaixos de gènere inconscients.

Encara tenim una bretxa salarial de gènere important al voltant d’un 19% o 20% especialment en els espais de decisió a les empreses on les dones estan infrarrepresentades als consells d’administració, càrrecs directius, llocs de feina més ben valorat i per tant, millor remunerat i aquí és no arriben les dones. Quotes de presa de decisió en els espais de poder no estan.

L’estructura patriarcal es basa en molts casos en un poder desigual en l’àmbit econòmic i la dependència que tenen les dones envers els homes és el que limita el seu desenvolupament. Per tant, cal treballar en aquesta línia de l’apoderament econòmic i de la independència econòmica de les dones.

I això vol dir que les dones no optin per reducció de jornada, no optin per contractes parcials, perquè això va molt associat a la cura i a la criança i la manca de corresponsabilitat provoca que encara avui tinguem aquesta bretxa de gènere en l’àmbit laboral i econòmic.

Escolat l’Entrevista sencera al Podcast de “Lideratges” d’Onda Cero Catalunya.


IV FÒRUM MUNCIPIS CERTIFICATS  “L’Agenda feminista al món local

El fòrum de municipis certificats és un espai de debat, conferències, intercanvi de bones pràctiques en igualtat amb la participació de governs locals certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal. És un laboratori d’idees per a construir l’agenda local feminista. (Nota de Premsa

Data: 18 d’octubre 

Durada: de 8:30h a 16:30h

Lloc: La Ciba de Santa Coloma de Gramenet (Passeig Llorenç Serra, 64)

PROGRAMA

8:30h ACREDITACIONS I PRIMER CAFÈ

Acreditacions i cafè de networking

9:00h-10:00h INAUGURACIÓ 

Presenta: Sra. Ruth Gumbau, periodista.

Ponents:

Sra. Mireia González Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

Sra. Marta Macias. Presidenta de l’Associació Forgender Seal.

Sra. Agnès Ferré. Alcaldessa de la Bisbal del Penedès.

Sra. Meritxell Budó. Alcaldessa de la Garriga. Presidenta de l’Associació catalana de Municipis (ACM).

Hble. Sra. Eva Menor. Consellera d’Igualtat i Feminisme.

10:00h a 10:10h FOTO DE FAMILIA AMB LES PERSONES ASSISTENTS AL IV FÒRUM

10:10h-11:10h CONFERÈNCIA INAUGURAL “LES POLÍTIQUES FEMINISTES : OBRINT NOUS CAMINS, AHIR I AVUI”

Presenta la taula: Sra. Ruth Gumbau, periodista.

Presenta:  Sra. Ariadna Belver. Economista. Sòcia Fundadora de Belver&Co. Dirigeix i presenta el Programa “Lideratges” d’Onda Cero Catalunya.

Ponent:

Sra. Lidia Arroyo. Professora lectora experta en gènere del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora del Postgrau “La perspectiva de gènere a les polítiques públiques i projectes: eines conceptuals i metodològiques” del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia.

11:15h – 11:45h LLIURAMENT CERTIFICAT

Entrega del Distintiu SG CITY-50 50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal a governs locals que han estat certificats.

11:45h – 12:45h TAULA D’EXPERTES. LA INTERSECCIONALITAT EN LES POLÍTIQUES LOCALS

Presenta: Sra. Ruth Gumbau, periodista.

Ponents:

-“Interseccionalitat. Gènere i opressions creuades”.

Sra. Sonia Parella Rubio. Profesora de Sociología e Investigadora del GEDIME/CER Migración.

-“La Interseccionalitat en les polítiques locals d’igualtat”.

Sra. Marta Macias. Experta en Perspectiva de gènere en polítiques públiques i privades.

-“Anàlisi Interseccional i Descolonial pel canvi”.

Sra. Sara Cuentas. Periodista i investigadora social.

12:45h – 14:00h TREBALL EN COMISSIONS

Un espai per al debat i l’intercanvi d’idees. Les persones assistents al fòrum es divideixen en tres grups per a participar en cada comissió on treballarem la Interseccionalitat des de diferents visions.

Comissió 1. Emprenedoria i  desenvolupament econòmic.

Coordinadora de la comissió. Sra. Núria Jiménez. Directora d’Igualtat. Ajuntament Cornellà de Llobregat.

Comissió 2. Educació i cultura.

Coordinadora de la comissió. Sra. Lourdes Martín. Regidora d’Igualtat Ajuntament de Lliçà d’Amunt.

Comissió 3. Espai urbà i usos del temps.

Coordinadora de la comissió. Sra. Jessica Altemir Tècnica d’Equitat en Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

14:00h – 14:45h DINAR NETWORKING

14:50h – 15:30h CONCLUSIONS I DEBAT

Les coordinadores de les comissions presenten les conclusions dels tres grups de treball.

15:30h – 16:15h BONES EXPERIÈNCIES A FAVOR DE LA IGUALTAT DE GÈNERE 

Presenta: Sra. Lourdes Mourelo. Diplomada en Treball Social, Agent de Desenvolupament Internacional. Postgrau de Gènere i Igualtat. Coordinadora de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat. 

Ponents:

Sra. Remei Sáez.  Directora de la  Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere. ”Projecte Escoles Violeta”. 

Sra. Tona Gusi. Periodista i sòcia fundadora de La Independent Agència de Notícies amb visió de gènere. ”Periodisme amb perspectiva de gènere. Cas de l’agencia” .

Sra. Sara Lovera. Periodista i editora de gènere. Coordinadora regional del servei de noticies de la dona Llatinoamèrica i del Carib. SEMLAC. “Les xarxes internacionals de periodisme”.  

Sra. Cristina Oliva. Ex directora del Campus de la Ciutadella Universitat Pompeu Fabra i sòcia fundadora de l’Associació 50a50 Lideratge Compartit. ”Activisme feminista. Associació 50-50. Termòmetre violeta”.  

Sra. Anna Farran Martí. Graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració Universitat Pompeu Fabra. “Perspectiva de gènere en l’àmbit acadèmic”.

16:15h CLAUSURA

Sra. Marta Macias. Presidenta de l’Associació Forgender Seal.

Sra. Cristina Vargas. Sisena tinenta d’alcaldessa de Serveis Interns, Polítiques de Participació, Igualtat i Comerç de l’ Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

16:30h VISITA GUIADA A LA CIBA


En el marc de la celebració del Vè Fòrum Hipàtia amb el lema “Les ciutats que volem les dones”, destaquem l’intervenció de Núria Parlon, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, un dels primers governs locals en certificar les polítiques municipals amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit local.

La jornada va comptar també amb  la participació de dones de l’àmbit de la política com, Meritxell Budó Junts / Agnès Ferré PdCat / Mireia Ingla ERC / Aïda Llauradó En Comú Podem.

En aquest enllaç podeu veure el vídeo sencer amb totes les intervencions.

 


S’ha publicat el tercer dossier de l’Observatori de la Igualtat de Gènere, òrgan adscrit a l’Institut Català de les Dones (ICD), dedicat a les dones en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) Compartim missatges clau per a comprendre la necessitat d’integrar la igualtat de gènere en aquest sector.

📍Les dones estan poc representades en les TIC. Especialment en rols tècnics i de lideratge. Les dones sovint es concentren en rols relacionats amb la recerca o altres àrees més orientades a les habilitats socials i de comunicació. Així  mateix, els homes dominen àrees com la producció de programari, desenvolupament d’infraestructures TIC o gestió i desenvolupament de projectes TIC.

📍Les dones aporten perspectives i idees úniques o diferents, riquesa i innovació. Per tal d’equilibrar la representació d’homes i dones cal trencar els estereotips de gènere i promoure una cultura inclusiva en els entorns de treball de les TIC. Això implica crear entorns on les dones se sentin valorades i respectades, i on tinguin igualtat d’oportunitats per avançar en les seves carreres professionals.

Llegeix tot el Dossier


NP: L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha lliurat aquest dimarts 11 de juny a l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido, i a la regidora d’Igualtat, Feminisme i LGTBIQ+, Sandra Shimazu, el Distintiu SG CITY 50-50, el primer segell d’àmbit internacional que certifica els compromisos assumits pels governs locals amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat.

L’alcaldessa ha mostrat la seva satisfacció per la renovació d’aquest segell i ha remarcat el compromís municipal per “treballar de manera incansable per aquesta igualtat en el nostre municipi”. També ha agraït a l’equip de l’ajuntament que ha treballat “per elevar la consciència als treballadors i treballadores”, perquè “treballar en termes d’igualtat beneficia a tothom”. Garrido, a més, ha destacat la importància de portar aquestes polítiques cap a la ciutadania per tal que “pugui sentir que aquesta lluita i aquest anhel són compartits i necessaris”. La regidora d’Igualtat ha explicat que aquesta certificació també permet a l’ajuntament poder “avançar en polítiques d’igualtat, treballar en xarxa amb altres ajuntaments i compartir experiències”.

Marta Macias, de l’Associació Forgender Seal, ha felicitat al consistori “per l’esforç i el treball que s’ha fet per revalidar aquesta certificació, atès que no és fàcil, perquè són molt els compromisos i les fites que s’han de marcar”. En aquest sentit, ha explicat que obtenir aquest  distintiu “implica que l’ajuntament està doblement compromès amb la igualtat, perquè el que volen és visibilitzar el seu compromís amb la ciutadania i ser molts transparents”.

La renovació d’aquest distintiu és el resultat de l’avaluació positiva de les pràctiques i polítiques implementades per l’ajuntament en àrees clau com l’ocupació, l’educació, la cultura i els serveis públics. Aquesta distinció ressalta el compromís continu amb la construcció d’una societat més justa i inclusiva.

Vols saber més sobre la Certificació SG CITy 50-50? Mira aquesta infografia.

Vols certificar el teu ajuntament? Contacta amb nosaltres.


Entrevistem a representants del món local sobre la valoració de la Certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal. 

Entrevista a Lourdes Martín. Regidora de Serveis socials, Igualtat, Àrea LGTBI+, Cooperació i Habitatge a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt.

1) Sobre quines polítiques voleu incidir en la legislatura i per què són prioritàries en el pla de compromís?

Érem conscients  que necessitàvem un guió per implementar millores i recursos en Igualtat i conèixer experiències amb resultat validat i contrastat en altres municipis  i països. En concret, en el nostre municipi volem incidir especialment en la salut comunitària i en l’aprofundiment de les estadístiques en relació a Igualtat de gènere al nostre territori per tal d’implementar les polítiques més adequades.

2) Com us ajuda internament el procés de certificació?

La preparació de l’avaluació és molt exhaustiva i participen totes les àrees de l’Ajuntament, això ens va ajudar molt a revisar internament  tot el que havíem fet fins ara, el que funcionava i el que havia de millorar. L’avaluació externa et dona una visió molt objectiva de la que sovint, en la feina del dia a dia, no som conscients. En aquests sentit ens vàrem sentir molt satisfets de rebre la certificació inicial i a l’hora motivats per continuar millorant. Les indicacions de millora de la certificació són molt útils per tenir un rumb.

3) Quins són els reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local?

El nostre repte principal és la molt propera  incorporació d’un nou tècnic en Igualtat que treballi l’atenció individual però que tingui molt en compte la Salut comunitària, com a eina molt potent per obtenir millores en tots els àmbits de la salut de la dona, la coordinació amb altres recursos i l’aprofundiment del coneixement de les peculiaritats del nostre territori.

4) Com esteu aplicant la tecnologia/ IA/Gestió de Dades/ en les polítiques d’Igualtat?

Tal com diu la llei de Protecció de dades i tenint en compte el perfil de les nostres usuàries i usuaris, treballem amb el programa Hèstia, que garantitza la total confidencialitat de les dades i un ús àgil i pràctic pels professionals. Com hem comentat, un dels nostres objectius és ampliar les dades sobre la Igualtat en el nostre municipi, en totes les àrees i per aquest motiu necessitarem la implicació de la resta de regidories, nou tècnic d’Igualtat  i resta de  tècnics del consistori.


L’Ajuntament de Sant Joan Despí ha renovat el Distintiu per a la Igualtat de Gènere (Norma SG City 50-50) que atorga l’associació Forgender Seal amb el suport de la Generalitat de Catalunya i que va obtenir el 2021. Es tracta d’un reconeixement internacional que avala les polítiques municipals en aquest àmbit, després de certificar un pla de compromisos a realitzar en dos anys al voltant de tres àrees concretes de treball com són el lideratge i la gestió interna, la promoció dels drets de les dones i vetllar per un entorn lliure de violència i discriminació. La Presidenta de Forgender Seal, Marta Macias, va fer entrega de la renovació a Nadia Cano, Tinenta d’alcaldia de Joventut, LGTBI, Igualtat i cooperació de Sant Joan Despí. 

La renovació d’aquest segell de qualitat, que només tenen una seixantena de municipis a Catalunya i Balears, permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere és un dels objectius fixats en el 3r Pla Intern d’Igualtat d’Oportunitats, promogut per la regidoria d’Igualtat i avalat pel Ple del consistori.

La Norma s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació amb els drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (Agenda 2030, Nova Agenda Urbana i Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides)