Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Forgender Seal presenta el Distintiu SG CITY 50-50 en la 6ª Cimera Iberoamericana de les Agendes Locals

La presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macias, va participar en una de les taules d’experiències de la 6a Cimera Iberoamericana de les Agendes Locals de Gènere celebrada els dies 18 al 21 d’octubre a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. #CumbreGénero

Marta Macias va presentar la Certificació en Igualtat de Gènere dels governs locals, el Distintiu SG CITY 50-50 de l’àmbit Municipal amb una gran acollida de les administracions locals de ciutats iberoamericanes, moltes de les quals, estan interessades en integrar eines innovadores per certificar les polítiques municipals.

Va ser una sessió molt enriquidora i productiva on vam tenir la oportunitat de saber més sobre les necessitats i els reptes dels governs locals de l’ecosistema iberoamericà.

El Distintiu per la igualtat de gènere és el primer segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal. Està connectat a la CEDAW i als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

La Norma SG CITY 50-50 es defineix com un procés de millora continua, que incorpora una sèrie de requisits i criteris com els drets humans, la interseccionalitat i la transversalitat que permeten integrar la perspectiva de gènere en l’estratègia política i operativa del municipi. Identifica quins processos de treball existeixen en l’organització municipal i com s’han de planificar i executar per satisfer les necessitats de les dones en particular i de la ciutadania en general. Incorpora millores en la gestió quotidiana d’una forma eficient amb els recursos de què es disposa. A més, millora les competències del lideratge polític del govern i de l’equip tècnic a favor de la igualtat de gènere.

Vídeo resum amb moments destacats de la 6a Cimera Iberoamericana de les Agendes Locals de Gènere 2022.


Drets humans i interseccionalitat, al Cicle Hipàtia.

El Fòrum Hipàtia, liderat per l’Associació 50a50 i format per 24 entitats que treballa per la igualtat efectiva i real entre dones i homes, ha celebrat la tercera sessió del Cicle Hipàtia, que s’ha centrat en drets humans i interseccionalitat.

El panell ha estat organitzat per l’Associació Forgender Seal, que forma part del Fòrum Hipàtia, i pren rellevància en un moment en què els drets de les dones han sofert un dramàtic pas enrere, a nivell internacional per exemple amb la situació a Afganistan i també a nivell nacional amb la xacra de les violències masclistes.

La presidenta de Forgender Seal i CEO de Coop4equality, Marta Macias Quesada, va introduir la sessió. “La interpretació androcèntrica de la Declaració Universal dels Drets Humans va obligar a redefinir el concepte d’igualtat perquè la Declaració, per si mateixa, no va permetre que les  dones poguessin gaudir plenament dels seus drets. És un exemple de la constant vulneració i desprotecció dels drets de les dones”, resumeix

Compartim el vídeo íntegre de la sessió.

La sessió va comptar amb les expertes:

Sara Cuentas Ramírez, periodista, consultora i investigadora social, redactora de El País i coordinadora de l’Escola Feminista Descolonial de la Red de Migración, Género y Desarrollo, que exposarà l’anàlisi feminista descolonial i antiracial.

Lourdes Mourelo Marón, diplomada en Treball Social, agent de Desenvolupament Internacional i diplomada en postgrau de Gènere i Igualtat, qui se centrarà en l’enfocament de gènere i basat en drets humans dins de l’àmbit de la cooperació pel desenvolupament.

-Tona Gusi Amigó, periodista i psicòloga, co-coordinadora de La Independent, agència de notícies amb visió de gènere, qui explicarà com el periodisme feminista, amb visió de gènere i transversalitat, és una eina imprescindible per transformar el món.

El Fòrum Hipàtia escenifica la unió de les associacions de dones empresàries, directives i professionals treballant per un mateix objectiu, la presència equitativa de dones en llocs de decisió, d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

 


Article d’Esther Pino Jiménez, experta en drets humans, cooperació, gènere i política d’Igualtat, és secretària de l’Associació Forgender Seal

El pla d’igualtat de polítiques públiques és un instrument dissenyat per ajudar les administracions locals a incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en tots els sectors i àmbits d’activitat en què el municipi té competències. Per aquest motiu, és recomanable la seva elaboració i aplicació per a tots els ajuntaments que hagin fet una aposta per promoure la igualtat de gènere en els seus territoris.

Però què aporta aquest pla?, quin és el seu contingut i quins beneficis proporciona? Hi ha una sèrie de variables que travessen de manera transversal totes les polítiques socials, econòmiques, culturals i de qualsevol altre tipus. Identificar ens permet testar si el nostre pla serà efectiu a l’hora d’escometre els reptes que presenta el nostre municipi.

En primer lloc, ha de comptar amb un diagnòstic que permeti conèixer en profunditat el territori i les necessitats i capacitats dels seus habitants, tenint en compte la diversitat de la població. Per aprofundir en aquest coneixement, a part de recopilar dades econòmiques i sociodemogràfiques de caràcter general, és molt important comptar amb dades desagregades per sexe i també prendre en compte els indicadors que permetin documentar les interseccionalitats. Disposar d’aquests indicadors ha de facilitar al govern local un mapa precís de les potencials discriminacions que es poden derivar de l’encreuament d’identitats i problemàtiques específiques, especialment quan afecten col·lectius que es troben en un major risc d’exclusió.

Aquestes dades, a més, han de ser públics i transparents de manera que es puguin monitorar per altres agents socials i per les organitzacions de dones. És recomanable, així mateix, realitzar informes d’impacte de gènere exante i expost a l’aplicació de les polítiques locals, de manera que, en el primer cas, es puguin corregir els impactes negatius identificats abans que arribin a produir-se i, en el segon extreure les bones pràctiques i àrees de millora per al desenvolupament de futures polítiques.

Conèixer el territori implica també haver documentat quines són les pautes culturals, religioses i socials persistents en el municipi que contribueixen a perpetuar els estereotips i discriminacions de gènere o que poden ser potenciadors de conductes violentes cap a les dones. En identificar-prèviament, es poden preveure accions eficaces per combatre-les.

Si el coneixement en detall del territori és una peça clau per impulsar i sostenir polítiques amb perspectiva de gènere, enfortir les capacitats internes de l’ajuntament constitueix un altre dels pilars que permetran la coherència i sostenibilitat d’aquestes polítiques. La formació en perspectiva de gènere contínua i aplicada als diversos àmbits d’activitat i àrees funcionals de l’ajuntament és imprescindible a l’hora d’elaborar les estratègies i dissenyar els procediments que permetran l’aplicació efectiva i l’avaluació posterior dels plans, programes i les polítiques locals.

Una altra de les variables estratègiques a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques consisteix en l’elaboració de pressupostos sensibles al gènere. El que no es pressuposta no existeix i el que no es visibilitza en el pressupost, difícilment comptarà amb els recursos necessaris per poder executar la voluntat política. Els pressupostos sensibles al gènere han de prendre en compte, no només l’existència de partides específiques orientades a promoure la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, sinó que s’ha de tenir en compte l’impacte, tant positiu com negatiu, que les partides i mesures incloses en el pressupost tindran sobre les dones i els homes. La fiscalitat, els incentius econòmics, els serveis socials prioritzats o les inversions urbanístiques, per posar alguns exemples, no són neutres al gènere, per la qual cosa cal mirar amb la lupa violeta totes les partides per assegurar que totes elles tindran un impacte positiu sobre les dones i, si escau, incorporaran mesures correctores de les desigualtats identificades.

Aconseguir la igualtat efectiva requereix garantir l’autonomia i independència econòmica de les dones, de manera que impulsar polítiques de foment de l’ocupació femenina, facilitar l’emprenedoria liderat per dones i potenciar pràctiques en les empreses encaminades a combatre les desigualtats en l’àmbit econòmic ha de ser un dels eixos vertebradors del pla.

D’altra banda, a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques locals, és imprescindible comptar amb la participació dels agents socials en general i de les organitzacions de dones i feministes en particular. Si de veritat volem aconseguir efectes positius sobre les dones a través de les polítiques locals, hem de comptar amb l’opinió, l’experiència i les capacitats de les dones i cedir-los protagonisme i lideratge en la seva aplicació i avaluació. Al mateix temps, el govern local pot donar suport i promoure l’associacionisme femení per afavorir el seu apoderament i la seva participació en l’agenda local.

No obstant això, tot l’anterior no aconseguirà un impacte veritablement positiu sobre les dones si el govern local no fa una aposta ferma i decidida en la lluita contra les violències de gènere en les seves diferents manifestacions. Per a això, cal extremar la coordinació i cooperació amb altres administracions i actuar de forma integral amb totes les àrees de l’ajuntament que puguin exercir un paper per garantir un entorn segur per a les dones: sanitat, forces de seguretat, comunicació, polítiques socials d’assistència i atenció a les dones que pateixen o han patit violència de gènere.

Finalment, i especialment rellevant en l’era post COVID-19, el govern local ha de contemplar en els seus plans de polítiques públiques les cures com una part central de la seva intervenció i assumir un lideratge en la transformació i adequació de les cures, garantint la corresponsabilitat entre l’administració, el sector privat i les organitzacions socials i promovent una cultura de suport i revalorització de la cura com a base per construir una comunitat més igualitària i més segura.