Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Entrevistem a representants del món local sobre la valoració de la Certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal. 

Entrevista a Lourdes Martín. Regidora de Serveis socials, Igualtat, Àrea LGTBI+, Cooperació i Habitatge a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt.

1) Sobre quines polítiques voleu incidir en la legislatura i per què són prioritàries en el pla de compromís?

Érem conscients  que necessitàvem un guió per implementar millores i recursos en Igualtat i conèixer experiències amb resultat validat i contrastat en altres municipis  i països. En concret, en el nostre municipi volem incidir especialment en la salut comunitària i en l’aprofundiment de les estadístiques en relació a Igualtat de gènere al nostre territori per tal d’implementar les polítiques més adequades.

2) Com us ajuda internament el procés de certificació?

La preparació de l’avaluació és molt exhaustiva i participen totes les àrees de l’Ajuntament, això ens va ajudar molt a revisar internament  tot el que havíem fet fins ara, el que funcionava i el que havia de millorar. L’avaluació externa et dona una visió molt objectiva de la que sovint, en la feina del dia a dia, no som conscients. En aquests sentit ens vàrem sentir molt satisfets de rebre la certificació inicial i a l’hora motivats per continuar millorant. Les indicacions de millora de la certificació són molt útils per tenir un rumb.

3) Quins són els reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local?

El nostre repte principal és la molt propera  incorporació d’un nou tècnic en Igualtat que treballi l’atenció individual però que tingui molt en compte la Salut comunitària, com a eina molt potent per obtenir millores en tots els àmbits de la salut de la dona, la coordinació amb altres recursos i l’aprofundiment del coneixement de les peculiaritats del nostre territori.

4) Com esteu aplicant la tecnologia/ IA/Gestió de Dades/ en les polítiques d’Igualtat?

Tal com diu la llei de Protecció de dades i tenint en compte el perfil de les nostres usuàries i usuaris, treballem amb el programa Hèstia, que garantitza la total confidencialitat de les dades i un ús àgil i pràctic pels professionals. Com hem comentat, un dels nostres objectius és ampliar les dades sobre la Igualtat en el nostre municipi, en totes les àrees i per aquest motiu necessitarem la implicació de la resta de regidories, nou tècnic d’Igualtat  i resta de  tècnics del consistori.


Parlament de les Dones. “Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes”

Marta Macias, presidenta de Forgender Seal, participa a la segona jornada del #ParlamentDelesDones. Una sessió en la qual diputades i representants d’entitats del Consell Nacional de les Dones de Catalunya hem ocupat els escons del Parlament de Catalunya per a reivindicar l’erradicació de les violències masclistes.

El Parlament de les Dones és una iniciativa del Parlament de Catalunya amb la col·laboració del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) oberta a la participació de les entitats feministes i de dones rellevants de la societat catalana.

Els objectius de la iniciativa són estrènyer vincles i fer xarxa entre els col·lectius i les entitats de dones, d’una banda, i les diputades, de l’altra, per a consolidar complicitats, mostrar un compromís comú i facilitar la participació de les entitats de dones en l’agenda política del país, amb propostes i eines que els grups parlamentaris puguin assumir en l’elaboració de les lleis, la reforma de les ja existents i les pràctiques del dia a dia de la institució. La iniciativa s’emmarca en l’impuls de les polítiques d’igualtat que promou el Parlament i que el Pla d’igualtat de gènere preveu que es reediti en cada legislatura.

En la segona sessió del Parlament de les Dones el passat divendres 24 de novembre, es va aprovar per unanimitat la Declaració “Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes”

Destaquem alguns dels punts forts de la Declaració:
a) Promoure programes educatius i de formació obligatòria per a reconèixer i afrontar totes les formes de violència masclista, destinats a diversos professionals, especialment de l’àmbit judicial i policial, per a evitar la revictimització.

b) Fer palès que totes les administracions públiques i els governs dels diferents nivells han de legislar per a garantir un espai digital lliure de violències masclistes i d’atacs als drets humans, amb una perspectiva de gènere que tingui en compte la interseccionalitat.

c) Assignar més recursos humans i econòmics a les institucions i els organismes locals i nacionals, i també a les organitzacions i els moviments de dones i de defensa dels seus drets.

d) Considerar la violència política contra les dones amb responsabilitats públiques o polítiques un atac a la ciutadania que coacciona la seva capacitat d’incidència i representació.


“L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha rebut el distintiu per la igualtat de gènere SG City 50-50 que atorga l’associació Forgender Seal, un segell internacional que reconeix el seu lideratge en la integració de la perspectiva de gènere en les seves polítiques i actuacions. L’entitat avaluadora ha atorgat 1.482 punts d’un màxim de 1.800 al municipi, la qual cosa suposa que ostenti el nivell de “líder”, el màxim dels tres previstosNoticia a La Vanguardia 

Santa Coloma de Gramenet ha estat un dels tres primers municipis de l’estat en rebre el Distintiu per a la Igualtat de Gènere SG City 50-50 amb el nivell de municipi «capdavanter».

Aquest reconeixement valora i reforça el compromís històric de l’Ajuntament de Santa Coloma amb les Polítiques d’Igualtat així com amb la igualtat de gènere aplicada de forma transversal a totes les polítiques públiques. Destaquen accions específiques com la posada en marxa de La CIBA, del Protocol per un espai públic, d’oci i festiu lliure de violències masclistes i lgtbifòbiques, l’organització de jornades de referència com el I Fòrum Internacional sobre feminisme i pornografia o la creació de l’Observatori de Dades Obertes.

El Certificat també avalua les accions futures a les quals es comprometen els consistoris durant els pròxims dos anys (temps de validesa del distintiu). Així doncs, l’Ajuntament de Santa Coloma haurà d’anar implementant les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com a les seves polítiques públiques, durant el 2021 i el 2022.

Ahir, dijous 21 de gener, a La CIBA, l’alcaldessa de Santa Coloma, Sra Núria Parlón, va recollir el distintiu en un acte institucional, acompanyada de l’equip tècnic en Polítiques d’Igualtat que lidera la Sra. Maribel Cárdenas, coordinadora de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament. La Iniciativa pionera Norma SG City 50-50 és la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

El disseny d’aquesta certificació té en compte els tractats internacionals relacionats amb els drets humans de les dones i els compromisos de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i compta amb el suport institucional de l’Institut Català de les Dones, entre d’altres.

L’associació Forgender Seal, impulsora del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere, ha certificat prop de 50 municipis, aconseguint un impacte directe en les polítiques públiques municipals d’1 milió i mig de persones. Es crea així una xarxa de Municipis Igualitaris amb la Certificació SG City 50-50, en un context on la pandèmia de la Covid-19 està augmentant les desigualtats i ara més que mai, són necessàries les Polítiques Públiques Municipals amb Perspectiva de Gènere per minimitzar l’impacte negatiu de la crisi.

Més informació: Municipis Igualitaris SG CITY 50-50 

 


Article d’Esther Pino Jiménez, experta en drets humans, cooperació, gènere i política d’Igualtat, és secretària de l’Associació Forgender Seal

El pla d’igualtat de polítiques públiques és un instrument dissenyat per ajudar les administracions locals a incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en tots els sectors i àmbits d’activitat en què el municipi té competències. Per aquest motiu, és recomanable la seva elaboració i aplicació per a tots els ajuntaments que hagin fet una aposta per promoure la igualtat de gènere en els seus territoris.

Però què aporta aquest pla?, quin és el seu contingut i quins beneficis proporciona? Hi ha una sèrie de variables que travessen de manera transversal totes les polítiques socials, econòmiques, culturals i de qualsevol altre tipus. Identificar ens permet testar si el nostre pla serà efectiu a l’hora d’escometre els reptes que presenta el nostre municipi.

En primer lloc, ha de comptar amb un diagnòstic que permeti conèixer en profunditat el territori i les necessitats i capacitats dels seus habitants, tenint en compte la diversitat de la població. Per aprofundir en aquest coneixement, a part de recopilar dades econòmiques i sociodemogràfiques de caràcter general, és molt important comptar amb dades desagregades per sexe i també prendre en compte els indicadors que permetin documentar les interseccionalitats. Disposar d’aquests indicadors ha de facilitar al govern local un mapa precís de les potencials discriminacions que es poden derivar de l’encreuament d’identitats i problemàtiques específiques, especialment quan afecten col·lectius que es troben en un major risc d’exclusió.

Aquestes dades, a més, han de ser públics i transparents de manera que es puguin monitorar per altres agents socials i per les organitzacions de dones. És recomanable, així mateix, realitzar informes d’impacte de gènere exante i expost a l’aplicació de les polítiques locals, de manera que, en el primer cas, es puguin corregir els impactes negatius identificats abans que arribin a produir-se i, en el segon extreure les bones pràctiques i àrees de millora per al desenvolupament de futures polítiques.

Conèixer el territori implica també haver documentat quines són les pautes culturals, religioses i socials persistents en el municipi que contribueixen a perpetuar els estereotips i discriminacions de gènere o que poden ser potenciadors de conductes violentes cap a les dones. En identificar-prèviament, es poden preveure accions eficaces per combatre-les.

Si el coneixement en detall del territori és una peça clau per impulsar i sostenir polítiques amb perspectiva de gènere, enfortir les capacitats internes de l’ajuntament constitueix un altre dels pilars que permetran la coherència i sostenibilitat d’aquestes polítiques. La formació en perspectiva de gènere contínua i aplicada als diversos àmbits d’activitat i àrees funcionals de l’ajuntament és imprescindible a l’hora d’elaborar les estratègies i dissenyar els procediments que permetran l’aplicació efectiva i l’avaluació posterior dels plans, programes i les polítiques locals.

Una altra de les variables estratègiques a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques consisteix en l’elaboració de pressupostos sensibles al gènere. El que no es pressuposta no existeix i el que no es visibilitza en el pressupost, difícilment comptarà amb els recursos necessaris per poder executar la voluntat política. Els pressupostos sensibles al gènere han de prendre en compte, no només l’existència de partides específiques orientades a promoure la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, sinó que s’ha de tenir en compte l’impacte, tant positiu com negatiu, que les partides i mesures incloses en el pressupost tindran sobre les dones i els homes. La fiscalitat, els incentius econòmics, els serveis socials prioritzats o les inversions urbanístiques, per posar alguns exemples, no són neutres al gènere, per la qual cosa cal mirar amb la lupa violeta totes les partides per assegurar que totes elles tindran un impacte positiu sobre les dones i, si escau, incorporaran mesures correctores de les desigualtats identificades.

Aconseguir la igualtat efectiva requereix garantir l’autonomia i independència econòmica de les dones, de manera que impulsar polítiques de foment de l’ocupació femenina, facilitar l’emprenedoria liderat per dones i potenciar pràctiques en les empreses encaminades a combatre les desigualtats en l’àmbit econòmic ha de ser un dels eixos vertebradors del pla.

D’altra banda, a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques locals, és imprescindible comptar amb la participació dels agents socials en general i de les organitzacions de dones i feministes en particular. Si de veritat volem aconseguir efectes positius sobre les dones a través de les polítiques locals, hem de comptar amb l’opinió, l’experiència i les capacitats de les dones i cedir-los protagonisme i lideratge en la seva aplicació i avaluació. Al mateix temps, el govern local pot donar suport i promoure l’associacionisme femení per afavorir el seu apoderament i la seva participació en l’agenda local.

No obstant això, tot l’anterior no aconseguirà un impacte veritablement positiu sobre les dones si el govern local no fa una aposta ferma i decidida en la lluita contra les violències de gènere en les seves diferents manifestacions. Per a això, cal extremar la coordinació i cooperació amb altres administracions i actuar de forma integral amb totes les àrees de l’ajuntament que puguin exercir un paper per garantir un entorn segur per a les dones: sanitat, forces de seguretat, comunicació, polítiques socials d’assistència i atenció a les dones que pateixen o han patit violència de gènere.

Finalment, i especialment rellevant en l’era post COVID-19, el govern local ha de contemplar en els seus plans de polítiques públiques les cures com una part central de la seva intervenció i assumir un lideratge en la transformació i adequació de les cures, garantint la corresponsabilitat entre l’administració, el sector privat i les organitzacions socials i promovent una cultura de suport i revalorització de la cura com a base per construir una comunitat més igualitària i més segura.