Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

#25N

Sabies que…

Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?

L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.

Què passa a Catalunya?

Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.

De què parlem quan diem violència masclista?

La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.

Què diu la CEDAW?

La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.

Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?

  • Que et cridin és violència
  • Que t’insultin és violència
  • Que et controlin és violència
  • Que vigilin el que fas és violència
  • Que et diguin amb qui pots parlar és violència
  • Que t’humiliïn davant d’altri és violència
  • Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
  • Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
  • Que et tractin d’ignorant és violència
  • Que et facin creure que no pots és violència

L’Associació Forgender Seal ha creat, conjuntament amb la Plataforma Unitària contra les violències de gènere, el nou Índex de Qualitat Social, Gènere i Diversitat de l’àmbit Educatiu. És un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius. La coeducació en Igualtat és clau als centres educatius per promoure una cultura de respecte i de relacions d’afecte saludables i enriquidores entre les nenes i els nens.

Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?

La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.

Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.

El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.

Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!

Què poden fer els governs locals?

Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.

1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.

2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.

3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.

4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.

5)  Campanyes de sensibilització ciutadana.

6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.

7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.

8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.

9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.

Entre altres…

 

 


Campanya 25N Ciutats lliures de violències masclistes

“El meu silenci no em va protegir. El teu silenci no et protegirà”

Audre Lorde, escriptora i activista.

Compartim els materials elaborats per la campanya del 25 Novembre. Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Són missatges sobre els tipus de violència i una crida als homes per a no ser còmplices d’aquesta sacra social.

Per un 25 N + 364 dies l’any sense Violències Masclistes


 Què en saps de la Violència Digital?

Home, no siguis còmplice!

Volem ciutats més igualitàries, ciutats més segures, lliures de violències masclistes contra les dones, ciutats cohesionades, ciutats del Segle XXI.

Vols saber com la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal pot ajudar als governs locals en la seva tasca d’erradicar les violències masclistes? Visita el nostre lloc www.forgenderseal.org, segueix-nos també a Twitter @forgernder


Front comú de la Diputació de Barcelona i els municipis per donar resposta a les diverses situacions de violències masclistes

En el marc del 25 de Novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones i dins la campanya ‘Diguem prou a la violència masclista’, la Diputació de Barcelona ha organitzat aquest dimecres una jornada, a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, amb el títol ‘Més enllà de l’atenció a les Violències masclistes. Enfortint les polítiques de Recuperació’.

Segons la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, la recuperació és “l’etapa del cicle personal i social d’una dona que ha viscut situacions de violència en què es produeix el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.”

Tal i com ha afirmat la diputada de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, que ha inaugurat la jornada, «si des dels municipis volem oferir a les dones una vida digna de ser viscuda, necessitem anar més enllà de la urgència i l’atenció immediata, i completar els processos d’atenció amb una línia de recuperació forta i una reparació veritable».

En aquest sentit, Moret ha remarcat que des de la Diputació «tenim com a finalitat acompanyar els municipis en repensar i enfortir les polítiques socials locals per garantir la igualtat i els drets de la ciutadania, així com per promoure el benestar, la salut i la cohesió social».

Des de fa més de 20 anys, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa els primers circuïts d’atenció a les violències, la creació de comissions de seguiment  interdepartamental i els Centres d’Informació i recursos per a Dones (CIRDs) amb l’objectiu de millorar la coordinació dels diferents agents  que intervenen en l’atenció i recuperació de les dones supervivents. En els últims anys, davant la complexitat del fenomen, s’han incorporat nous recursos en el programa d’erradicació contra les violències masclistes, oferint un nou suport psicològic a les dones i als seus fills i filles, així com eines per a la intervenció davant les violències sexuals en els espais d’oci.

La jornada ha comptat amb la conferència inaugural de la psicòloga feminista Norma Vázquez, radicada a Bilbao i nascuda Mèxic, on ha militat en diverses organitzacions feministes, que ha basat la seva ponència en donar eines per a l’atenció integral a les supervivents de violències masclistes. Durant l’acte també s’ha parlat de la mirada interseccional en la recuperació, ja que les dones que han patit violències es poden trobar en situacions de dependència funcional, d’exclusió o de discriminació que han de ser abordades.

La diputada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, ha tancat la jornada destacant que «des de la Diputació treballem per fer possible que els nostres entorns siguin segurs i oferim acompanyament i recursos als ajuntaments per donar resposta a les diverses situacions de violències masclistes que viuen les dones en els seus diferents processos». I ha conclòs la seva intervenció remarcant que «volem fer un front comú a favor de la igualtat i contra les violències masclistes».