Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

La violència i els maltractaments que pateixen les dones en l’àmbit familiar, laboral i social són, tant per la seva dimensió com per les seves conseqüències, un dels problemes més greus que té aquesta societat. Segons un informe del Consell d’Europa, la violència del marit, company o pare és la primera causa al món de mort i invalidesa permanent entre les dones de 16 a 44 anys, per sobre del càncer, els accidents de trànsit o les guerres.

La violència de gènere és un problema d’abast mundial vinculat als desequilibris en les relacions de poder entre sexes en l’àmbit social, econòmic, religiós i polític, i que és fruit d’un sistema cultural de dominació masculina (patriarcal) que  persisteix malgrat els esforços de les legislacions a favor de la igualtat i de les demandes dels moviments feministes.

Hi ha formes diferents de violència de gènere com per exemple: l’incest, els matrimonis forçats, l’assetjament, la violació, la mutilació sexual femenina, el tràfic de dones i d’esclavitud sexual, l’infanticidi femení etc. La violència més freqüent envers les dones té lloc dins de l’àmbit familiar, habitualment per part del marit o company. Entenem per violència domèstica les conductes agressives i reiterades que s’exerceixen sobre un dels membres d’un grup familiar (habitualment sobre les dones) i que causen o poden causar dany físic i/o psicològic. S’hi inclouen les produïdes amb posterioritat a la ruptura d’una relació familiar o de convivència.
La violència de gènere és un delicte, un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de la víctima i tot això suposa un greu obstacle per al desenvolupament d’una societat democràtica.

Sra. Lourdes Armengol, regidora-delegada de Règim Interior, Salut i Consum, Arxiu Municipal, Igualtat i Memòria Democràtica i 3a Tinenta d’alcaldia Ajuntament Castelldefels, municipi acreditat amb el Distintiu SG CITY 50-50 ens  presenta “El Servei de Primera Atenció d’Urgència” (SPAU), una bona pràctica com a eina per lluitar contra les violencies.


Front comú de la Diputació de Barcelona i els municipis per donar resposta a les diverses situacions de violències masclistes

En el marc del 25 de Novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones i dins la campanya ‘Diguem prou a la violència masclista’, la Diputació de Barcelona ha organitzat aquest dimecres una jornada, a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, amb el títol ‘Més enllà de l’atenció a les Violències masclistes. Enfortint les polítiques de Recuperació’.

Segons la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, la recuperació és “l’etapa del cicle personal i social d’una dona que ha viscut situacions de violència en què es produeix el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.”

Tal i com ha afirmat la diputada de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, que ha inaugurat la jornada, «si des dels municipis volem oferir a les dones una vida digna de ser viscuda, necessitem anar més enllà de la urgència i l’atenció immediata, i completar els processos d’atenció amb una línia de recuperació forta i una reparació veritable».

En aquest sentit, Moret ha remarcat que des de la Diputació «tenim com a finalitat acompanyar els municipis en repensar i enfortir les polítiques socials locals per garantir la igualtat i els drets de la ciutadania, així com per promoure el benestar, la salut i la cohesió social».

Des de fa més de 20 anys, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa els primers circuïts d’atenció a les violències, la creació de comissions de seguiment  interdepartamental i els Centres d’Informació i recursos per a Dones (CIRDs) amb l’objectiu de millorar la coordinació dels diferents agents  que intervenen en l’atenció i recuperació de les dones supervivents. En els últims anys, davant la complexitat del fenomen, s’han incorporat nous recursos en el programa d’erradicació contra les violències masclistes, oferint un nou suport psicològic a les dones i als seus fills i filles, així com eines per a la intervenció davant les violències sexuals en els espais d’oci.

La jornada ha comptat amb la conferència inaugural de la psicòloga feminista Norma Vázquez, radicada a Bilbao i nascuda Mèxic, on ha militat en diverses organitzacions feministes, que ha basat la seva ponència en donar eines per a l’atenció integral a les supervivents de violències masclistes. Durant l’acte també s’ha parlat de la mirada interseccional en la recuperació, ja que les dones que han patit violències es poden trobar en situacions de dependència funcional, d’exclusió o de discriminació que han de ser abordades.

La diputada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, ha tancat la jornada destacant que «des de la Diputació treballem per fer possible que els nostres entorns siguin segurs i oferim acompanyament i recursos als ajuntaments per donar resposta a les diverses situacions de violències masclistes que viuen les dones en els seus diferents processos». I ha conclòs la seva intervenció remarcant que «volem fer un front comú a favor de la igualtat i contra les violències masclistes».


Des de Forgender Seal ens sumem a la Celebració del 25 N com una data imprescindible de reivindicació i activisme actiu a les ciutats de Catalunya: “Ciutats lliures de violències “.
El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981.
Cada any, amb motiu d’aquest dia senyalat, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis consensuen un manifest de l’Institut Català de les Dones (ICD) per a commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa.
Enguany es posa de relleu les violències sexuals i es llança una alerta: “una agressió sexual a una dona no és un fet puntual, sinó una expressió més de l’estructura patriarcal, una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones. Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llença un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones”.
Desde Forgender Seal ens hi sumem i compartint amb vosaltres el Manifest de l’ICD

Anàlisi comparativa de campanyes de prevenció.

“Les campanyes i accions per prevenir les agressions masclistes en contexts d’oci nocturn i la promoció d’espais de festa segurs han  passat, en poc temps, de ser una iniciativa pionera a una política pública imprescindible. Les primeres experiències van sorgir principalment de grups feministes, del teixit social i comunitari i entitats de barri, posant al centre del debat aquelles violències masclistes socialment més tolerades i davant les quals la resposta institucional era absent. Entrellaçades amb l’organització associativa i comunitària de les festes majors, les primeres campanyes van suposar passar del discurs a l’acció per incidir en les formes de relacionar-se en espais d’oci i de festa.

Al mateix temps, aquestes primeres experiències han posat les agressions masclistes en els espais públics al centre del debat feminista, interpel·lant també les polítiques de gènere i igualtat d’abast municipal. L’efecte ha estat una reproducció massiva de campanyes centrades en les festes majors, amb major o menor incidència, en un bon nombre de municipis catalans i de la resta de l’Estat. Una política que ha esdevingut imprescindible en el món local.

En aquest context, analitzem 18 campanyes de prevenció d’agressions masclistes i violències sexuals en contexts d’oci nocturn per reflexionar sobre alguns elements a tenir en compte abans de dissenyar la intervenció: A qui volem implicar en l’estratègia de prevenció? Com definim el problema? Quines són les accions més pertinents? A qui i com volem dirigir-nos en els missatges de la campanya?

Aquestes són algunes de les preguntes que guien aquest article i que pretenen aportar reflexions d’interès a les entitats, col·lectius i administracions que es plantegen com abordar la prevenció d’agressions sexistes en contexts de festa.

L’article sorgeix en el marc del projecte Q de Festa! – Nits de Qualitat de la Subdirecció General de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que té per objectiu desenvolupar estratègies per convertir l’oci nocturn en un espai més segur, atractiu i saludable per a tothom”.

Descarrega l’estudi

Font de l’article: drogas&género