Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Han transcorregut tretze anys des de la promulgació de la Llei orgánica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i en el dia d’avui les dones continuen sent “invisibles’. Es miri des d’on es miri, els estudis amb perspectiva de gènere que analitzen les dinàmiques dels diferents sectors culturals demostren una desigualtat clara entre homes i dones des de l’àmbit de la representació fins a la direcció de les institucions. Us presentem tres dels estudis que s’han publicat recentment que demostren que la desigualtat de gènere en el sector cultural és una piràmide de profundes ramificacions.

Les institucions culturals de l’Estat, coses d’homes.

El proppassat mes d’octubre es va presentar l’auditoria, sobre l’aplicació de la Llei d’Igualtat a l’àmbit de la cultura, encarregada pel Ministeri de Cultura i Esport per estudiar les seves pròpies estructures i organismes (també els autònoms)  que exposa una disparitat contundent: el 82% de les direccions artístiques de les institucions públiques estan en mans dels homes. L’informe, realitzat en el marc del pla de treball de l‘Observatori d’Igualtat de Gènere en l’àmbit de la Cultura, va examinar la situació a 50 centres de gestió entre els anys 2000 i 2018. Encara que l’informe definitiu es presentarà més endavant, l’avanç de la publicació és un retrat demolidor sobre els mínims progressos que ha suposat la legislació sobre igualtat en aquest camp.

El poder cultural, és a dir, les direccions de museus, teatres, orquestres… és inaccessible per a les dones. Tampoc estan dirigint els patronats ni els consells. Així, en cap any dels 19 estudiats s’ha arribat a una xifra paritària. Només una de cada quatre persones als patronats és una dona: el 73% són homes respecte a un 27% de dones. Els museus registren una clara desigualtat (només tenen un 26% de dones), igual que el Teatro Real, que només té un 22% de patrones. No obstant això, en els càrrecs de les Secretaries les dones són majoria. És a dir, com més poder, menys dones.

L’estudi apunta cap a la bretxa de gènere en l’ocupació cultural dins del mateix Ministeri de Cultura i les entitats que hi estan vinculades: hi ha menys homes en les categories més baixes de funcionaris i menys dones en les categories més altes. I s’insta el Ministeri a posar fi a la bretxa salarial del 21,5% que atribueixen al sector.

El document proposa que el Ministeri promogui la presència de persones expertes en igualtat de gènere en els processos de disseny de polítiques, plans d’actuació i plans estratègics dels organismes públics. La perspectiva de gènere no pot continuar sent un programa col·lateral en els plans d’actuació, conclou l’informe.

 Segueix llegint a Interacció. Diputació de Barcelona 


Les Masies de Voltregà obté el Distintiu SGCITY5050 per la Igualtat de Gènere

 

El passat 27 de Gener Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, en acte oficial, va fer el lliurament del Certificat a l’Alcalde de Les Masies de Voltregà el Sr. Sergi Vilamala amb presència de representants d’associacions i agents socials de la ciutat.

També va participar en l’acte l’Il·lustríssima Diputada de l’Àrea d’igualtat de la Diputació de Barcelona, la Sra. Alba Barnusellaixí com també la tinenta d’alcalde Sra. Verónica Ruiz i la regidora de Benestar Social i Igualtat, Sra. Rosa Álvarez, i el tècnic de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Oriol Alonso, qui va exposar el nou Pla Intern d’Igualtat de l’Ajuntament.

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals, creat per l’Associacio Forgender Seal.

Durant els propers dos anys, l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Les Masies de Voltregà obté el Distintiu SGCITY5050 per la Igualtat de Gènere

Algunes de les fites que suposa el Distintiu són:

  • La millora les competències de gestió municipal i de les capacitats tècniques i polítiques a favor de la igualtat.
  • La integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • Una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El municipi de Les Masies de Voltregà entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal.


Front comú de la Diputació de Barcelona i els municipis per donar resposta a les diverses situacions de violències masclistes

En el marc del 25 de Novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones i dins la campanya ‘Diguem prou a la violència masclista’, la Diputació de Barcelona ha organitzat aquest dimecres una jornada, a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, amb el títol ‘Més enllà de l’atenció a les Violències masclistes. Enfortint les polítiques de Recuperació’.

Segons la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, la recuperació és “l’etapa del cicle personal i social d’una dona que ha viscut situacions de violència en què es produeix el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.”

Tal i com ha afirmat la diputada de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, que ha inaugurat la jornada, «si des dels municipis volem oferir a les dones una vida digna de ser viscuda, necessitem anar més enllà de la urgència i l’atenció immediata, i completar els processos d’atenció amb una línia de recuperació forta i una reparació veritable».

En aquest sentit, Moret ha remarcat que des de la Diputació «tenim com a finalitat acompanyar els municipis en repensar i enfortir les polítiques socials locals per garantir la igualtat i els drets de la ciutadania, així com per promoure el benestar, la salut i la cohesió social».

Des de fa més de 20 anys, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa els primers circuïts d’atenció a les violències, la creació de comissions de seguiment  interdepartamental i els Centres d’Informació i recursos per a Dones (CIRDs) amb l’objectiu de millorar la coordinació dels diferents agents  que intervenen en l’atenció i recuperació de les dones supervivents. En els últims anys, davant la complexitat del fenomen, s’han incorporat nous recursos en el programa d’erradicació contra les violències masclistes, oferint un nou suport psicològic a les dones i als seus fills i filles, així com eines per a la intervenció davant les violències sexuals en els espais d’oci.

La jornada ha comptat amb la conferència inaugural de la psicòloga feminista Norma Vázquez, radicada a Bilbao i nascuda Mèxic, on ha militat en diverses organitzacions feministes, que ha basat la seva ponència en donar eines per a l’atenció integral a les supervivents de violències masclistes. Durant l’acte també s’ha parlat de la mirada interseccional en la recuperació, ja que les dones que han patit violències es poden trobar en situacions de dependència funcional, d’exclusió o de discriminació que han de ser abordades.

La diputada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, ha tancat la jornada destacant que «des de la Diputació treballem per fer possible que els nostres entorns siguin segurs i oferim acompanyament i recursos als ajuntaments per donar resposta a les diverses situacions de violències masclistes que viuen les dones en els seus diferents processos». I ha conclòs la seva intervenció remarcant que «volem fer un front comú a favor de la igualtat i contra les violències masclistes».