El passat 8 de març a la biblioteca Ca l’Oliveres i dins el marc dels actes de celebració del Dia Internacional de la Dona, es va fer l’acte de Lliurament del Distintiu SG CITY 50-50 a representants de l‘Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
El Distintiu per la igualtat de gènere és el primer segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal. Es un sistema de gestió de gènere que es posa a disposició dels municipis com a eina que afavoreix la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.
L’acte va comptar amb la participació de la regidora d’Igualtat, Gènere i LGTB,Lourdes Martín i amb la presidenta de l’Associació ForgenderSeal, Marta Macias.
Compartim aquest vídeo amb les intervencions de la regidora Lourdes Martín i Marta Macias.
L’Associació FORGENDER SEAL, sense ànim de lucre, té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat.
Entrevistem a representants del món local sobre la valoració de la Certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal.
Entrevista a Miquel Oliver, batle de Manacor (Mallorca).
1) Sobre quines polítiques voleu incidir en la legislatura i per què són prioritàries en el pla de compromís.
Fa quatre anys, quan vam entrar a l’Ajuntament de Manacor, ja vàrem situar el feminisme com un dels eixos clau per a la nostra Governança. Sobretot, ens vam centrar molt en la importància de transversalitzar la perspectiva de gènere a tota l’acció de govern. I crec que, vist en perspectiva, va ser un encert. A poc a poc, amb les comissions internes on treballam aquesta temàtica i amb el pla de compromisos com a guia, hem adquirit una manera de fer concreta. S’han anat integrant una sèrie de premisses i bones pràctiques per tal que la perspectiva de gènere tingui presència a gairebé tots els departaments de l’Ajuntament: festes, esports, participació ciutadana, pressupostos, serveis socials, educació, espai públic, etc.
Tot això també ha anat acompanyat d’un procés que ha fet el municipi en si. És a dir, en l’àmbit extern, la ciutadania ja no dubta que l’Ajuntament de Manacor és un municipi obertament feminista. Perquè per nosaltres és defensar el que hauria de ser normal. I amb aquesta normalitat absoluta seguim obrint camí.
Per aquesta legislatura, ens hem marcat com a prioritàries accions relacionades amb el model de festa. I això implica repensar com han estat les festes fins ara i escoltar la ciutadania per anar adaptant-nos a un model molt més inclusiu. A part d’això també parlam de què les festes han de ser espais d’oci segur per a totes i això implica la col·laboració i la implicació de molts agents socials.
De fet, al gener, conjuntament amb l’entitat organitzadora d’una de les festes més importants per Manacor, Sant Antoni, vàrem engegar una campanya per tal de reduir els comportaments i les agressions masclistes durant les festes.
Pensam que és important continuar treballant per garantir un model d’oci participatiu, transformador i sobretot, segur.
2) Com us ajuda internament el procés de certificació?
En general, ens ajuda a tenir un full de ruta marcat, amb la premissa de què nosaltres ho adaptem tot a la realitat del municipi. No a tots els llocs funciona el mateix. Aleshores nosaltres intentam tenir molt present què és el que pot funcionar i el que no. A partir d’aquí, el fet de tenir el certificat fa que es generin necessàriament espai de coordinació entre àrees. Passem de tenir un ajuntament que funciona en compartiments estancs a treballar conjuntament per assolir objectius transversals. I això realment és el que fa que l’administració es vagi adaptant a la realitat.
3) Quins són els reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local?
Jo penso que quan parlam de reptes, també volem dir que l’administració ha de fer els deures en molts aspectes, on està quedant obsoleta. Les societats avancem i l’administració necessita adaptar-se i transformar-se en una eina real.
Els reptes són molts i la majoria d’ells estan interconnectats. Jo crec que, per una banda, hem de parlar de model de ciutat i d’urbanisme tàctic. I això necessàriament exigeix parlar d’urbanisme en perspectiva de gènere o de ciutats feministes. En definitiva, repensar com configurem els espais i trobar maneres per transformar les ciutats en espais més habitables, més inclusius, més amables, adaptats al canvi climàtic, etc.
En segon lloc, l’agenda feminista demana que no es retrocedeixi en els drets que tantes dones han lluitat durant molt d’anys. El feminisme és l’antídot contra l’extrema dreta.
4) Com esteu aplicant la tecnologia/ IA/Gestió de Dades/ en les polítiques d’Igualtat?
Abans parlàvem de reptes, doncs podríem dir que aquest també n’és un d’ells. Hem de seguir treballant per tal d’actualitzar les eines de gestió en aquest sentit. És una gran oportunitat.
L’Ajuntament de Montmeló ha renovat el distintiu SG City 50-50 que atorga l’Associació Forgender Seal i l’acredita com a municipi que treballa per la igualtat de gènere.
Dijous 24 de novembre va tenir lloc l’acte institucional de la Renovació del Distintiu SG CITY 50-50 a la Sala de la Concòrdia, dins els actes del 25N, i previ a la xerrada sobre Violència vicària. A l’acte van participar Pere Rodríguez, alcalde de Montmeló, Maria del Mar Hernández, regidora de Mobilitat i Transport i Marta Macias, presidenta de l‘Associació Forgender Seal.
Amb la renovació d’aquest distintiu, l’ajuntament vol visibilitzar el seu compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.
La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació, el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. Aquesta norma posa a disposició dels municipis eines que afavoreixen la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.
A mitjans del 2020, l’Ajuntament va iniciar el procés per obtenir aquest distintiu, un segell de qualitat que reconeix la tasca i els compromisos de les institucions en la lluita per la igualtat de gènere. A l’octubre d’aquell any, l’ajuntament rebia el distintiu com a municipi compromès amb la igualtat de gènere. Rebre el segell implicava comprometre’s a desenvolupar una sèrie d’accions a favor de la igualtat de gènere. Durant dos anys, l’Ajuntament ha impulsat diverses mesures per introduir la perspectiva de gènere en les diferents regidories, fet que s’ha concretat en accions en matèria de serveis socials, joventut, cultura, esports, promoció econòmica, recursos humans, etc.
Entre setembre i octubre d’aquest any, l’Associació Forgender Seal va verificar el nivell de compliment dels compromisos adquirits per l’Ajuntament, i les accions dutes a terme. Aquest procés d’avaluació ha estat favorable i, per tant, Montmeló ha obtingut la renovació del Segell City 50-50 i segueix sent un municipi acreditat per la igualtat de gènere. Un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament assumirà nous compromisos per seguir treballant per la igualtat de gènere.
L’obtenció d’aquest distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
Com a iniciativa innovadora, l’Ajuntament de Montmeló està treballant des de l’àrea de Feminisme i Igualtatamb la voluntat d’impulsar la creació d’una xarxa municipal d’establiments contra les violències masclistes i LGBTIfòbiques, que portarà per nom “Portes Liles”.
L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha estat l’encarregada de fer l’acompanyament perquè l’Ajuntament pogués obtenir aquesta certificació, així com la renovació que s’ha obtingut recentment.
L’Aliança Catalunya 2030 incorpora 25 nous membres des de la seva creació i celebra la seva primera reunió plenària
Ja l’integren més de 60 organitzacions, algunes de les qualshan signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya
Aquest partenariat entre entitats públiques i privades inicia el desplegament del seu pla d’acció per accelerar l’assoliment dels ODS
Representants de més de 50 organitzacions membres de l’Aliança Catalunya 2030 es van reunir a Barcelona el passat 29 d’abril per definir el pla de treball i el calendari de reunions de l’organisme. El pla d’acció que s’ha discutit a la reunió inclou, entre altres punts, la realització de reunions trimestrals amb tots els membres de l’Aliança Catalunya 2030, i iniciatives formatives sobre aspectes clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb una perspectiva multisectorial.
Incorporació de nous membres
La reunió ha estat la primera trobada plenària de l’Aliança Catalunya 2030, integrada per més de 60 organitzacions. Des de la seva constitució, el febrer de 2020, l’Aliança ha incorporat 25 nous membres, alguns dels quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya.
A la primera reunió plenària en representació de l’Associació va acudir l’Emili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.
Altres organitzacions que s’han incorporat a l’Aliança Catalunya després de la seva constitució són l’Ajuntament d’Aiguafreda, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament de Guissona, l’Ajuntament de Granollers, l’Ajuntament de Manlleu, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Tiana, l’Ajuntament d’Ulldecona, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ajuntament de Vilajuïga, l’Associació Micropobles de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, Creació de Responsabilitat Social Audiovisual – creaRSA, SCCL, la Diputació de Tarragona, la Federació Catalana de Futbol, la Fundació Lobbying, Business & Innovation, la Fundació Obra d’Integració Social (OBINSO), l’Institut Català d’Oncologia, l’empresa Projectes amb Equilibri, Revolve Mediterráneo, Support Girona – Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, la Unió Catalana d’Hospitals i la Union des Français résidents à l´Étranger en Espagne.
L’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, és obert a totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi vulguin adherir i presentin compromisos concrets per assolir els ODS des de les seves respectives àrees de treball. Les entitats que s’hi adhereixin podran incorporar-se a l’Aliança Catalunya 2030.
Identificant reptes
El pla d’acció discutit a la reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030 també inclou, entre altres, la participació de l’Aliança en la definició dels 10 reptes per al desenvolupament sostenible de Catalunya que, des d’aquest any, proposarà, amb caràcter anual, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En aquest sentit, el CADS ha convidat els membres de l’Aliança a ajudar-lo a identificar els reptes prioritaris per a la sostenibilitat del nostre país i, també, a proposar polítiques transformadores que permetin superar un dels 10 reptes que s’acabin acordant.
La reunió ha estat encapçalada per la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, i pel president del CADS, Ramon Roca i Enrich. La secretària, que ha assistit a la reunió en nom del Govern, ha reiterat el compromís del Govern vers l’Agenda 2030 i l’Aliança Catalunya 2030, i ha encoratjat tots els membres a treballar conjuntament, des de les seves respectives responsabilitats, per assolir els ODS. El president del CADS ha fet una crida urgent a recuperar l’esperit transformador amb què va néixer l’Aliança Catalunya 2030 per encarar els reptes pendents de manera conjunta.
Sumant adhesions
D’altra banda, el director del CADS, Arnau Queralt i Bassa, ha assegurat que, ara més que mai, necessitem passar a l’acció i ha repassat les actuacions desenvolupades fins ara, com ara la incorporació de les bateries d’indicadors dels ODS d’Eurostat i Nacions Unides a l’estadística oficial catalana i els respectius processos participatius per elaborar l’Agenda rural de Catalunya i una guia d’autoavaluació dels ODS per a les empreses del sector agroalimentari.
L’Aliança Catalunya 2030 es va constituir el 21 de febrer de 2020 a partir de la signatura de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya per part del Govern i de 39 organitzacions públiques i privades compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Actualment, l’Aliança Catalunya està constituïda per més de 60 membres, incloent-hi el Govern de Catalunya i organitzacions representatives del món local, l’àmbit de l’educació i la recerca, l’àmbit empresarial i sindical, el tercer sector ambiental i social, i òrgans de consulta i participació de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.
Des de Forgender Seal tenim el plaer de compartir els resultats de la primera trobada de municipis amb la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere, que es va celebrar a la Ciba de Santa Coloma de Gramenet, el 30 de setembre de 2021. Aquesta fita suposa una passa molt important en l’objectiu d’establir una xarxa de municipis compromesos amb la igualtat de gènere, per compartir expertesa, treballar conjuntament entorn als reptes del present i del futur i difondre bones pràctiques. En aquest butlletí monogràfic trobareu els vídeos de les principals aportacions que van fer expertes, representants polítiques i professionals del món local per avançar en l’Agenda Local feminista.
A la inauguració van participar representants de diferents institucions que donen suport al Distintiu SG CITY 50-50 com la Presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sra. Meritxell Benedí Altés, la Directora Insular d’Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca,Sra. Rosa Cursach, l’Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Sra. Nuria Parloni la Sra. MartaMacías, presidenta de l’Associació Forgender Seal.
Meritxell Benedí
Rosa Cursach
Núria Parlon
Marta Macias
Compartim algunes de les frases més destacades de les seves in tervencions. Si feu clic al nom de cadascuna, veureu el vídeo sencer de cada intervenció.
“Per construir la revolució feminista necessitem eines que ens permetin mesurar, avaluar i canviar les organitzacions”Sra. Meritxell Benedí Altés. “
El Distintiu SG CITY 50-50 és un instrument útil en la construcció de municipis feministes”Sra. Rosa Cursach.
“És una garan tia tenir certificats com el SG CITY 50-50 que avalin amb coherència i rigor l’impacte real de les polítiques públiques municipals“. Sra. Nuria Parlon.
“Hem creat una eina innovadora que facilita la incorporació transversal de la Perspectiva de Gènere a totes les competències municipals”. Sra. Marta Macias.
Expertesa Feminista
Quatre expertes feministes de primer nivell van oferir la seva visió sobre com avançar en àmbits com l’economia i l’empresa, la coordinació entre administracions, l’urbanisme i la mobilitat amb perspectiva de gènere i la innovació feminista en les polítiques públiques municipals. La taula d’expertesa feminista va ser presentada i moderada per la Sra. Lourdes Mourelo, diplomada en Treball Social i experta en Gènere i Desenvolupament.
Anna Mercadé
Leire Pajín
Sara Ortíz
Maribel Cárdenas
“Les dones no podem estar al marge del poder econòmic”Sra. Anna Mercadé, directora d’ODEE Cambra de Comerç de Barcelona.
“La Igualdad es un compromiso firme en el tiempo”Sra. Leire Pajín, presidenta de Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS).
“L’espai urbà reprodueix les desigualtats de gènere i discriminacions”Sra. Sara Ortiz, sociòloga del Col·lectiu Punt 6.
“La Ciba és un hub d’innovació en polítiques públiques feministes”Sra. Maribel Cárdenas, directora de l’Àrea Igualtat LGTBIQ+ Ajuntament Santa Coloma de Gramenet.
Comissions de Treball
A través de les comissions de treball vam incorporar la visió i el coneixement dels equips tècnics que dia a dia despleguen les polítiques d’Igualtat als ajuntaments, fent possible el lideratge polític de càrrecs electes que aposten per la consolidació de ciutats feministes. Escolta les conclusions de cadascuna de les Comissions de Treball:
Laia Papiol Bartolí
Núria Muñoz
Isabel Cabré
-Lideratge i apoderament econòmic de les dones. Sra. Laia Papiol Bartolí, cap d’Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
-Urbanisme i Mobilitat amb perspectiva de gènere, Sra. Núria Muñoz, tècnica d’Igualtat Ajuntament de Vic.
-Coordinació i treball en xarxa entre municipis i diferents administracio. Sra. Isabel Cabré, cap de Polítiques d’Igualtat, Salut i Consum. Ajuntament Castelldefels
Reptes feministes dels governs locals
Com s’està avançant en la configuració de l’Agenda Local Feminista? Recollim la visió de dos lideratges feministes als governs locals: el de la Sra. Lourdes Armengol, regidora-delegada de Règim Interior, Salut i Consum, Arxiu Municipal, Igualtat i Memòria Democràtica i 3a Tinenta d’alcaldia a l’Ajuntament de Castelldefels, i el de la Sra. Ascensión Domíguez, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
Lourdes Armengol
Ascensión Domínguez
“La incorporació de la transversalitat és clau per al desenvolupament de les polítiques municipals de gènere”Sra. Lourdes Armengol
“Hem d’integrar la idea del gènere com a variable a totes les àrees de gestió municipal”Sra. Ascensión Domínguez
Quina és l’efectivitat de les Polítiques Públiques Municipals d’Igualtat de Gènere sobre la ciutadania?
Com ajuda l’eina del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal als governs locals?
Quins són els reptes socials als quals s’enfronten els ajuntaments com administració més propera de la ciutadania en un context de crisis i d’augment de les desigualtats?
De totes aquestes qüestions vam parlar amb càrrecs electes, alcaldesses i regidores de ciutats de Catalunya i Balears al I Fòrum de Municipis Certificats SG CITY 50-50 el passat 30 de setembnre del 2021 a La Ciba, hub d’innovació en polítiques públiques feministes. Compartim diversos vídeos amb les seves opinions.
Què pensen els càrrecs electes sobre la Certificació SG CITY 50-50?
Vídeo de la Taula de Debat “Reptes feministes dels Governs Locals”
Sra. Ascensión Domínguez, regidora d’Igualtat Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Sra. Antonio Balmón, alcalde de Cornellà del Llobregat
Sra. Lourdes Armengol, regidora-delegada de Règim Interior, Salut i Consum, Arxiu Municipal, Igualtat i Memòria Democràtica i 3a Tinenta d’alcaldia a l’Ajuntament de Castelldefels
Què pensen els equips tècnics sobre el Distintiu SG CITY 50-50?
Les professionals dels equips tècnics dels ajuntaments que han obtingut la Certificació SG CITY 50-50, i van participar en el I Fòrum de Municipis Certificats del 30 de setembre del 2021 a La Ciba, valoren molt, entre d’altres, l’efectivitat de l’eina per desenvolupar la transversalitat en els programes i polítiques públiques de totes les àrees de gestió municipal, així com l’acompanyament i suport tècnic de l’equip de l’Associació Forgender Seal en totes les fases del procés, fins a aconseguir la Certificació.
A continuació, compartir el Resum de les Comclusions de les comissions de treball amb equips tècnics i càrrecs electes on trobareu més informació sobre les diferents experiències i freflexions compartides, així com idees que us puguin ser d’utilitat.
Comissió Lideratge i apoderament econòmic de les dones.
Sra. Laia Papiol Bartolí, cap d’Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
ComissióUrbanisme i Mobilitat amb perspectiva de gènere
Sra. Núria Muñoz, tècnica d’Igualtat Ajuntament de Vic
Comissió Coordinació i treball en xarxa entre municipis i diferents administracions
Sra. Isabel Cabré, cap de Polítiques d’Igualtat, Salut i Consum. Ajuntament Castelldefels
