Entrevistem a representants del món local sobre la valoració de la Certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal.
Entrevista a Miquel Oliver, batle de Manacor (Mallorca).
1) Sobre quines polítiques voleu incidir en la legislatura i per què són prioritàries en el pla de compromís.
Fa quatre anys, quan vam entrar a l’Ajuntament de Manacor, ja vàrem situar el feminisme com un dels eixos clau per a la nostra Governança. Sobretot, ens vam centrar molt en la importància de transversalitzar la perspectiva de gènere a tota l’acció de govern. I crec que, vist en perspectiva, va ser un encert. A poc a poc, amb les comissions internes on treballam aquesta temàtica i amb el pla de compromisos com a guia, hem adquirit una manera de fer concreta. S’han anat integrant una sèrie de premisses i bones pràctiques per tal que la perspectiva de gènere tingui presència a gairebé tots els departaments de l’Ajuntament: festes, esports, participació ciutadana, pressupostos, serveis socials, educació, espai públic, etc.
Tot això també ha anat acompanyat d’un procés que ha fet el municipi en si. És a dir, en l’àmbit extern, la ciutadania ja no dubta que l’Ajuntament de Manacor és un municipi obertament feminista. Perquè per nosaltres és defensar el que hauria de ser normal. I amb aquesta normalitat absoluta seguim obrint camí.
Per aquesta legislatura, ens hem marcat com a prioritàries accions relacionades amb el model de festa. I això implica repensar com han estat les festes fins ara i escoltar la ciutadania per anar adaptant-nos a un model molt més inclusiu. A part d’això també parlam de què les festes han de ser espais d’oci segur per a totes i això implica la col·laboració i la implicació de molts agents socials.
De fet, al gener, conjuntament amb l’entitat organitzadora d’una de les festes més importants per Manacor, Sant Antoni, vàrem engegar una campanya per tal de reduir els comportaments i les agressions masclistes durant les festes.
Pensam que és important continuar treballant per garantir un model d’oci participatiu, transformador i sobretot, segur.
2) Com us ajuda internament el procés de certificació?
En general, ens ajuda a tenir un full de ruta marcat, amb la premissa de què nosaltres ho adaptem tot a la realitat del municipi. No a tots els llocs funciona el mateix. Aleshores nosaltres intentam tenir molt present què és el que pot funcionar i el que no. A partir d’aquí, el fet de tenir el certificat fa que es generin necessàriament espai de coordinació entre àrees. Passem de tenir un ajuntament que funciona en compartiments estancs a treballar conjuntament per assolir objectius transversals. I això realment és el que fa que l’administració es vagi adaptant a la realitat.
3) Quins són els reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local?
Jo penso que quan parlam de reptes, també volem dir que l’administració ha de fer els deures en molts aspectes, on està quedant obsoleta. Les societats avancem i l’administració necessita adaptar-se i transformar-se en una eina real.
Els reptes són molts i la majoria d’ells estan interconnectats. Jo crec que, per una banda, hem de parlar de model de ciutat i d’urbanisme tàctic. I això necessàriament exigeix parlar d’urbanisme en perspectiva de gènere o de ciutats feministes. En definitiva, repensar com configurem els espais i trobar maneres per transformar les ciutats en espais més habitables, més inclusius, més amables, adaptats al canvi climàtic, etc.
En segon lloc, l’agenda feminista demana que no es retrocedeixi en els drets que tantes dones han lluitat durant molt d’anys. El feminisme és l’antídot contra l’extrema dreta.
4) Com esteu aplicant la tecnologia/ IA/Gestió de Dades/ en les polítiques d’Igualtat?
Abans parlàvem de reptes, doncs podríem dir que aquest també n’és un d’ells. Hem de seguir treballant per tal d’actualitzar les eines de gestió en aquest sentit. És una gran oportunitat.
També et pot interessar llegir:
“Els ajuntaments catalans avancen en Igualtat gràcies al primer segell de certificació”
