➡L’òrgan estarà encapçalat per Marta Angerri Feu, la directora de l’ODEE Carme Poveda Martinez i la presidenta d’honor Anna Mercadé Ferrando, estarà format per dones amb gran rellevància dins els seus àmbits professionals i compromeses amb els objectius de l’ODEE.
➡ Les funcions d’aquest òrgan seran aportar propostes per reforçar el paper de l’Observatori, contribuir als seus estudis i anàlisis, i crear les xarxes i sinergies adequades que permetin avançar en la missió de l’organització.
Les components del Consell de Conselleres són:
Vicepresidentes:
Martina Font,directora Corporativa de Font Packaging Group, CEO de Kartox, Presidenta del Packaging Cluster i Vicepresidenta 2a de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Emma Gumbert, advocada laboralista i Mediadora en conflictes laborals. Vicepresidenta PIMEC. Assessora i Consellera d’Institucions i Empreses.
L’emprenedoria femenina s’ha convertit en un fenomen cada vegada més reconegut i impulsat per visibilitzar la contribució de les dones al desenvolupament econòmic i social, així com el permetre’ls adoptar nous rols en la societat i en l’àmbit empresarial, fins no fa molt, reservats per als homes.
Així i tot, la manca de referents, els estereotips i les barreres d’accés a finançament dificulten a les dones la posada en marxa de negocis. Apostar per la conciliació, la redefinició de la figura de l’emprenedor i nous models empresarials i digitals són algunes de les claus perquè les oportunitats emprenedores siguin igualitàries.
En aquest post analitzem els principals obstacles i reptes a superar per trencar la bretxa de gènere en l’emprenedoria i aportem dades d’informes i estudis que ens ajuden a comprendre la realitat del context i situació de l’emprenedoria femenina de l’àmbit global, europeu al nacional i local.
Comencem pel principi. Què vol dir emprendre?
Agafem la definició bàsica. Emprendre és tenir la iniciativa de portar a la pràctica una idea de negoci, és a dir, crear una empresa i dur a terme la producció del bé o prestació del servei, sense que això quedi en una mera intenció.
Quins són els principals reptes?
La manca de referents, els estereotips i les barreres d’accés a finançament dificulten a les dones la posada en marxa de negocis. Apostar per la conciliació, la redefinició de la figura de la persona emprenedora i nous models empresarials i digitals són algunes de les claus perquè les oportunitats emprenedores siguin igualitàries.
A quines conclusions arriben la majoria dels estudis que analitzen la bretxa de gènere en l’emprenedoria?
La majoria dels estudis destaquen els següents obstacles:
Tendències de millora i barreres que expliquen els obstacles cap a la igualtat.
L’últim Informe mundial GEM (Global Entrepreneurship Monitor) reflecteix que el nombre de dones que s’animen a fundar la sevapròpia empresa emergent sobre el total de la població femenina ha passat a Espanyadel 5,2 % el 2017 al 6,4 % el 2019. Aquest indicador assenyala que la bretxa de gènere es redueix, ja que la xifra és una de les més altes de la Unió Europea, on la taxa d’emprenedoria femenina és de sis dones per cada deu homes. Aquesta circumstància preocupa la Comissió Europea, que ha posat en marxa diverses mesures per reduir-la.
A Espanya, el 2018, el 22 % de les empreses emergents van ser fundades per dones, un 4 % més que el 2017, segons dades del Mapa de l’emprenedoria. Al nostre país, un 33 % de les empreses emergents ja tenen almenys una dona a l’equip directiu. Són xifres que van millorant però que ens mostren que encara tenim un llarg camí per recórrer.
Però per què segueixen sent tan poques les emprenedores si les dones són majoria a les universitats?
Sí, però elles no són majoria a les carreres dedicades al sector tecnològic, que és on neixen la majoria d’empreses emergents. I és que les carreres tècniques, com ara l’enginyeria informàtica, només compten amb un 15 % de dones entre l’alumnat. Aquest factor explicaria la menor presència d’emprenedores en aquest sector.
Segons la base de dades de Pitchbook, una companyia d’informació financera, únicament l’11 % de la inversió europea en capital de risc va dirigida a projectes liderats per dones. Tanmateix, les dades demostren que les empreses emergents creades per dones tenen més èxit i són més rendibles que les creades per homes. Quan una dona funda la seva pròpia empresa emergent, aquesta empresa té un 14 % més de possibilitats de triomfar que quan la impulsa un home.
Per cada dòlar invertit en una empresa en què la fundadora i CEO és una dona, el negoci obté un retorn de 0,66 euros, mentre que el retorn en les empreses fundades i dirigides per homes és només de 0,22 euros, segons un estudi de The Boston Consulting Group. D’acord amb la investigació de la consultora, les dones són més conservadores a l’hora d’invertir el seu temps i el seu capital per fundar un projecte nou i necessiten estar molt segures de la solidesa de la seva proposta de negoci per llançar-se a emprendre, per la qual cosa solen obtenir millors resultats.
Els indicadors locals. Què passa a les ciuatst?
L’informe DellWomen Entrepreneur Cities Index (WE Cities) de 2019 mesura la capacitat d’una ciutat per a atreure i fer costat a dones emprenedores d’alt potencial.
Del rànquing de les 50 ciutats del món que més donen suport a les dones emprenedores, per desgràcia, ni Barcelona, ni Madrid es troben en aquesta primera llista. Aquest informe centra la seva investigació en tres àrees:
-L’accés al capital humà i financer, i el desenvolupament d’aquest capital.
-El rol dels sectors públic i privat en l’augment de l’accés a xarxes i mercats locals i globals.
-De quina manera els líders governamentals i empresarials poden ajudar les dones emprenedores a prosperar en el canviant panorama tecnològic.
Com ajudem des de Forgender Seal als governs locals a promoure l’emprenedoria femenina?
La nostra associació ofereix eines efectives com el Distintiu SG CITY 50-50 per als Governs locals i Institucions de l’àmbit Municipal per combatre les diferents bretxes de gènere.
En aquest cas, es realitza un seguit de recomanacions als governs locals per apoderar les dones que volen emprendre. El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal és una eina útil per integrar la transversalitat de gènere a totes les àrees del govern i en els programes municipals. Amb aquesta metodologia s’incorpora la variable del gènere per tenir en compte l’aportació de les dones al teixit productiu de la ciutat i crea estratègies per enfortir el seu lideratge en el món empresarial.
En el Pla de Compromisos que assumeixen els governs locals quan obtenen el Distintiu Sg CITY 50-50, s’integren mesures que promouen l’emprenedoria femenina. Des de formació en diverses disciplines i habilitats, facilitar recursos i fonts de finançament, fins a creació de xarxes de col·laboració entre diferents agents locals, empreses, administració local, universitats, teixit associatiu, ecosistemes d’innovació, sindicats que treballin en estratègies conjuntes per combatre la bretxa de gènere.
