La configuració espacial de les nostres ciutats no és neutra.
Les nostres ciutats i les seves arquitectures són al mateix temps producte i medi d’un procés en el qual es cristal·litzen, incrusten i aglutinen discursos i representacions, que precisament per mitjà i a través d’elles es repeteixen i es perpetuen, convertint-se en patrons espai/temporals que consoliden i suporten els rols de gènere, tant en l’àmbit públic com en el privat.
“Cal acabar amb la mirada androcèntrica de les ciutats. Cal construir de manera diferent; hem de poder incloure el coneixement, les necessitats i les diferències de les dones, la cura i la seguretat enter altres. Només respectant i fent possible el ple gaudi dels drets humans de les dones podrem avançar en la construcció de ciutats veritablement democràtiques i justes” Sra. Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, forma part, en qualitat d’experta en Polítiques Públiques en Igualtat de Gènere, de la Comissió de Territori i Sostenibiitat, òrgan administratiu col·legiat de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de política territorial i urbanisme, té el caràcter d’òrgan consultiu superior en aquestes matèries i, pel que fa a la tramitació i aprovació dels plans urbanístics, d’òrgan resolutori superior.
Com viuen la ciutat les dones? El punt de partida per elaborar un enfocament de gènere en l’urbanisme municipal.
L’Urbanisme amb perspectiva de gènere centra la seva acció a mitigar/erradicar el biaix de gènere contemplant la ciutadania en tota la seva amplitud: immigrants, ancians, nens, persones amb diversitat funcional, diferents orientacions sexuals, diferents religions, o amb diferent estatus socioeconòmic.
El fet que l’habitant sigui dona és una condició destacable que engloba a alguns dels altres, submergint-se en el context de la pluralitat. La perspectiva de gènere centra la seva acció en dones immigrants, dones majors, dones solteres, dones joves. La condició de ser dona sol venir matisada per alguna altra circumstància, que inclou també a l’home en tota la seva diversitat.
Per què integrar la perspectiva de gènere en la planificació territorial i
desenvolupament urbà dels municipis?
Perquè proporciona mecanismes i indicadors que faciliten el disseny, seguiment i avaluació dels projectes derivats d’aquest. Integrar una visió sobre l’entorn urbà de les ciutats que sigui capaç de transformar-lo, de manera que la clara conseqüència de la seva aplicació sigui la disminució de la desigualtat entre homes i dones.
Com podem ajudar els governs locals a implementar polítiques urbanes amb perspectiva de gènere?
A través de la implementació de Plans de Desenvolupament Urbanístic i Planificació Territorial que integrin la perspectiva i enfocament de gènere en els quals s’inclou:
-Assessorament en el desenvolupament del PXOM o qualsevol altre reglament urbanístic.
-Capacitació del personal municipal sobre com incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques urbanes municipals.
-Dinàmiques amb l’equip tècnic de l’Ajuntament que permetin aprofitar i comprendre els avantatges d’incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques urbanístiques municipals.
-Dinàmiques amb grups locals amb la finalitat d’obtenir informació rellevant per a la transversalització de la perspectiva i enfocament de gènere en les polítiques territorials municipals.
Et pot interessar també:
-Ciutats segures i espais públics segurs. Naciones Unides
**Vols integrar la perspectiva de gènere en el pla de desenvolupament urbà del teu municipi? Contacta!