Organitzat pel Departament d’Igualtat i Feminisme i l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (ODEE), l’esdeveniment ha reunit més de 30 ponents expertes i líders del món econòmic i polític.

Barcelona, 18 de setembre de 2025.- Davant de la greu amenaça que suposa l’aparició de discursos d’odi i moviments d’ultradreta arreu del món, especialment als EUA i a Europa, per als avenços en el terreny de la igualtat entre homes i dones, és més important que mai refermar el compromís dels poders públics i la societat amb la igualtat com a garantia dels drets fonamentals.

Així ho reivindica el manifest “Per una societat feminista amb igualtat d’oportunitats” del Fòrum Beijing+30, celebrat a La Llotja de Mar de Barcelona amb la participació de més de 450 persones i organitzat pel Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya i l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona  (ODEE).

El text, presentat a la cloenda del fòrum, fa una crida a lluitar contra el negacionisme de la violència masclista i assegura que és imprescindible denunciar la persistència d’una de les desigualtats estructurals més arrelades: la divisió sexual del treball i la infravaloració del treball reproductiu i de cures, majoritàriament assumit per les dones. Una situació que fa que el rol de la dona encara es mantingui invisibilitzat, precaritzat i sotmès a situacions de desigualtat.

El manifest, que es pot consultar íntegrament i adherir-s’hi a través a la web de l’esdeveniment, recull una desena d’accions per avançar cap a una societat igualitària. Entra aquestes accions, hi ha: el desplegament i aplicació real de les lleis d’igualtat, amb pressupost i mecanismes sancionadors; la participació plena i paritària de les dones en política, economia i societat, amb mesures contra la violència política i els discursos d’odi; la igualtat salarial i la valoració i compensació de les cures.

L’acte inaugural ha anat a càrrec del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, l’ exsecretària d’estat d’Afers Exteriors i exsecretària general adjunta de l’ONU, Cristina Gallach, i el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu. La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador, i el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, clausuraran el Fòrum al final de la jornada.

Aquest espai de reflexió també ha comptat amb la participació de la ministra d’Igualtat del Govern d’Espanya, Ana Redondo, la presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Silvia Bach, així com la presidenta d’honor de l’ODEE, Anna Mercadé, que serà l’encarregada de fer la lectura del manifest, i amb una ponència a càrrec de la secretària general del Departament d’Igualtat i Feminisme i presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra.

30 anys després de la Conferència de Beijing: on ens trobem i cap a on anem

El Fòrum Beijing +30 s’ha situat com un punt de trobada clau per analitzar amb una mirada crítica i constructiva els avenços aconseguits en el terreny de la igualtat de gènere des de la IV Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing (1995) i marcar el full de ruta del feminisme durant els pròxims anys. El fòrum ha comptat amb la participació de més de 30 ponents que han aportat la seva visió inspiradora en un programa transversal de conferències i taules rodones.

Els diferents blocs temàtics tractats han reflectit algunes de les àrees clau on cal incidir per assolir una igualtat real i transformadora: des de l’anàlisi dels riscos de regressió en els drets assolits fins a la nova era del feminisme a escala global i la independència econòmica de les dones. També la representació femenina als mitjans de comunicació i les xarxes socials, l’educació com a eina de canvi cultural, i l’esport com a exemple de transformació i visibilització de referents femenins.

Entre les ponents del fòrum es trobaven expertes i líders del món econòmic i polític com Cristina Gallach, exsecretària d’Estat d’Afers Exteriors, exsecretària general adjunta de l’ONU i presidenta del comitè organitzador del Fòrum; Carmen Calvo, presidenta del Consell d’Estat; Leire Pajín, eurodiputada del Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu, i Gemma Nierga, periodista. Entre els assistents també s’hi trobaven autoritats com el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

Malgrat els progressos evidents aconseguits en l’àmbit de la igualtat trenta anys després de la Conferència de Beijing, encara  persisteixen desigualtats estructurals. A tall d’exemple, en l’àmbit de l’economia i l’ocupació, la bretxa salarial de gènere és del 16,7% i les dones continuen tenint molt més pes que els homes en l’ocupació a temps parcial (69% de dones enfront del 31% d’homes). Les dades també mostren que les cures continuen tenint rostre femení, ja que el 87% de les excedències per cura de fills i filles són de dones. També destaca que tot i representar el 51% de la població ocupada amb estudis superiors, només el 24% dels càrrecs directius de les empreses catalanes són dones.

Altres àmbits de la comunicació també mostren una clara desigualtat entre homes i dones. A Catalunya, la presència de dones als informatius i la programació dels principals mitjans audiovisuals generalistes se situa entre el 35 i el 40%, xifra que cau al 9-25% als debats polítics. A més, un 55% de dones periodistes catalanes han patit assetjament per raó de gènere.

A la informació esportiva, només 1 de cada 20 notícies esportives menciona dones esportistes i el temps dedicat a esport femení dins de la secció esportiva dels informatius de TV3 només arriba al 10%, segons dades recollides pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Al sector de l’esport, les dones només representen el 27% de l’esport federat, on també hi ha només un 19% d’entrenadores. Així mateix, només l’11% de les federacions esportives catalanes estan presidides per una dona.

Els biaixos de gènere a la IA, un problema que passa desapercebut a l’empresa

La inclusió de la perspectiva de gènere en les noves tecnologies també ha estat un dels punts clau dels debats del fòrum. En el decurs de la trobada, s’han presentat les conclusions de l’estudi “Intel·ligència Artificial responsable i biaixos de gènere”, editat per l’ODEE. El document reflecteix que, en un context en què la IA s’ha convertit en una eina indispensable per a les empreses, aquesta tecnologia també reprodueix biaixos arrelats en les mateixes dades de partida i en els algoritmes utilitzats que pot perpetuar desigualtats, discriminacions i presa de decisions injustes. A més a més, encara hi ha moltes empreses que desconeixen la profunditat del funcionament d’aquests mecanismes que generen biaixos i les conseqüències que poden comportar per al seu negoci.

La majoria dels algoritmes de la IA es formen amb grans conjunts de dades que, sovint, reflecteixen el biaixos existents en la societat, motiu pel qual poden reproduir prediccions i recomanacions que desfavoreixen les dones. L’estudi presentat adverteix per exemple que els biaixos de gènere en els algoritmes de contractació poden portar a la subrepresentació de dones. Un exemple conegut és el sistema de contractació d’Amazon, que mostrava preferència per candidats masculins.

La IA també perpetua estereotips de gènere. A tall d’exemple, els assistents virtuals com Siri, Alexa i Google Assistant solen tenir veus femenines i es programen per ser submises i servicials, reforçant estereotips sobre el rol de la dona en la societat. Per últim, els biaixos de gènere en els sistemes de visió per computador, inclosos els algoritmes de reconeixement facial, han mostrat majors taxes d’error en identificar dones, especialment de color, a causa de conjunts de dades no representatius i mal equilibrats. Un fet amb greus implicacions en àrees com la seguretat i la vigilància, ja que suposa un major risc de falses atribucions per a les dones, incloent processos legals.

A través d’una enquesta realitzada a una cinquantena d’empreses, l’estudi destaca que el percentatge d’ús d’IA a la feina és del 85,7%, sent eines com ChatGPT i Copilot les més utilitzades. El reclutament i la selecció de personal, la correcció i el tractament de textos i les consultes legals són alguns dels processos on s’utilitzen principalment eines basades en Intel·ligència Artificial.

Les respostes amb llenguatge no inclusiu i mostrar preferència per candidats masculins als processos de selecció de CV són exemples de biaixos que reprodueix la IA, però malgrat que molts d’ells es poden corregir de manera manual mitjançant la supervisió humana i la revisió posterior dels continguts, només un 21% de les empreses enquestades afirma haver identificat biaixos a la IA. Així mateix, més de 80% no tenen polítiques d’ús intern per a la Intel·ligència Artificial.

L’estudi conclou que l’impacte de la IA en la perpetuació de baixos de gènere és significatiu, però no insuperable. A través de la diversificació de dades, auditories d’algoritmes, transparència, educació, compromís ètic, regulació i equips paritaris és possible mitigar aquests biaixos i promoure una IA més equitativa i inclusiva. A nivell empresarial, recomana dissenyar estratègies a mida, que considerin els reptes específics de l’estat de cada empresa (indústria, negoci, funcions, usuaris, etc.), així com el potencial impacte i l’ús de la Intel·ligència Artificial i els recursos disponibles.

Sobre l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra

L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, creat el 2008, és un fòrum de reflexió, d’estudi i de propostes amb l’objectiu de valorar a la dona professional, emprenedora i empresària en el món econòmic català. Ha estat pioner en la creació d’indicadors i la realització d’estudis que quantifiquen la contribució de les dones en l’economia i la societat. També ha creat eines d’apoderament com la Plataforma de Conselleres i Directives, el Consell de Conselleres, l’organització de fòrums i jornades empresarials en clau de gènere i, des de 2022, amb la creació de l’Escola d’Igualtat que té per objectiu transformar la cultura empresarial per eliminar les desigualtats de gènere.

Sobre el Departament d’Igualtat i Feminisme

El Departament d’Igualtat i Feminisme, creat l’any 2021, és l’organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat d’impulsar i coordinar les polítiques públiques en matèria d’igualtat de gènere, diversitat sexual i de gènere, drets civils, migracions i antiracisme. Té com a missió garantir els drets de les dones i de les persones LGBTI+, erradicar les discriminacions estructurals i promoure una societat més justa, inclusiva i equitativa. Entre les seves funcions destaca l’elaboració i aplicació de plans estratègics d’igualtat, la lluita contra les violències masclistes, el suport al teixit associatiu feminista i l’impuls de polítiques de justícia global. El Departament també gestiona serveis clau com els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i el telèfon d’atenció 900 900 120, oferint assessorament i suport en els àmbits social, laboral i jurídic.