La pobresa de temps: una forma de desigualtat de gènere.

  • En la nostra societat, la desigualtat de gènere no sols es reflecteix en diferències salarials o en l’accés a l’educació, sinó també en com es distribueix el temps entre homes i dones. L’anomenada pobresa de temps es refereix a l’escassetat d’hores disponibles per a realitzar activitats personals, de cura o d’oci, i afecta de manera desproporcionada a les dones.Què és la pobresa de temps?
    És la situació en la qual una persona no disposa de suficient temps per a cobrir les seves necessitats bàsiques, descansar o dedicar-se a activitats que li aportin benestar. Per a moltes dones, aquesta pobresa de temps es tradueix en llargues jornades de treball, tant remunerat com no remunerat, com la cura de fills, familiars majors o tasques domèstiques, que moltes vegades no són reconegudes ni valorades socialment.Per què és una forma de desigualtat de gènere?
    Perquè les dones solen assumir una major càrrega de tasques no remunerades, la qual cosa limita el seu temps per a l’educació, l’oci, el descans o el desenvolupament personal. Això perpetua cicles de desigualtat, afectant la seva salut, la seva participació en la vida pública i la seva autonomia econòmica.

    Idees per a combatre la pobresa de temps i reduir la desigualtat de gènere:

    Polítiques públiques de suport.

    En el Projecte DIGECP, treballem al costat de municipis per a transformar aquesta realitat. Com? Impulsant polítiques públiques que reconeguin i redistribueixin els temps de vida, des d’un enfocament de gènere interseccional i amb compromís institucional real.

    Promoure la redistribució del treball domèstic i de cura.
    Fomentar que homes i dones comparteixin de manera equitativa les feines de casa i la cura familiar, mitjançant campanyes de sensibilització i programes educatius.

    Flexibilitat laboral.
    Impulsar horaris flexibles i modalitats de treball remot, permetent a les persones gestionar millor el seu temps i reduir la càrrega de tasques no remunerades.

    Reconeixement social i econòmic del treball no remunerat.
    Valorar i mesurar el treball domèstic i de cura en les estadístiques nacionals, per a visibilitzar la seva importància i promoure polítiques que ho secundin.

    Educació i sensibilització.
    Incloure en els programes escolars i campanyes públiques la importància de la igualtat en la distribució del temps i les feines de casa.

    Com a conclusió, la pobresa de temps és una forma silenciosa però poderosa de desigualtat de gènere que limita les oportunitats i el benestar de moltes dones. Abordar-la requereix un compromís conjunt de governs, comunitats i famílies per a crear una societat més justa, equitativa i amb major qualitat de vida per a tots.

    T’agradaria conèixer més sobre el Projecte DIGECP per la Igualtat de Gènere de Ciutats i Pobles, dirigit a governs locals i cofinançat per la Comissió Europea?

  • 📩Sol·licita informació a premsa@forgenderseal.org