Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

El Fòrum Generació Igualtat pren impuls.

Les coalicions per a l’acció avancen les seves recomanacions i llancen un fort anomenat al compromís.

Els líders que participen en el Fòrum Generació Igualtat 2021 han fet una crida perquè s’assumeixin nous i enèrgics compromisos a nivell mundial amb la finalitat de catapultar els avanços en matèria d’igualtat de gènere. Les Coalicions per a l’Acció del Fòrum són aliances noves i innovadores que inclouen governs, moviments i organitzacions feministes i juvenils, el sector privat i organitzacions internacionals. Aquestes coalicions avui presentaran un avançament de les iniciatives que consideren fonamentals per a crear societats amb igualtat de gènere a mesura que el món es reconstrueix després de la COVID-19. També faran una convocatòria perquè altres organitzacions s’uneixin com a forjadores de compromisos en l’esforç per impulsar l’aplicació i concreció dels drets de les dones i les nenes. La seva crida urgent reflecteix la preocupació que la igualtat de gènere, que ha sofert reculades a causa de la pandèmia per la COVID-19, necessita redoblar la inversió i fer focus perquè les dones i les nenes del món no es quedin enrere.

El Fòrum Generació Igualtat 2021 és una iniciativa d’ONU Dones, amb els governs de França i Mèxic, i en col·laboració amb la societat civil i la joventut. El Fòrum començarà a Ciutat de Mèxic al març de 2021 i culminarà a París al juny de 2021, amb l’objectiu d’impulsar importants compromisos econòmics i polítics per a la igualtat de gènere.

Les Coalicions per a l’Acció posen l’accent en mesures concretes, considerades fonamentals per a una nova i enèrgica agenda feminista en els pròxims 5 anys. Alguns exemples són:

Mesures radicals per a acabar amb la violència contra les dones i les nenes, incloent la introducció i la implementació accelerada de lleis i polítiques que prohibeixin totes les formes de violència de gènere, protegint així 550 milions més de dones i nenes a tot el món

Un replantejament global del treball de cures i de la igualtat salarial, que inclogui esforços de polítiques per a reconèixer, reduir i redistribuir el treball de cures no remunerat, juntament amb la creació d’almenys 80 milions de llocs de treball decent addicionals en el sector de les cures

Segueix llegint


Gràcies al treball en xarxa de les activistes de les organitzacions, s’aniran penjant vídeos explicatius i àudios en diverses llengües en referència al #coronavirus.

Podeu accedir a tota la informació en aquesta pàgina que han creat les companyes de Creació Positiva Coronavirus SARS-CoV-2

Tenim moltes veïnes que senten i no entenen els continguts dels missatges.Escampeu aquest material a qui creieu que el faci falta!

Descarrega’t els audios en diferents idiomes i ajuda a fer difusió.


Les dones caminen soles a l’espai
Primera passejada espacial exclusivament femenina

Redacció Diari Ara.

Mai una passejada espacial havia despertat tant d’interès. Però la que van fer ahir Christina Koch i Jessica Meir a 485 quilòmetres de la Terra és de les que fan història. Les dues astronautes de la NASA van fer la primera passejada espacial exclusivament femenina. Van sortir de l’Estació Espacial Internacional per reparar un control de les bateries. Quinze dones han participat en les 221 passejades orbitals fetes fins ara, però sempre ho havien fet acompanyades d’un home. Fins ahir. La primera dona que va fer una passejada a l’espai va ser Svetlana Savítskaia, que el 1984 va sortir de l’estació espacial Saliut 7 acompanyada de l’astronauta Vladímir Dzhanibekov per fer tasques de muntatge i soldadura durant tres hores i mitja.

La missió exclusivament femenina s’havia de fer el 29 de març passat i Koch havia de sortir a l’espai amb l’astronauta Anne McClain, però la NASA no va trobar vestits espacials de la talla adequada per a les dues dones -totes dues necessitaven una talla M- i McClain, a qui el vestit li quedava massa gran i no era segur, va acabar tornant a terra. L’ha substituït Jessica Meir, de 42 anys i professora de l’Escola de Medicina de Harvard.

La NASA ha explicat que la primera passejada espacial només de dones no ha sigut un objectiu planejat sinó que respon a l’augment de dones astronautes. En la promoció de Koch i Meir, del 2013, la meitat dels candidats a astronauta eren dones. Les passejades espacials no són fàcils i sovint els astronautes les descriuen com el repte físic més dur.

Les dues astronautes van sortir de l’Estació Espacial Internacional a les 07.38 hores (11.39 GMT) i estava previst que la missió durés entre cinc i sis hores, un temps durant el qual havien de substituir un dels controls defectuosos de càrrega i descàrrega de les bateries que recullen l’energia dels panells solars a l’estació internacional.

Una gesta “inspiradora”

Aquest era el primer passeig per l’espai de Meir i el quart de Christina Koch, de 40 anys, que s’estarà onze mesos a l’espai perquè els científics puguin estudiar els efectes en la dona d’un vol espacial de llarga durada de cara a les properes missions a la Lluna i Mart. Meir tornarà a la Terra a la primavera. La missió de Koch, que va arribar a l’Estació Espacial Internacional el 14 de març passat, està programada perquè duri 328 dies i superi així el rècord femení que tenia Peggy Whitson, amb 288 dies.

La NASA espera que aquesta sigui una gesta “inspiradora” i un pas més en l’avenç dels drets de les dones. “És maco veure que lluny que hem arribat”, va dir ahir Jessica Meir. Christina Koch, per la seva part, va destacar “la naturalesa històrica” de la seva fita i va celebrar que les dones puguin ser partícips i puguin contribuir al programa espacial, cosa que no sempre ha sigut així. “Tots hi fem un paper i això pot conduir a tenir més probabilitat d’èxit”, va assegurar.

Quants tampons calen per anar a l’espai?

Els Estats Units volen posar el 2024 la primera dona, i el proper home, a la Lluna, en el marc del programa Artemisa, batejat així en honor a la deessa grega de la caça bessona d’Apol·lo, el déu masculí que fa mig segle donava nom a la missió que va posar el primer home a la Lluna. Abans, però, cal estudiar els efectes dels vols espacials en el cos d’una dona, i és per aquesta raó que Christina Koch s’estarà onze mesos a l’espai. Es coneix molt poc com reacciona el cos femení a l’espai perquè, dels més de 560 astronautes que hi han viatjat, només 65 han sigut dones. I ja és famosa l’anècdota dels tampons. Quan Sally Ride es preparava per ser la primera dona nord-americana a l’espai, el 1983, els enginyers de la NASA li van preguntar quants tampons necessitaria per a una setmana. “100 és el nombre correcte?”, li van preguntar els enginyers homes, que també li van preparar un kit de maquillatge. I no és només que la NASA no tingués prou uniformes de la talla M quan el primer passeig espacial femení es va haver d’ajornar, sinó que, a més, estan dissenyats per adaptar-se a la temperatura corporal dels homes.