Un any de covid: les dones, més exposades i més precaritzades

Un any de covid: les dones, més exposades i més precaritzades

La pandèmia s’ha acarnissat amb les dones, que ocupen la majoria de professions a la primera línia

Ara Feminismes / Lara Bonilla, Thais Gutiérrez i Marta Rodríguez Carrera.
La pandèmia té rostre de dona. La infermera que atén els pacients de covid, l’auxiliar que cuida la gent gran a les residències, la dependenta que t’atén al supermercat o la mestra que ha garantit l’educació dels teus fills. Les dones són majoria en set de les nou professions que han estat a primera línia del covid. Són el 70% del personal sanitari i farmacèutic, el 86% del personal de neteja i el 84% del personal de residències. Feines tradicionalment feminitzades, invisibilitzades, mal pagades i precàries -sovint va tot junt- i que tenen un denominador comú: la cura de les persones. Però que amb aquesta crisi, de la qual ara es compleix un any, s’han revelat essencials. “Estem tirant endavant gràcies a les dones”, diu contundent Cristina Sánchez Miret, doctora en sociologia i professora de la Universitat de Girona. En general, les crisis sanitàries afecten més els grups més vulnerables i aguditzen les desigualtats de gènere ja existents. Va passar amb el brot del virus de l’Ebola a l’Àfrica o l’epidèmia del Zika a l’Amèrica Llatina.