Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Nou Cicle Hipàtia 50a50. Reptes per avançar cap a la Igualtat real en l'Era covid

Nou Cicle Hipàtia 50a50. Reptes per avançar cap a la Igualtat real en l’Era covid

Des de l’Associació Forgender Seal i juntament amb 22 entitats i associacions més englobades en el Fòrum Hipàtia, col”laborem en l’organització del Cicle Hipàtia, impulsat per l’Associació 50a50  que posarà el focus en les assignatures pendents per assolir la igualtat efectiva i real entre dones i homes. Les sessions seran temàtiques i serviran per aprofundir en els reptes actuals per aconseguir la igualtat, a més de reclamar respostes per part de les administracions, l’empresariat i la societat en el seu conjunt.

La primera jornada girarà al voltant del treball i l’economia i tindrà per títol “Una economia humana i sostenible és una economia feminista”. Se celebrarà en format online el dimarts 15 de juny, de 18 a 19:30h, i comptarà amb un panell d’expertes de gran qualitat, que debatran i proposaran solucions sobre com fer front a l’impacte de la crisi de la Covid sobre el mercat del treball des de la perspectiva de gènere. Perquè, en paraules de qui va ser secretari general de Nacions Unides de 1997 a 2002 i premi Nobel de la Pau de 2001, Kofi Annan, “la igualtat de les dones ha de ser un component central en qualsevol intent per resoldre els problemes socials, econòmics o polítics”.

El programa de la sessió serà el següent:

  • Mar Gaya Quiñonero, vicepresidenta de l’Associació 50a50 i fundadora de la consultoria Igualando, introduirà la sessió sobre economia, treball i Covid des d’una perspectiva de gènere.
  • Esther Sánchez Torres, doctora en Dret del Treball i membre de la Comissió de Talent de Women in Legal World, entre d’altres consells assessors, parlarà sobre els impactes de la Covid en el mercat laboral.
  • Roser Xalabarder Sagalés, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, donarà veu a les dones autònomes i empresàries i els problemes que han sofert amb la crisi de la pandèmia.
  • Laura Sales Gutiérrez, cap del Departament de Recerca de la Fundació Surt, presentarà les conclusions de l’estudi “Impactes de gènere de la crisi econòmica generada per la Covid”.

El Fòrum Hipàtia escenifica la unió de les associacions de dones empresàries, directives i professionals treballant per un mateix objectiu, la presència equitativa de dones en llocs de decisió, d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

Les jornades del Cicle Hipàtia estan obertes, de forma gratuïta, a totes les persones interessades en reflexionar i avançar cap a la igualtat real entre dones i homes. Per participar a la primera sessió, cal inscriure’s-hi a través d’aquest enllaç. Les persones correctament inscrites rebran per correu l’enllaç de la reunió, que es farà a través de Zoom. Les inscripcions es tanquen el mateix dia de l’esdeveniment a les 10h.

INSCRIPCIONS A LA PRIMERA SESSIÓ

"El distintiu Violeta, un compromís amb la igualtat dels centres educatius"

“El distintiu Violeta, un compromís amb la igualtat dels centres educatius”

Un índex mesura el grau de compromís dels centres d’educació amb el principi d’igualtat i no discriminació

Reportatge de la periodista Judit Monclús a l’Ara Criatures 

“Ens hem d’assegurar que no hi ha cap infant que surti de l’escola sense tenir molt clar que la igualtat és un dret que forma part de l’estructura que volem construir com a societats justes. Per tant, no pot haver-hi cap noi o noia que s’eduqui al nostre país sense els valors bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans”. Ho explica Marta Macias, presidenta de l’associació Forgender Seal. Juntament amb la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, i amb el suport de l’Institut Català de les Dones, han creat l’índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument que mesura el grau de compromís dels centres d’educació formal i no formal amb el principi d’igualtat i no discriminació pel que fa a la seva gestió interna i al seu projecte educatiu.

L’índex avalua quins són els valors feministes que imparteix el centre educatiu i com els incorpora al seu ADN. “Quan parlem de valors feministes, ens referim a la igualtat, l’antiracisme, l’anti-LGTBfòbia i l’anticlassisme”, especifica Macias. Aquests valors es determinen a través d’uns indicadors basats en la transversalitat de la perspectiva de gènere, la visibilitat de les dones i el seu reconeixement en el desenvolupament de la humanitat, el principi de la inclusió –acceptar la diversitat i valorar-la– i el principi de la interseccionalitat –com les diferents identitats de les dones poden provocar desigualtats i discriminacions diverses–. “Això no és cap auditoria, és un procés d’acompanyament i de millora contínua”, adverteix la presidenta de Forgender Seal.

Segueix Llegint

La societat civil és part de l’agenda 2030 i reivindiquem el nostre rol

“La societat civil és part de l’agenda 2030 i reivindiquem el nostre rol”

Article de Marta Macias, presidenta de Forgender Seal en Social.cat

Nosaltres també formem part de la consecució de l’Agenda 2030, som corresponsables del seu assoliment, perquè com part que som de la societat civil organitzada, estem compromeses amb els principis i valors dels drets humans.

L’agenda 2030, a més de ser una agenda global, ens interpel·la a tots i totes, i volem ocupar un lloc destacat en la consecució dels 17 objectius en el nostre país. La responsabilitat no és exclusivament de les administracions públiques o del sector empresarial sinó també de la societat civil. I és la pròpia Agenda 2030, en el seu objectiu nº 17, que ens interpel·la a la col·laboració i al treball conjunt de tost els actors que conformem la societat, i és per això que l’associació Forgender Seal es crea i es posa marxa per impulsar eines que facilitin l’enfocament de gènere i drets humans en les polítiques públiqúes. Som corresponsables però també ens posicionem com un actor d’incidència política que vol assegurar-se que els poders públics actuen i impulsen veritables polítiques democràtiques i igualitàries. Perquè negar l’existència i la diferència són mecanismes del sistema patriarcal i hem dit prou a les polítiques estàndards masculines.

En l’actualitat s’està revisant i revalorant el paper que els governs locals i regionals en el disseny i l’aplicació de les agendes internacionals, com l’Agenda 2030 entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda de París o la Nova Agenda Urbana. Aquests compromisos internacionals serveixen de marc general per a l’aplicació de la normativa de gènere. Tots aquests compromisos impliquen una gran responsabilitat i representen un gran repte per als governs municipals, que sovint es troben amb dificultats per adaptar aquestes agendes al context local.

Aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones forma part integral de cadascun dels 17 ODS de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Garantir el respecte dels drets de les dones i nenes per mitjà de tots aquests objectius és l’única via per a obtenir justícia, aconseguir la inclusió, aconseguir economies que beneficiïn a totes les persones i cuidar el nostre medi ambient, ara i en les generacions futures.

Segueix llegint

10 anys de la Convenció d’Istambul

El Conveni del Consell d’Europa per a prevenir i combatre la violència contra la dona i la violència domèstica, també conegut com el Conveni d’Istanbul per la ciutat en la qual es va obrir a la signatura fa 10 anys, l’11 de maig de 2011 , és l’instrument jurídic internacional de major abast per a estableix obligacions vinculants per a prevenir i combatre la violència contra la dona. Trenta-quatre estats membres del Consell d’Europa l’han ratificat, dotze l’han signat, juntament amb la Unió Europea, i és utilitzat com a base per a l’acció de molts països fora d’Europa.

La Convenció d’Istanbul reconeix la violència contra la dona com una violació dels drets humans i una forma de discriminació contra la dona. Basat en un enfocament centrat en les víctimes, ofereix eines pràctiques per a garantir la protecció de dones i nenes, la seva seguretat i apoderament. Els vincula amb l’objectiu més ampli d’aconseguir la igualtat entre dones i homes.

Durant els últims 10 anys, ha guiat a nombrosos estats en l’avanç de les seves lleis i polítiques per a prevenir i combatre la violència contra la dona de manera efectiva. La convenció marca la diferència per a les dones i les nenes i representa una important eina de promoció. Celebrar el seu desè aniversari significa celebrar el seu poder transformador i unir-se darrere d’aquest tractat històric.

Continua llegint 

Pressupost de Gènere

Persisteixen les bretxes de gènere en l’educació, l’ocupació, l’esperit empresarial i les oportunitats i els resultats de la vida pública. L’elaboració de pressupostos amb perspectiva de gènere és una forma que els governs promoguin la igualtat a través del procés pressupostari.

Atès que cada ministeri i nivell de govern té un pressupost, planificar el pressupost tenint en compte la promoció de la igualtat de gènere té el potencial d’ajudar als responsables de la formulació de polítiques a abordar una sèrie de desigualtats que s’han incorporat a les polítiques públiques i l’assignació de recursos.

El nombre de països de l’OCDE que han introduït pressupostos de gènere va augmentar de 12 en 2016 a 17 en 2018 (Àustria, Bèlgica, el Canadà, Xile, Finlàndia, Alemanya, Islàndia, Irlanda, Israel, Itàlia, el Japó, Corea, Mèxic, Noruega, Portugal, Espanya i Suècia). França i Turquia tenen plans d’introduir-ho.

Informació i enllaços d’interès.

Escaneig OCDE

Publicacions

Esdeveniments

‌‌