Notícia publicada al Diari El Triangle. (4 de novembre)

Forgender Seal promou un distintiu que fomenta un procés de millora contínua i dona pistes per implementar polítiques amb perspectiva de gènere al món local.

Les polítiques d’igualtat es poden certificar igual que les empreses certifiquen els seus estàndards de qualitat o els seus processos de producció. Això és el que ja han fet 50 municipis catalans a través del Distintiu per la Igualtat de Gènere, elaborat per l’associació Forgender Seal. És el primer segell de qualificació que reconeix i promou les accions dels governs locals per millorar la seva eficàcia, eficiència i qualitat en la implementació de la perspectiva de gènere en la governança municipal.

La certificació, anomenada SG CITY 50-50, va néixer fa cinc anys, de la mà de Marta Macias Quesada i el seu equip, i actualment ja han implementat el distintiu a més de 60 ajuntaments de Catalunya, València i les illes Balears, a més de dos governs locals de l’Argentina.

A banda de certificar governs locals, l’associació també vol avançar en el camp educatiu i, per aquest motiu, van crear fa tres anys, en col·laboració amb la Plataforma Unitària contra les Violències Masclistes, l’índex Violeta per a centres educatius. Prop de 70 escoles de Catalunya i Galícia ja disposen del reconeixement Camí al Violeta o directament el distintiu violeta de l’àmbit educatiu. És una nova eina per incorporar la coeducació als centres i gestionar la violència masclista dins del seu àmbit.

En declaracions a EL TRIANGLE, la presidenta de Forgender Seal, Marta Macias Quesada, exposa que els ajuntaments que acorden implementar el Distintiu SG CITY 50-50 inicien el camí de la certificació fent una “autodiagnosi”. “Aquest és un valor important del distintiu, perquè el formulari inicial consta de molts indicadors que permeten analitzar com s’està treballant des de l’Ajuntament; quines accions amb perspectiva de gènere s’estan fent; i es pren consciència de la feina realitzada en aquest camp, que, de vegades, no s’era conscient que s’estava realitzant”. Potser la regidoria d’esports estava implementant polítiques d’impuls de clubs esportius o de lideratge femení a les juntes directives, i calia valorar aquesta tasca.

A banda de l’anàlisi de la feina feta fins al moment, el distintiu també permet veure què no s’està fent i quines accions caldria posar en marxa amb perspectiva de gènere. Fruit de la certificació, l’equip de treball municipal pot detectar quines són les barreres tècniques, conceptuals o econòmiques que no han permès avançar en aquest camp.

Segons afirma Marta Macias, “un dels grans esculls per avançar és la formació en igualtat. No es considera prou important, i al final és voluntària. Manca una formació més generalitzada de com aplicar la perspectiva de gènere en qualsevol projecte d’àmbit públic”. “Homes i dones som diferents i cal tenir una mirada de gènere per combatre estereotips o discriminacions de gènere”, indica la presidenta de l’associació Forgender ­Seal.

Es pot donar el cas que s’estiguin invertint molts diners públics en un determinat equipament, i quan s’analitza a quin públic van adreçades aquestes polítiques es vegi un fort biaix de gènere que no estava contemplat o no era desitjat. Quan s’elaboren pressupostos amb perspectiva de gènere, el consistori disposa d’una eina que permet detectar aquestes desigualtats en el conjunt de l’acció de l’administració local.

Per Marta Macias, els ajuntaments veuen a través del treball de la certificació que “els seus equipaments es van fer fa 20 anys i quan es van desenvolupar no es va tenir mirada de gènere. Per tant, qüestions com l’accessibilitat, la mobilitat de les dones o altres aspectes no es van tenir en compte, i ara disposen d’una eina per fer una revisió i incorporar la mirada de gènere”. En el camp de la cultura, l’autodiagnosi també permet veure si la programació cultural contempla la contractació paritària de grups musicals a les festes locals, o hi ha un biaix cap a grups formats únicament per homes.

Entre els ajuntaments que tenen el distintiu més desenvolupat hi ha Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet, Cornellà, Tarragona o Lleida, entre d’altres. El de Barcelona, però, no disposa d’aquest distintiu, ara com ara. La voluntat de Forgender Seal és implementar la certificació a més consistoris de la resta d’Espanya.

Segons la presidenta de l’associació, “la certificació és un llibre de pistes; és un procés de millora contínua claríssim i, si es vol avançar en igualtat, dona moltes pistes de com poder-ho fer. Ajuda a repensar el que s’ha fet, visibilitzar el que es fa, reconeix la feina i és una eina més per millorar en perspectiva de gènere”.

En el III Fòrum Municipis Certificats, celebrat a Santa Coloma de Gramenet el 24 d’octubre passat, es van evidenciar els reptes encara existents a la nostra societat sobre aquesta temàtica. En una taula d’expertes per avançar en les polítiques públiques, es van abordar mancances importants en la gestió integral de les violències masclistes, donat que no hi ha prou recursos a l’administració de justícia per atendre de forma adequada i amb celeritat les dones que pateixen violència masclista ni tampoc prou recursos residencials perquè puguin marxar d’una llar insegura.

La desigualtat salarial existent entre dones i homes també va ser motiu de debat i d’anàlisi. Es va demanar a les empreses que compleixin amb l’obligació legal de publicar el seu registre retributiu, que permet detectar si hi ha desigualtats salarials per sexe per grups professionals o llocs de treball. Segons una directiva europea que està treballant el Parlament Europeu, la bretxa salarial s’haurà de reduir fins al 5% en els pròxims anys, i es preveu aplicar sancions en cas d’incompliment.

En el camp de la salut, la perspectiva de gènere també està pendent, donat que hi ha malalties que tenen una simptomatologia diferent en homes i dones i, en canvi, els professionals sempre s’han format i exercit d’acord amb el patró masculí.

Descarrega el PDF de la notícia