Marta Macias, presidenta de Forgender Seal, participa a la segona jornada del #ParlamentDelesDones. Una sessió en la qual diputades i representants d’entitats del Consell Nacional de les Dones de Catalunya hem ocupat els escons del Parlament de Catalunya per a reivindicar l’erradicació de les violències masclistes.
Els objectius de la iniciativa són estrènyer vincles i fer xarxa entre els col·lectius i les entitats de dones, d’una banda, i les diputades, de l’altra, per a consolidar complicitats, mostrar un compromís comú i facilitar la participació de les entitats de dones en l’agenda política del país, amb propostes i eines que els grups parlamentaris puguin assumir en l’elaboració de les lleis, la reforma de les ja existents i les pràctiques del dia a dia de la institució. La iniciativa s’emmarca en l’impuls de les polítiques d’igualtat que promou el Parlament i que el Pla d’igualtat de gènere preveu que es reediti en cada legislatura.
Destaquem alguns dels punts forts de la Declaració:
a) Promoure programes educatius i de formació obligatòria per a reconèixer i afrontar totes les formes de violència masclista, destinats a diversos professionals, especialment de l’àmbit judicial i policial, per a evitar la revictimització.
b) Fer palès que totes les administracions públiques i els governs dels diferents nivells han de legislar per a garantir un espai digital lliure de violències masclistes i d’atacs als drets humans, amb una perspectiva de gènere que tingui en compte la interseccionalitat.
c) Assignar més recursos humans i econòmics a les institucions i els organismes locals i nacionals, i també a les organitzacions i els moviments de dones i de defensa dels seus drets.
d) Considerar la violència política contra les dones amb responsabilitats públiques o polítiques un atac a la ciutadania que coacciona la seva capacitat d’incidència i representació.
Artícle publicat per Marta Macias Quesada amb el suport de la Junta de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.
El racisme institucional té un nom i el sap tothom. Tenim clar com es diu el que va fer Hitler. Però, en canvi, el que fan certs governs contra les dones no té nom.
A l’Afganistan, per exemple, hi ha la prohibició completa del treball femení fora de les pròpies llars; les dones no poden estudiar ni en escoles ni universitats i estan obligades a portar burca.
A l’Iran, les dones necessiten el permís masculí per estudiar, treballar o viatjar, no tenen dret a l’herència en cas de tenir germans i les nenes poden ser obligades a casar-se a partir dels deu anys.
En països com Benín, Burkina Faso, Camerun, Txad, Costa d’Ivori, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Iraq, Kènia, Mali, Mauritània, Níger, Nigèria, República Centreafricana, Senegal, Serra Lleona, Somàlia, Sudan, Tanzània, Togo, o Iemen, la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats són pràctiques generalitzades.
Al Iemen, davant d’un tribunal, una dona només es considera la meitat d’una persona; és a dir, «el testimoni de dues dones és igual al testimoni d’un sol home». A més, es prohibeix a les dones atestar en casos d’adulteri, de calúmnia o de robatori.
Com altres països, Iemen té un sistema polític on les dones no són subjecte de dret i, per tant, no tenen cap refugi civil o polític que les protegeixi. Són països on la indefensió de les dones és una constant i on la desigualtat va més enllà de la possibilitat d’accedir a les oportunitats. Països regits per un sistema polític on el patriarcat és inquisidor i on el poder dels homes només s’aconsegueix a través de la violència.
L‘apartheid va posar nom al racisme institucional pel qual el govern de Sud-àfrica legitimava la segregació o separació de la població per motius racials o ètnics, i sotmetia la població negra a un tracte discriminatori. L’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 2002 va definir l’apartheid com «un acte inhumà comès en el context d’un règim institucionalitzat d’opressió i dominació sistemàtiques d’un grup racial per sobre qualsevol altre grup racial realitzat per mantenir aquest règim».
Tenir el nom d’apartheid va facilitar definir el sistema instaurat a Sud-àfrica. Permetia definir un sistema polític basat en una determinada conducta racista, que es diferenciava del racisme pel fet d’estar institucionalitzat i legitimat per un govern.
El nom i la definició d’aquest tipus de racisme va facilitar que passés a classificar-se com a crim de lesa humanitat i que s’incorporés específicament i amb el nom d’apartheid a l’article 7 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 2002. Aquest article estableix una llista de crims de lesa humanitat, i ho són, tal com estableix l’article, quan es cometen com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d’aquest atac.
El món sencer va fer un pas endavant en considerar l’apartheid com a crim terrible i dolós contra la humanitat. Ara hem de buscar un nom que faciliti la denúncia dels governs que odien les dones, que en legitimen el maltractament i la degradació de forma expressa i generalitzada. Busquem un nom per denunciar els governs que esclavitzen les dones obligant-les a cobrir el seu rostre, que els prohibeixen l’accés a l’educació o els fa impossible tenir un mitjà de subsistència. És un atac generalitzat, sistemàtic i conegut contra una part de la població civil, en aquest cas les dones i les nenes, i és per tant un crim de lesa humanitat.
Posar nom a les coses és el primer pas per saber de què parlem. Tenim identificats els països: són, entre d’altres, els governs de l’Afganistan, Iemen, Iraq, Aràbia Saudita o l’Iran. Busquem un nom, denunciem i demanem a Nacions Unides i la Cort Penal internacional que s’inclogui com a crim de lesa humanitat. Ara és l’hora que les democràcies desemmascarin els governs misògins i els portin davant de la justícia. Portem la lluita fins al final.
Posem-hi un nom clar i universal. Un nom per descriure la violació de drets fonamentals de les dones i només pel fet de ser-ho.
Proposo un nom: Estat contra les dones. State against Women. SAW.
Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?
L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.
Què passa a Catalunya?
Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.
De què parlem quan diem violència masclista?
La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.
Què diu la CEDAW?
La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.
Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?
Que et cridin és violència
Que t’insultin és violència
Que et controlin és violència
Que vigilin el que fas és violència
Que et diguin amb qui pots parlar és violència
Que t’humiliïn davant d’altri és violència
Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?
La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.
Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.
El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.
Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!
Què poden fer els governs locals?
Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.
1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.
2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.
3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.
4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.
5) Campanyes de sensibilització ciutadana.
6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.
7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.
8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.
9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.
Per un 25 N + 364 dies l’any sense Violències Masclistes
Què en saps de la Violència Digital?
Home, no siguis còmplice!
Volem ciutats més igualitàries, ciutats més segures, lliures de violències masclistes contra les dones, ciutats cohesionades, ciutats del Segle XXI.
Vols saber com la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal pot ajudar als governs locals en la seva tasca d’erradicar les violències masclistes? Visita el nostre lloc www.forgenderseal.org, segueix-nos també a Twitter @forgernder
