Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Formar als qui decideixen és transformar la realitat des de l’arrel.

🌐La transversalitat de gènere en les polítiques públiques no ocorre espontàniament. Requereix eines, un enfocament interseccional i formació específica. Per això, des de DIGECP, impulsem un itinerari formatiu per a acompanyar a municipis i entitats locals en la seva transformació institucional.

🎯Un dels principals objectius del nostre projecte és capacitar a 40 municipis i 2 entitats locals d’àmbit superior, assegurant que l’enfocament de gènere travessi totes les àrees municipals.

👩🙍🏾‍♀️Com ho fem? A través del Distintiu SG CITY 50-50, partim d’un diagnòstic participatiu i dissenyem:

-Plans de formació adaptats a cada context local.

-Tallers dirigits a personal tècnic i polític.

-Continguts clau: usos del temps, conciliació corresponsable, lideratge inclusiu, etc.

🏛️Perquè una administració que es forma, es transforma. I quan es transforma, impacta directament en la vida quotidiana de la seva ciutadania

💡Vols saber més?
📩Contacta amb nosaltres info@forgenderseal.org
👉🏾Més informació a forgenderseal.org

ODS

ODS i Agenda 2030 des del món local: el compromís municipal amb la igualtat.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són un full de ruta global, però la seva implementació efectiva comença en el local. El Distintiu SG CITY 50-50 permet als municipis integrar la perspectiva de gènere en la seva gestió, alineant-se amb:

• ODS 5 – Igualtat de gènere: Promovent polítiques que eliminin les bretxes de gènere i apoderin a dones i nenes.
• ODS 8 – Treball decent i creixement econòmic: Fomentant entorns laborals inclusius i equitatius dins de les administracions locals.
• ODS 10 – Reducció de les desigualtats: Implementant accions que assegurin l’equitat i la inclusió social en tots els nivells.

A través d’eines com l’autodiagnòstic i el Pla de Compromís, els municipis poden avaluar i millorar contínuament les seves polítiques d’igualtat.

Perquè una administració que es forma, es transforma. I quan es transforma, impacta directament en la vida quotidiana de la seva ciutadania.

💡Vols saber com pots implementar els ODS en el teu ajuntament, connectats al pla d’Igualtat local?
📩Contacta amb nosaltres info@forgenderseal.org
👉🏾Més informació a forgenderseal.org

La bretxa salarial de gènere continua sent una barrera estructural.

La bretxa salarial de gènere és una realitat que encara persisteix en moltes societats, i és una de les principals causes de la desigualtat entre homes i dones. Tot i els avenços en els drets i la consciència social, les dones sovint guanyen menys que els homes per realitzar el mateix treball o per tenir responsabilitats similars.

Aquesta bretxa no és només una qüestió de diferències en els salaris, sinó que també reflecteix una estructura social i econòmica que perpetua la desigualtat. Factors com la segregació laboral, la manca de polítiques de conciliació, la discriminació i els estereotips de gènere contribueixen a mantenir aquesta barrera.

A Espanya, la diferència entre el que guanyen homes i dones no sols persisteix, sinó que ha augmentat: en 2023 la bretxa es va situar en el 19,6%, enfront del 19% de l’any anterior.

Els homes guanyen de mitjana gairebé uns 5.000 € més a l’any que les dones (Font: Enquesta de Població activa 2023 de l’INE).

Aquesta desigualtat no és casual ni conjuntural. S’alimenta de múltiples factors interrelacionats:

-Major concentració de dones en ocupacions a temps parcial

-Penalització per maternitat

-Asunción majoritària de les tasques de cures no remunerades

-Menor representació de dones en llocs directius (sostre de cristall)

És important entendre que la bretxa salarial de gènere no és només un problema individual, sinó un obstacle que afecta tota la societat, limitant les oportunitats de les dones i perpetuant la desigualtat.

En el Projecte DIGECP, cofinançat per la Unió Europea treballem al costat de governs locals per a transformar aquesta realitat, a través d’impulsa polítiques locals amb Igualtat de gènere. (Més Informació)

Per avançar cap a una societat més justa i igualitària, cal seguir treballant per eliminar aquesta bretxa i promoure un entorn laboral que valori i reconegui el mèrit i l’esforç de tothom, independentment del gènere.

La pobresa de temps: una forma de desigualtat de gènere.

  • En la nostra societat, la desigualtat de gènere no sols es reflecteix en diferències salarials o en l’accés a l’educació, sinó també en com es distribueix el temps entre homes i dones. L’anomenada pobresa de temps es refereix a l’escassetat d’hores disponibles per a realitzar activitats personals, de cura o d’oci, i afecta de manera desproporcionada a les dones.Què és la pobresa de temps?
    És la situació en la qual una persona no disposa de suficient temps per a cobrir les seves necessitats bàsiques, descansar o dedicar-se a activitats que li aportin benestar. Per a moltes dones, aquesta pobresa de temps es tradueix en llargues jornades de treball, tant remunerat com no remunerat, com la cura de fills, familiars majors o tasques domèstiques, que moltes vegades no són reconegudes ni valorades socialment.Per què és una forma de desigualtat de gènere?
    Perquè les dones solen assumir una major càrrega de tasques no remunerades, la qual cosa limita el seu temps per a l’educació, l’oci, el descans o el desenvolupament personal. Això perpetua cicles de desigualtat, afectant la seva salut, la seva participació en la vida pública i la seva autonomia econòmica.

    Idees per a combatre la pobresa de temps i reduir la desigualtat de gènere:

    Polítiques públiques de suport.

    En el Projecte DIGECP, treballem al costat de municipis per a transformar aquesta realitat. Com? Impulsant polítiques públiques que reconeguin i redistribueixin els temps de vida, des d’un enfocament de gènere interseccional i amb compromís institucional real.

    Promoure la redistribució del treball domèstic i de cura.
    Fomentar que homes i dones comparteixin de manera equitativa les feines de casa i la cura familiar, mitjançant campanyes de sensibilització i programes educatius.

    Flexibilitat laboral.
    Impulsar horaris flexibles i modalitats de treball remot, permetent a les persones gestionar millor el seu temps i reduir la càrrega de tasques no remunerades.

    Reconeixement social i econòmic del treball no remunerat.
    Valorar i mesurar el treball domèstic i de cura en les estadístiques nacionals, per a visibilitzar la seva importància i promoure polítiques que ho secundin.

    Educació i sensibilització.
    Incloure en els programes escolars i campanyes públiques la importància de la igualtat en la distribució del temps i les feines de casa.

    Com a conclusió, la pobresa de temps és una forma silenciosa però poderosa de desigualtat de gènere que limita les oportunitats i el benestar de moltes dones. Abordar-la requereix un compromís conjunt de governs, comunitats i famílies per a crear una societat més justa, equitativa i amb major qualitat de vida per a tots.

    T’agradaria conèixer més sobre el Projecte DIGECP per la Igualtat de Gènere de Ciutats i Pobles, dirigit a governs locals i cofinançat per la Comissió Europea?

  • 📩Sol·licita informació a premsa@forgenderseal.org