En un acte molt significatiu, per primera vegada a Barcelona, es van trobar alcaldesses, regidores, dones impulsores d’iniciatives feministes al sector públic, empresarial i societat civil i expertes per dialogar i compartir experiències sobre la imprescindible necessitat de treballar des de l’àmbit local en la construcció de ciutats feministes.
L’Associació For Gender Seal, impulsora d’accions i iniciatives per a la defensa dels drets humans de les dones en els àmbits públics i privats, va organitzar la Jornada “Les ciutats que volem les dones” el passat 10 d’abril, amb la finalitat de generar un espai de visibilitat de noves iniciatives encaminades a promoure la transversalitat de gènere i la igualtat entre homes i dones a les ciutats. La presentació de les taules i la conducció va estar a càrrec de Marta Roqueta, periodista especialitzada en feminismes i perspectiva de gènere.
A la primera taula sobre projectes de transformació social van participar Gemma Calvet, Directora de l’Agència de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que va presentar el Programa DEMETER; Anna Mercadé, Presidenta del LOBBY 50a50 que treballa per la Igualtat de gènere a l’empresa i Marta Macias, Presidenta de l’Associació Forgender Seal, qui va presentar el procés de certificació a favor de la igualtat de gènere de l’àmbit municipal SG City50-50.
“Les dones hem de poder accedir a prendre les decisions, a governar i estar al capdavant de les institucions. Convèncer, no dominar. Estimar la realitat comunitària. Partir de la defensa del dret a la igualtat. Des del programa DEMETER estem promovent la transparència per al compliment de la Llei d’Igualtat i portem a terme accions d’avaluació continua per garantir la igualtat de gènere com a instrument per a la innovació en el bon govern. Convoquem dones directives que treballen en els nivells més alts de comandament per abordar la igualtat. Es tracta d’un grup de treball actiu amb vocació de continuïtat, voluntària i horitzontal”, va destacar Gemma Calvet.
A la mateixa taula l’Anna Mercadé va explicar “Les dones sempre hem volgut participar històricament i mai hem estat separades dels canvis socials. Des de Hipàtia, la Revolució francesa, la resistència al franquisme, etc., sempre hem estat protagonistes. Des d’aquesta visió, és que des de l’Associació 50-50 incidim perquè es compleixi l’Agenda 2030 en el sector empresarial. Nosaltres demanem una presència del 50% de dones a càrrecs directius. Hem de reconèixer que les dones tenim una visió holística. A llarg termini volem cooperació i negociació per donar impuls a qualsevol projecte. Als espais de decisió promovem pràctiques ètiques, valors i pau”. A més, va afegir amb determinació: “posades a proposar, les dones volem ciutats que es basin en el bé comú, amb una visió feminista, amb observatoris amb indicadors de gènere, amb un PIB local, que es pugui mesurar la microeconomia de com viuen les famílies.”
Per la seva part, Marta Macias va explicar la iniciativa de Forgender Seal: “Treballem per reduir les desigualtats i les discriminacions, per acomplir l’Agenda 2030 i els compromisos de l’Agenda Urbana. Creiem que és imprescindible la innovació amb visió de gènere i a través d’ella promoure i protegir els drets de les dones. Creiem que és clau fer aliances amb les administracions per incorporar la perspectiva de gènere tal com ho demana la CEDAW, l’Agenda 2030 i la Plataforma de Beijing. Aquests mandats internacionals ens conviden a transformar les societats des d’una perspectiva feminista. En aquest sentit el Distintiu per la Igualtat SG City 50-50 que impulsem és una eina significativa que promou la implementació d’un procés de millora continua en els governs locals, que reconeix el compromís de l’administració i garanteix la seva transparència en la rendició de comptes i control de les polítiques amb perspectiva de gènere”.
A més, va assenyalar: “No és fàcil incorporar la perspectiva de gènere a les administracions, cal formació i pressa de consciència. SG City 50-50 facilita incorporar-la a tots els nivells i sectors de governança local. Amb aquest procés de certificació no només volem comprometre al municipi sinó a la ciutadania, a les empreses, grups feministes, gremis, etc. Tots els sectors de la ciutadania en formen part. Aquest és el primer segell de l’àmbit municipal que certifica i avalua a l’administració local i estem satisfetes que almenys uns 12 municipis estan en procés de certificació”.
A la segona taula sobre la governança local feminista van intervenir Lluïsa Moret, Alcaldessa de Sant Boi de Llobregat; Magdalena Segui Cerdà, Regidora d’igualtat de Pollença (Mallorca) i Cindy Rando, Regidora d’Igualtat de Calella. Totes aquestes administracions locals participen en el procés de certificació del Distintiu per la Igualtat de Gènere de Forgender Seal.
En aquesta taula es va reconèixer que els ajuntaments són grans eines de canvi, de proximitat, que permeten conèixer el territori i la realitat més propera. D’aquesta manera és molt més fàcil identificar les necessitats i poder incorporar eines que donin resposta efectiva.
L’alcaldessa Lluïsa Moret va explicar “Sant Boi de Llobregat s’acredita per coherència, perquè és una ciutat compromesa amb els drets de les dones, que lluita a favor de la igualtat efectiva de gènere. Ha tingut grups feministes molt potents abans i durant la democràcia. A més, hi ha un ferm compromís històric, social, cívic i institucional. Ha estat dels primers ajuntaments que tenien regidoria d’igualtat, un programa d’atenció a les dones víctimes de la violència masclista. Per tant, volíem evidenciar com ho estem fem i de quina manera podem enfortir les nostres capacitats i fer més visible la nostra acció municipal”.
Per la seva banda, Magdalena Seguí va assenyalar “Pollença gairebé no té experiència en polítiques de gènere, fa dos anys que té una regidoria d’igualtat. Necessitem molts més esforços, falta consciència del que és igualtat. Per nosaltres el distintiu ens dóna la possibilitat de donar impuls a la transversalitat de gènere i de començar a desenvolupar iniciatives de gènere en les nostres accions municipals i garantir que allò que es faci tingui continuïtat. A més, garantir davant la ciutadania que l’Ajuntament treballa en igualtat”.
La Regidora d’Igualtat de Calella Cindy Rando va explicar “a Calella fem coses i potser no és suficient. Per exemple, el Pla d’Igualtat intern és una eina per arribar a la ciutadania però es precisa més incidència. És en el dia a dia quan s’ha de treballar la igualtat. El Distintiu dóna l’oportunitat d’analitzar el que fem per millorar, que algú de forma objectiva controli com estem portant a terme les iniciatives de transversalitat de gènere”.
A la taula també es va assenyalar que els ajuntaments són la porta d’entrada per a la ciutadania a l’administració, i fer de la governança més col·lectiva i global. D’altra banda, es va parlar de la necessitat d’implicar més al sector privat, per exemple, per contribuir a augmentar treball en cada territori. A més, es va fer èmfasi en treballar no només amb les regidories d’igualtat sinó implicar a totes les regidories i que prenguin consciència que no ha de fer por fer canvis per superar les desigualtats.
Igualment es va reflexionar sobre les eines i espais de participació que precisen les associacions feministes. Les polítiques reconeixen que hi ha hagut una transició de models de participació. La presència de col·lectius i la seva participació en l’associacionisme és més tradicional, ara les joves prefereixen les xarxes socials, els espais oberts menys reglats i amb participació en línia. El ciberfeminisme és una pràctica en creixement. S’ha de donar un equilibri entre el procés de canvi i de coexistència entre les diverses maneres de participació que tenen les dones.
En la tercera taula sobre les ciutats que volen les dones van participar Elena Trullén, Manager del Grup SGS Certification Business Enhancement; Lidia Arroyo, Experta en Gènere, TIC i polítiques públiques d’inclusió digital i gènere; Sara Cuentas, Periodista, investigadora i analista feminista descolonial i Dolors Elias, Periodista de Televisió Espanyola.
Elena Trullén va afirmar que “els segells asseguren continuïtat. Són eines per aplicar auditories i per demostrar que continues fent servir les eines i vas millorant en les teves accions, per això és important obrir aquests processos cap a la transversalitat de gènere en les polítiques públiques.”
Per la seva part, Lidia Arroyo va incidir en la necessitat de fer servir les TIC tenint en compte que hi ha escletxa. “Amb les TIC tenim moltes expectatives, moltes suposicions però tenim molt poques dades sobre què passa i com fan servir les TIC. Hi ha debats dicotòmics. Sabem que la bretxa digital d’accés s’ha reduït. Pressupostos mínims d’inclusió digital. 74% de les dones i 79% dels homes fan servir internet. Gairebé tothom utilitza internet. Però hem de mirar les dades, com utilitzen internet i quan. I en aquest aspecte des de la governança local és imprescindible promoure l’ús de les TIC i democratitzar el seu accés.”
Per a Sara Cuentas “Les ciutats han de ser espais de diversitat, on les relacions humanes puguin gaudir de la convivència pacífica. És a dir, des del reconeixement de les diferències entre les persones i cultures, que es doni una connexió des de la pràctica comunitària i del bé comú. Això significa no tenir por a les persones nouvingudes, sinó pel contrari establir vincles vitals i evidenciar que la diversitat genera oportunitats de canvi en la dignitat de la vida i que els territoris i les ciutats es construeixin entre totes les diversitats. També vol dir fer servir la memòria històrica per no tornar a repetir els mateixos errors i evidenciar els privilegis per transformar. Per això, s’ha d’impulsar polítiques de gènere que contribueixin a superar les opressions entrecreuades com el racisme, l’etnocentrisme, el classisme, la violència masclista i l’antropocentrisme“.
Per la seva banda, Dolors Elies va assenyalar “Volem una ciutat en què les persones en siguin el centre. Això vol dir, trencar amb el concepte d’urbanisme androcèntric, predominant. Més concretament, home blanc, benestant i sa. Si no ets blanc, ets pobre i estàs malalt o discapacitat. La ciutat també t’és hostil. L’Urbanisme, sorgit del segle XIX, està pensat per l’home que surt de casa per anar a la feina i de la feina a casa. Per tant, un urbanisme pensat en una mobilitat pendular. Però resulta que les dones, pels rols que els han assignat, tenen una quotidianitat de mobilitat poligonal. I a més resulta que els homes utilitzen més el vehicle privat, i les bicis, i les dones el transport públic i caminar. S’ha de trencar amb la dicotomia entre el fet públic (treball productiu) i el fet privat (treball reproductiu i de cura). Les ciutats han d’estar planificades per poder fer totes les tasques. D’altra banda, els mitjans poden ser molt útils o nefastos. Segons l’ús que se’n faci. I precisament, conscients d’això, s’està començant a imposar a diversos mitjans la figura de l’editora de gènere. El País, RTVE i el diario.es ja compten amb aquesta figura que supervisa la narració global, amb les ulleres de la perspectiva de gènere”.
Finalment, a la cloenda van participar Núria Ramon, Directora de l’Institut Català de les Dones (ICD); Lluïsa Moret, Vicepresidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Estefania Rufach, Vicepresidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).
Totes van coincidir que cada vegada són més els governs locals que han assumit un ferm compromís amb la construcció de ciutats més feministes. Consideren que cal posar com a prioritat l’impuls de polítiques d’igualtat de gènere i de la transversalitat de gènere en tots els sectors de la governança local. I van reconèixer iniciatives com el Distintiu que, sense dubte, estan contribuint a millorar i enfortir les capacitats municipals amb perspectiva de gènere.
