Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Miquel Oliver

Entrevistem a representants del món local sobre la valoració de la Certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal. 

Entrevista a Miquel Oliver, batle de Manacor (Mallorca).

1) Sobre quines polítiques voleu incidir en la legislatura i per què són prioritàries en el pla de compromís.

Fa quatre anys, quan vam entrar a l’Ajuntament de Manacor, ja vàrem situar el feminisme com un dels eixos clau per a la nostra Governança. Sobretot, ens vam centrar molt en la importància de transversalitzar la perspectiva de gènere a tota l’acció de govern. I crec que, vist en perspectiva, va ser un encert. A poc a poc, amb les comissions internes on treballam aquesta temàtica i amb el pla de compromisos com a guia, hem adquirit una manera de fer concreta. S’han anat integrant una sèrie de premisses i bones pràctiques per tal que la perspectiva de gènere tingui presència a gairebé  tots els departaments de l’Ajuntament: festes, esports, participació ciutadana, pressupostos, serveis socials, educació, espai públic, etc.

Tot això també ha anat acompanyat d’un procés que ha fet el municipi en si. És a dir, en l’àmbit extern, la ciutadania ja no dubta que l’Ajuntament de Manacor és un municipi obertament feminista. Perquè per nosaltres és defensar el que hauria de ser normal. I amb aquesta normalitat absoluta seguim obrint camí.

Per aquesta legislatura, ens hem marcat com a prioritàries accions relacionades amb el model de festa. I això implica repensar com han estat les festes fins ara i escoltar la ciutadania per anar adaptant-nos a un model molt més inclusiu. A part d’això també parlam de què les festes han de ser espais d’oci segur per a totes i això implica la col·laboració i la implicació de molts agents socials.

De fet, al gener, conjuntament amb l’entitat organitzadora d’una de les festes més importants per Manacor, Sant Antoni, vàrem engegar una campanya per tal de reduir els comportaments i les agressions masclistes durant les festes.

Pensam que és important continuar treballant per garantir un model d’oci participatiu, transformador i sobretot, segur.

2) Com us ajuda internament el procés de certificació?

En general, ens ajuda a tenir un full de ruta marcat, amb la premissa de què nosaltres ho adaptem tot a la realitat del municipi. No a tots els llocs funciona el mateix. Aleshores nosaltres intentam tenir molt present què és el que pot funcionar i el que no. A partir d’aquí, el fet de tenir el certificat fa que es generin necessàriament espai de coordinació entre àrees. Passem de tenir un ajuntament que funciona en compartiments estancs a treballar conjuntament per assolir objectius transversals. I això realment és el que fa que l’administració es vagi adaptant a la realitat.

3) Quins són els reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local?

Jo penso que quan parlam de reptes, també volem dir que l’administració ha de fer els deures en molts aspectes, on està quedant obsoleta. Les societats avancem i l’administració necessita adaptar-se i transformar-se en una eina real.

Els reptes són molts i la majoria d’ells estan interconnectats. Jo crec que, per una banda, hem de parlar de model de ciutat i d’urbanisme tàctic. I això necessàriament exigeix parlar d’urbanisme en perspectiva de gènere o de ciutats feministes. En definitiva, repensar com configurem els espais i trobar maneres per transformar les ciutats en espais més habitables, més inclusius, més amables, adaptats al canvi climàtic, etc.

En segon lloc, l’agenda feminista demana que no es retrocedeixi en els drets que tantes dones han lluitat durant molt d’anys. El feminisme és l’antídot contra l’extrema dreta.

4) Com esteu aplicant la tecnologia/ IA/Gestió de Dades/ en les polítiques d’Igualtat?

Abans parlàvem de reptes, doncs podríem dir que aquest també n’és un d’ells. Hem de seguir treballant per tal d’actualitzar les eines de gestió en aquest sentit. És una gran oportunitat.

Certifica el teu ajuntamen! 

També et pot interessar llegir:

“Els ajuntaments catalans avancen en Igualtat gràcies al primer segell de certificació”


Igualtat Retributiva

La desigualtat efectiva entre dones i homes de la societat actual també es reflecteix en l’àmbit laboral.

És una evidència que les dones tenen més dificultats per accedir al mercat laboral i és especialment punyent el fet que cobrin sistemàticament menys que els homes per feines que tenen el mateix valor.

Ho assenyalen les dades que ha publicat recentment l’Observatori del Treball i Model Productiu1, que descriu que el salari mitjà anual femení va ser inferior al masculí en 6.350 euros (22.290 euros i 28.640 euros, respectivament), i que la diferència entre el que cobren les dones i els homes s’ha escurçat gairebé 4 punts percentuals entre el 2014 i el 2018 (del 26% ha passat al 22,2%).

Compartim amb vosaltres la Guia per a l’aplicació de la Igualtat Retribuitiva entre dones i homes elaborada pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya. Comissió d’Igualtat i del Temps de Treball.


Des d’aquest passat dilluns 22 de febrer, Sant Cebrià de Vallalta forma part del grup de municipis igualitaris certificats per la norma SG CITY 50-50 amb la obtenció del Distintiu per la Igualtat de gènere, concedit per l’associació Forgender Seal. L’alcalde de la ciutat Albert Pla Besolí, les regidores Anna Rodón, Maria José Rosa i García, i el regidor Àngel Jaime Mondéjar i Grané vam participar al Lliurament de la Certificació del Distintiu per part de Marta Macias, presidenta i Emili Cardiel, soci fundador de l’Associació Forgender Seal. 

El distintiu per la igualtat de gènere és una certificació d’àmbit internacional i comporta un procés de millora continua que permet implantar un sistema de gestió per reconèixer i certificar el compromís polític i estratègic del govern municipal, a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes en la seva gestió i governança. També comporta participar d’un avanç constant i progressiu cap a la igualtat. “Rebre aquest distintiu suposa compromís, suposa fer pública la preocupació i l’aposta per anar caminant per la integració i per l’equiparació total de gènere. Aquest distintiu ens fa avaluar i ordenar els objectius i les necessitats per aconseguir ser un poble cuidador i feminista”, destaca Anna Rodon, regidora de Diversitat de l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta.

L’equip de govern ha iniciat, en aquesta segona legislatura, la redacció de documents molt importants pel que fa a la perspectiva de gènere, com el Protocol d’Assetjamentel Pla Intern d’Igualtat, la Guia de comunicació inclusiva i està en procés el Pla de Comunicació des de la perspectiva de gènere. “A més de la redacció de documents-guia, també promovem activitats i tallers relacionats amb la igualtat de gènere al Punt Jove, a l’institut escola, i des de l’escola bressol es fan tallers per pares i acompanyament a les mares que acaben de tenir criatures i encara no estan escolaritzades. També estem treballant en posar noms de dones a diferents espais del poble com ja hem fet amb la Plaça Margarita Muns i Casellas i també amb la zona esportiva Maria Puigvert i Roca”, apunta Rodon.

Aquest és el primer segell de qualificació que reconeix i motiva els esforços dels governs locals per millorar la seva eficàcia, eficiència i qualitat en la implementació de la transversalitat de la perspectiva de gènere en la governança municipal.

Font de la notícia. Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta


Les dones i les nenes continuen estant infrarepresentades en l’àmbit de la creació, l’ús i la regulació de la tecnologia. És menys probable que usin els serveis digitals o emprenguin carreres relacionades amb la tecnologia, i tenen una probabilitat molt major de sofrir violència i assetjament en línia. Aquesta situació no sols limita el seu apoderament digital, sinó també el potencial transformador de la tecnologia en el seu conjunt: durant l’última dècada, l’exclusió de les dones de l’univers digital ha restat 1 bilió de dòlars estatunidencs del producte intern brut dels països d’ingressos mitjans i baixos.

La intensificació de les crisis mundials ens situa davant una cruïlla: podem permetre que la tecnologia exacerbi les desigualtats existents i concentri encara més el poder en mans d’uns pocs o podem posar-la a treballar per un futur més segur, sostenible i equitatiu per a totes i tots. Les eleccions que fem avui influiran enormement en el camí que tenim per davant. Aquests són quatre passos que podem donar en la direcció correcta.

1. Tancar totes les bretxes en matèria d’accés i competències digitals
2. Fer costat a les dones i les nenes en les àrees de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM)
3. Crear una tecnologia que satisfaci les necessitats de les dones i les nenes
4. Acabar amb la violència de gènere facilitada per la tecnologia

Llegeix tota la notícia. 

Font de la notícia: ONU DONES.


8 de març 2024

En el marc de la celebració  del 8 de març. Dia Internacional de les Dones impulsem la campanya “Polítiques locals en Igualtat de gènere a favor del drets humans de les dones” 

Aquest any, de forma especial,  situem la nostra campanya en la defensa dels drets humans de les dones. Volem fer memòria i recordar que les dones han estat les principals impulsores dels drets humans en els moments transformadors de la nostra història. Compartim alguns dels noms de les protagonistes i promotores, algunes més conegudes que d’altres.

L’índia Hansa Mehta, la pakistanesa Begum Shaista Ikramullah o la dominicana Minerva Bernardino són tres de les dones que van aconseguir que la declaració dels drets humans inclogués les dones com a subjectes actius dels drets humans. Una altra de les dones que cal destacar si parlem de la Declaració Universal dels Drets Humans i que ha estat la més coneguda pel seu perfil politic i activista en defensa de les dones és l’Eleanor Roosevelt ferma impulsora.

Minerva Bernardino, de la República Dominicana, i altres dones de l’Amèrica del Sud com Bertha Lutz o Isabel Vidal van ser claus per a incloure els drets de les dones i la no discriminació per raons de gènere a la Carta de les Nacions Unides. La francesa MarieHélène Lefaucheux també va ser una de les principals defensores d’incloure el gènere en l’article 2, en què es parla d’igualtat independentment de l’origen, la llengua, la religió… I també del gènere.

Font: Nacions Unides

Evdokia Uralova, de Bielorússia, va defensar fermament la igualtat salarial entre homes i dones. Gràcies a ella, l’article 23 de la declaració diu que “totes les persones tenen dret, sense cap mena de discriminació, a obtenir el mateix salari a canvi de la mateixa feina”.  

Lideratges locals a favor dels drets humans de les dones en les polítiques d’igualtat de gènere.

Ara, al 2024, els governs locals certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal jugant un rol importantíssim en la defensa dels drets humans de les dones en l’espai públic, gràcies a la incorporació de la perspectiva de gènere en els programes i polítiques locals.

Segons Nacions Unides, el compliment de l’objectiu de desenvolupament Núm. 5 la Igualtat, és vital per a la defensa dels drets humans de les dones arreu de món i específicament, en les ciutats, com a primera líniea de defensa dels drets i les llibertats socials, on es despleguen les polítiques públiques.

Volem fer visible la convicció i l’esforç d’ajuntaments compromesos amb voluntat política i vocació de servei a la ciutadania en l’impuls de polítiques municipals connectades als objectius de desenvolupament sostenible i a favor de continuar treballant en la defensa dels drets humans de les dones a les administracions locals.

Vols saber qui són? I què fan? Mira el carrusel amb els ajuntaments certificats i en procés de certificació a la web de city50. 

Fonts d’interès: 

-Una mica d’història sobre els drets de les dones. ONU

-La Lluita pels drets de les dones. Museu d’Història de Catalunya (PDF)

-Los avances en igualdad de la mujer en España. Artículo National Geographic 

-Los derecchos de las mujeres son derechos humanos. Amnistía Internacional

-Las mujeres y la Declaración Universal de Derechos Humanos


L’Ajuntament de Castelldefels ha renovat el distintiu per la Igualtat de Gènere Norma SG City 50-50, una eina per facilitar el repte d’avançar cap l’objectiu d’esdevenir ciutat feminista. Permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. Concedida per l’associació sense ànim de lucre Forgender Seal, és la primera certificació internacional existent en aquest àmbit i també la primera que es concedeix de forma específica als municipis pel seu compromís polític i estratègic amb la igualtat efectiva entre dones i homes.

L’acte de lliurament del distintiu ha tingut lloc aquest dijous 8 de febrer al Saló de Plens amb la participació de la regidora d’Igualtat, Cristina Corona, i la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macías. Per part del consistori, també han estat presents les regidores Mar Sicilia (Promoció Econòmica, Foment de l’Ocupació i Comerç), Pakita Cruz (Esports, Salut i Consum), i el regidor Ramon Amador (Educació, Cooperació i Solidaritat), i regidors i regidores dels grups de l’oposició.

 

L’Ajuntament de Castelldefels  va aconseguir per primer cop aquesta distinció l’any 2021. Ara la renova després d’haver passat de forma satisfactòria el procés d’auditoria de compliment del pla de compromisos dels dos primers anys.

L’obtenció del distintiu suposa que durant dos anys, l’Ajuntament haurà d’implementar les accions recollides en el Pla de Compromís en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:

  • -Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
  • -Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques comarcals.
  • -És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El govern local de Castelldefels entra a formar part de la comunitat de municipis que renova el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit comarcal. Altres municipis que l’han renovat són Algaida, Cabrera de Mar, Calaf, Manacor, Montblanc, Sant Joan Despí o Santa Coloma de Gramenet.


Any 2024, avui 25 de gener, Dia Internacional de la Dona en el Multilateralisme. Estan les dones pujant de rang? Malgrat els avanços reeixits, les dones encara enfronten una representació insuficient en llocs de lideratge a nivell mundial.

La participació i el lideratge de les dones en la política i la vida pública en igualtat són fonamentals per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible abans de 2030. No obstant això, les dades mostren que la representació de les dones és insuficient en tots els nivells de presa de decisions del món. Per tant, la paritat de gènere en la política està encara lluny de ser aconseguida.

Les dones en els governs locals

Les dades sobre 141 països mostren que les dones constitueixen més de 3 milions (35,5 per cent) de representants en els cossos deliberatius locals. En només tres països s’ha aconseguit el 50 per cent, i en altres 22 països, més del 40 per cent de dones en governs locals.

També s’observen variacions regionals en la representació de les dones en els òrgans deliberatius locals, a partir de gener de 2023: Àsia central i meridional, 41 per cent; Europa i Amèrica del Nord, 37 per cent; Oceania, 32 per cent; Àsia oriental i sud-oriental, 31 per cent; Amèrica Llatina i el Carib, 27 per cent; Àfrica subsahariana, 25 per cent; Àfrica septentrional i Àsia occidental, 20 per cent.

Segueix llegint.


Parlament de les Dones. “Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes”

Marta Macias, presidenta de Forgender Seal, participa a la segona jornada del #ParlamentDelesDones. Una sessió en la qual diputades i representants d’entitats del Consell Nacional de les Dones de Catalunya hem ocupat els escons del Parlament de Catalunya per a reivindicar l’erradicació de les violències masclistes.

El Parlament de les Dones és una iniciativa del Parlament de Catalunya amb la col·laboració del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) oberta a la participació de les entitats feministes i de dones rellevants de la societat catalana.

Els objectius de la iniciativa són estrènyer vincles i fer xarxa entre els col·lectius i les entitats de dones, d’una banda, i les diputades, de l’altra, per a consolidar complicitats, mostrar un compromís comú i facilitar la participació de les entitats de dones en l’agenda política del país, amb propostes i eines que els grups parlamentaris puguin assumir en l’elaboració de les lleis, la reforma de les ja existents i les pràctiques del dia a dia de la institució. La iniciativa s’emmarca en l’impuls de les polítiques d’igualtat que promou el Parlament i que el Pla d’igualtat de gènere preveu que es reediti en cada legislatura.

En la segona sessió del Parlament de les Dones el passat divendres 24 de novembre, es va aprovar per unanimitat la Declaració “Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes”

Destaquem alguns dels punts forts de la Declaració:
a) Promoure programes educatius i de formació obligatòria per a reconèixer i afrontar totes les formes de violència masclista, destinats a diversos professionals, especialment de l’àmbit judicial i policial, per a evitar la revictimització.

b) Fer palès que totes les administracions públiques i els governs dels diferents nivells han de legislar per a garantir un espai digital lliure de violències masclistes i d’atacs als drets humans, amb una perspectiva de gènere que tingui en compte la interseccionalitat.

c) Assignar més recursos humans i econòmics a les institucions i els organismes locals i nacionals, i també a les organitzacions i els moviments de dones i de defensa dels seus drets.

d) Considerar la violència política contra les dones amb responsabilitats públiques o polítiques un atac a la ciutadania que coacciona la seva capacitat d’incidència i representació.


Notícia publicada al Diari El Triangle. (4 de novembre)

Forgender Seal promou un distintiu que fomenta un procés de millora contínua i dona pistes per implementar polítiques amb perspectiva de gènere al món local.

Les polítiques d’igualtat es poden certificar igual que les empreses certifiquen els seus estàndards de qualitat o els seus processos de producció. Això és el que ja han fet 50 municipis catalans a través del Distintiu per la Igualtat de Gènere, elaborat per l’associació Forgender Seal. És el primer segell de qualificació que reconeix i promou les accions dels governs locals per millorar la seva eficàcia, eficiència i qualitat en la implementació de la perspectiva de gènere en la governança municipal.

La certificació, anomenada SG CITY 50-50, va néixer fa cinc anys, de la mà de Marta Macias Quesada i el seu equip, i actualment ja han implementat el distintiu a més de 60 ajuntaments de Catalunya, València i les illes Balears, a més de dos governs locals de l’Argentina.

A banda de certificar governs locals, l’associació també vol avançar en el camp educatiu i, per aquest motiu, van crear fa tres anys, en col·laboració amb la Plataforma Unitària contra les Violències Masclistes, l’índex Violeta per a centres educatius. Prop de 70 escoles de Catalunya i Galícia ja disposen del reconeixement Camí al Violeta o directament el distintiu violeta de l’àmbit educatiu. És una nova eina per incorporar la coeducació als centres i gestionar la violència masclista dins del seu àmbit.

En declaracions a EL TRIANGLE, la presidenta de Forgender Seal, Marta Macias Quesada, exposa que els ajuntaments que acorden implementar el Distintiu SG CITY 50-50 inicien el camí de la certificació fent una “autodiagnosi”. “Aquest és un valor important del distintiu, perquè el formulari inicial consta de molts indicadors que permeten analitzar com s’està treballant des de l’Ajuntament; quines accions amb perspectiva de gènere s’estan fent; i es pren consciència de la feina realitzada en aquest camp, que, de vegades, no s’era conscient que s’estava realitzant”. Potser la regidoria d’esports estava implementant polítiques d’impuls de clubs esportius o de lideratge femení a les juntes directives, i calia valorar aquesta tasca.

A banda de l’anàlisi de la feina feta fins al moment, el distintiu també permet veure què no s’està fent i quines accions caldria posar en marxa amb perspectiva de gènere. Fruit de la certificació, l’equip de treball municipal pot detectar quines són les barreres tècniques, conceptuals o econòmiques que no han permès avançar en aquest camp.

Segons afirma Marta Macias, “un dels grans esculls per avançar és la formació en igualtat. No es considera prou important, i al final és voluntària. Manca una formació més generalitzada de com aplicar la perspectiva de gènere en qualsevol projecte d’àmbit públic”. “Homes i dones som diferents i cal tenir una mirada de gènere per combatre estereotips o discriminacions de gènere”, indica la presidenta de l’associació Forgender ­Seal.

Es pot donar el cas que s’estiguin invertint molts diners públics en un determinat equipament, i quan s’analitza a quin públic van adreçades aquestes polítiques es vegi un fort biaix de gènere que no estava contemplat o no era desitjat. Quan s’elaboren pressupostos amb perspectiva de gènere, el consistori disposa d’una eina que permet detectar aquestes desigualtats en el conjunt de l’acció de l’administració local.

Per Marta Macias, els ajuntaments veuen a través del treball de la certificació que “els seus equipaments es van fer fa 20 anys i quan es van desenvolupar no es va tenir mirada de gènere. Per tant, qüestions com l’accessibilitat, la mobilitat de les dones o altres aspectes no es van tenir en compte, i ara disposen d’una eina per fer una revisió i incorporar la mirada de gènere”. En el camp de la cultura, l’autodiagnosi també permet veure si la programació cultural contempla la contractació paritària de grups musicals a les festes locals, o hi ha un biaix cap a grups formats únicament per homes.

Entre els ajuntaments que tenen el distintiu més desenvolupat hi ha Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet, Cornellà, Tarragona o Lleida, entre d’altres. El de Barcelona, però, no disposa d’aquest distintiu, ara com ara. La voluntat de Forgender Seal és implementar la certificació a més consistoris de la resta d’Espanya.

Segons la presidenta de l’associació, “la certificació és un llibre de pistes; és un procés de millora contínua claríssim i, si es vol avançar en igualtat, dona moltes pistes de com poder-ho fer. Ajuda a repensar el que s’ha fet, visibilitzar el que es fa, reconeix la feina i és una eina més per millorar en perspectiva de gènere”.

En el III Fòrum Municipis Certificats, celebrat a Santa Coloma de Gramenet el 24 d’octubre passat, es van evidenciar els reptes encara existents a la nostra societat sobre aquesta temàtica. En una taula d’expertes per avançar en les polítiques públiques, es van abordar mancances importants en la gestió integral de les violències masclistes, donat que no hi ha prou recursos a l’administració de justícia per atendre de forma adequada i amb celeritat les dones que pateixen violència masclista ni tampoc prou recursos residencials perquè puguin marxar d’una llar insegura.

La desigualtat salarial existent entre dones i homes també va ser motiu de debat i d’anàlisi. Es va demanar a les empreses que compleixin amb l’obligació legal de publicar el seu registre retributiu, que permet detectar si hi ha desigualtats salarials per sexe per grups professionals o llocs de treball. Segons una directiva europea que està treballant el Parlament Europeu, la bretxa salarial s’haurà de reduir fins al 5% en els pròxims anys, i es preveu aplicar sancions en cas d’incompliment.

En el camp de la salut, la perspectiva de gènere també està pendent, donat que hi ha malalties que tenen una simptomatologia diferent en homes i dones i, en canvi, els professionals sempre s’han format i exercit d’acord amb el patró masculí.

Descarrega el PDF de la notícia


Certificar la igualtat real i efectiva

Article de Núria Parlon, Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. (30 d’octubre. Línia El Diari Metropolità) 

El passat 24 d’octubre vam celebrar a La Ciba, espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista, el III Fòrum de municipis certificats a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal, dedicat en aquesta edició a les polítiques locals a favor dels drets humans i al lideratge de les dones. Aquest espai de debat anual va suposar un important punt de trobada i ens va permetre compartir bones pràctiques locals en igualtat real i efectiva per part de representants polítics i tècnics d’ajuntaments i administracions supramunicipals que van participar-hi com a ciutats i pobles que disposen de la certificació SG CITY 50-50, com és el cas de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Cal recordar que la norma SG CITY 50-50, elaborada per l’associació Forgender Seal, és la primera certificació en l’àmbit internacional que ha permès implantar un sistema per avaluar, homologar i acreditar de manera oficial el treball i el compromís dels governs locals a favor de la igualtat de drets de les dones i per la integració de la perspectiva de gènere de manera transversal i transformadora en les polítiques i actuacions de les ciutats i pobles. En el nostre cas, a Santa Coloma, enguany hem renovat la certificació SG CITY 50-50 que vam aconseguir com a Ajuntament el 2021, quan vam ser un dels primers municipis reconeguts públicament i internacionalment pel nostre lideratge en el desplegament de programes i iniciatives que han demostrat ser eficaces en el necessari avenç en drets i llibertats.

En la primera certificació SG-CITY 50-50 que vam obtenir es van destacar les accions específiques de Santa Coloma, com la posada en marxa de La Ciba, el protocol per un espai públic, d’oci i festiu lliure de violències masclistes i LGTB-fòbiques, l’organització de jornades de referència com el I Fòrum internacional sobre feminisme i pornografia o la creació de l’Observatori de dades obertes, entre altres projectes i iniciatives desplegades.

Santa Coloma vam ser un dels primers municipis reconeguts internacionalment pel nostre lideratge en l’avenç en drets i llibertats de les dones.

Certificacions com la SG-CITY 50-50 són més necessàries que mai, ja que ens ajuden a poder acreditar i a millorar la qualitat dels serveis públics, a mesurar el seu impacte, a generar perspectiva en la tasca dels ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania i, alhora, són una eina molt eficaç per saber com estem i avaluar de manera curosa el desplegament de les polítiques d’igualtat locals per anticipar-nos a les noves necessitats. També ens reconeix la feina ben feta i constitueix un important acompanyament en tot el procés. Però no només això. La SG-CITY 50-50 ens impulsa a crear narratives no androcentristes en un escenari idoni, que és el món local, i a no oblidar-nos que, malgrat que hem avançat molt en igualtat real i efectiva a les ciutats, encara queden molts reptes per assolir en la necessària transformació feminista dels territoris.

En aquest sentit, entre les qüestions apressants de l’agenda feminista és imprescindible que continuem teixint aliances fortes entre les diferents administracions públiques i privades, entitats i ciutadania, per combatre de manera conjunta, ferma i eficaç totes les violències masclistes i en tots els àmbits i esferes –i especialment en l’entorn virtual i el seu tractament jurídic i penal–, així com per fer prevenció dels feminicidis. També són reptes els passos cap a la igualtat salarial entre homes i dones i el fet de promoure la prevenció en salut de les dones a través de polítiques locals específiques, entre altres qüestions de primer ordre que també vam tractar al recent III Fòrum de municipis certificats. Per tant, aquesta certificació és un pas més per avançar en la materialització d’aquesta agenda feminista, que ha de ser, sens dubte, transversal i interseccional, i per enfortir-la gràcies als lideratges d’ajuntaments compromesos en el treball en xarxa.

Precisament, l’equipament municipal de La Ciba és un exemple de bona pràctica municipal i de treball en xarxa entre administracions públiques i entitats públiques i privades per liderar, conjuntament, projectes pel bé comú i que han de servir per lluitar contra les desigualtats, en sintonia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Continuem, doncs, compromeses i compromesos des del món local i amb equipaments i serveis públics com La Ciba amb la defensa dels drets humans de totes les dones i per una governança feminista, clau per aconseguir un món i una societat millors per a tothom.