Feminisme Archives

“Feminisme i política local: una aliança per transformar la societat”

Barcelona 22 d’octubre.- El V Fòrum de Municipis compromesos amb la Igualtat se celebrarà sota el lema “Feminisme i política local: una aliança per transformar la societat” i tindrà lloc demà 24 d’octubre a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet.

El Fòrum de Municipis compromesos amb la Igualtat és un espai de debat, conferències, intercanvi de bones pràctiques en igualtat amb la participació de governs locals certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal.

En un context marcat per l’escalada reaccionària, els discursos d’odi i la regressió de drets, pren més sentit que mai parlar del paper dels governs locals com a mur de contenció i com a motor de polítiques transformadores. La igualtat de gènere, lluny de ser una qüestió sectorial, ha de formar part de l’arquitectura democràtica dels nostres municipis.

La Taula Inaugural la presentarà la Sra. Ariadna Belver. Economista. Directora i presentadora del Programa “Lideratges” d’Onda Cero Catalunya i comptarà amb les intervencions de: l’Hble. Sra. Eva Menor. Consellera d’Igualtat i Feminisme, Mireia González. Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet Marta Macias. Presidenta de l’Associació Forgender Seal, Sra. Laura García Manota, segona Tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Ciutat de Drets. Ajuntament de l’Hospitalet. I el Sr. Marc Solsona Aixalà. Alcalde de Mollerussa.

La conferència d’inici del V Fòrum, “Feminisme i política local: una aliança per transformar la societat” anirà a càrrec de la Sra. Núria Varela, periodista, escriptora i experta en polítiques públiques d’igualtat, amb una trajectòria que combina l’activisme, la comunicació i l’acció institucional. És autora de llibres imprescindibles com “Feminismo para principiantes”, que han contribuït de manera decisiva a fer accessible el pensament feminista a diverses generacions.

Durant el IV Fòrum es farà entrega del Distintiu SG CITY 50-50 a governs locals que han estat certificats o han renovat la certificació en els darrers mesos.

Treball en comissions. Un espai per al debat i l’intercanvi d’idees. Cada comissió treballarà el tema des d’un enfocament Interseccionalitat. Les temàtiques que es tractaran seran:

Comissió1. Pedagogia per a la consciència d’igualtat a les ciutats.

Coordinadora la comissió: Sra. Ana María Tomás Ferrete. Tècnica Àrea Igualtat i Programa LGBTI. Departament d’Igualtat. Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

Comissió 2. Corresponsabilitat i usos del temps des del municipalisme.

Coordinadora de la comissió: Sra. Aminata Sabaly Balde. Regidora d’Igualtat i Justícia Social i regidora de Cooperació. Ajuntament Girona.

Comissió 3. Participació de les dones en la política local.

Coordinadora de la comissió: Sra. Isuka Palau García. Directora de Participació Ciutadana. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

En aquesta nova edició els continguts de les taules amb la participació d’expertes de gran reconeixement versarà sobre ciutats feministes: lideratges i narratives transformadores des del món local i com respondre als moviments reaccionaris, corresponsabilitat en els usos del temps per garantir la igualtat.

Taula d’expertes: “Ciutats feministes: lideratges i narratives transformadores des del món local i com respondre als moviments reaccionaris”. Presenta la taula la Sra. Tona Gusi, periodista, periodista i comunicadora feminista, cofundadora i codirectora de La Independent, agència de notícies amb visió de gènere pionera a Catalunya. Comptarà amb la Sra. Anna Mercadé i Ferrando, referent històrica del moviment feminista català i pionera en emprenedoria i lideratge femení. Presidenta d’Honor de l’Observatori Dona i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i fundadora de l’Associació 50ª50 Lideratge Compartit.

I la Sra. Silvia Molina Lardit , periodista argentina especialitzada en gènere i comunicació feminista. Membre de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i de la Xarxa d’Editores de Gènere de l’Argentina.

Taula “La corresponsabilitat en els usos del temps per garantir la igualtat”. Presenta la taula la Sra. Lourdes Mourelo Maron, membre de la Junta Directiva de l’Associació Forgender Seal.

És treballadora social, experta en cooperació internacional, educació per a la ciutadania global i polítiques públiques amb perspectiva de gènere i drets humans. Amb la participació de la Sra. Inma Moraleda Pérez, assessora d’alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Sra. Marta Junqué Surià, directora de Time Use Initiative. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, màster en Gestió Pública i doctoranda. Des

La clausura del IV Fòrum serà a càrrec de Marta Macias. Presidenta de l’Associació Forgender Seal i Cristina Vargas Soria. Sisena tinenta d’alcaldessa de Serveis Interns, Polítiques de Participació, Igualtat i Comerç de l’ Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

PROGRAMA

FOMRULARI INSCRIPCIÓ

Correu de contacte per a més informació:

Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal. premsa@forgenderseal.org

El Congrés avala per ampli consens la llei del ‘només sí és sí’

La llei, que posa el consentiment sexual en el centre de les relacions personals, s’aprova amb els vots en contra del PP i Vox i l’abstenció de la CUP.

Coneguda com la llei del només sí és sí, per haver estat inspirada en els lemes de les mobilitzacions feministes arran de la sentència de La Manada el 2018, el Congrés ha aprovat amb un ampli consens la llei de garantia integral de llibertat sexual, que per primer cop col·loca el consentiment sexual en el centre de les relacions personals. La norma també elimina la distinció entre abús i agressió i castiga la floreta “intimidatòria” i la difusió de vídeos sexuals.

L’exposició de motius destaca, al punt I, que les violències sexuals “constitueixen potser una de les violacions de drets humans més habituals i ocultes de quantes es cometen en la societat espanyola, que afecta de manera específica i desproporcionada a les dones i a les nenes, però també als nens”.

Es consideren violències sexuals, diu l’exposició de motius, “els actes de naturalesa sexual no consentits o que condicionen el lliure desenvolupament de la vida sexual en qualsevol àmbit públic o privat”, incloses les conductes tipificades en el Codi Penal, precisant a continuació que la llei orgànica projectada “pretén donar resposta especialment a les violències sexuals comeses en l’àmbit digital”, així com que “es consideren violències sexuals la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l’assetjament amb connotació sexual i la tracta amb finalitats d’explotació sexual”, i igualment “l’homicidi de dones vinculat a la violència sexual, o feminicidi sexual”.

‘El feminisme és per a tothom’ Bell Hooks.

Era negra, pobra i dona al Kentucky dels 50. Bell hooks semblava condemnada. Però va lluitar per ella i per tots els oprimits. Perquè, com diu el seu llibre, ‘El feminisme és per a tothom’.

El seu veritable nom és Gloria Jean Watkins, però entrarà en els llibres d’història com bell hooks, així, en minúscules, que és com pretén passar ella per la vida perquè el que destaqui no sigui la seva figura, sinó les seves idees. I quan entre en aquests llibres durant tant de temps vetats a les dones haurà aconseguit un triomf majúscul, perquè la seva lluita feminista no serà teoria: serà resultats.

Gloria Jean Watkins va néixer en un petit poble de Kentucky, Hopkinsville, en 1952. Mitja dotzena de germans (cinc noies i un noi), un pare amb un ajustat sou de vigilant, una mare mestressa de casa i una experiència poc agradable en un institut integrat plagadito de blancs (després del pas per una escola segregada) li van fer prendre consciència que el lloc que li havia estat assignat en el món no li anava a posar les coses fàcils: negra, pobra i a més dona. Si en casos com el seu l’ordre dels factors altera o no el producte és una cosa sobre la qual Gloria Jean, doctorada en Llengua Anglesa amb una tesi sobre Toni Morrison, continua reflexionant i, armada (i ancorada) amb el bagatge de bell hooks, escrivint.

Perquè bell hooks és un àlies i una arma. Resulta de la combinació de les lletres dels noms i cognoms de la seva mare i la seva àvia, i la posiciona en el món i li dóna una perspectiva d’anàlisi fonamental en la seva obra: la vivència.

CRIT CONTRA L’OPRESSIÓ
Gairebé dues dècades havien passat des de la primera vegada que hooks va publicar un llibre teoritzant sobre la triple segregació -de raça, de classe i de gènere- que havia sofert en les seves carns (‘Ain’t I a woman? Black woman and Feminism’, de 1981) quan va aparèixer als Estats Units l’obra que, 17 anys més tard (17 anys més tard!), s’acaba de publicar en castellà: ‘El feminisme és per a tothom’, 19 capítols que aborden qüestions com a dona i ocupació, raça i gènere, el matrimoni i les relacions de parella, l’educació feminista, la imposició dels cànons de bellesa o la masculinitat feminista. Un llibre amb dos objectius fonamentals: eliminar prejudicis entorn del feminisme i treure’l de l’acadèmia per a fer-lo arribar a les dones del carrer, ja que fins llavors semblava una lluita exclusiva de les dones blanques burgeses, que rebutjaven incloure el component racial i el de classe en la seva reivindicació, perquè creien que la descafeïnava.

no sols a elles. El títol del llibre feia (fa) una crida clara: el feminisme és un crit contra l’opressió, i els homes han de conèixer i secundar aquest moviment no sols perquè els farà prendre consciència de la seva responsabilitat en el sexisme, sinó també perquè ells mateixos són víctimes del sistema. Hooks no es cansa de repetir que la lluita ha de ser conjunta perquè l’enemic de la dona no és l’home, sinó el patriarcat, del jou del qual ell tampoc escapa.

REFORMISTES O RADICALS?
La mirada de hooks es posa també sobre el propi moviment: sobre la forma en què algunes dones perpetuen el masclisme, sobre la necessitat de detectar -i comprendre i denunciar- quines altres discriminacions se superposen a la de ser dona, sobre la diferència entre les feministes reformistes, les que només aspiren a aconseguir les cotes de poder dels homes, i les radicals, les que tenen clar que «mai aconseguiran la igualtat dins del patriarcat supremacista blanc existent», escriu l’activista. Les que no propugnen un feminisme antihombres, sinó antiinjusticias. Curiosament, les que solen emportar-se, avui i aquí, l’apel·latiu ‘feminazis’. Les que més por donen al sistema. Us sona, no?

Perquè el llibre de hooks no sols parla del que passava als Estats Units fa 50 anys: per desgràcia, fa 20 anys estava parlant d’avui. No d’allí, llavors, amb elles. D’aquí, ara, amb tots.

Font: El Periódico de Catalunya

Et pot interssar també: Llibre: “Ain’t I a Woman?”

L’Associcació Forgender Seal és membre del Consell Nacional de Dones

L’Associcació Forgender Seal amb la missió de facilitar el compromís d’institucions públiques i privades cap a la igualtat efectiva de dones i homes impulsant processos de certificació per a l’obtenció de distintius i segells a favor de la igualtat de gènere. s’ha adherit com a entitat al Consell Nacional de Dones.

El Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) és l’òrgan col·legiat de participació i consulta de l’Institut Català de les Dones que integra les representacions de les entitats que treballen en programes en favor de la igualtat i la promoció de la dona, així com les diferents entitats de dones del territori català, per a les qüestions vinculades al Pla del Govern en matèria de polítiques de dones en els àmbits polític, social, cultural, econòmic i educatiu.

El CNDC és membre d’alguns òrgans de participació del Govern de la Generalitat i està reconegut com a organisme amb estatus consultiu especial del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. Actualment, el CNDC està format per 427 entitats.

Entre altres funcions, el CNDC promou la participació i l’associacionisme de les dones, incentiva el treball en xarxa, i fa propostes a l’Institut Català de les Dones sobre qüestions que afecten les dones i l’equitat de gènere.

El CNDC està estructurat en el Ple, que és l’òrgan de màxima representació; la Comissió de coordinació, que executa i coordina les accions i projectes que duu a terme el CNDC; i els grups de treball, que actualment tracten sobre dones grans, salut, participació internacional, dones amb discapacitats i violència masclista. Les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són els òrgans territorials de participació i consulta del CNDC.

Declaració Feminista davant la crisi provocada per la COVID19

Mesures amb perspectiva de gènere

Des de l’Associació Forgender Seal ens sumem al Manifest.

A iniciativa de l’Associació 50a50, el Fòrum Hipàtia inicia una campanya per demanar mesures amb perspectiva de gènere que ajudin a pal·liar la greu crisi econòmica i social derivada de la Covid-19. Aquestes propostes estan recollides en la següent declaració feminista, que es fa pública avui.

El document “Declaració feminista davant la crisi provocada per la Covid-19” denuncia la manca de compromís polític que hi ha hagut fins ara en aplicar la Llei d’Igualtat 17/2015 de 21 de juliol i convida a aprofitar l’oportunitat actual per portar a terme un canvi de paradigma que ens ajudi a pal·liar la crisi, a través del colideratge i la corresponsabilitat, i posant la creació de vida i la cura de les persones al centre de la societat.

Així, les 20 associacions unides en la plataforma del Fòrum Hipàtia proposen un seguit de mesures amb perspectiva de gènere per pal·liar la crisi i demanen la creació d’un comitè feminista de seguiment de l’impacte de la Covid-19 sobre les dones, per evitar que tornin a ser les més damnificades. La declaració completa es pot consultar aquí.

El Fòrum Hipàtia demana l’adhesió a la declaració feminista d’altres associacions i entitats, així com persones físiques, per tal de què la demanda tingui més força: demanem a les administracions fets i no paraules.

Suscriu la Declaració Feminista

DECÀLEG FEMINISTA, per als governs locals CONTRA EL COVID-19

Volem animar als governs locals a seguir treballant les polítiques municipals amb perspectiva de gènere. ONU Dones ha advertit que l‘impacte diferencial de gènere de COVID-19 es tingui en compte en les estratègies de resposta en l’àmbit global, nacional i local. Això inclou donar suport a l’anàlisi de gènere i la recopilació de dades desglossades per sexe, perquè les necessitats i realitats de les dones no es queden enrere, fins i tot quan estem tractant d’obtenir més dades i coneixements sobre COVID-19.

Un cop més, veiem que l’impacte social del COVID-19 està afectant fortament a les dones. I es deu perquè les dones tenen sous més baixos, insegurs i informals. És probable que les interrupcions, incloses les restriccions de moviment, comprometen la capacitat de les dones per a guanyar-se la vida i satisfer les necessitats bàsiques de les seves famílies.

Per ajudar i per facilitar la feina de les administracions locals, estem convençudes que només incorporant de manera transversal la perspectiva de gènere serem capaces de construir societats més justes i igualitàries, i ara, davant d’una crisi global de salut, calen, més que mai, polítiques locals feministes.

DECÀLEG FEMINISTA

1. Coordinar-se amb les xarxes existents de dones i donar-s’hi veu en la presa de decisions. (Preparació/resposta/reparació de COVID19).
2. Assegurar-se que la comunicació de crisi i riscos es dirigeixi i arribi a les dones incorporant criteris d’interseccionalitat.
3. Disponibilitat de dades desagregades per sexe, fins i tot sobre diferents taxes d’infecció, impactes econòmics diferencials, càrrega
d’atenció diferencial i incidència de violència masclista i abús sexual.
4. Incloure les dimensions de gènere i les expertes en gènere en els plans de resposta i recursos pressupostaris per a incorporar
l’experiència en gènere en els equips de resposta.
5. Brindar suport prioritari a les dones en la primera línia de la resposta sanitària, per a les treballadores de la salut i cuidadores, i
arranjaments de treball flexibles per a les dones amb una càrrega d’atenció.
6. Garantir la igualtat de veu per a les dones en la presa de decisions en la resposta i la planificació de l’impacte a llarg termini.
7. Assegurar que els missatges de salut pública es dirigeixen adequadament a les dones, incloses les més marginades.
8. Desenvolupar estratègies de mitigació que aborden específicament l’impacte econòmic del COVID 19 en les dones i desenvolupin la
resiliència de les dones.
9. Protegir els serveis essencials de salut per a dones i nenes, inclosos els serveis de salut sexual i reproductiva i
10. Prioritzar els serveis de prevenció i resposta a la violència de gènere en barris o zones afectades per COVID-19

Jornada “Les ciutats que volem les dones”

Ens complau convidar-vos a la jornada “Les ciutats que volem les dones” el pròxim 10 d’abril de 18.00 a 20.30 al Palau Macaya (Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona)

En aquesta jornada es parlarà de la construcció de ciutats on el principi d’igualtat ha de ser la base de les polítiques públiques locals.

Es presentaran projectes que ens ajuden a assolir l’agenda 2030, ja que incideixen directament en la incorporació transversal de la perspectiva de gènere en la governança local i de manera holística en totes les competències municipals.(Programa Demeter, Distintiu Municipal per la Igualtat de Gènere SG CITY50-50 i el LOBBY 50a50)

Representants de la política municipal i expertes en polítiques de gènere ens parlaran de les ciutats que volem les dones.

L’acte estarà conduït per la periodista Marta Roqueta.

Podeu seguir la conversa a Twitter a través de #CiutatsFeminsites #CiutatsIgaulitaries

Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50