Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Aquesta setmana al 45è programa de la 5a temporada de “Lideratges” a Onda Cero Catalunya, l’Ariadna Belver ha entrevistat a Marta Macias, com a nova presidenta de l’Associació 50a50 Lideratge Compartit, en la secció de “Microscopi en femení”.

Escolat l’entrevista sencera:

Compartim algunes de les principals idees de la conversa.

Entenguem que quan defensem els drets humans de les dones estem defensant també una societat molt més justa contra el racisme, contra l’esbofòbia, contra l’homofòbia, contra el classisme, per tant és treballar amb estructures societàries molt més igualitàries perquè quan treballem amb la cooperació no és només un tema de sexisme sinó que clarament és un tema també de classisme, de desigualtats estructurals, de racisme i, per tant, de desfer tot el que també el colonialisme va fer amb els països amb vies de desenvolupament.

El patriarcat no és només sexisme el patriarcat també es nodreix del racisme, del classisme, de totes les estructures que creen discriminacions en general. Quan treballem des del moviment feminista, des de la mirada feminista, estem treballant per societats igualitàries en tots els àmbits, no podríem fer-ho d’una altra manera.

El principal objectiu de la gender mainstreaming (o incorporació de la perspectiva de gènere) és que les administracions públiques integrin aquesta mirada en qualsevol programa, política o pressupost. Això vol dir que qualsevol acció de l’administració que afecti la ciutadania hauria de tenir en compte la perspectiva de gènere, especialment des d’una mirada feminista.

És important destacar que aquesta pràctica no és només una qüestió de voluntat, sinó que està recolzada per obligacions internacionals, com la Convenció per a l’eliminació de qualsevol forma de discriminació contra les dones (CEDAW), que és un tractat de Nacions Unides. Això fa que els estats signants tinguin l’obligació de garantir que aquesta perspectiva sigui transversal en totes les decisions públiques.

Jo crec que el repte en aquests moments de les polítiques feministes és com avaluem les empreses o com avaluem les administracions públiques de tot allò que ja portem anys treballant-hi. És a dir, ja no hi ha excuses, que cal incorporar aquesta perspectiva de gènere.

Doncs ara anem a veure si aquesta mirada feminista està sent prou eficient i cal avaluar la política per també poder ensenyar a la ciutadania que cal treballar amb aquestes estructures i anar incorporant aquesta mirada de gènere.

Som molt conscients que no estem en societats totalment igualitàries ni aquí ni a cap lloc del món, malgrat que nosaltres vivim en un estat democràtic i que avancem, comparat amb altres països, doncs estem molt millor. Sí que és veritat que el sistema capitalista de la manera més forta que el podem entendre conjuntament amb el sistema patriarcal, contínuament van creant bosses de desigualtats o de discriminacions amb societats totalment democràtiques o societats totalment, podríem dir, occidentals.

Jo crec que no tot s’ha de fer des de la vessant pública, perquè no es tracta tampoc d’això, és a dir, les iniciatives a l’innovar, al pensar i com entre tots construïm societats és el que toca també.

Per tant, associacions com Forgender són molt importants que existeixin perquè també qüestionen el que fan els poders públics i també s’avaluen des de fora i per tant des de fora podem dir si ho estan fent bé o ho estan fent malament, que és molt diferent que s’autoavaluïn només perquè la mirada pot ser molt diferent. I seria com un tipus d’auditoria, però mirant des del punt de vista…

Se sol pensar que la igualtat és com si fos una més i no s’entén que ha de ser treballada des d’un enfocament transversal. No és fer un projecte adreçat a dones, sinó que qualsevol decisió política, qualsevol programa ha de tindre la mirada que s’adreça tant a homes com a dones i que les dones tenen necessitats diferents o que simplement les seves inconstàncies siguin diferents a la dels homes i que, l’impacte d’aquell programa pugui ser discriminatori per a les dones.

El principal repte és entendre que quan treballem cultura, urbanisme o educació o serveis socials, cal incorporar aquesta mirada de gènere i no és només una tasca de la regidoria d’igualtat,  sinó que va molt més enllà d’un sol departament o d’una sola regidoria, la mirada ha de ser holística, perquè el sistema patriarcal és holístic.

El sistema patriarcal és súper transversal. Si volem realment acabar amb el patriarcat, que és la limitació dels drets en general, doncs hem de tenir una eina de gènere que també sigui holística i que també reverteixi tots els efectes del sistema patriarcal. El principal repte és aquest, entendre que la igualtat no és una caixa tancada, sinó que ha de ser una mirada holística i transversal.

Podríem dir que el sistema patriarcal limita el desenvolupament del 50% de la població mundial,  quan està limitant els drets i oportunitats de les dones, s’estructura un sistema que lluny d’erradicar les desigualtats i les discriminacions per raó de sexe, les perpetua.

El capitalisme no hauria pogut sobreviure si la meitat de la població no treballés gratuïtament. Al capitalisme li ha anat molt bé que totes les dones treballessin gratuïtament i ocupessin aquest espai. Com haurien pogut els homes desenvolupar les seves carreres professionals si no haguessin tingut algú que fes una feina invisible, opaca, no remunerada, que és la criança i el treball domèstic?

Les dones també volem la nostra independència econòmica, també volem desenvolupar una carrera professional, però continuem veient que la criança algú l’ha de fer i malauradament, majoritàriament la fem les dones.

De fet, he escoltat alguna vegada algun home que diu que l’atur ha augmentat per culpa de les dones, perquè el ser més dones que treballen hi ha més a tur. És la mirada que només els homes tenien dret a treballar, i llavors quan les dones atreveixen a entrar al món laboral,  destrossen les estadístiques.

Un dels principals objectius de l’Associació 50a50 és que les dones no només arribin als llocs de decisió, sinó que les dones transformin les organitzacions i incideixen per a incorporar la perspectiva de gènere i anar avançant cap a la igualtat. El missatge és que les dones quan hi siguem, quan estiguem en els espais de poder i de decisió, hem de poder transformar la societat que estem vivint i realment treballar per aquesta igualtat. No només una igualtat des del punt de vista feminista, d’acabar amb el sexisme, sinó una llibertat, des del moviment feminista interseccional, que és també tenir en compte a les dones des de les seves pròpies o diferents identitats i amb la seva diversitat.

La força de les dones passa també per reconèixer-nos i per treballar conjuntament, apoderar-nos col·lectivament, més enllà de l’autolideratge individual que evidentment el necessitem per apoderar-nos col·lectivament, i a partir d’aquest apoderament col·lectiu el que demanem és poder ser-hi, poder estar, formar part de les decisions i del procés d’implementació d’aquestes decisions per poder alhora anar avaluant el seu impacte i resultats.

Si nosaltres estem empoderades col·lectivament, quan arribem als llocs de decisió voldrem canviar les coses i voldrem transformar les organitzacions. No ens serveix de gaire que arribem a dalt de tot i que no canviem res. El que diem és anem més enllà, per justícia social, perquè cal ser-hi, només faltaria que no hi puguem ser-hi, però que quan arribem des de l’Associació 50 a 50 que es noti que les dones hem arribat i que canviem les coses.

Sobre el Consell Nacional de les Dones de Catalunya. El propòsit del Consell és que sigui un organisme independent del Govern de la Generalitat, perquè és un espai també de lobby. Hi ha més de 400 associacions de dones, i el que pretén és ser un espai per incidir en la política pública, incidir en les noves lleis, en les normatives, demanen canvis estructurals i per tant, és una contradicció, estar sota el paraigües de l’Institut Català de les Dones que és govern i ser un òrgan d’incidència política.

Ara mateix la presidència del Consell Nacional l’ocupa la presidenta de l’Institut Català de les Dones. Dit això, també et dic que aquest equip de l’ICD de la Conselleria d’igualtat i feminisme del Govern, també té aquesta visió, d’anar treballant cap a quest model de Consell, més autònom, independent i amb pressupost propi per a funcionar i desenvolupar una acció de lobby més efectiva.

Quin missatge t’agradaria deixar a qui vulgui contribuir per la igualtat i a la innovació social?

Algú que tingui aquell dubte de dir exactament què hem de fer per progressar, per aconseguir aquesta igualtat real i que no sigui només una reivindicació i ja està.

Jo sempre dic que no cal ser que no cal que t’hi dediquis professionalment, però que sí que és important no ser indiferent.

No ser indiferent en general a les injustícies socials.

No ser indiferent a la pobresa.

No ser indiferent a les desigualtats, a les discriminacions i que per tant treballar per la igualtat portar aquestes ulleres liles, que són ulleres liles no només a favor de la igualtat i del feminisme, sinó que des d’una mirada súper interseccional, una mirada amplia que també és treballar contra el racisme o contra qualsevol pràctica discriminatòria.

La idea és no ser indiferent i des del nostre lloc individual podem construir una societat molt més justa.

Animo a les dones i també als homes que s’assumien a projectes associatius que treballin a favor de la igualtat i si no és possible, perquè amb el seu moment vital no és possible fer això, perquè són hores, però també són hores que ens enriqueixen molt, és a dir, també són hores que n’aprenem contínuament d’estar juntes, de compartir experiències, coneixements, de veure mirades i sobretot crear també pensament.

Segueix el programa “Lideratges” d’Onda Cero Catalunya amb Ariadna Belver.

Us animem a seguir i adherir-vos a l’Associació 50a50 .