Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Fons europeus per assolir l’ODS 5: aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes

Nacions Unides (ONU) considera que la igualtat entre els gèneres no és només un dret humà fonamental, sinó la base necessària per aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Segons l’ONU, 1 de cada 5 dones i nenes entre 15 i 49 anys d’edat van afirmar haver experimentat violència física o sexual, o ambdues, en mans de la seva parella en els 12 mesos anteriors a ser preguntades sobre aquest assumpte. Tot i el panorama actual, 49 països no tenen cap tipus de llei que protegeixi les dones i nenes de la violència o de pràctiques nocives com el matrimoni infantil o la mutilació genital femenina. És crucial que s’estableixin nous marcs legals sobre la igualtat de la dona en el lloc de treball i l’eradicació de les pràctiques nocives per tal d’acabar amb la discriminació basada en el gènere.

Tanmateix, si es facilita a dones i nenes la igualtat d’accés a l’educació, l’atenció mèdica, una feina decent i una representació en els processos de decisions polítiques i econòmiques, s’estaran impulsant les economies sostenibles i la humanitat, en el seu conjunt, es beneficiarà dels seus efectes positius.

Les fites que proposa Nacions Unides per assolir l’ODS 5 són:

  • Fita 5.1. Posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i nenes a tot el món.
  • Fita 5.2. Eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i nenes en els àmbits públic i privat, inclosos el tràfic i l’explotació sexual, així com altres tipus d’explotació.
  • Fita 5.3. Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la mutilació genital femenina.
  • Fita 5.4. Reconèixer i valorar les cures no remunerades i el treball domèstic no remunerat, mitjançant la prestació de serveis públics, la provisió d’infraestructures i la formulació de polítiques de protecció social, així com mitjançant la promoció de la responsabilitat compartida a la llar i la família, segons escaigui a cada país.
  • Fita 5.5. Vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats de lideratge en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública.
  • Fita 5.6. Garantir l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i als drets reproductius, de conformitat amb el Programa d’acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, la Plataforma d’Acció de Beijing i els documents finals de les conferències d’examen respectives.
  • 5.a Emprendre reformes que atorguin a les dones el dret als recursos econòmics en condicions d’igualtat, així com l’accés a la propietat i al control de les terres i altres béns, els serveis financers, l’herència i els recursos naturals, de conformitat amb les lleis nacionals.
  • 5.b Millorar l’ús de la tecnologia instrumental, en particular les tecnologies de la informació i la comunicació, per tal de promoure l’apoderament de les dones.
  • 5.c Adoptar i enfortir polítiques encertades i lleis aplicables per a promoure la igualtat entre els gèneres i l’apoderament de dones i nenes a tots els nivells.

Assoliment de l’ODS 5 a Catalunya

El Pla nacional per a l’Agenda 2030 té com a objectiu la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, vetllant per l’assoliment dels 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) mitjançant les polítiques públiques impulsades per la Generalitat de Catalunya.

El Pla s’ha elaborat amb la participació dels 13 departaments de la Generalitat. Inclou 696 compromisos únics que es converteixen en 920 perquè alguns d’ells estan inclosos a diversos ODS o a més d’una fita del mateix ODS, reflectint la transversalitat de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i del pla.

En concret, el Pla recull 67 objectius específics per assolir a Catalunya les fites proposades pel que fa a l’ODS 5.

El CADS considera que els principals reptes que es plantegen a Catalunya en relació amb l’ODS 5 són els següents:

– Erradicar la violència masclista en totes les seves formes.

– Fomentar la coeducació a tots els nivells educatius.

– Reduir la bretxa salarial entre homes i dones abordant totes les seves múltiples causes.

– Trencar la segregació horitzontal i vertical de les dones.

– Fomentar la coresponsabilitat entre homes i dones dels treballs domèstics i de cura.

– Erradicar les estructures culturals sexistes a través de la implicació de tots els agents socials i els mitjans de comunicació.

– Erradicar el tràfic i qualsevol tipus d’explotació de les dones així com garantir una protecció i assistència integral a les víctimes.

– Promoure el reconeixement social i la valoració econòmica del treball de cura i domèstic no remunerat.

– Garantir l’accés assequible als serveis de llars d’infants i escoles bressols i d’atenció a les persones dependents, especialment per part dels col·lectius més vulnerables.

– Fomentar la presència de les dones en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública i així trencar l’anomenat ‘sostre de vidre’.

– Promoure l’educació sobre la salut afectiva, sexual i reproductiva, amb una atenció especial a les adolescents.

Fans europeus per assolir l’ODS 5

La UE està compromesa amb aquest objectiu i, per això, diversos fons i programes de finançament donen suport a activitats que fomentin la igualtat efectiva entre homes i dones:

Programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC)

Va tenir per objectiu el desenvolupament d’un espai on la igualtat i els drets de les persones es protegeixin, es promoguin i s’apliquin de manera efectiva. Entre altres àmbits d’actuació, va promoure la igualtat entre homes i dones, va fomentar la integració del gènere i va prevenir la violència contra nens/es i dones.

Alguns exemples de convocatòries de subvencions o de licitacions finançades gràcies al REC van ser:

Aquests són alguns exemples de projectes participats per entitats catalanes i finançats pel REC que van tenir per objectiu l’ODS 5:

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) substitueix el programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC).

Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV)

L’objectiu del programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) és promoure i desenvolupar societats obertes, basades en drets, democràtiques, igualitàries i inclusives, sobre la base de l’estat de dret. En concret, en la seva línia Daphne finança projectes per:

  • prevenir i combatre a tots els nivells totes les formes de violència de gènere contra les dones i les nenes, així com la violència domèstica;
  • prevenir i combatre totes les formes de violència contra la infància i la joventut, així com la violència contra altres col·lectius en risc, com ara les persones LGBTQI i les persones amb discapacitat;
  • donar suport i protegir totes les víctimes directes i indirectes d’aquest tipus de violència, com ara la violència domèstica dins de la família o la violència en relacions íntimes, inclosos els menors orfes com a conseqüència de delictes de violència domèstica, i donar suport i garantir el mateix nivell de protecció a tota la Unió per a víctimes de violència de gènere.

Algun exemple de convocatòria de subvencions o de licitacions finançades gràcies al CERV és:

Convocatòria per prevenir i combatre la violència masclista i la violència contra la infància

Aquests són alguns exemples de projectes participats per entitats catalanes i finançats pel CERV:

6 entitats catalanes seleccionades per a realitzar projectes per prevenir i combatre la violència masclista i contra la infància del CERV (Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors)

Instrument Europeu per la Democràcia i els Drets Humans (EIDHR)

Aquest instrument financer de la UE està enfocat a donar suport a la promoció de la democràcia i els drets humans a països fora de la Unió Europea. Entre els seus objectius hi ha l’incrementar el respecte i l’observança dels drets humans, de les llibertats fonamentals proclamades a la Declaració Universal de Drets Humans i altres instruments internacionals i regionals, com també reforçar la seva protecció, foment i seguiment, principalment mitjançant el suport a les organitzacions corresponents de la societat civil, als defensors dels drets humans i a les víctimes de la repressió i els abusos.

Un exemple de l’actuació d’aquest fons el podem veure a la convocatòria de suport a les organitzacions que promouen la protecció dels defensors dels drets humans a Hondures.

Fons Social Europeu (FSE)

El Fons Social Europeu és el principal instrument de la UE per a:

  • Promoure uns nivells elevats d’ocupació i de qualitat de l’ocupació.
  • Facilitar l’accés al mercat laboral, el foment de la mobilitat geogràfica i professional dels treballadors, la seva adaptació al canvi industrial i als canvis dels sistemes de producció.
  • Propiciar un nivell elevat d’educació i formació per a tothom i facilitar la transició de l’educació al treball entre els joves.
  • Lluitar contra la pobresa
  • Fomentar la inclusió social i la igualtat de gènere, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats, contribuint d’aquesta manera a donar resposta a les prioritats de la Unió en matèria de millora de la cohesió econòmica, social i territorial.

El Programa Operatiu del Fons Socials Europeu a Catalunya 2014-2020 preveu, entre les seves línies estratègiques, la disminució de les bretxes de gènere en el mercat de treball

A tall d’exemple una de les convocatòries que contribueixen a assolir l’ODS 5 seria:

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Fons Social Europeu Plus (FSE+) dona suport, complementa i afegeix valor a les polítiques dels Estats membres per garantir la igualtat d’oportunitats, la igualtat d’accés al mercat laboral, unes condicions de treball justes i de qualitat, la protecció i la inclusió social.

El FSE + realitzarà inversions en tres àmbits, enntre elles, la inclusió social, salut de les persones en situació de vulnerabilitat i lluita contra la pobresa, en particular la pobresa infantil, i les persones sense llar.

Ocupació i innovació social (EaSI)

El programa EaSI té per objectiu la promoció d’un elevat nivell d’ocupació de qualitat i sostenible, la garantia d’una protecció social adequada i digna, la lluita contra l’exclusió social i la pobresa, i la millora de les condicions de treball.

Entre els seus àmbits d’actuació hi ha el disseny i la implementació de reformes innovadores en el camp de les polítiques socials i laborals.

Una de les prioritats pel 2020 en el marc del programa de treball de l’EaSI és afavorir la igualtat d’oportunitats i la igualtat de gènere, així com la inclusió social.

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa d’Ocupació i Innovació Social (EaSI) s’integra en el Fons Social Europeu Plus (FSE+).

Horizon 2020

Horizon 2020 és el programa de finançament a la recerca i a la innovació més gran d’Europa. L’objectiu d’Horizon 2020 és garantir l’avanç en la ciència, eliminar les barreres a la innovació i facilitar, tant al sector privat com al públic, el treball conjunt per a la innovació.

Horizon 2020 finança diverses actuacions relacionades amb l’OD2S 5, tal com podem veure a la convocatòria per fomentar la “ciència amb i per la societat” (SWAFs), on es vol augmentar el suport a les polítiques d’igualtat de gènere en matèria de recerca i innovació.

D’entre els projectes d’èxit a Catalunya en l’àmbit de la igualtat de gènere destaquem LIBRA: unificant les accions dels centres de recerca europeus per aconseguir la igualtat de gènere en l’àmbit acadèmic.

Horizon Europe

Per al Marc Financer Pluriennal (2021-2027) el programa Horizon Europe substitueix l’Horizon 2020. Les convocatòries que donen suport a l’assoliment de l’ODS 5 son:

Instrument de Preadhesió II (IPA II)

L’instrument de Preadhesió (IPA II) és el mitjà pel qual la UE dóna suport a les reformes en els països candidats a l’adhesió a la UE a través d’ajudes financeres i de caràcter tècnic. L’objectiu d’IPA II és ajudar els beneficiaris a fer les reformes polítiques i econòmiques necessàries i preparar-los per als drets i obligacions que hauran d’assumir quan entrin a formar part de la UE. Els actuals països beneficiaris són: Albània, Bòsnia i Hercegovina, República de Macedònia del Nord, Kosovo, Montenegro, Sèrbia i Turquia.

D’entre les seves àrees de finançament hi podem trobar projectes relacionats amb l’establiment de l’estat de dret o el desenvolupament social.

Alguns exemples de l’actuació d’aquest fons són la convocatòria per a promoure l’ocupació futura digna centrada en la igualtat de gènere a Turquia i la licitació per a proporcionar assistència tècnica per promoure un futur laboral decent amb un focus especial a la igualtat de gènere a Turquia.

Competitivitat de les Empreses i Pimes (COSME)

COSME és el programa de finançament europeu adreçat a millorar el creixement i l’ocupació a la UE tot facilitant:

  • L’accés de les pimes al finançament amb l’atorgament de préstecs a baix cost;
  • L’accés als mercats de la UE i de la resta del món mitjançant la creació de la Xarxa Europea d’Empreses (ENN);
  • Les condicions generals per a la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses, incloent el sector turístic;
  • L’emprenedoria i la cultura empresarial.

L’Agència Executiva per a la Petita i Mitjana Empresa (EASME) va ser l’encarregada de gestionar el programa.

Gràcies al finançament del programa COSME es financen convocatòries d’ajuts com la següent:

Mercat Únic

Per al Marc Finnacer Pluriennal (2021-2027) el programa Mercat Únic substitueix al programa COSME i té com a objectiu millorar el funcionament del mercat únic, la competitivitat i sostenibilitat de les empreses, en particular les microempreses i les petites i mitjanes empreses (pimes), la protecció dels consumidors, el finançament d’accions en l’àmbit dels vegetals, els animals, els aliments i els pinsos, així com també el desenvolupament, l’elaboració i la difusió d’estadístiques europees. Agrupa en un sol paquet un ampli ventall d’activitats que en el període 2014-2020 s’han finançat de manera separada per altres fons europeus (COSME, Programa Consumidors, Programa d’Estadística…) amb la intenció de reduir les superposicions i millorar la cooperació i l’eficiència del costos.

Next Generation EU: Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) 

Els ajuts dels fons Next Generation EU, s’emmarquen dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol i en concret financen oportunitats com:

L'Associació Forgender Seal participa a la primera reunió plenària de l'Aliança Catalunya 2030

L’Associació Forgender Seal participa a la primera reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030

L’Aliança Catalunya 2030 incorpora 25 nous membres des de la seva creació i celebra la seva primera reunió plenària
  • Ja l’integren més de 60 organitzacions, algunes de les quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya
  • Aquest partenariat entre entitats públiques i privades inicia el desplegament del seu pla d’acció per accelerar l’assoliment dels ODS

Representants de més de 50 organitzacions membres de l’Aliança Catalunya 2030 es van reunir  a Barcelona el passat 29 d’abril per definir el pla de treball i el calendari de reunions de l’organisme. El pla d’acció que s’ha discutit a la reunió inclou, entre altres punts, la realització de reunions trimestrals amb tots els membres de l’Aliança Catalunya 2030, i iniciatives formatives sobre aspectes clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb una perspectiva multisectorial.

Incorporació de nous membres

La reunió ha estat la primera trobada plenària de l’Aliança Catalunya 2030, integrada per més de 60 organitzacions. Des de la seva constitució, el febrer de 2020, l’Aliança ha incorporat 25 nous membres, alguns dels quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya.

A la primera reunió plenària en representació de l’Associació va acudir l’Emili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.

Altres organitzacions que s’han incorporat a l’Aliança Catalunya després de la seva constitució són l’Ajuntament d’Aiguafreda, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament de Guissona, l’Ajuntament de Granollers, l’Ajuntament de Manlleu, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Tiana, l’Ajuntament d’Ulldecona, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ajuntament de Vilajuïga, l’Associació Micropobles de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, Creació de Responsabilitat Social Audiovisual – creaRSA, SCCL, la Diputació de Tarragona, la Federació Catalana de Futbol, la Fundació Lobbying, Business & Innovation, la Fundació Obra d’Integració Social (OBINSO), l’Institut Català d’Oncologia, l’empresa Projectes amb Equilibri, Revolve Mediterráneo, Support Girona – Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, la Unió Catalana d’Hospitals i la Union des Français résidents à l´Étranger en Espagne.

L’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, és obert a totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi vulguin adherir i presentin compromisos concrets per assolir els ODS des de les seves respectives àrees de treball. Les entitats que s’hi adhereixin podran incorporar-se a l’Aliança Catalunya 2030.

Identificant reptes

El pla d’acció discutit a la reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030 també inclou, entre altres, la participació de l’Aliança en la definició dels 10 reptes per al desenvolupament sostenible de Catalunya que, des d’aquest any, proposarà, amb caràcter anual, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En aquest sentit, el CADS ha convidat els membres de l’Aliança a ajudar-lo a identificar els reptes prioritaris per a la sostenibilitat del nostre país i, també, a proposar polítiques transformadores que permetin superar un dels 10 reptes que s’acabin acordant.

La reunió ha estat encapçalada per la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, i pel president del CADS, Ramon Roca i Enrich. La secretària, que ha assistit a la reunió en nom del Govern, ha reiterat el compromís del Govern vers l’Agenda 2030 i l’Aliança Catalunya 2030, i ha encoratjat tots els membres a treballar conjuntament, des de les seves respectives responsabilitats, per assolir els ODS. El president del CADS ha fet una crida urgent a recuperar l’esperit transformador amb què va néixer l’Aliança Catalunya 2030 per encarar els reptes pendents de manera conjunta.

Sumant adhesions

D’altra banda, el director del CADS, Arnau Queralt i Bassa, ha assegurat que, ara més que mai, necessitem passar a l’acció i ha repassat les actuacions desenvolupades fins ara, com ara la incorporació de les bateries d’indicadors dels ODS d’Eurostat i Nacions Unides a l’estadística oficial catalana i els respectius processos participatius per elaborar l’Agenda rural de Catalunya i una guia d’autoavaluació dels ODS per a les empreses del sector agroalimentari.

L’Aliança Catalunya 2030 es va constituir el 21 de febrer de 2020 a partir de la signatura de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya per part del Govern i de 39 organitzacions públiques i privades compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Actualment, l’Aliança Catalunya està constituïda per més de 60 membres, incloent-hi el Govern de Catalunya i organitzacions representatives del món local, l’àmbit de l’educació i la recerca, l’àmbit empresarial i sindical, el tercer sector ambiental i social, i òrgans de consulta i participació de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.

L’Associació Forgender Seal s’adhereix a l’Aliança Catalunya 2030

L’Aliança Catalunya 2030 és un partenariat entre entitats públiques i privades on es comparteixen els compromisos de país per fer realitat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El fonament de l’Aliança resideix en l’Acord nacional per a l’Agenda 2030, que ofereix una visió compartida sobre com contribuir a avançar en la consecució dels ODS i defineix el rol i el compromís que han d’adquirir els diferents agents socials de Catalunya (sector públic; àmbit empresarial, sindical i professional; universitats i centres de recerca; societat civil organitzada i ciutadania) per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, i “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”.

L’Acord nacional, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, està obert a tota la ciutadania i totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi adhereixin, amb compromisos concrets per assolir els ODS.

La nostra associació, Forgender Seal, s’ha adherit a la llista d’entitats i organitzacions que són membres de l’Aliança Catalunya 2030. 

A l’acte de signatura de l’acord en representació de l’Associació va acudir l’Emili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.

Les organitzacions que formen part de l’Aliança Catalunya 2030 han d’haver signat prèviament l’Acord nacional per a l’Agenda 2030. En el moment de la signatura, cada organització ha d’aportar una llista dels compromisos que hagi assumit en relació a l’Agenda 2030. És a dir, actuacions que desenvoluparà, en tant que organització, per contribuir a l’esforç col·lectiu d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Els compromisos poden estar dirigits a la formació, sensibilització i comunicació; a generar canvis interns en les organitzacions signatàries; a fomentar el treball en xarxa (local i internacional); a executar projectes per a la sostenibilitat, la construcció de la pau, el respecte pels drets humans, l’enfortiment de les societats democràtiques, o a promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament, entre d’altres.

Forgender Seal està treballant amb els ODS: Nº 1 Fi de la Pobresa, Nº 3 Salt i Benestar, Nº 4 Educació i Qualitat, Nº 5 Igualtat, Nº 10 Reducció de les Desigualtats, Nº 11 Ciutats i Comunitats Sostenibles, Nº 17 Aliances pels Objectius.

La nostra associació crea eines innovadores a favor de la Igualtat de Gènere en l’àmbit local connectades a l’Agenda 2030 com el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal, adreçat a governs  i administracions locals  i l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD) és un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.

L'Hospitalet la ciutat més gran de Catalunya obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

 

"El distintiu per la igualtat de gènere és un reconeixement a la feina que estem fent des de L'Ajuntament"

“El distintiu per la igualtat de gènere és un reconeixement a la feina que estem fent des de L’Ajuntament”

L’Hospitalet obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere  SG CITY 50-50.

L’alcaldessa i la regidora d’Igualtat recullen aquesta certificació, amb la qual l’Ajuntament fa un gran pas en la implantació de la igualtat de gènere a l’administració Totes les àrees municipals continuaran avançant en aquest camí en totes les actuacions i els serveis L’Hospitalet és el municipi més gran de Catalunya que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50. L’alcaldessa, Núria Marín, i la regidora d’Igualtat, Laura García, han recollit avui la certificació de la norma SG CITY 50-50 de part de la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macias. A l’acte, també hi ha assistit diferents representants dels grups polítics municipals.

Durant l’acte, celebrat al Palauet de Can Buxeres, l’alcaldessa ha manifestat que “per a L’Hospitalet és molt important tenir aquest distintiu que certifica la qualitat del que fem en les polítiques de prevenció del masclisme i de garantia dels drets en les dones”. “És també un mèrit; un reconeixement compartit”. Per la seva banda, la regidora d’Igualtat, Laura García ha destacat que “al darrere d’aquest distintiu hi ha un pla de compromís cap a la transversalitat per fer una societat més igualitària”.

L’Hospitalet és el municipi més gran de Catalunya que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50, amb una puntuació que situa la ciutat en el nivell avançat.

La certificació d’igualtat de l’àmbit municipal ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats. Es calcula que aquest distintiu està generant un impacte directe a més d’un milió i mig de persones en les poblacions adherides.


La norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. L’avaluació s’estructura en tres grans apartats: lideratge, gestió interna i capacitats del municipi; promoció dels drets humans de les dones, i promoció d’un entorn lliure de violències i discriminacions.

Algunes de les fites que incorpora aquest distintiu són:

  • Millorar les competències de gestió municipal i potenciar les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
  • Facilitar la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • Donar l’oportunitat per revertir desigualtats de gènere i relacions de poder injustes, així com promoure el desenvolupament humà i sostenible.

A més de l’obtenció del distintiu, vàlid fins al setembre de 2023, l’Ajuntament continuarà desenvolupant el Pla director per a la igualtat de gènere de L’Hospitalet 2021-2025, que desenvolupa els punts aprovats pel PAM 2020-2023 i el Pacte de ciutat L’H 2020, en relació amb els objectius d’impulsar polítiques d’igualtat d’oportunitats.

Per finalitzar l’acte s’ha fet una xerrada sobre perspectiva de gènere, a càrrec d’Anna Mercadé, dona feminista i directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. 

Font de la noticia. Ajuntament de L’Hospitalet. 

Assoliments fràgils en Igualtat. Index Europeu d'Igualtat de Gènere 2021

Assoliments fràgils en Igualtat. Index Europeu d’Igualtat de Gènere 2021

L’índex d’igualtat de gènere és una eina important per a l’elaboració de polítiques i permet mesurar els avanços en igualtat de gènere a la UE al llarg del temps. Cada any, l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, que es va crear en 2010 per a reforçar i promoure la igualtat de gènere en tota la Unió Europea, publica els resultats de l’índex i atorga una puntuació d’1 a 100 a la UE i als Estats membres. Una puntuació de 100 significaria que un país ha aconseguit plena igualtat entre dones i homes. L’índex cobreix una sèrie d’indicadors en els àmbits de treball, diners, coneixements, temps, poder i salut. També integra dues dimensions addicionals de rellevància: la violència i les desigualtats entrecreuades.

En l’últim índex, les puntuacions de diferents països varien des dels 83,9 punts de Suècia, al capdavant en igualtat, fins als 52,6 de Grècia. Espanya aconsegueix una puntuació 73,7, lleugerament per sobre de la mitjana europea. Pots consultar l’Índex d’Igualtat de Gènere aquí i comparar els resultats al llarg del temps i per països.

“Europa ha aconseguit uns assoliments fràgils en matèria d’igualtat de gènere. No obstant això, es comencen a detectar grans pèrdues com a resultat de la pandèmia de COVID-19. L’impacte econòmic està durant més per a les dones, mentre que l’esperança de vida dels homes s’ha reduït. Les dades del nostre Índex poden ajudar els líders europeus a enfrontar-se als diferents efectes de la pandèmia en dones i homes i a atenuar el seu impacte a curt i llarg termini”, va dir Carlien Scheele, Directora d’EIGE.

Suècia i Dinamarca obtenen les millors puntuacions, una vegada més, seguides pels Països Baixos, que ha avançat a Finlàndia i França per a situar-se en tercer lloc. Luxemburg, Lituània i Països Baixos són els països que més han millorat el seu índex des de l’edició de l’any passat. Eslovènia és l’únic país que ha retrocedit en l’índex d’igualtat. Hi ha grans variacions en la puntuació d’igualtat de gènere entre països, variant des dels 83,9 punts de Suècia, fins als 52,6 de Grècia.

Quant a Espanya, obté una puntuació de 73,7 en sisè lloc en l’índex. La seva millor puntuació és en l’àmbit de poder, per les millores en la representació política i econòmica. On menys progrés s’evidencia és en l’àmbit de diners i treball.

A Catalunya, concretament, el salari mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes, Encara estem lluny d’eliminar la bretxa salarial en els sectors públic i privat. Veure també l’Informe de l’UGT Catalunya. 

Podeu accedir a l’Índex d’Igualtat de Gènere de la Unió Europea en aquest enllaç 

Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

Trenquem la Bretxa Digital de Gènere!

L’Associació Forgender Seal celebra el 8 de març, Dia Internacional de les Dones amb el lema “Trenquem la Bretxa de Gènere” 

En aquest post analitzem la Bretxa Digital de Gènere.  Aquesta bretxa es refereix a la desigualtat que pateixen les dones respecte els homes en la incorporació i l’accés a les TIC així com a les diferències en el seu ús, l’impacte i les possibilitats de participació en tots els seus àmbits. La bretxa digital de gènere en connectivitat, dispositius i ús, habilitats i treballs és real. És una bretxa d’iniquitat i exclusió entre geografies i generacions que és el nostre desafiament d’abordar si la revolució digital serà per a tots, amb tots, per tots.

Les dones no tenen una representació equitativa en els espais digitals. Això significa que la intel·ligència artificial, les xarxes socials i altres espais digitals estan sent dissenyats per a aprendre el comportament dels homes més que de les dones, i el futur lloc de treball serà més acollidor per als homes que per a les dones. Però no tot són notícies negatives, algunes dades comencen a ser esperançadores. Les dones de generacions més joves estan entrant de ple en el domini d’habilitats digitals. La tendència de desavantatge en habilitats digitals de les dones enfront dels homes s’inverteix segons es redueix l’edat.

Entre les dones més joves (19-24 anys) les que posseeixen habilitats avançades, són percentualment més nombroses que els homes. La percepció per tipus de competències també puja, estant per davant dels homes no sols en habilitats de comunicació, sinó també en consulta d’informació i habilitats de programari. Pel que s’espera que les pròximes generacions eliminin aquesta bretxa de gènere respecte a les habilitats digitals percebudes, on només es declaren per darrere dels homes en la resolució de problemes tecnològics.

Com afecta laboralment la bretxa digital de gènere  les dones?

Segons l’Estudi de l’ONTSI realitzat el març del 2020, en general, en els últims sis anys s’ha reduït la diferència per gènere en l’àmbit de la transformació digital.

L’any 2019, per primer cop, la proporció de dones que utilitzaven regularment internet va ser major que la dels homes a Espanya. I a més, en només un any es va disminuir en un 5% la proporció de dones que mai que no havien accedit a Internet (8%). La reducció en sis anys ha estat significativa, de 15 punts percentuals (Eurostat, 2020). Tot i això, la bretxa digital de gènere segueix sent una realitat i sobretot es dispara en alguns col·lectius concrets com les dones d’avançada edat.

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ocupa a Catalunya 114.000 treballadors i treballadores, xifra que suposa el 3,3% de la població catalana ocupada, segons dades de l’enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021. El sector de les TIC s’ha erigit com a generador d’ocupació durant els darrers anys, fet que el situa com un dels àmbits d’activitat amb millors perspectives econòmiques i socials.

El Parlament Europeu  està abordant la bretxa amb rigor entenent que s’ha d’invertir en les generacions més joves a través de l’educació. Es va celebrar una sessió especial per tractar el tema. “Tancar la bretxa digital de gènere en l’educació ha de ser una prioditat”.Segons explica en una conferència Ms Cheryl Miller Van Dÿck, presidenta de Digital Leadership Institute “Es podrien afegir 9 milions d’euros més a l’any a l’economia de la UE si les dones participessin en l’economia digital al mateix ritme que els homes”. Van Dÿck va participar en un Workshop al Parlament Europeu amb diverses expertes on s’analitzava la Bretxa Digital de Gènere i s’exploravem accions per a combatre-la. Podeu llegir l’informe en aquest enllaç.

Mesures Institucionals per a combatre la Bretxa Digital.

El Govern de la Generalitat ha creat el Pla DonaTIC per impulsar i reconèixer el paper de la dona en l’àmbit de les TIC. Detallem les accions més significatives que han engegat:
• Impuls a l’emprenedoria digital femenina amb formacions i mentories i una línia d’ajuts de 500.000 euros per a dones emprenedores digitals.
• Premis DonaTIC, que tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de la tecnologia, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se a les disciplines STEAM en el futur.
• Suport en programes com Technovation Girls o InspiraSTEM per promoure les vocacions tecnològiques entre les més petites.

Què fem des de Forgender Seal en l’àmbit Educatiu?

L’Educació en Igualtat i Diversitat és la clau per anar reduint cadascuna de les bretxes de gènere, també la digital. Ja hem vist a través de les dades que les joves natives tenen millors possibilitats de formar-se i cursar carreres relacionades amb les TIC i STEM, però els centres educatius on estudien han de complir amb el principi de no discriminació per raó de gènere, oferint les mateixes oportunitats a tot l’alumnat.

És per això que des de Forgender Seal i amb la complicitat i col·laboració de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere hem creat l’Índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través dels centres educatius.

Trenquem la Bretxa Digital de Gènere.

És el primer índex social del país dirigit als centres educatius. Com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament el “Distintiu Violeta de l’àmbit educatiu”. Pensem que aquest Distintiu  pot beneficiar de forma positiva en la formació en igualtat d’oportunitats dels nous perfils professionals nois i noies enfocats en carreres d’àmbits Stem i TIC.

Si en voleu saber més sobre com funciona aquesta nova certificació de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu podeu accedir a la web https://educacioenvioleta.org/

Trenquem la Bretxa de Gènere!

Trenquem la Bretxa de Gènere!

Des de l’Associació Forgender Seal celebrem aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, reivindicant la necessitat de trencar la Bretxa de Gènere.

La consecució de la Igualtat de gènere permet avançar cap a societats més justes i inclusives i cap a una millora del benestar social tant de les dones com dels homes. A més, contribueix al desenvolupament econòmic i al creixement sostenible.

Bretxa salarial de gènere, un obstacle per l’apoderemant de les dones.

El mercat laboral no és aliè a les desigualtats entre sexes, produint-se situacions en molts casos desfavorables envers les dones. D’entre les desigualtats existents en el mercat de treball en sobresurt la salarial. Però aquesta no apareix com un fet aïllat, sinó que es tracta d’un fet social complex, resultat de causes molt diverses i interrelacionades.

Per entendre què és la bretxa salarial de gènere es mesura com la diferència entre el guany brut anual mitjà dels homes i de les dones expressat com a percentatge del guany brut anual dels homes. El càlcul que s’ha realitzat és de la bretxa salarial no-ajustada, és a dir, sense aïllar els factors que condicionen la diferent distribució d’homes i dones en l’estructura del mercat de treball.

Per tant, aquesta bretxa salarial està afectada per desigualtats directes (diferent remuneració a homes i dones per feina de mateix valor) i indirectes (relacionades amb els rols de gènere i elements socials estructurals que generen desigualtat entre gèneres, que tenen conseqüències, entre d’altres, en les divergències en el temps dedicat al treball remunerat i en la diferent concentració d’homes i dones en els diversos tipus d’ocupacions o en els diferents sectors econòmics).

Per què cal combatre la bretxa salarial?

  • Per respecte als drets. Enfront d’altres arguments, el respecte als drets de les dones treballadores és sens dubte el més potent.
  • Per productivitat. Un mercat competitiu precisa de persones motivades, amb totes les persones exercint-se al seu nivell òptim, amb un salari proporcionat a la seva aportació de valor.
  • Per a combatre la pobresa i la desigualtat. Els menors ingressos de les dones tenen impacte en elles mateixes, amb unes menors pensions de jubilació, i en els seus fills i filles, sobretot en el cas de les mares soles. Dones pobres, més pobres, i homes rics, més rics.
  • Per harmonia social. Una societat que atorga el mateix salari per un salari d’igual valor és una societat que també distribueix equitativament les labors de cura entre homes i dones, que disposa de serveis públics potents i desenvolupats, on les persones, dones i homes, poden desenvolupar la seva vida personal i laboral de manera plen

Què diuen les dades?

Trenquem la Bretxa de GènereEl darrer informe de l’UGT Catalunya indica que el salari mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes, tant dins l’entorn internacional com a Espanya i a Catalunya. Encara estem lluny d’eliminar la bretxa salarial en els sectors públic i privat. L’informe confirma que si apugem els salaris de les dones, escorçaríem la bretxa.

Si mirem les dades de la Unió Europea el 30% de les dones de la UE treballa a temps parcial, enfront del 8% dels homes. Això pot dificultar l’ascens de les dones en les seves carreres.

També hi ha més dones en els sectors pitjor pagats, com el de les ‘cures’ i l’educació. Mentre que en els sectors millor pagats, com els de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, la proporció d’empleats masculins és molt alta; superior al 80%.

La bretxa salarial és encara major en els llocs de direcció, ja que les dones guanyen un 23% menys que els homes. En la cúspide, solament el 10% dels directors generals de les grans empreses europees són dones. Quan les dones arriben a l’edat de jubilació, tot això ha contribuït a una bretxa en les pensions, encara major; entorn del 30%.

Informe. Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya

A Catalunya podem observar en l’Informe Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya Any 2019, que s’estan fent esforços per disminuir-la, tot i que encara són insuficients. 

El salari mitjà anual femení va ser 5.977 euros inferior al masculí (22.988€ per 28.965€)

La diferència entre el que cobren les dones i els homes s’ha escurçat prop de 5,4 punts percentuals entre 2014 i 2019, passant del 26% al 20,6%.

Entre les persones que treballen amb contracte temporal el descens de la bretxa ha estat més intens que en les indefinides. En el primer cas, passa de 7,6% a 5,7%, i en el segon, de 24,3% a 22,7%.

Què fem des de l’Associació Forgender Seal?

La nostra associació ofereix eines efectives com el Distintiu SG CITY 50-50 per als Governs locals i Institucions de l’àmbit Municipal per combatre les diferents bretxes de gènere.  En el cas de la Bretxa salarial de gènere tenim eines com les auditories retributives per detectar les desigualtats per raó de gènere i suggerir accions per combatre la bretxa.

L’auditoria retributiva té com finalitat obtenir la informació necessària per comprovar el sistema retributiu de l’empresa/ organització, de manera transversal i completa.

L’auditoria retributiva implica les següents obligacions:

-D’una banda, una avaluació o valoració de llocs de treball sense biaix de gènere, aplicant a aquests efectes sistemes de valoració de llocs de treball de tipus analític.

-D’altra banda, una anàlisi d’altres factors que incideixen en les diferències retributives, com ara les deficiències o desigualtats en el disseny o ús de les mesures de conciliació i corresponsabilitat a l’empresa o les dificultats de promoció professional o econòmica derivades de factors com les actuacions empresarials discrecionals en matèria de mobilitat o les exigències de disponibilitat no justificades.

Tenim la diagnosi a través de les dades i les eines, només ens cal la volutat de Trencar la Bretxa de Gènere! Fem-ho! 

Tiana obté el Distintiu SGCITY50 per la Igualtat de Gènere

Tiana obté el Distintiu SGCITY50 per la Igualtat de Gènere

Tiana és un dels municipis de Catalunya i Balears que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

La certificació d’Igualtat de l’àmbit municipal ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats. El Distintiu està generant un impacte directe a més d’un milió i mig de persones.

El passat 14 de desembre es va realitzar l’acte de lliurament del Distintiu a la sala de Plens de l’ajuntament  de Tian amb la participació de Declaracions de l’alcaldessa de Tina, Sra. Marta Martorell sobre el valor d’obtenir el Distintiu SG CITY 50-50 per a l’ajuntament i la ciutadania. alcaldessa de Tiana.

Declaracions de l’alcaldessa de Tina, Sra. Marta Martorell sobre el valor d’obtenir el Distintiu SG CITY 50-50 per a l’ajuntament i la ciutadania.

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

Durant els propers dos anys, l’Ajuntament de Tiana haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:

  • Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
  • Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El municipi de Tiana entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipa

Les dones i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

La igualtat de gènere és un dret. La realització d’aquest dret és la millor oportunitat que existeix per a afrontar alguns dels desafiaments més urgents del nostre temps, des de la crisi econòmica i la falta d’atenció sanitària fins al canvi climàtic, la violència contra les dones i l’escalada dels conflictes.

Les dones no sols es veuen més seriosament afectades per aquests problemes, sinó que tenen idees i la capacitat de lideratge per a resoldre’ls. La discriminació de gènere, que continua obstaculitzant a les dones, és també un obstacle per al nostre món.

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats pels dirigents mundials en 2015, proposa un full de ruta per a aconseguir progrés sostenible que no deixi a ningú enrere.

Aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones forma part integral de cadascun dels 17 ODS. Garantir el respecte dels drets de les dones i nenes per mitjà de tots aquests objectius és l’única via per a obtenir justícia, aconseguir la inclusió, aconseguir economies que beneficiïn a totes les persones i cuidar el nostre medi ambient, ara i en les generacions esdevenidores.

En aquest paquet editorial es presenta l’informe de referència d’ONU Dones per a 2018, “Transformar les promeses en acció: la igualtat de gènere en l’Agenda 2030”. Inclou informació, històries, vídeos i publicacions que il·lustren la importància que revesteix la igualtat de gènere en cadascun dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, així com la forma en què aquests influeixen en la vida real de les dones i nenes de tot el món.

Informe de seguiment dels ODS
Transformar les promeses en acció: Igualtat de gènere en l’Agenda 2030
L’informe emblemàtic d’ONU Dones demostra, a través de proves, dades i anàlisis, l’èxit collit per les dones i les nenes a tot el món i el que queda per fer per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Llegeixi més

Els fets sobre la igualtat de gènere i els Objectius de Desenvolupament Sostenible

Més de dos anys després de l’adopció de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, sabem que la igualtat de gènere és fonamental per a complir les promeses de sostenibilitat, pau i progrés humà. Quant hem avançat en la transformació de l’Agenda 2030 en resultats concrets per a dones i nenes? Què es necessita fins i tot per a tancar les bretxes entre la retòrica i la realitat?

Uneix-te a la conversa!
Com els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible impacten la vida de les dones i nenes a través del món? Uneixi’s a la conversa per a informar-se amb dades, històries úniques i per a entendre com reduir les desigualtats. Etiquetes: #DePromesasARealidad i #ObjetivosMundiales.

Trobarà el paquet de materials per a les xarxes socials amb imatges i missatges en anglès, espanyol i francès aquí.

 

Pla de resposta al COVID-19 per salvaguardar l’avenç dels ODS

La pandèmia de COVID-19 és la crisi de salut global que defineix el nostre temps. Des que la seva aparició a finals de l’any passat, el virus ha arribat a tots els continents, excepte a l’Antàrtida. Els casos augmenten diàriament a Àfrica i Amèrica de Sud, Europa s’ha convertit en l’epicentre de la malaltia, i es reporten més casos que a la Xina en el pic de la seva epidèmia.

Els països es troben en una cursa contra la propagació de la malaltia, fent proves i donant tractament als pacients, rastrejant els que van tenir contacte, limitant els viatges, posant en quarantena als ciutadans i ciutadanes i cancel.lant grans reunions com els esdeveniments esportius, els concerts i les escoles.

La pandèmia s’està movent com una onada, un que encara pot trencar sobre els sistemes i les persones menys capaços de fer-li front.

Però COVID-19 és molt més que una crisi de salut. Al posar a prova a cada un dels països que toca, la malaltia per COVID-19 té el potencial de crear crisis socials, econòmiques i polítiques devastadores que deixaran profundes cicatrius.

Estem en territori desconegut. Moltes de les nostres comunitats estan irreconeixibles, des de fa fins i tot una setmana. Desenes de les ciutats més grans de el món es troben desertes, perquè les persones es queden a dins, ja sigui per elecció o per ordre de govern. A tot el món, les botigues, teatres, restaurants i bars estan tancant.

Cada dia, les persones perden els seus treballs i ingressos, sense forma de saber quan tornarà a la normalitat. Les petites nacions insulars, que depenen de l’turisme, tenen hotels buits i platges desertes.

L’Organització Internacional del Treball estima que es podrien perdre 25 milions de llocs de treball.

Resposta de l’PNUD.

Cada país necessita actuar immediatament per preparar, respondre i recuperar-se. El sistema de l’ONU donarà suport als països en cada etapa, amb un enfocament en els més vulnerables.

Basant-nos en l’ experiència adquirida amb altres brots com els de Ébola, VIH, SARS, tuberculosi i malària, així com en la llarga història de treball amb el sector públic i privat, el PNUD ajudarà els països a respondre amb urgència i eficàcia a COVID- 19 com a part de la seva missió d’eradicar la pobresa, reduir les desigualtats i crear resiliència davant la crisi.

SEGUEIX LLEGINT LA NOTÍCIA

Font: Programa per a Nacions Unides per al Desenvolupament.