És un fet que la perspectiva de gènere està present a la Unió Europea, s’ha convertit en un tema prioritari dins la política d’inversió en els pressupostos europeus. La igualtat està en l’ordre del dia d’Europa, però no amb la mateixa importància, per exemple, que el canvi climàtic, cosa que sobte tenint en compte com està vinculada la desigualtat als efectes del canvi climàtic.
El Tribunal de Comptes Europeu (TCE) han constatat recentment que, de les cinc prioritats de la Comissió Europea – preservació de la biodiversitat, lluita contra el Canvi Climàtic, Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, Igualtat de gènere; i Transició digital-justament, la igualtat de gènere va ser la més invisible en el pressupost. Aquesta evidència ha obligat al TCE a exigir més compromís i programes, i una major concreció per millorar el seu rendiment.
Una auditoria publicada les darreres setmanes, revela que la igualtat de gènere ha estat menys integrada que la resta de prioritats. Les cinc prioritats són essencials pel pla de despesa pluriennal de la UE fins al 2027. Com a fet destacable, aquesta és la primera vegada que les persones expertes encarregades de l’estudi informen sobre les prioritats polítiques horitzontals de la UE en el seu conjunt.
La Comissió europea va assenyalar que la major part del pressupost de la UE pot contribuir positivament a potenciar la igualtat de gènere, però els experts i les expertes han observat que només 11 de 47 programes van declarar quantitats que contribueixen a la igualtat de gènere per valor de 12.000 milions d’euros, el 5% dels compromisos per a finals del 2021.
L’Informe conclou que la Comissió realitza un seguiment de la despesa i encara que ha començat a supervisar el del gènere, facilita poca informació sobre si la despesa de la UE contribueix a diverses prioritats i no mesura els resultats de la despesa i del seu impacte real en les prioritats horitzontals.
Vols saber com crear pressupostos amb perspectiva de gènere?
La Certificació SG CITY 50-50 afavoreix la transparència i la rendició de comptes, facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques locals, garanteix l’alineació amb la normativa nacional i internacional i permet la identificació i l’anàlisi de les desigualtats de gènere. Promou la creació de pressupostos participatius amb la ciutadania i que incloguin la perspectiva de gènere.
L’Ajuntament de Montmeló ha renovat el distintiu SG City 50-50 que atorga l’Associació Forgender Seal i l’acredita com a municipi que treballa per la igualtat de gènere.
Dijous 24 de novembre va tenir lloc l’acte institucional de la Renovació del Distintiu SG CITY 50-50 a la Sala de la Concòrdia, dins els actes del 25N, i previ a la xerrada sobre Violència vicària. A l’acte van participar Pere Rodríguez, alcalde de Montmeló, Maria del Mar Hernández, regidora de Mobilitat i Transport i Marta Macias, presidenta de l‘Associació Forgender Seal.
Amb la renovació d’aquest distintiu, l’ajuntament vol visibilitzar el seu compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.
La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació, el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. Aquesta norma posa a disposició dels municipis eines que afavoreixen la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.
A mitjans del 2020, l’Ajuntament va iniciar el procés per obtenir aquest distintiu, un segell de qualitat que reconeix la tasca i els compromisos de les institucions en la lluita per la igualtat de gènere. A l’octubre d’aquell any, l’ajuntament rebia el distintiu com a municipi compromès amb la igualtat de gènere. Rebre el segell implicava comprometre’s a desenvolupar una sèrie d’accions a favor de la igualtat de gènere. Durant dos anys, l’Ajuntament ha impulsat diverses mesures per introduir la perspectiva de gènere en les diferents regidories, fet que s’ha concretat en accions en matèria de serveis socials, joventut, cultura, esports, promoció econòmica, recursos humans, etc.
Entre setembre i octubre d’aquest any, l’Associació Forgender Seal va verificar el nivell de compliment dels compromisos adquirits per l’Ajuntament, i les accions dutes a terme. Aquest procés d’avaluació ha estat favorable i, per tant, Montmeló ha obtingut la renovació del Segell City 50-50 i segueix sent un municipi acreditat per la igualtat de gènere. Un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament assumirà nous compromisos per seguir treballant per la igualtat de gènere.
L’obtenció d’aquest distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
Com a iniciativa innovadora, l’Ajuntament de Montmeló està treballant des de l’àrea de Feminisme i Igualtatamb la voluntat d’impulsar la creació d’una xarxa municipal d’establiments contra les violències masclistes i LGBTIfòbiques, que portarà per nom “Portes Liles”.
L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha estat l’encarregada de fer l’acompanyament perquè l’Ajuntament pogués obtenir aquesta certificació, així com la renovació que s’ha obtingut recentment.
L’Ajuntament de Vilassar de Dalt ha estat reconegut amb el Distintiu SG City 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal que atorga l’Associació Forgender Seal. És el primer segell en l’àmbit internacional que reconeix la tasca i els compromisos de les institucions en la lluita per la igualtat de gènere.
El passat 21 de novembre es va celebrar l’acte de lliurament de la certificació a la sala de plens de l’ajuntament de Vilassar de Dalt amb la participació de Carola Llauró, alcaldessa de Vilassar de Dalt, Carme Terradas, regidora d’Igualtat i Feminisme, Marta Macias, presidenta de Forgender.
L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha reconegut l’Ajuntament de Vilassar de Dalt amb el distintiu SG CITY 50-50, el primer segell d’àmbit internacional que certifica els compromisos assumits pels governs locals amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat. Amb aquesta distinció l’Ajuntament de Vilassar es compromet a seguir tirant endavant accions per a la igualtat de gènere durant els propers dos anys, moment en què es tornaran a avaluar els compromisos de les diferents àrees municipals en aquest sentit.
El distintiu s’atorga seguint un procés d’avaluació i certificació dels compromisos adquirits per l’administració local que té en compte les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets de les dones i de les persones LGTBIQ+, el desenvolupament humà i les ciutats. En una primera fase, l’Ajuntament de Vilassar de Dalt haurà d’anar implementant les accions a que s’ha compromès. En una segona fase, passats dos anys, l’Associació Forgender Seal verificarà si s’han dut a terme els compromisos adquirits i, un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament haurà d’assumir-ne de nous.
L’obtenció d’aquest distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació, el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. El Distintiu per la igualtat de gènere s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (l’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana).
L’Associació FORGENDER SEAL, sense ànim de lucre, té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat. L’associació compta amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Consell Insular de Mallorca i dona suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides
Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?
L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.
Què passa a Catalunya?
Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.
De què parlem quan diem violència masclista?
La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.
Què diu la CEDAW?
La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.
Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?
Que et cridin és violència
Que t’insultin és violència
Que et controlin és violència
Que vigilin el que fas és violència
Que et diguin amb qui pots parlar és violència
Que t’humiliïn davant d’altri és violència
Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?
La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.
Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.
El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.
Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!
Què poden fer els governs locals?
Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.
1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.
2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.
3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.
4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.
5) Campanyes de sensibilització ciutadana.
6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.
7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.
8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.
9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.
