La desigualtat efectiva entre dones i homes de la societat actual també es reflecteix en l’àmbit laboral.
És una evidència que les dones tenen més dificultats per accedir al mercat laboral i és especialment punyent el fet que cobrin sistemàticament menys que els homes per feines que tenen el mateix valor.
Ho assenyalen les dades que ha publicat recentment l’Observatori del Treball i Model Productiu1, que descriu que el salari mitjà anual femení va ser inferior al masculí en 6.350 euros (22.290 euros i 28.640 euros, respectivament), i que la diferència entre el que cobren les dones i els homes s’ha escurçat gairebé 4 punts percentuals entre el 2014 i el 2018 (del 26% ha passat al 22,2%).
Des d’aquest passat dilluns 22 de febrer, Sant Cebrià de Vallalta forma part del grup de municipis igualitaris certificats per la norma SG CITY 50-50 amb la obtenció del Distintiu per la Igualtat de gènere, concedit per l’associació Forgender Seal. L’alcalde de la ciutat Albert Pla Besolí, les regidores Anna Rodón, Maria José Rosa i García, i el regidor Àngel Jaime Mondéjar i Grané vam participar al Lliurament de la Certificació del Distintiu per part de Marta Macias, presidenta i Emili Cardiel, soci fundador de l’Associació Forgender Seal.
El distintiu per la igualtat de gènere és una certificació d’àmbit internacional i comporta un procés de millora continua que permet implantar un sistema de gestió per reconèixer i certificar el compromís polític i estratègic del govern municipal, a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes en la seva gestió i governança. També comporta participar d’un avanç constant i progressiu cap a la igualtat. “Rebre aquest distintiu suposa compromís, suposa fer pública la preocupació i l’aposta per anar caminant per la integració i per l’equiparació total de gènere. Aquest distintiu ens fa avaluar i ordenar els objectius i les necessitats per aconseguir ser un poble cuidador i feminista”, destaca Anna Rodon, regidora de Diversitat de l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta.
L’equip de govern ha iniciat, en aquesta segona legislatura, la redacció de documents molt importants pel que fa a la perspectiva de gènere, com el Protocol d’Assetjament, el Pla Intern d’Igualtat, la Guia de comunicació inclusiva i està en procés el Pla de Comunicació des de la perspectiva de gènere. “A més de la redacció de documents-guia, també promovem activitats i tallers relacionats amb la igualtat de gènere al Punt Jove, a l’institut escola, i des de l’escola bressol es fan tallers per pares i acompanyament a les mares que acaben de tenir criatures i encara no estan escolaritzades. També estem treballant en posar noms de dones a diferents espais del poble com ja hem fet amb la Plaça Margarita Muns i Casellas i també amb la zona esportiva Maria Puigvert i Roca”, apunta Rodon.
Aquest és el primer segell de qualificació que reconeix i motiva els esforços dels governs locals per millorar la seva eficàcia, eficiència i qualitat en la implementació de la transversalitat de la perspectiva de gènere en la governança municipal.
Les dones i les nenes continuen estant infrarepresentades en l’àmbit de la creació, l’ús i la regulació de la tecnologia. És menys probable que usin els serveis digitals o emprenguin carreres relacionades amb la tecnologia, i tenen una probabilitat molt major de sofrir violència i assetjament en línia. Aquesta situació no sols limita el seu apoderament digital, sinó també el potencial transformador de la tecnologia en el seu conjunt: durant l’última dècada, l’exclusió de les dones de l’univers digital ha restat 1 bilió de dòlars estatunidencs del producte intern brut dels països d’ingressos mitjans i baixos.
La intensificació de les crisis mundials ens situa davant una cruïlla: podem permetre que la tecnologia exacerbi les desigualtats existents i concentri encara més el poder en mans d’uns pocs o podem posar-la a treballar per un futur més segur, sostenible i equitatiu per a totes i tots. Les eleccions que fem avui influiran enormement en el camí que tenim per davant. Aquests són quatre passos que podem donar en la direcció correcta.
1. Tancar totes les bretxes en matèria d’accés i competències digitals
2. Fer costat a les dones i les nenes en les àrees de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM)
3. Crear una tecnologia que satisfaci les necessitats de les dones i les nenes
4. Acabar amb la violència de gènere facilitada per la tecnologia
En el marc de la celebració del 8 de març.Dia Internacional de les Dones impulsem la campanya “Cap pas enrere. Polítiques locals en Igualtat i a favor dels drets de les dones”
Aquest any, de forma especial, situem la nostra campanya en la defensa dels drets humans de les dones. Volem fer memòria i recordar que les dones han estat les principals impulsores dels drets humans en els moments transformadors de la nostra història. Compartim alguns dels noms de les protagonistes i promotores, algunes més conegudes que d’altres.
L’índia Hansa Mehta, la pakistanesa Begum ShaistaIkramullah o la dominicana Minerva Bernardinosón tres de les dones que van aconseguir que la declaració dels drets humans inclogués les dones com a subjectes actius dels drets humans. Una altra de les dones que cal destacar si parlem de la Declaració Universal dels Drets Humans i que ha estat la més coneguda pel seu perfil politic i activista en defensa de les dones és l’Eleanor Roosevelt ferma impulsora.
Minerva Bernardino, de la República Dominicana, i altres dones de l’Amèrica del Sud com Bertha Lutz o Isabel Vidal van ser claus per a incloure els drets de les dones i la no discriminació per raons de gènere a la Carta de les Nacions Unides. La francesa Marie–HélèneLefaucheux també va ser una de les principals defensores d’incloure el gènere en l’article 2, en què es parla d’igualtat independentment de l’origen, la llengua, la religió… I també del gènere.
Font: Nacions Unides
Evdokia Uralova, de Bielorússia, va defensar fermament la igualtat salarial entre homes i dones. Gràcies a ella, l’article 23 de la declaració diu que “totes les persones tenen dret, sense cap mena de discriminació, a obtenir el mateix salari a canvi de la mateixa feina”.
Lideratges locals a favor dels drets humans de les dones en les polítiques d’igualtat de gènere.
Ara, al 2024, els governs locals certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipaljugant un rol importantíssim en la defensa dels drets humans de les dones en l’espai públic, gràcies a la incorporació de la perspectiva de gènere en els programes i polítiques locals.
Segons Nacions Unides, el compliment de l’objectiu de desenvolupament Núm. 5 la Igualtat, és vital per a la defensa dels drets humans de les dones arreu de món i específicament, en les ciutats, com a primera líniea de defensa dels drets i les llibertats socials, on es despleguen les polítiques públiques.
Volem fer visible la convicció i l’esforç d’ajuntaments compromesos amb voluntat política i vocació de servei a la ciutadania en l’impuls de polítiques municipals connectades als objectius de desenvolupament sostenible i a favor de continuar treballant en la defensa dels drets humans de les dones a les administracions locals.
L’Ajuntament de Castelldefels ha renovat el distintiu per la Igualtat de Gènere Norma SG City 50-50, una eina per facilitar el repte d’avançar cap l’objectiu d’esdevenir ciutat feminista. Permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. Concedida per l’associació sense ànim de lucre Forgender Seal, és la primera certificació internacional existent en aquest àmbit i també la primera que es concedeix de forma específica als municipis pel seu compromís polític i estratègic amb la igualtat efectiva entre dones i homes.
L’acte de lliurament del distintiu ha tingut lloc aquest dijous 8 de febrer al Saló de Plens amb la participació de la regidora d’Igualtat, Cristina Corona, i la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macías. Per part del consistori, també han estat presents les regidores Mar Sicilia (Promoció Econòmica, Foment de l’Ocupació i Comerç), Pakita Cruz (Esports, Salut i Consum), i el regidor Ramon Amador (Educació, Cooperació i Solidaritat), i regidors i regidores dels grups de l’oposició.
L’Ajuntament de Castelldefels va aconseguir per primer cop aquesta distinció l’any 2021. Ara la renova després d’haver passat de forma satisfactòria el procés d’auditoria de compliment del pla de compromisos dels dos primers anys.
Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:
-Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
-Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques comarcals.
-És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.
El govern local de Castelldefels entra a formar part de la comunitat de municipis que renova el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit comarcal. Altres municipis que l’han renovat són Algaida, Cabrera de Mar, Calaf, Manacor, Montblanc, Sant Joan Despí o Santa Coloma de Gramenet.
