Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Certificar la igualtat real i efectiva

Article de Núria Parlon, Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. (30 d’octubre. Línia El Diari Metropolità) 

El passat 24 d’octubre vam celebrar a La Ciba, espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista, el III Fòrum de municipis certificats a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal, dedicat en aquesta edició a les polítiques locals a favor dels drets humans i al lideratge de les dones. Aquest espai de debat anual va suposar un important punt de trobada i ens va permetre compartir bones pràctiques locals en igualtat real i efectiva per part de representants polítics i tècnics d’ajuntaments i administracions supramunicipals que van participar-hi com a ciutats i pobles que disposen de la certificació SG CITY 50-50, com és el cas de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Cal recordar que la norma SG CITY 50-50, elaborada per l’associació Forgender Seal, és la primera certificació en l’àmbit internacional que ha permès implantar un sistema per avaluar, homologar i acreditar de manera oficial el treball i el compromís dels governs locals a favor de la igualtat de drets de les dones i per la integració de la perspectiva de gènere de manera transversal i transformadora en les polítiques i actuacions de les ciutats i pobles. En el nostre cas, a Santa Coloma, enguany hem renovat la certificació SG CITY 50-50 que vam aconseguir com a Ajuntament el 2021, quan vam ser un dels primers municipis reconeguts públicament i internacionalment pel nostre lideratge en el desplegament de programes i iniciatives que han demostrat ser eficaces en el necessari avenç en drets i llibertats.

En la primera certificació SG-CITY 50-50 que vam obtenir es van destacar les accions específiques de Santa Coloma, com la posada en marxa de La Ciba, el protocol per un espai públic, d’oci i festiu lliure de violències masclistes i LGTB-fòbiques, l’organització de jornades de referència com el I Fòrum internacional sobre feminisme i pornografia o la creació de l’Observatori de dades obertes, entre altres projectes i iniciatives desplegades.

Santa Coloma vam ser un dels primers municipis reconeguts internacionalment pel nostre lideratge en l’avenç en drets i llibertats de les dones.

Certificacions com la SG-CITY 50-50 són més necessàries que mai, ja que ens ajuden a poder acreditar i a millorar la qualitat dels serveis públics, a mesurar el seu impacte, a generar perspectiva en la tasca dels ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania i, alhora, són una eina molt eficaç per saber com estem i avaluar de manera curosa el desplegament de les polítiques d’igualtat locals per anticipar-nos a les noves necessitats. També ens reconeix la feina ben feta i constitueix un important acompanyament en tot el procés. Però no només això. La SG-CITY 50-50 ens impulsa a crear narratives no androcentristes en un escenari idoni, que és el món local, i a no oblidar-nos que, malgrat que hem avançat molt en igualtat real i efectiva a les ciutats, encara queden molts reptes per assolir en la necessària transformació feminista dels territoris.

En aquest sentit, entre les qüestions apressants de l’agenda feminista és imprescindible que continuem teixint aliances fortes entre les diferents administracions públiques i privades, entitats i ciutadania, per combatre de manera conjunta, ferma i eficaç totes les violències masclistes i en tots els àmbits i esferes –i especialment en l’entorn virtual i el seu tractament jurídic i penal–, així com per fer prevenció dels feminicidis. També són reptes els passos cap a la igualtat salarial entre homes i dones i el fet de promoure la prevenció en salut de les dones a través de polítiques locals específiques, entre altres qüestions de primer ordre que també vam tractar al recent III Fòrum de municipis certificats. Per tant, aquesta certificació és un pas més per avançar en la materialització d’aquesta agenda feminista, que ha de ser, sens dubte, transversal i interseccional, i per enfortir-la gràcies als lideratges d’ajuntaments compromesos en el treball en xarxa.

Precisament, l’equipament municipal de La Ciba és un exemple de bona pràctica municipal i de treball en xarxa entre administracions públiques i entitats públiques i privades per liderar, conjuntament, projectes pel bé comú i que han de servir per lluitar contra les desigualtats, en sintonia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Continuem, doncs, compromeses i compromesos des del món local i amb equipaments i serveis públics com La Ciba amb la defensa dels drets humans de totes les dones i per una governança feminista, clau per aconseguir un món i una societat millors per a tothom.


#25N En el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones l’Associació Forgender Seal se suma a les múltiples peticions de la societat civil per erradicar les violències masclistes.

Segons Nacions Unides, la violència contra les dones i les nenes continua sent una de les violacions dels drets humans més esteses i generalitzades del món. Es calcula que, a nivell global, 736 milions de dones -gairebé una de cada tres- han estat víctimes de violència física i/o sexual almenys una vegada en la seva vida.

Es tracta d’una xacra que s’ha intensificat en diferents entorns, inclosos el lloc de treball i els espais en línia, i s’ha vist agreujada pels efectes postpandèmia, els conflictes i el canvi climàtic.

La solució radica en gran part en respostes sòlides que inverteixin en la prevenció i és aquí on el rol dels governs locals, com a primera administració propera a la ciutadania, és clau per erradicar les violències contra les dones.

Des de l’Associació Forgender Seal hem creat el  Distintiu SG CITY 50-50, primer segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal per ajudar als governs locals a integrar la perspectiva de gènere en totes les seves polítiques i programes.

Els municipis certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere estan reforçant el seu compromís amb la lluita contra les violències masclistes en les seves ciutats. Som municipis connectats als objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i a la Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW).

Volem fer visible el seu esforç i compartir algunes de les campanyes i programes que lideren els ajuntaments en aquesta incansable lluita per erradicar tota mena de violències contra les dones.

Compartim algunes de les campanyes  que els ajuntaments llancen per a celebrar el 25 de novembre en els seus municipis.

-Ajuntament de Premià de Mar. Fora, Mai , Prou, Stop Violències contra les dones!

https://premiademar.cat/document.php?id=25535

-Ajuntament de Gavà. Prou excuses!

https://elbruguersdigital.cat/programacio-del-25n-2023/ 

-Ajuntament de Vic. Construïm resistència!

https://www.vic.cat/ciutat/noticies/vic-torna-a-promoure-una-programacio-conjunta-entorn-el-dia-internacional-contra-les-violencies-masclistes-2

-Ajuntament de L’Hospitalet. Ja n’hi ha prou!

https://www.l-h.cat/gdocs/d1361552.pdf 

-Ajuntament de Vilassar de Dalt. Vilassar diu No a les violències masclistes!

https://www.vilassardedalt.org/actualitat/noticies/25n-a-vilassar-de-dalt

-Ajuntament de Santa Colomade Gramenet. Lliures de violències masclistes!

https://laciba.gramenet.cat/es/agenda/25n-2023/ 

-Ajuntament de Tarragona. Identifiquem les violències!

https://www.tarragona.cat/serveis-a-la-persona/noticies/politiques-digualtat/noticies-2023/lajuntament-organitza-la-jornada-identifiquem-les-violencies-amb-motiu-del-25n 

-Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Marca un gol al monstre de la violència de gènere!

https://www.llicamunt.cat/actualitat/13312-commemoracio-del-dia-internacional-per-a-leliminacio-de-la-violencia-envers-les-dones

-Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Aquí ens rebel·lem contra les violències masclistes!

https://igualtatsantboi.cat/programacio-dels-actes-de-commemoracio-del-25n/ 

-Ajuntament de Maó. Un lema per un futur sense violències masclistes!

https://www.ajmao.org/publicacions/verpub.aspx?Id=28589


Les coalicions per a l’acció avancen les seves recomanacions i llancen un fort anomenat al compromís.

Els líders que participen en el Fòrum Generació Igualtat 2021 han fet una crida perquè s’assumeixin nous i enèrgics compromisos a nivell mundial amb la finalitat de catapultar els avanços en matèria d’igualtat de gènere. Les Coalicions per a l’Acció del Fòrum són aliances noves i innovadores que inclouen governs, moviments i organitzacions feministes i juvenils, el sector privat i organitzacions internacionals. Aquestes coalicions avui presentaran un avançament de les iniciatives que consideren fonamentals per a crear societats amb igualtat de gènere a mesura que el món es reconstrueix després de la COVID-19. També faran una convocatòria perquè altres organitzacions s’uneixin com a forjadores de compromisos en l’esforç per impulsar l’aplicació i concreció dels drets de les dones i les nenes. La seva crida urgent reflecteix la preocupació que la igualtat de gènere, que ha sofert reculades a causa de la pandèmia per la COVID-19, necessita redoblar la inversió i fer focus perquè les dones i les nenes del món no es quedin enrere.

El Fòrum Generació Igualtat 2021 és una iniciativa d’ONU Dones, amb els governs de França i Mèxic, i en col·laboració amb la societat civil i la joventut. El Fòrum començarà a Ciutat de Mèxic al març de 2021 i culminarà a París al juny de 2021, amb l’objectiu d’impulsar importants compromisos econòmics i polítics per a la igualtat de gènere.

Les Coalicions per a l’Acció posen l’accent en mesures concretes, considerades fonamentals per a una nova i enèrgica agenda feminista en els pròxims 5 anys. Alguns exemples són:

Mesures radicals per a acabar amb la violència contra les dones i les nenes, incloent la introducció i la implementació accelerada de lleis i polítiques que prohibeixin totes les formes de violència de gènere, protegint així 550 milions més de dones i nenes a tot el món

Un replantejament global del treball de cures i de la igualtat salarial, que inclogui esforços de polítiques per a reconèixer, reduir i redistribuir el treball de cures no remunerat, juntament amb la creació d’almenys 80 milions de llocs de treball decent addicionals en el sector de les cures

Segueix llegint


Un any de covid: les dones, més exposades i més precaritzades

La pandèmia s’ha acarnissat amb les dones, que ocupen la majoria de professions a la primera línia

Ara Feminismes / Lara Bonilla, Thais Gutiérrez i Marta Rodríguez Carrera.
La pandèmia té rostre de dona. La infermera que atén els pacients de covid, l’auxiliar que cuida la gent gran a les residències, la dependenta que t’atén al supermercat o la mestra que ha garantit l’educació dels teus fills. Les dones són majoria en set de les nou professions que han estat a primera línia del covid. Són el 70% del personal sanitari i farmacèutic, el 86% del personal de neteja i el 84% del personal de residències. Feines tradicionalment feminitzades, invisibilitzades, mal pagades i precàries -sovint va tot junt- i que tenen un denominador comú: la cura de les persones. Però que amb aquesta crisi, de la qual ara es compleix un any, s’han revelat essencials. “Estem tirant endavant gràcies a les dones”, diu contundent Cristina Sánchez Miret, doctora en sociologia i professora de la Universitat de Girona. En general, les crisis sanitàries afecten més els grups més vulnerables i aguditzen les desigualtats de gènere ja existents. Va passar amb el brot del virus de l’Ebola a l’Àfrica o l’epidèmia del Zika a l’Amèrica Llatina.

Són temps de crisi, els governs de tots els nivells competencials de responsabilitat política i institucional han de prendre decisions importants que influiran la nostra vida en termes generals. És per això que la visió i expertesa de les dones ha de ser-hi en la presa de decisions.

El sistema de quotes garanteix una representació paritària 40/60 en tots els òrgans de direcció i decisió tant públics com privats. Les quotes de gènere són una via vàlida, per pal·liar una situació d’accés desigual entre homes i dones a càrrecs de responsabilitat.

En els consells d’administració de les grans corporacions europees que cotitzen en borsa, les últimes dades parlen d’un escàs 18,6% de presència femenina. Encara és insuficient.

Les quotes, per definició, aconsegueixen augmentar la representació de les dones, tracten de buscar la  igualtat d’oportunitats.

La paritat de gènere, entesa com una participació equilibrada d’homes i dones en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (polítiques, econòmiques i socials), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els gèneres. De fet, el grau de paritat de les institucions polítiques i econòmiques es considera actualment un indicador de la qualitat democràtica dels països, integrant-se aquesta dada en nombrosos índexs internacionals.1​2​3​ Una presència equilibrada d’homes i dones busca que es reflecteixi millor la composició de la societat.

Compartim aquesta entrevista que li va fer la periodista, Sra. Milagros Pérez – Oliva a Betevé, on parlen sobre les quotes i els reptes de la Igualtat en el segle XXI. 


La pandèmia de COVID-19 és la crisi de salut global que defineix el nostre temps. Des que la seva aparició a finals de l’any passat, el virus ha arribat a tots els continents, excepte a l’Antàrtida. Els casos augmenten diàriament a Àfrica i Amèrica de Sud, Europa s’ha convertit en l’epicentre de la malaltia, i es reporten més casos que a la Xina en el pic de la seva epidèmia.

Els països es troben en una cursa contra la propagació de la malaltia, fent proves i donant tractament als pacients, rastrejant els que van tenir contacte, limitant els viatges, posant en quarantena als ciutadans i ciutadanes i cancel.lant grans reunions com els esdeveniments esportius, els concerts i les escoles.

La pandèmia s’està movent com una onada, un que encara pot trencar sobre els sistemes i les persones menys capaços de fer-li front.

Però COVID-19 és molt més que una crisi de salut. Al posar a prova a cada un dels països que toca, la malaltia per COVID-19 té el potencial de crear crisis socials, econòmiques i polítiques devastadores que deixaran profundes cicatrius.

Estem en territori desconegut. Moltes de les nostres comunitats estan irreconeixibles, des de fa fins i tot una setmana. Desenes de les ciutats més grans de el món es troben desertes, perquè les persones es queden a dins, ja sigui per elecció o per ordre de govern. A tot el món, les botigues, teatres, restaurants i bars estan tancant.

Cada dia, les persones perden els seus treballs i ingressos, sense forma de saber quan tornarà a la normalitat. Les petites nacions insulars, que depenen de l’turisme, tenen hotels buits i platges desertes.

L’Organització Internacional del Treball estima que es podrien perdre 25 milions de llocs de treball.

Resposta de l’PNUD.

Cada país necessita actuar immediatament per preparar, respondre i recuperar-se. El sistema de l’ONU donarà suport als països en cada etapa, amb un enfocament en els més vulnerables.

Basant-nos en l’ experiència adquirida amb altres brots com els de Ébola, VIH, SARS, tuberculosi i malària, així com en la llarga història de treball amb el sector públic i privat, el PNUD ajudarà els països a respondre amb urgència i eficàcia a COVID- 19 com a part de la seva missió d’eradicar la pobresa, reduir les desigualtats i crear resiliència davant la crisi.

SEGUEIX LLEGINT LA NOTÍCIA

Font: Programa per a Nacions Unides per al Desenvolupament.