Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

El 88,41% de les dones que ingressen a la presó ha sofert violència

68% violència de tipus sexual
41% violència sistemàtica
59% violència en l’àmbit familiar
25% abusos sent menors
74% violència física
80,4% violència en l’àmbit domèstic
Existeix relació directa entre el maltractament, les seqüeles psicològiques i la història delictiva. El trastorn d’estrès posttraumàtic que sofreixen les dones maltractades comporta depressions, drogopendencias, autolesions, agressivitat, sobremedicación.

Una de cada quatre dones preses és estrangera
El 84% de les dones que viatgen amb droga al nostre país el fan per a sostenir econòmicament a les seves famílies, ja que són els caps de família.
El 80% de les dones preses són mares.
Descàrrega l’INFORME


Día de las Naciones Unidas 24 Octubre 2019

Missatge del Secretari General de l’ONU 2019

El Dia de les Nacions Unides posa en relleu la pervivència dels ideals de la Carta, que va entrar en vigor tal dia com avui fa 74 anys.
Davant un panorama mundial turbulent, la Carta continua sent el nostre referent moral compartit.

En els temps que vivim, de canvis vertiginosos, les Nacions Unides continuen centrant la seva atenció en els problemes que realment afecten les persones.
Treballem per una globalització justa i per que l’acció climàtica s’escometi de manera audaç.

Advoquem pels drets humans i per la igualtat de gènere, i rebutgem categòricament l’odi de qualsevol tipus.

Ens esforcem per mantenir la pau i portem assistència vital a milions de persones atrapades en conflictes armats.

Les pròpies Nacions Unides van guanyant en agilitat i rendició de comptes a mesura que millorem el suport als països.

L’any vinent se celebra el 75è aniversari de l’Organització. Aquesta fita és un moment decisiu perquè forgem junts el nostre futur.

Els convido a sumar-se a la conversa i al fet que “nosaltres els pobles” promoguem el nostre benestar units.

Moltes gràcies


Les dones caminen soles a l’espai
Primera passejada espacial exclusivament femenina

Redacció Diari Ara.

Mai una passejada espacial havia despertat tant d’interès. Però la que van fer ahir Christina Koch i Jessica Meir a 485 quilòmetres de la Terra és de les que fan història. Les dues astronautes de la NASA van fer la primera passejada espacial exclusivament femenina. Van sortir de l’Estació Espacial Internacional per reparar un control de les bateries. Quinze dones han participat en les 221 passejades orbitals fetes fins ara, però sempre ho havien fet acompanyades d’un home. Fins ahir. La primera dona que va fer una passejada a l’espai va ser Svetlana Savítskaia, que el 1984 va sortir de l’estació espacial Saliut 7 acompanyada de l’astronauta Vladímir Dzhanibekov per fer tasques de muntatge i soldadura durant tres hores i mitja.

La missió exclusivament femenina s’havia de fer el 29 de març passat i Koch havia de sortir a l’espai amb l’astronauta Anne McClain, però la NASA no va trobar vestits espacials de la talla adequada per a les dues dones -totes dues necessitaven una talla M- i McClain, a qui el vestit li quedava massa gran i no era segur, va acabar tornant a terra. L’ha substituït Jessica Meir, de 42 anys i professora de l’Escola de Medicina de Harvard.

La NASA ha explicat que la primera passejada espacial només de dones no ha sigut un objectiu planejat sinó que respon a l’augment de dones astronautes. En la promoció de Koch i Meir, del 2013, la meitat dels candidats a astronauta eren dones. Les passejades espacials no són fàcils i sovint els astronautes les descriuen com el repte físic més dur.

Les dues astronautes van sortir de l’Estació Espacial Internacional a les 07.38 hores (11.39 GMT) i estava previst que la missió durés entre cinc i sis hores, un temps durant el qual havien de substituir un dels controls defectuosos de càrrega i descàrrega de les bateries que recullen l’energia dels panells solars a l’estació internacional.

Una gesta “inspiradora”

Aquest era el primer passeig per l’espai de Meir i el quart de Christina Koch, de 40 anys, que s’estarà onze mesos a l’espai perquè els científics puguin estudiar els efectes en la dona d’un vol espacial de llarga durada de cara a les properes missions a la Lluna i Mart. Meir tornarà a la Terra a la primavera. La missió de Koch, que va arribar a l’Estació Espacial Internacional el 14 de març passat, està programada perquè duri 328 dies i superi així el rècord femení que tenia Peggy Whitson, amb 288 dies.

La NASA espera que aquesta sigui una gesta “inspiradora” i un pas més en l’avenç dels drets de les dones. “És maco veure que lluny que hem arribat”, va dir ahir Jessica Meir. Christina Koch, per la seva part, va destacar “la naturalesa històrica” de la seva fita i va celebrar que les dones puguin ser partícips i puguin contribuir al programa espacial, cosa que no sempre ha sigut així. “Tots hi fem un paper i això pot conduir a tenir més probabilitat d’èxit”, va assegurar.

Quants tampons calen per anar a l’espai?

Els Estats Units volen posar el 2024 la primera dona, i el proper home, a la Lluna, en el marc del programa Artemisa, batejat així en honor a la deessa grega de la caça bessona d’Apol·lo, el déu masculí que fa mig segle donava nom a la missió que va posar el primer home a la Lluna. Abans, però, cal estudiar els efectes dels vols espacials en el cos d’una dona, i és per aquesta raó que Christina Koch s’estarà onze mesos a l’espai. Es coneix molt poc com reacciona el cos femení a l’espai perquè, dels més de 560 astronautes que hi han viatjat, només 65 han sigut dones. I ja és famosa l’anècdota dels tampons. Quan Sally Ride es preparava per ser la primera dona nord-americana a l’espai, el 1983, els enginyers de la NASA li van preguntar quants tampons necessitaria per a una setmana. “100 és el nombre correcte?”, li van preguntar els enginyers homes, que també li van preparar un kit de maquillatge. I no és només que la NASA no tingués prou uniformes de la talla M quan el primer passeig espacial femení es va haver d’ajornar, sinó que, a més, estan dissenyats per adaptar-se a la temperatura corporal dels homes.


El I Congrés Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes organitzat per l’Institut Català de les Dones tindrà lloc els propers 22 i 23 d’octubre a l‘antiga fàbrica Fabra i Coats, amb l’objectiu de reunir en un mateix espai a les persones professionals dels circuits de violència masclista, al personal de les Administracions Públiques encarregades d’intervenir en el disseny i l’execució de polítiques públiques amb perspectiva de gènere, a les entitats de dones del territori i al conjunt del teixit associatiu feminista català. Igualment serà una oportunitat d’interaccionar amb activistes i investigadores en matèria de gènere i violències masclistes, amb la finalitat de generar la confluència d’una diversitat d’agents que afavoreixi la suma de coneixements sobre les diverses teories i praxis feministes per a l’erradicació de les violències masclistes, construint així un espai idoni per a la construcció d’aliances i el treball en xarxa.

Aquesta trobada vol també visibilitzar les estratègies de les dones per fer front a situacions de violència masclista, i compartir així experiències d’autoorganització i de resistència d’arreu del món.

A partir de les ponències i els tallers, es vol facilitar un espai de debat i reflexió que incorpori els múltiples eixos d’opressió inherents a la societat patriarcal i que juguen un paper especialment important en les situacions de violència viscudes per les dones.

El Congrés s’estructura en 3 blocs temàtics, que es distribueixen al llarg dels dies 22 (matí i tarda) i 23 (matí) d’octubre de 2019. Cada bloc temàtic aplega 3 tipus de participacions:

  • les ponències internacionals, amb teòriques de l’àmbit acadèmic i de l’activisme d’arreu del món.
  • les conferències de ponents estatals i catalanes.
  • els tallers, que es realitzaran de forma simultània, pensats per aprofundir en aspectes concrets de cada bloc i  per facilitar un espai per a la participació.

En els entreactes hi haurà la possibilitat de conèixer les propostes de dones artesanes, activistes i músiques.

Més informació aquí: 


Espanya, estancada al rànquing d’igualtat europeu
Els avenços han estat insuficients per escalar des la novena posició que ocupa des del 2005.

Redacció Diari Ara.

La igualtat entre dones i homes a Espanya és una assignatura pendent a Espanya. La millora dels últims 15 anys ha estat insuficient per escalar posicions al rànquing d’estats de la Unió Europea, en el qual ocupa la novena posició des de fa 14 anys, segons l’informe de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere –Eige per les sigles en anglès– publicat aquest dimarts. El treball compara la situació als estats membres en àrees com la salut, la feina, el poder, els diners, el coneixement i el repartiment del temps i n’elabora un índex.

Espanya té una puntuació de 70,1 en l’índex –100 representaria la plena igualtat– i des del 2005 ha avançat quasi vuit punts, un ritme més accelerat que altres països però que no ha aconseguit situar-la en un lloc millor al rànquing. L’ accés de les dones als àmbits de poder segueix sent el tema en què obté la puntuació més baixa (un 62) tot i ser també el que més ha millorat (+16 punts) des que es fa l’informe.

La nota més alta se l’endú la salut, amb un índex del 90,1, a prop de la plena igualtat i no gaire lluny del 94,7 de Suècia, que es consolida encara més com el país de la Unió Europea amb més igualtat de gènere. Amb un índex del 83,6, és a més de 16 punts de distància de la mitjana europea, que ha arribat als 67,4 punts aquest any. El país escandinau ha acaparat la primera posició del rànquing des del 2005, millorant des de llavors la seva puntuació en gairebé cinc punts.

Continua llegint la noticia


La prevenció de les agressions masclistes en contexts d’oci nocturn.

Anàlisi comparativa de campanyes de prevenció.

“Les campanyes i accions per prevenir les agressions masclistes en contexts d’oci nocturn i la promoció d’espais de festa segurs han  passat, en poc temps, de ser una iniciativa pionera a una política pública imprescindible. Les primeres experiències van sorgir principalment de grups feministes, del teixit social i comunitari i entitats de barri, posant al centre del debat aquelles violències masclistes socialment més tolerades i davant les quals la resposta institucional era absent. Entrellaçades amb l’organització associativa i comunitària de les festes majors, les primeres campanyes van suposar passar del discurs a l’acció per incidir en les formes de relacionar-se en espais d’oci i de festa.

Al mateix temps, aquestes primeres experiències han posat les agressions masclistes en els espais públics al centre del debat feminista, interpel·lant també les polítiques de gènere i igualtat d’abast municipal. L’efecte ha estat una reproducció massiva de campanyes centrades en les festes majors, amb major o menor incidència, en un bon nombre de municipis catalans i de la resta de l’Estat. Una política que ha esdevingut imprescindible en el món local.

En aquest context, analitzem 18 campanyes de prevenció d’agressions masclistes i violències sexuals en contexts d’oci nocturn per reflexionar sobre alguns elements a tenir en compte abans de dissenyar la intervenció: A qui volem implicar en l’estratègia de prevenció? Com definim el problema? Quines són les accions més pertinents? A qui i com volem dirigir-nos en els missatges de la campanya?

Aquestes són algunes de les preguntes que guien aquest article i que pretenen aportar reflexions d’interès a les entitats, col·lectius i administracions que es plantegen com abordar la prevenció d’agressions sexistes en contexts de festa.

L’article sorgeix en el marc del projecte Q de Festa! – Nits de Qualitat de la Subdirecció General de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que té per objectiu desenvolupar estratègies per convertir l’oci nocturn en un espai més segur, atractiu i saludable per a tothom”.

Descarrega l’estudi

Font de l’article: drogas&género


Felanitx obté el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere

Felanitx és el segon municipi de les Illes Balears (juntament amb Marratxí) que obté el Distintiu SGCITY50 per la Igualtat de Gènere.

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals, creat per l’Associacio Forgender Seal.

Durant els propers dos anys, l’Ajuntament de Felanitx  haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que suposa el Distintiu són:

  • La millora les competències de gestió municipal i de les capacitats tècniques i polítiques a favor de la igualtat.
  • La integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • Una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El municipi de Felanitx entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal.


Marratxí és un dels primers cinc ajuntaments de les Illes Balears -juntament amb Estellencs, Felanitx, Pollença i Puigpunyent- que entra a formar part de la comunitat de ciutats i pobles que tenen el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

Demà a les 14:00h, Alex González, en nom de l’Associació Forgender Seal, farà el lliurament del Distintiu al batle de Marratxí, el Sr. Miquel Cabot, a la seu de l’Ajuntament.

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

Durant els propers dos anys, l’Ajuntament de Marratxí haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que suposa el Distintiu són:

  • La millora les competències de gestió municipal i de les capacitats tècniques i polítiques a favor de la igualtat.
  • La integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • Una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El municipi de Marratxí entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal.

Dijous 10 d’octubre a les 14h

Ajuntament de Marratxí

Camí de N’Olesa, 66