Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

El V Fòrum de Municipis compromesos amb la Igualtat s’emmarca en la certificació de la Norma SG CITY 50 50, es defineix com un procés de millora continua, que incorpora una sèrie de requisits i criteris que permeten integrar la perspectiva de gènere en l’estratègia política i operativa del municipi.

Té com a objectiu principal compartir bones pràctiques, aprofundir en el lideratge local feminista i reforçar la xarxa de municipis compromesos amb la igualtat.

S’adreça a responsables polítics d’ajuntaments i consells comarcals certificats en Igualtat i a professionals de l’àmbit local, tècniques en igualtat i persones expertes en igualtat i perspectiva de gènere.

                                 PROGRAMA

8:30h ACREDITACIONS I PRIMER CAFÈ

Acreditacions i cafè de networking.

9.00h-9.45h INAUGURACIÓ 

Presenta: Sra. Ruth Gumbau, periodista. (Pendent de confirmació)

Sra. Mireia González Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

Sra. Marta Macias. Presidenta de l’Associació Forgender Seal

Sra. Sandra Guaita. Alcaldessa de Reus.

Sra. Meritxell Budó. Alcaldessa de la Garriga. Presidenta de l’Associació catalana de Municipis (ACM).

Hble. Sra. Eva Menor. Consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya.

10.00h a 10:05h FOTO DE GRUP AMB LES PERSONES ASSISTENTS AL V FÒRUM 

10:05h-11:15h CONFERÈNCIAL INICIAL: FEMINISME I POLÍTICA LOCAL: UNA ALIANÇA PER A TRANSFOMAR LA SOCIETAT.

Presenta a la taula: Sra. Ruth Gumbau, periodista.  

Presenta a la ponent: Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal.  

Sra. Nuria Varela. És escriptora, experta en violència de gènere, i reportera. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid i Màster Universitari en Estudis Interdisciplinaris de Gènere i Màster en Gènere i Polítiques d’Igualtat entre Dones i Homes, tots dos per la Universitat Rei Joan Carles. Ha escrit diversos llibres sobre feminisme, la seva darrera obra és “La síndrome Borgen. Per què les dones abandonen la política”.  

11.15h – 11.40h LLIURAMENT DE CERTIFICATS  

Presenta: Sra. Ruth Gumbau, periodista  

11:40h – 12.15h CONVERSA: CIUTATS FEMINISTES: LIDERATGES I NARRATIVES TRANSFORMADORES DES DEL MÓN LOCAL I COM RESPONDRE ALS MOVIMENTS REACCIONARIS.

 Presenta: Sra. Ruth Gumbau, periodista 

Sra. Anna Mercadé, llicenciada en Filosofia, Lletres i Educació per la Universitat de Barcelona. Pionera del moviment feminista català sota el franquisme i impulsora de les Jornades Catalanes de la Dona del 1976 i de l’Associació Catalana  de la Dona. Experta per a Espanya davant la Unió Europea del Programa ILE-Woman i fundadora de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora. Va organitzar el primer Congrés Internacional de Dones Empresàries i va crear el programes de microcrèdits per a dones emprenedores. Ha escrit diferents llibres sobre l’emprenedoria i el lideratge femení i ha rebut diversos guardons, entre ells, la Creu de Sant Jordi. Fundadora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (ODEE) al 2008 i directora fins al 2023.  Fundadora de l’Associació Lideratge Compartit 50a50. Actualment, és vocal de la Junta Directiva de l’Associació Forgender Seal i Presidenta d’Honor de l’ODEE.  

Sra. Silvia Molina, periodista argentina especialitzada en gènere. Forma part de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i la Xarxa d’Editores de Gènere de l’Argentina, una iniciativa del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) a l’Argentina. Va ser la primera editora de Gènere i Diversitats de l’Agència de Notícies Télam. Premi 2022 “Veus que Transformen d’Amnistia Internacional”, en reconeixement a la seva labor com a comunicadora de l’agenda de gènere, la llibertat d’expressió i el dret a l’avortament a l’Argentina. 

 2:15h – 13.10h TAULA RODONA: LA CORRESPONSABILITAT EN ELS USOS DEL TEMPS PER A GARANTIR LA IGUALTAT. 

Presenta: Sra. Lourdes Mourelo. Diplomada en Treball Social, Agent de Desenvolupament Internacional. Postgrau de Gènere i Igualtat. Coordinadora de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat.   

Sra. Inma Moraleda. Assessora d’Alcaldia. Ajuntament de Santa Coloma Administració. 

Sra. Marta Junqué Surià. Directora de Time Use Initiative. Corresponsabilitat i usos del temps. 

13.10h – 13:55h TREBALL EN COMISSIONS  

Presenta: Sra. Ruth Gumbau, periodista explica les temàtiques a tractar i les persones que coordinaran cada grup.  

Un espai per al debat i l’intercanvi d’idees. Les persones assistents al fòrum es divideixen en tres grups per a participar en cada comissió on treballarem la Interseccionalitat des de diferents visions. 

 Comissió  1. Com fer pedagogia per crear més consciència d’Igualtat en les ciutats. 

Comissió 2. Des del municipalisme, com podem fer un salt qualitatiu per a implementar Corresponsabilitat i usos del temps.   

Comissió  3. Com incentivar la participació de les dones en els processos de decisió política al món local. 

13.55h – 14:15h CONCLUSIONS I DEBAT  

Les coordinadores de les comissions presenten les conclusions dels tres grups de treball. 

14.15h CLAUSURA  

Sra. Marta Macias. Presidenta de l’Associació Forgender Seal. 

Sra. Cristina Vargas Soria. Sisena tinenta d’alcaldessa de Serveis Interns, Polítiques de Participació, Igualtat i Comerç de l’ Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.  

 14.30h DINAR NETWORKING  

DESCARREGA’T EL PDF DEL PROGRAMA

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

*Ets d’alguna associació de dones, fundació, estudiant o professional vinculada a les polítiques locals i vols assistir? Contacta amb nosaltres a premsa@forgenderseal.org


El projecte DIGECP impulsa un distintiu d’ igualtat de gènere i corresponsabilitat en els usos del temps, dissenyat específicament per a municipis.

✅ Basat en un sistema d’ indicadors
✅ Adaptat a la realitat dels ajuntaments
✅ Orientat a l’ aprenentatge i la millora contínua

📍 El teu municipi vol avançar en igualtat? Escrius a: premsa@forgenderseal.org
Amb el suport de La Comisión Europea en España i la col·laboració de INDA Iniciativas SL

 


Organitzat pel Departament d’Igualtat i Feminisme i l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (ODEE), l’esdeveniment ha reunit més de 30 ponents expertes i líders del món econòmic i polític.

Barcelona, 18 de setembre de 2025.- Davant de la greu amenaça que suposa l’aparició de discursos d’odi i moviments d’ultradreta arreu del món, especialment als EUA i a Europa, per als avenços en el terreny de la igualtat entre homes i dones, és més important que mai refermar el compromís dels poders públics i la societat amb la igualtat com a garantia dels drets fonamentals.

Així ho reivindica el manifest “Per una societat feminista amb igualtat d’oportunitats” del Fòrum Beijing+30, celebrat a La Llotja de Mar de Barcelona amb la participació de més de 450 persones i organitzat pel Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya i l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona  (ODEE).

El text, presentat a la cloenda del fòrum, fa una crida a lluitar contra el negacionisme de la violència masclista i assegura que és imprescindible denunciar la persistència d’una de les desigualtats estructurals més arrelades: la divisió sexual del treball i la infravaloració del treball reproductiu i de cures, majoritàriament assumit per les dones. Una situació que fa que el rol de la dona encara es mantingui invisibilitzat, precaritzat i sotmès a situacions de desigualtat.

El manifest, que es pot consultar íntegrament i adherir-s’hi a través a la web de l’esdeveniment, recull una desena d’accions per avançar cap a una societat igualitària. Entra aquestes accions, hi ha: el desplegament i aplicació real de les lleis d’igualtat, amb pressupost i mecanismes sancionadors; la participació plena i paritària de les dones en política, economia i societat, amb mesures contra la violència política i els discursos d’odi; la igualtat salarial i la valoració i compensació de les cures.

L’acte inaugural ha anat a càrrec del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, l’ exsecretària d’estat d’Afers Exteriors i exsecretària general adjunta de l’ONU, Cristina Gallach, i el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu. La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador, i el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, clausuraran el Fòrum al final de la jornada.

Aquest espai de reflexió també ha comptat amb la participació de la ministra d’Igualtat del Govern d’Espanya, Ana Redondo, la presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Silvia Bach, així com la presidenta d’honor de l’ODEE, Anna Mercadé, que serà l’encarregada de fer la lectura del manifest, i amb una ponència a càrrec de la secretària general del Departament d’Igualtat i Feminisme i presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra.

30 anys després de la Conferència de Beijing: on ens trobem i cap a on anem

El Fòrum Beijing +30 s’ha situat com un punt de trobada clau per analitzar amb una mirada crítica i constructiva els avenços aconseguits en el terreny de la igualtat de gènere des de la IV Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing (1995) i marcar el full de ruta del feminisme durant els pròxims anys. El fòrum ha comptat amb la participació de més de 30 ponents que han aportat la seva visió inspiradora en un programa transversal de conferències i taules rodones.

Els diferents blocs temàtics tractats han reflectit algunes de les àrees clau on cal incidir per assolir una igualtat real i transformadora: des de l’anàlisi dels riscos de regressió en els drets assolits fins a la nova era del feminisme a escala global i la independència econòmica de les dones. També la representació femenina als mitjans de comunicació i les xarxes socials, l’educació com a eina de canvi cultural, i l’esport com a exemple de transformació i visibilització de referents femenins.

Entre les ponents del fòrum es trobaven expertes i líders del món econòmic i polític com Cristina Gallach, exsecretària d’Estat d’Afers Exteriors, exsecretària general adjunta de l’ONU i presidenta del comitè organitzador del Fòrum; Carmen Calvo, presidenta del Consell d’Estat; Leire Pajín, eurodiputada del Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu, i Gemma Nierga, periodista. Entre els assistents també s’hi trobaven autoritats com el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

Malgrat els progressos evidents aconseguits en l’àmbit de la igualtat trenta anys després de la Conferència de Beijing, encara  persisteixen desigualtats estructurals. A tall d’exemple, en l’àmbit de l’economia i l’ocupació, la bretxa salarial de gènere és del 16,7% i les dones continuen tenint molt més pes que els homes en l’ocupació a temps parcial (69% de dones enfront del 31% d’homes). Les dades també mostren que les cures continuen tenint rostre femení, ja que el 87% de les excedències per cura de fills i filles són de dones. També destaca que tot i representar el 51% de la població ocupada amb estudis superiors, només el 24% dels càrrecs directius de les empreses catalanes són dones.

Altres àmbits de la comunicació també mostren una clara desigualtat entre homes i dones. A Catalunya, la presència de dones als informatius i la programació dels principals mitjans audiovisuals generalistes se situa entre el 35 i el 40%, xifra que cau al 9-25% als debats polítics. A més, un 55% de dones periodistes catalanes han patit assetjament per raó de gènere.

A la informació esportiva, només 1 de cada 20 notícies esportives menciona dones esportistes i el temps dedicat a esport femení dins de la secció esportiva dels informatius de TV3 només arriba al 10%, segons dades recollides pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Al sector de l’esport, les dones només representen el 27% de l’esport federat, on també hi ha només un 19% d’entrenadores. Així mateix, només l’11% de les federacions esportives catalanes estan presidides per una dona.

Els biaixos de gènere a la IA, un problema que passa desapercebut a l’empresa

La inclusió de la perspectiva de gènere en les noves tecnologies també ha estat un dels punts clau dels debats del fòrum. En el decurs de la trobada, s’han presentat les conclusions de l’estudi “Intel·ligència Artificial responsable i biaixos de gènere”, editat per l’ODEE. El document reflecteix que, en un context en què la IA s’ha convertit en una eina indispensable per a les empreses, aquesta tecnologia també reprodueix biaixos arrelats en les mateixes dades de partida i en els algoritmes utilitzats que pot perpetuar desigualtats, discriminacions i presa de decisions injustes. A més a més, encara hi ha moltes empreses que desconeixen la profunditat del funcionament d’aquests mecanismes que generen biaixos i les conseqüències que poden comportar per al seu negoci.

La majoria dels algoritmes de la IA es formen amb grans conjunts de dades que, sovint, reflecteixen el biaixos existents en la societat, motiu pel qual poden reproduir prediccions i recomanacions que desfavoreixen les dones. L’estudi presentat adverteix per exemple que els biaixos de gènere en els algoritmes de contractació poden portar a la subrepresentació de dones. Un exemple conegut és el sistema de contractació d’Amazon, que mostrava preferència per candidats masculins.

La IA també perpetua estereotips de gènere. A tall d’exemple, els assistents virtuals com Siri, Alexa i Google Assistant solen tenir veus femenines i es programen per ser submises i servicials, reforçant estereotips sobre el rol de la dona en la societat. Per últim, els biaixos de gènere en els sistemes de visió per computador, inclosos els algoritmes de reconeixement facial, han mostrat majors taxes d’error en identificar dones, especialment de color, a causa de conjunts de dades no representatius i mal equilibrats. Un fet amb greus implicacions en àrees com la seguretat i la vigilància, ja que suposa un major risc de falses atribucions per a les dones, incloent processos legals.

A través d’una enquesta realitzada a una cinquantena d’empreses, l’estudi destaca que el percentatge d’ús d’IA a la feina és del 85,7%, sent eines com ChatGPT i Copilot les més utilitzades. El reclutament i la selecció de personal, la correcció i el tractament de textos i les consultes legals són alguns dels processos on s’utilitzen principalment eines basades en Intel·ligència Artificial.

Les respostes amb llenguatge no inclusiu i mostrar preferència per candidats masculins als processos de selecció de CV són exemples de biaixos que reprodueix la IA, però malgrat que molts d’ells es poden corregir de manera manual mitjançant la supervisió humana i la revisió posterior dels continguts, només un 21% de les empreses enquestades afirma haver identificat biaixos a la IA. Així mateix, més de 80% no tenen polítiques d’ús intern per a la Intel·ligència Artificial.

L’estudi conclou que l’impacte de la IA en la perpetuació de baixos de gènere és significatiuperò no insuperable. A través de la diversificació de dades, auditories d’algoritmes, transparència, educació, compromís ètic, regulació i equips paritaris és possible mitigar aquests biaixos i promoure una IA més equitativa i inclusiva. A nivell empresarial, recomana dissenyar estratègies a mida, que considerin els reptes específics de l’estat de cada empresa (indústria, negoci, funcions, usuaris, etc.), així com el potencial impacte i l’ús de la Intel·ligència Artificial i els recursos disponibles.

Sobre l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra

L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, creat el 2008, és un fòrum de reflexió, d’estudi i de propostes amb l’objectiu de valorar a la dona professional, emprenedora i empresària en el món econòmic català. Ha estat pioner en la creació d’indicadors i la realització d’estudis que quantifiquen la contribució de les dones en l’economia i la societat. També ha creat eines d’apoderament com la Plataforma de Conselleres i Directives, el Consell de Conselleres, l’organització de fòrums i jornades empresarials en clau de gènere i, des de 2022, amb la creació de l’Escola d’Igualtat que té per objectiu transformar la cultura empresarial per eliminar les desigualtats de gènere.

Sobre el Departament d’Igualtat i Feminisme

El Departament d’Igualtat i Feminisme, creat l’any 2021, és l’organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat d’impulsar i coordinar les polítiques públiques en matèria d’igualtat de gènere, diversitat sexual i de gènere, drets civils, migracions i antiracisme. Té com a missió garantir els drets de les dones i de les persones LGBTI+, erradicar les discriminacions estructurals i promoure una societat més justa, inclusiva i equitativa. Entre les seves funcions destaca l’elaboració i aplicació de plans estratègics d’igualtat, la lluita contra les violències masclistes, el suport al teixit associatiu feminista i l’impuls de polítiques de justícia global. El Departament també gestiona serveis clau com els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i el telèfon d’atenció 900 900 120, oferint assessorament i suport en els àmbits social, laboral i jurídic.


El passat 18 de juliol a Catalunya i el 22 de juliol a Galícia, vam realitzar sessions de testatge del formulari del projecte DIGECP (Distintiu per la Igualtat de Gènere en Pobles i Ciutats) amb la participació d’expertes en igualtat de gènere i gestió local.

El projecte DIGECP estableix un estàndard de certificació dissenyat conforme a les competències municipals, la normativa estatal i els tractats internacionals en matèria d’igualtat de gènere i drets humans. A través d’un procés d’avaluació i certificació, els municipis podran obtenir el Distintiu per la Igualtat de Gènere, la qual cosa els permetrà accedir a recursos i visibilitat com a administracions compromeses amb l’equitat de gènere

Què vam fer?

✅Validació tècnica i metodològica
✅Aportacions clau per a millorar claredat, enfocament i aplicabilitat
✅Diàleg obert sobre indicadors, llenguatge i operativitat

Des de DIGECP agraïm la seva implicació i mirada crítica: la seva experiència ens permet continuar afinant una eina rigorosa, útil i transformadora per als municipis.

Vols saber més sobre el Projecte DIGECP ?

Entra en aquesta pàgina: https://city50.distintiudegenere.cat/nou-projecte-cofinancat-per-la-unio-europea-per-a-impulsar-la-igualtat-de-genere-en-les-politiques-locals/


Nota de Premsa. L’Ajuntament de Reus ha obtingut el nivell capdavanter del Distintiu per la Igualtat de Gènere, el més alt que es pot rebre per part de l’associació FORGENDER SEAL. Una entitat sense ànim de lucre que té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat. A la demarcació de Tarragona, set municipis disposen d’aquest distintiu i entre Catalunya, Balears i València hi ha 50 municipis certificats. El nivell capdavanter el tenen un 27% dels municipis que tenen el certificat.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, afirma: “Les polítiques d’igualtat de gènere són una prioritat del Govern de Reus. Ho són en la gestió del dia a dia; i ho són com a eix estratègic, tal i com ens hi vam comprometre al Pla d’Acció Municipal Reus 2003-2027”.

Anabel Martínez, regidora cap de l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, afegeix: “L’Ajuntament ha rebut aquest distintiu pel treball a favor de la igualtat i per incorporar transversalment la perspectiva de gènere a totes les polítiques del municipi que repercuteixen en el benestar de tota la ciutadania i en l’exercici dels drets humans”.

El Distintiu per la igualtat de gènere és el primer segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal. És un sistema de gestió de gènere que es posa a disposició dels municipis com a eina que afavoreix la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local. I des d’aquest any 2025, compta amb el suport de la Unió Europea per a fomentar que més ajuntaments compromesos amb la Igualtat incorporin la perspectiva de gènere en les polítiques locals.

L’associació FORGENDER SEAL certifica i atorga el Distintiu al municipi, el qual s’obté mitjançant un procés de certificació elaborat d’acord amb les competències municipals i normativa nacional i internacional en vers als drets humans de les dones. El procés de certificació s’adapta a la normativa del territori on s’ha d’aplicar, tenint en compte la legislació nacional vigent i l’àmbit competencial de la institució.

Aquest distintiu es basa en la certificació de la Norma SGCITY 50-50, la primera eina del país que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

La Norma SGCITY 50-50 es defineix com un procés de millora continua, que incorpora una sèrie de requisits i criteris que permeten integrar la perspectiva de gènere en l’estratègia política i operativa del municipi. També identifica quins processos de treball existeixen en l’organització municipal i com s’han de planificar i executar per satisfer les necessitats de les dones en particular i de la ciutadania en general. A més, incorpora millores en la gestió quotidiana d’una forma eficient amb els recursos de què es disposa. I millora les competències del lideratge polític del govern i de l’equip tècnic a favor de la igualtat de gènere.

La Norma desplega un mecanisme a través del qual el municipi elabora la seva pròpia autodiagnosi a partir d’un formulari proporcionat per la mateixa Norma. I, a partir del resultat obtingut, el municipi planifica i estableix els seus avanços parametritzats en el Pla de Compromís, que també proporciona la SGCITY 50-50. Els compromisos que el municipi assumeix són determinats pels criteris establerts per la Norma i pels plans i polítiques d’igualtat del municipi.

La voluntat política de compromís amb polítiques i actuacions concretes proporciona al municipi el mèrit d’obtenir el certificat. S’estableixen tres nivells de certificació:

  • Nivell inicial
  • Nivell avançat
  • Nivell capdavanter

Un cop obtingut el Distintiu, s’entra en el període d’execució, de dos anys de durada. Vençut aquest termini, s’obre el procés de renovació del distintiu, en què s’avaluen i es validen els compromisos. Un cop superada l’avaluació, s’elaborarà un nou Pla de Compromís, necessari per obtenir la renovació de la certificació.

Accions de l’Ajuntament de Reus a favor de la igualtat
L’Ajuntament de Reus ha rebut aquest distintiu pel treball a favor de la igualtat i per incorporar transversalment la perspectiva de gènere a totes les actuacions i polítiques del municipi que repercuteixen en el benestar de tota la ciutadania i en l’exercici dels drets humans.

Aquest treball per la igualtat es fa des de totes les àrees i regidories a partir de moltes accions, entre altres:

  • Impulsar entre els centres educatius una anàlisi de situació sobre com incorporen l’enfocament de gènere i interseccional en la seva cultura organitzativa amb l’objectiu de combatre pràctiques LGBTI-fòbiques, sexistes, classistes i racistes.
  • Establir mesures per garantir que els serveis de salut primària on té accés la població del municipi faciliten l’accés a mètodes anticonceptius segurs, amb especial atenció a les adolescents.
  • Oferir un servei d’assessorament per donar suport a les iniciatives d’emprenedoria de les dones.
  • Disposar d’un protocol intern actualitzat com a instrument que ajuda a prevenir, detectar i resoldre situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe/gènere.

Aquesta setmana al 45è programa de la 5a temporada de “Lideratges” a Onda Cero Catalunya, l’Ariadna Belver ha entrevistat a Marta Macias, com a nova presidenta de l’Associació 50a50 Lideratge Compartit, en la secció de “Microscopi en femení”.

Escolat l’entrevista sencera:

Compartim algunes de les principals idees de la conversa.

Entenguem que quan defensem els drets humans de les dones estem defensant també una societat molt més justa contra el racisme, contra l’esbofòbia, contra l’homofòbia, contra el classisme, per tant és treballar amb estructures societàries molt més igualitàries perquè quan treballem amb la cooperació no és només un tema de sexisme sinó que clarament és un tema també de classisme, de desigualtats estructurals, de racisme i, per tant, de desfer tot el que també el colonialisme va fer amb els països amb vies de desenvolupament.

El patriarcat no és només sexisme el patriarcat també es nodreix del racisme, del classisme, de totes les estructures que creen discriminacions en general. Quan treballem des del moviment feminista, des de la mirada feminista, estem treballant per societats igualitàries en tots els àmbits, no podríem fer-ho d’una altra manera.

El principal objectiu de la gender mainstreaming (o incorporació de la perspectiva de gènere) és que les administracions públiques integrin aquesta mirada en qualsevol programa, política o pressupost. Això vol dir que qualsevol acció de l’administració que afecti la ciutadania hauria de tenir en compte la perspectiva de gènere, especialment des d’una mirada feminista.

És important destacar que aquesta pràctica no és només una qüestió de voluntat, sinó que està recolzada per obligacions internacionals, com la Convenció per a l’eliminació de qualsevol forma de discriminació contra les dones (CEDAW), que és un tractat de Nacions Unides. Això fa que els estats signants tinguin l’obligació de garantir que aquesta perspectiva sigui transversal en totes les decisions públiques.

Jo crec que el repte en aquests moments de les polítiques feministes és com avaluem les empreses o com avaluem les administracions públiques de tot allò que ja portem anys treballant-hi. És a dir, ja no hi ha excuses, que cal incorporar aquesta perspectiva de gènere.

Doncs ara anem a veure si aquesta mirada feminista està sent prou eficient i cal avaluar la política per també poder ensenyar a la ciutadania que cal treballar amb aquestes estructures i anar incorporant aquesta mirada de gènere.

Som molt conscients que no estem en societats totalment igualitàries ni aquí ni a cap lloc del món, malgrat que nosaltres vivim en un estat democràtic i que avancem, comparat amb altres països, doncs estem molt millor. Sí que és veritat que el sistema capitalista de la manera més forta que el podem entendre conjuntament amb el sistema patriarcal, contínuament van creant bosses de desigualtats o de discriminacions amb societats totalment democràtiques o societats totalment, podríem dir, occidentals.

Jo crec que no tot s’ha de fer des de la vessant pública, perquè no es tracta tampoc d’això, és a dir, les iniciatives a l’innovar, al pensar i com entre tots construïm societats és el que toca també.

Per tant, associacions com Forgender són molt importants que existeixin perquè també qüestionen el que fan els poders públics i també s’avaluen des de fora i per tant des de fora podem dir si ho estan fent bé o ho estan fent malament, que és molt diferent que s’autoavaluïn només perquè la mirada pot ser molt diferent. I seria com un tipus d’auditoria, però mirant des del punt de vista…

Se sol pensar que la igualtat és com si fos una més i no s’entén que ha de ser treballada des d’un enfocament transversal. No és fer un projecte adreçat a dones, sinó que qualsevol decisió política, qualsevol programa ha de tindre la mirada que s’adreça tant a homes com a dones i que les dones tenen necessitats diferents o que simplement les seves inconstàncies siguin diferents a la dels homes i que, l’impacte d’aquell programa pugui ser discriminatori per a les dones.

El principal repte és entendre que quan treballem cultura, urbanisme o educació o serveis socials, cal incorporar aquesta mirada de gènere i no és només una tasca de la regidoria d’igualtat,  sinó que va molt més enllà d’un sol departament o d’una sola regidoria, la mirada ha de ser holística, perquè el sistema patriarcal és holístic.

El sistema patriarcal és súper transversal. Si volem realment acabar amb el patriarcat, que és la limitació dels drets en general, doncs hem de tenir una eina de gènere que també sigui holística i que també reverteixi tots els efectes del sistema patriarcal. El principal repte és aquest, entendre que la igualtat no és una caixa tancada, sinó que ha de ser una mirada holística i transversal.

Podríem dir que el sistema patriarcal limita el desenvolupament del 50% de la població mundial,  quan està limitant els drets i oportunitats de les dones, s’estructura un sistema que lluny d’erradicar les desigualtats i les discriminacions per raó de sexe, les perpetua.

El capitalisme no hauria pogut sobreviure si la meitat de la població no treballés gratuïtament. Al capitalisme li ha anat molt bé que totes les dones treballessin gratuïtament i ocupessin aquest espai. Com haurien pogut els homes desenvolupar les seves carreres professionals si no haguessin tingut algú que fes una feina invisible, opaca, no remunerada, que és la criança i el treball domèstic?

Les dones també volem la nostra independència econòmica, també volem desenvolupar una carrera professional, però continuem veient que la criança algú l’ha de fer i malauradament, majoritàriament la fem les dones.

De fet, he escoltat alguna vegada algun home que diu que l’atur ha augmentat per culpa de les dones, perquè el ser més dones que treballen hi ha més a tur. És la mirada que només els homes tenien dret a treballar, i llavors quan les dones atreveixen a entrar al món laboral,  destrossen les estadístiques.

Un dels principals objectius de l’Associació 50a50 és que les dones no només arribin als llocs de decisió, sinó que les dones transformin les organitzacions i incideixen per a incorporar la perspectiva de gènere i anar avançant cap a la igualtat. El missatge és que les dones quan hi siguem, quan estiguem en els espais de poder i de decisió, hem de poder transformar la societat que estem vivint i realment treballar per aquesta igualtat. No només una igualtat des del punt de vista feminista, d’acabar amb el sexisme, sinó una llibertat, des del moviment feminista interseccional, que és també tenir en compte a les dones des de les seves pròpies o diferents identitats i amb la seva diversitat.

La força de les dones passa també per reconèixer-nos i per treballar conjuntament, apoderar-nos col·lectivament, més enllà de l’autolideratge individual que evidentment el necessitem per apoderar-nos col·lectivament, i a partir d’aquest apoderament col·lectiu el que demanem és poder ser-hi, poder estar, formar part de les decisions i del procés d’implementació d’aquestes decisions per poder alhora anar avaluant el seu impacte i resultats.

Si nosaltres estem empoderades col·lectivament, quan arribem als llocs de decisió voldrem canviar les coses i voldrem transformar les organitzacions. No ens serveix de gaire que arribem a dalt de tot i que no canviem res. El que diem és anem més enllà, per justícia social, perquè cal ser-hi, només faltaria que no hi puguem ser-hi, però que quan arribem des de l’Associació 50 a 50 que es noti que les dones hem arribat i que canviem les coses.

Sobre el Consell Nacional de les Dones de Catalunya. El propòsit del Consell és que sigui un organisme independent del Govern de la Generalitat, perquè és un espai també de lobby. Hi ha més de 400 associacions de dones, i el que pretén és ser un espai per incidir en la política pública, incidir en les noves lleis, en les normatives, demanen canvis estructurals i per tant, és una contradicció, estar sota el paraigües de l’Institut Català de les Dones que és govern i ser un òrgan d’incidència política.

Ara mateix la presidència del Consell Nacional l’ocupa la presidenta de l’Institut Català de les Dones. Dit això, també et dic que aquest equip de l’ICD de la Conselleria d’igualtat i feminisme del Govern, també té aquesta visió, d’anar treballant cap a quest model de Consell, més autònom, independent i amb pressupost propi per a funcionar i desenvolupar una acció de lobby més efectiva.

Quin missatge t’agradaria deixar a qui vulgui contribuir per la igualtat i a la innovació social?

Algú que tingui aquell dubte de dir exactament què hem de fer per progressar, per aconseguir aquesta igualtat real i que no sigui només una reivindicació i ja està.

Jo sempre dic que no cal ser que no cal que t’hi dediquis professionalment, però que sí que és important no ser indiferent.

No ser indiferent en general a les injustícies socials.

No ser indiferent a la pobresa.

No ser indiferent a les desigualtats, a les discriminacions i que per tant treballar per la igualtat portar aquestes ulleres liles, que són ulleres liles no només a favor de la igualtat i del feminisme, sinó que des d’una mirada súper interseccional, una mirada amplia que també és treballar contra el racisme o contra qualsevol pràctica discriminatòria.

La idea és no ser indiferent i des del nostre lloc individual podem construir una societat molt més justa.

Animo a les dones i també als homes que s’assumien a projectes associatius que treballin a favor de la igualtat i si no és possible, perquè amb el seu moment vital no és possible fer això, perquè són hores, però també són hores que ens enriqueixen molt, és a dir, també són hores que n’aprenem contínuament d’estar juntes, de compartir experiències, coneixements, de veure mirades i sobretot crear també pensament.

Segueix el programa “Lideratges” d’Onda Cero Catalunya amb Ariadna Belver.

Us animem a seguir i adherir-vos a l’Associació 50a50 .

 


🌐La transversalitat de gènere en les polítiques públiques no ocorre espontàniament. Requereix eines, un enfocament interseccional i formació específica. Per això, des de DIGECP, impulsem un itinerari formatiu per a acompanyar a municipis i entitats locals en la seva transformació institucional.

🎯Un dels principals objectius del nostre projecte és capacitar a 40 municipis i 2 entitats locals d’àmbit superior, assegurant que l’enfocament de gènere travessi totes les àrees municipals.

👩🙍🏾‍♀️Com ho fem? A través del Distintiu SG CITY 50-50, partim d’un diagnòstic participatiu i dissenyem:

-Plans de formació adaptats a cada context local.

-Tallers dirigits a personal tècnic i polític.

-Continguts clau: usos del temps, conciliació corresponsable, lideratge inclusiu, etc.

🏛️Perquè una administració que es forma, es transforma. I quan es transforma, impacta directament en la vida quotidiana de la seva ciutadania

💡Vols saber més?
📩Contacta amb nosaltres info@forgenderseal.org
👉🏾Més informació a forgenderseal.org


ODS

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són un full de ruta global, però la seva implementació efectiva comença en el local. El Distintiu SG CITY 50-50 permet als municipis integrar la perspectiva de gènere en la seva gestió, alineant-se amb:

• ODS 5 – Igualtat de gènere: Promovent polítiques que eliminin les bretxes de gènere i apoderin a dones i nenes.
• ODS 8 – Treball decent i creixement econòmic: Fomentant entorns laborals inclusius i equitatius dins de les administracions locals.
 ODS 10 – Reducció de les desigualtats: Implementant accions que assegurin l’equitat i la inclusió social en tots els nivells.

A través d’eines com l’autodiagnòstic i el Pla de Compromís, els municipis poden avaluar i millorar contínuament les seves polítiques d’igualtat.

Perquè una administració que es forma, es transforma. I quan es transforma, impacta directament en la vida quotidiana de la seva ciutadania.

💡Vols saber com pots implementar els ODS en el teu ajuntament, connectats al pla d’Igualtat local?
📩Contacta amb nosaltres info@forgenderseal.org
👉🏾Més informació a forgenderseal.org


La bretxa salarial de gènere és una realitat que encara persisteix en moltes societats, i és una de les principals causes de la desigualtat entre homes i dones. Tot i els avenços en els drets i la consciència social, les dones sovint guanyen menys que els homes per realitzar el mateix treball o per tenir responsabilitats similars.

Aquesta bretxa no és només una qüestió de diferències en els salaris, sinó que també reflecteix una estructura social i econòmica que perpetua la desigualtat. Factors com la segregació laboral, la manca de polítiques de conciliació, la discriminació i els estereotips de gènere contribueixen a mantenir aquesta barrera.

A Espanya, la diferència entre el que guanyen homes i dones no sols persisteix, sinó que ha augmentat: en 2023 la bretxa es va situar en el 19,6%, enfront del 19% de l’any anterior.

Els homes guanyen de mitjana gairebé uns 5.000 € més a l’any que les dones (Font: Enquesta de Població activa 2023 de l’INE).

Aquesta desigualtat no és casual ni conjuntural. S’alimenta de múltiples factors interrelacionats:

-Major concentració de dones en ocupacions a temps parcial

-Penalització per maternitat

-Asunción majoritària de les tasques de cures no remunerades

-Menor representació de dones en llocs directius (sostre de cristall)

És important entendre que la bretxa salarial de gènere no és només un problema individual, sinó un obstacle que afecta tota la societat, limitant les oportunitats de les dones i perpetuant la desigualtat.

En el Projecte DIGECP, cofinançat per la Unió Europea treballem al costat de governs locals per a transformar aquesta realitat, a través d’impulsa polítiques locals amb Igualtat de gènere. (Més Informació)

Per avançar cap a una societat més justa i igualitària, cal seguir treballant per eliminar aquesta bretxa i promoure un entorn laboral que valori i reconegui el mèrit i l’esforç de tothom, independentment del gènere.


  • En la nostra societat, la desigualtat de gènere no sols es reflecteix en diferències salarials o en l’accés a l’educació, sinó també en com es distribueix el temps entre homes i dones. L’anomenada pobresa de temps es refereix a l’escassetat d’hores disponibles per a realitzar activitats personals, de cura o d’oci, i afecta de manera desproporcionada a les dones.Què és la pobresa de temps?
    És la situació en la qual una persona no disposa de suficient temps per a cobrir les seves necessitats bàsiques, descansar o dedicar-se a activitats que li aportin benestar. Per a moltes dones, aquesta pobresa de temps es tradueix en llargues jornades de treball, tant remunerat com no remunerat, com la cura de fills, familiars majors o tasques domèstiques, que moltes vegades no són reconegudes ni valorades socialment.Per què és una forma de desigualtat de gènere?
    Perquè les dones solen assumir una major càrrega de tasques no remunerades, la qual cosa limita el seu temps per a l’educació, l’oci, el descans o el desenvolupament personal. Això perpetua cicles de desigualtat, afectant la seva salut, la seva participació en la vida pública i la seva autonomia econòmica.

    Idees per a combatre la pobresa de temps i reduir la desigualtat de gènere:

    Polítiques públiques de suport.

    En el Projecte DIGECP, treballem al costat de municipis per a transformar aquesta realitat. Com? Impulsant polítiques públiques que reconeguin i redistribueixin els temps de vida, des d’un enfocament de gènere interseccional i amb compromís institucional real.

    Promoure la redistribució del treball domèstic i de cura.
    Fomentar que homes i dones comparteixin de manera equitativa les feines de casa i la cura familiar, mitjançant campanyes de sensibilització i programes educatius.

    Flexibilitat laboral.
    Impulsar horaris flexibles i modalitats de treball remot, permetent a les persones gestionar millor el seu temps i reduir la càrrega de tasques no remunerades.

    Reconeixement social i econòmic del treball no remunerat.
    Valorar i mesurar el treball domèstic i de cura en les estadístiques nacionals, per a visibilitzar la seva importància i promoure polítiques que ho secundin.

    Educació i sensibilització.
    Incloure en els programes escolars i campanyes públiques la importància de la igualtat en la distribució del temps i les feines de casa.

    Com a conclusió, la pobresa de temps és una forma silenciosa però poderosa de desigualtat de gènere que limita les oportunitats i el benestar de moltes dones. Abordar-la requereix un compromís conjunt de governs, comunitats i famílies per a crear una societat més justa, equitativa i amb major qualitat de vida per a tots.

    T’agradaria conèixer més sobre el Projecte DIGECP per la Igualtat de Gènere de Ciutats i Pobles, dirigit a governs locals i cofinançat per la Comissió Europea?

  • 📩Sol·licita informació a premsa@forgenderseal.org