Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

La resposta a aquesta pregunta la trobem en les dades i els indicadors d’estudis i informes de diferents organismes. És un bon moment per a recordar-les i tenir-les present en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona.

Centrem aquest 8 de març posant el focus en la contribució de les dones en el treball, fent un reconeixement i valorant l’aportació de totes en el món laboral i econòmic tant a Espanya com a Catalunya.

A Espanya, les dones representen aproximadament el 46% de la força laboral, i en els darrers anys hem vist un augment significatiu de la seva presència en sectors tradicionalment masculinitzats. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa d’activitat femenina ha crescut, i actualment, més de 9 milions de dones estan treballant en diverses àrees, des de la sanitat i l’educació fins a la tecnologia i l’enginyeria.

A Catalunya, la situació és similar. Les dones constitueixen un 48% de la població activa, i cada vegada més ocupen càrrecs de responsabilitat. De fet, les dones catalanes han aconseguit una major representació en consells d’administració i en posicions directives, tot i que encara queda camí per recórrer per assolir la igualtat plena com molt bé explica l’estudi La presència de dones en consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya, 2024” de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’estudi posa en evidència que les empreses amb consells paritaris tenen més d’un 50% de dones directives.

“L’aportació de les dones en el treball augmenta el desenvolupament econòmic global”

Què diuen altres organismes internacionals?

Segons el Banc Mundial, “L’avenç de la dona en el treball és bo per a tothom: pot augmentar el PBI mundial en un 20%”.

D’acord amb les dades del McKinsey Global Institute, “Impulsar la igualtat de la dona podria afegir 12 trilions de dòlars al creixement global en 2025. “Tenint en compte el paper decisiu de la dona en el funcionament de l’economia, és qüestió de lògica pensar que el seu rol i el seu accés equitatiu a llocs de responsabilitat pot exercir un canvi també en el teixit empresarial de tot el món”.

Raons poderoses per a valorar positivament la contribució de les dones en el treball i els reptes pendents.

Les dones són fonamentals en el teixit empresarial. Segons l‘Observatori del Treball i Model Productiu de Catalunya, “Les empreses liderades per dones tendeixen a ser més sostenibles i innovadores. Això demostra que la diversitat de gènere no només és justa, sinó que també és beneficiosa per a l’economia”.

No obstant això, encara ens enfrontem a desafiaments importants, com la bretxa salarial de gènere, que a Catalunya és d’aproximadament un 23%. És essencial continuar treballant per eliminar aquestes desigualtats i garantir que totes les dones tinguin les mateixes oportunitats laborals i de creixement professional.

Des de Forgender Seal també volem destacar el rol important que juguen els governs locals en el desenvolupament de polítiques i programes municipals, moltes vegades, en col·laboració amb agents locals, teixit empresarial, sindicats, ong’s, ecosistema associatiu,  universitats… per a promoure el talent de les dones i la seva plena integració en el món del treball i professional.

“La Igualtat de gènere en el centre de les polítiques locals”

Estem vivint un context d’alta complexitat i transformacions on cada eina que es crea per a la reducció de les desigualtats i de les bretxes per raó de gènere en l’àmbit del treball i de l’economia són importants, s’han de protegir i dotar de recursos perquè no decaigui el lideratge polític i institucional del món local en la construcció de societats més igualitàries, justes, segures i socialment cohesionades. No podem retrocedir en la defensa de la igualtat. El món necessita el talent i el valor que aporten les dones en la construcció del present i del futur.

El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal és una eina innovadora que facilita el compromís d’institucions públiques del món local cap a la igualtat efectiva de dones i homes impulsant. És un sistema de gestió de gènere que es posa a disposició dels municipis com a eina que afavoreix la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.

Celebrem els èxits aconseguits i renovem el nostre compromís per a construir un futur on la igualtat de gènere sigui una realitat. Gràcies a totes les dones que, amb la seva dedicació i esforç, contribueixen cada dia a fer del món un lloc millor! Gràcies als ajuntaments compromesos amb la Igualtat de gènere que  treballen incansablement per a donar servei a la ciutadania

💜 Feliç Dia Internacional de la Dona! 💜


Temps de treball i corresponsabilitat

La perspectiva de gènere ha enriquit el debat al voltant del temps de treball, posant en dubte la visió neutra d’aquest temps i mostrant el diferent impacte de gènere de l’actual organització sociotemporal. Partint d’una visió àmplia del concepte de treball, sota aquesta perspectiva es qüestiona l’accepció de temps de treball limitada al temps de treball de l’activitat remunerada.

Al contrari, es posa el Temps de treball i corresponsabilitat en relleu que, per a les dones, el temps de treball remet a un temps obligatori que no s’esgota en l’activitat laboral remunerada ni en el període de vida laboralment activa. Mesurar el temps i mostrar-ne els diferents usos i significats socials ha esdevingut un recurs d’interès per fer visibles les desigualtats de gènere a dins i a fora de l’àmbit laboral. Explorar les diferents temporalitats de les feines de les dones ha obert la possibilitat de copsar el conflicte i el malestar que planteja una organització social del temps basada en el temps de la producció i no en el de la reproducció de la vida humana.

Des d’aquesta òptica, el temps s’ha convertit en un instrument clau i eficaç per afrontar els desafiaments que aquesta organització sociotemporal presenta, especialment però no exclusivament en relació amb la igualtat de gènere. En aquest context i des d’aquesta perspectiva, cal interpretar els possibles efectes que els actuals processos de desregulació i flexibilització de la jornada laboral, així com el possible impacte que l’impuls de polítiques de temps de treball, d’orientació i d’abast distint, poden tenir en clau de gènere. Aquest volum ens vol apropar a aquests debats i posar en relleu les eines disponibles per afrontar-los. Neix de l’experiència en el disseny i desenvolupament del mòdul de formació en línia en Temps de Treball i Corresponsabilitat en Perspectiva de Gènere, impartit des de l’Àrea d’Igualtat d’Oportunitats de la Generalitat de Catalunya.

Accés al document


El Govern ha aprovat el Pla Viure Millor (Pla de Transició cap a la Reforma Horària) amb la voluntat d’assolir els compromisos recollits al Pacte per a la Reforma Horària signat el 17 de juliol de 2017 amb 110 institucions.

Amb aquest document, la Generalitat esdevé pionera a promoure un pla transversal de polítiques del temps i de reforma horària.

El pla preveu tres objectius estratègics.

  • Viure amb uns models de gestió del temps més eficients que augmentin el rendiment acadèmic i la productivitat.
  • Viure amb uns horaris més racionals i flexibles que facilitin la conciliació de la vida personal, laboral, formativa, associativa i familiar i fer-la corresponsable entre dones i homes.
  • Viure d’acord amb uns hàbits saludables que millorin el benestar i la qualitat de vida.

D’aquests tres objectius estratègics es desprenen onze objectius operatius amb 88 mesures concretes que desplegaran els departaments del Govern.

PDF del pla Viure Millo

La presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macias, va participar en l’Acte de presentació online del pla Viure Millor.