En el marc de la celebració del 8 de març.Dia Internacional de les Dones impulsem la campanya “Cap pas enrere. Polítiques locals en Igualtat i a favor dels drets de les dones”
Aquest any, de forma especial, situem la nostra campanya en la defensa dels drets humans de les dones. Volem fer memòria i recordar que les dones han estat les principals impulsores dels drets humans en els moments transformadors de la nostra història. Compartim alguns dels noms de les protagonistes i promotores, algunes més conegudes que d’altres.
L’índia Hansa Mehta, la pakistanesa Begum ShaistaIkramullah o la dominicana Minerva Bernardinosón tres de les dones que van aconseguir que la declaració dels drets humans inclogués les dones com a subjectes actius dels drets humans. Una altra de les dones que cal destacar si parlem de la Declaració Universal dels Drets Humans i que ha estat la més coneguda pel seu perfil politic i activista en defensa de les dones és l’Eleanor Roosevelt ferma impulsora.
Minerva Bernardino, de la República Dominicana, i altres dones de l’Amèrica del Sud com Bertha Lutz o Isabel Vidal van ser claus per a incloure els drets de les dones i la no discriminació per raons de gènere a la Carta de les Nacions Unides. La francesa Marie–HélèneLefaucheux també va ser una de les principals defensores d’incloure el gènere en l’article 2, en què es parla d’igualtat independentment de l’origen, la llengua, la religió… I també del gènere.
Font: Nacions Unides
Evdokia Uralova, de Bielorússia, va defensar fermament la igualtat salarial entre homes i dones. Gràcies a ella, l’article 23 de la declaració diu que “totes les persones tenen dret, sense cap mena de discriminació, a obtenir el mateix salari a canvi de la mateixa feina”.
Lideratges locals a favor dels drets humans de les dones en les polítiques d’igualtat de gènere.
Ara, al 2024, els governs locals certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipaljugant un rol importantíssim en la defensa dels drets humans de les dones en l’espai públic, gràcies a la incorporació de la perspectiva de gènere en els programes i polítiques locals.
Segons Nacions Unides, el compliment de l’objectiu de desenvolupament Núm. 5 la Igualtat, és vital per a la defensa dels drets humans de les dones arreu de món i específicament, en les ciutats, com a primera líniea de defensa dels drets i les llibertats socials, on es despleguen les polítiques públiques.
Volem fer visible la convicció i l’esforç d’ajuntaments compromesos amb voluntat política i vocació de servei a la ciutadania en l’impuls de polítiques municipals connectades als objectius de desenvolupament sostenible i a favor de continuar treballant en la defensa dels drets humans de les dones a les administracions locals.
L’Ajuntament de Castelldefels ha renovat el distintiu per la Igualtat de Gènere Norma SG City 50-50, una eina per facilitar el repte d’avançar cap l’objectiu d’esdevenir ciutat feminista. Permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. Concedida per l’associació sense ànim de lucre Forgender Seal, és la primera certificació internacional existent en aquest àmbit i també la primera que es concedeix de forma específica als municipis pel seu compromís polític i estratègic amb la igualtat efectiva entre dones i homes.
L’acte de lliurament del distintiu ha tingut lloc aquest dijous 8 de febrer al Saló de Plens amb la participació de la regidora d’Igualtat, Cristina Corona, i la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macías. Per part del consistori, també han estat presents les regidores Mar Sicilia (Promoció Econòmica, Foment de l’Ocupació i Comerç), Pakita Cruz (Esports, Salut i Consum), i el regidor Ramon Amador (Educació, Cooperació i Solidaritat), i regidors i regidores dels grups de l’oposició.
L’Ajuntament de Castelldefels va aconseguir per primer cop aquesta distinció l’any 2021. Ara la renova després d’haver passat de forma satisfactòria el procés d’auditoria de compliment del pla de compromisos dels dos primers anys.
Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:
-Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
-Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques comarcals.
-És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.
El govern local de Castelldefels entra a formar part de la comunitat de municipis que renova el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit comarcal. Altres municipis que l’han renovat són Algaida, Cabrera de Mar, Calaf, Manacor, Montblanc, Sant Joan Despí o Santa Coloma de Gramenet.
Notícia publicada al Diari El Triangle. (4 de novembre)
Forgender Seal promou un distintiu que fomenta un procés de millora contínua i dona pistes per implementar polítiques amb perspectiva de gènere al món local.
Les polítiques d’igualtat es poden certificar igual que les empreses certifiquen els seus estàndards de qualitat o els seus processos de producció. Això és el que ja han fet 50 municipis catalans a través del Distintiu per la Igualtat de Gènere, elaborat per l’associació Forgender Seal. És el primer segell de qualificació que reconeix i promou les accions dels governs locals per millorar la seva eficàcia, eficiència i qualitat en la implementació de la perspectiva de gènere en la governança municipal.
La certificació, anomenada SG CITY 50-50, va néixer fa cinc anys, de la mà de Marta Macias Quesadai el seu equip, i actualment ja han implementat el distintiu a més de 60 ajuntaments de Catalunya, València i les illes Balears, a més de dos governs locals de l’Argentina.
A banda de certificar governs locals, l’associació també vol avançar en el camp educatiu i, per aquest motiu, van crear fa tres anys, en col·laboració amb la Plataforma Unitària contra les Violències Masclistes, l’índex Violeta per a centres educatius. Prop de 70 escoles de Catalunya i Galícia ja disposen del reconeixement Camí al Violeta o directament el distintiu violeta de l’àmbit educatiu. És una nova eina per incorporar la coeducació als centres i gestionar la violència masclista dins del seu àmbit.
En declaracions a EL TRIANGLE, la presidenta de Forgender Seal, Marta Macias Quesada, exposa que els ajuntaments que acorden implementar el Distintiu SG CITY 50-50 inicien el camí de la certificació fent una “autodiagnosi”. “Aquest és un valor important del distintiu, perquè el formulari inicial consta de molts indicadors que permeten analitzar com s’està treballant des de l’Ajuntament; quines accions amb perspectiva de gènere s’estan fent; i es pren consciència de la feina realitzada en aquest camp, que, de vegades, no s’era conscient que s’estava realitzant”. Potser la regidoria d’esports estava implementant polítiques d’impuls de clubs esportius o de lideratge femení a les juntes directives, i calia valorar aquesta tasca.
A banda de l’anàlisi de la feina feta fins al moment, el distintiu també permet veure què no s’està fent i quines accions caldria posar en marxa amb perspectiva de gènere. Fruit de la certificació, l’equip de treball municipal pot detectar quines són les barreres tècniques, conceptuals o econòmiques que no han permès avançar en aquest camp.
Segons afirma Marta Macias, “un dels grans esculls per avançar és la formació en igualtat. No es considera prou important, i al final és voluntària. Manca una formació més generalitzada de com aplicar la perspectiva de gènere en qualsevol projecte d’àmbit públic”. “Homes i dones som diferents i cal tenir una mirada de gènere per combatre estereotips o discriminacions de gènere”, indica la presidenta de l’associació Forgender Seal.
Es pot donar el cas que s’estiguin invertint molts diners públics en un determinat equipament, i quan s’analitza a quin públic van adreçades aquestes polítiques es vegi un fort biaix de gènere que no estava contemplat o no era desitjat. Quan s’elaboren pressupostos amb perspectiva de gènere, el consistori disposa d’una eina que permet detectar aquestes desigualtats en el conjunt de l’acció de l’administració local.
Per Marta Macias, els ajuntaments veuen a través del treball de la certificació que “els seus equipaments es van fer fa 20 anys i quan es van desenvolupar no es va tenir mirada de gènere. Per tant, qüestions com l’accessibilitat, la mobilitat de les dones o altres aspectes no es van tenir en compte, i ara disposen d’una eina per fer una revisió i incorporar la mirada de gènere”. En el camp de la cultura, l’autodiagnosi també permet veure si la programació cultural contempla la contractació paritària de grups musicals a les festes locals, o hi ha un biaix cap a grups formats únicament per homes.
Entre els ajuntaments que tenen el distintiu més desenvolupat hi ha Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet, Cornellà, Tarragona o Lleida, entre d’altres. El de Barcelona, però, no disposa d’aquest distintiu, ara com ara. La voluntat de Forgender Seal és implementar la certificació a més consistoris de la resta d’Espanya.
Segons la presidenta de l’associació, “la certificació és un llibre de pistes; és un procés de millora contínua claríssim i, si es vol avançar en igualtat, dona moltes pistes de com poder-ho fer. Ajuda a repensar el que s’ha fet, visibilitzar el que es fa, reconeix la feina i és una eina més per millorar en perspectiva de gènere”.
En el III Fòrum Municipis Certificats, celebrat a Santa Coloma de Gramenet el 24 d’octubre passat, es van evidenciar els reptes encara existents a la nostra societat sobre aquesta temàtica. En una taula d’expertes per avançar en les polítiques públiques, es van abordar mancances importants en la gestió integral de les violències masclistes, donat que no hi ha prou recursos a l’administració de justícia per atendre de forma adequada i amb celeritat les dones que pateixen violència masclista ni tampoc prou recursos residencials perquè puguin marxar d’una llar insegura.
La desigualtat salarial existent entre dones i homes també va ser motiu de debat i d’anàlisi. Es va demanar a les empreses que compleixin amb l’obligació legal de publicar el seu registre retributiu, que permet detectar si hi ha desigualtats salarials per sexe per grups professionals o llocs de treball. Segons una directiva europea que està treballant el Parlament Europeu, la bretxa salarial s’haurà de reduir fins al 5% en els pròxims anys, i es preveu aplicar sancions en cas d’incompliment.
En el camp de la salut, la perspectiva de gènere també està pendent, donat que hi ha malalties que tenen una simptomatologia diferent en homes i dones i, en canvi, els professionals sempre s’han format i exercit d’acord amb el patró masculí.
El passat 24 d’octubre vam celebrar a La Ciba, espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista, el III Fòrum de municipis certificats a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal, dedicat en aquesta edició a les polítiques locals a favor dels drets humans i al lideratge de les dones. Aquest espai de debat anual va suposar un important punt de trobada i ens va permetre compartir bones pràctiques locals en igualtat real i efectiva per part de representants polítics i tècnics d’ajuntaments i administracions supramunicipals que van participar-hi com a ciutats i pobles que disposen de la certificació SG CITY 50-50, com és el cas de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Cal recordar que la norma SG CITY 50-50, elaborada per l’associació Forgender Seal, és la primera certificació en l’àmbit internacional que ha permès implantar un sistema per avaluar, homologar i acreditar de manera oficial el treball i el compromís dels governs locals a favor de la igualtat de drets de les dones i per la integració de la perspectiva de gènere de manera transversal i transformadora en les polítiques i actuacions de les ciutats i pobles. En el nostre cas, a Santa Coloma, enguany hem renovat la certificació SG CITY 50-50 que vam aconseguir com a Ajuntament el 2021, quan vam ser un dels primers municipis reconeguts públicament i internacionalment pel nostre lideratge en el desplegament de programes i iniciatives que han demostrat ser eficaces en el necessari avenç en drets i llibertats.
En la primera certificació SG-CITY 50-50 que vam obtenir es van destacar les accions específiques de Santa Coloma, com la posada en marxa de La Ciba, el protocol per un espai públic, d’oci i festiu lliure de violències masclistes i LGTB-fòbiques, l’organització de jornades de referència com el I Fòrum internacional sobre feminisme i pornografia o la creació de l’Observatori de dades obertes, entre altres projectes i iniciatives desplegades.
Santa Coloma vam ser un dels primers municipis reconeguts internacionalment pel nostre lideratge en l’avenç en drets i llibertats de les dones.
Certificacions com la SG-CITY 50-50 són més necessàries que mai, ja que ens ajuden a poder acreditar i a millorar la qualitat dels serveis públics, a mesurar el seu impacte, a generar perspectiva en la tasca dels ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania i, alhora, són una eina molt eficaç per saber com estem i avaluar de manera curosa el desplegament de les polítiques d’igualtat locals per anticipar-nos a les noves necessitats. També ens reconeix la feina ben feta i constitueix un important acompanyament en tot el procés. Però no només això. La SG-CITY 50-50 ens impulsa a crear narratives no androcentristes en un escenari idoni, que és el món local, i a no oblidar-nos que, malgrat que hem avançat molt en igualtat real i efectiva a les ciutats, encara queden molts reptes per assolir en la necessària transformació feminista dels territoris.
En aquest sentit, entre les qüestions apressants de l’agenda feminista és imprescindible que continuem teixint aliances fortes entre les diferents administracions públiques i privades, entitats i ciutadania, per combatre de manera conjunta, ferma i eficaç totes les violències masclistes i en tots els àmbits i esferes –i especialment en l’entorn virtual i el seu tractament jurídic i penal–, així com per fer prevenció dels feminicidis. També són reptes els passos cap a la igualtat salarial entre homes i dones i el fet de promoure la prevenció en salut de les dones a través de polítiques locals específiques, entre altres qüestions de primer ordre que també vam tractar al recent III Fòrum de municipis certificats. Per tant, aquesta certificació és un pas més per avançar en la materialització d’aquesta agenda feminista, que ha de ser, sens dubte, transversal i interseccional, i per enfortir-la gràcies als lideratges d’ajuntaments compromesos en el treball en xarxa.
Precisament, l’equipament municipal de La Ciba és un exemple de bona pràctica municipal i de treball en xarxa entre administracions públiques i entitats públiques i privades per liderar, conjuntament, projectes pel bé comú i que han de servir per lluitar contra les desigualtats, en sintonia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Continuem, doncs, compromeses i compromesos des del món local i amb equipaments i serveis públics com La Ciba amb la defensa dels drets humans de totes les dones i per una governança feminista, clau per aconseguir un món i una societat millors per a tothom.
L’associació Forgender Seal va celebrar amb èxit el seu III Fòrum de Municipis Certificats.
El passat 24 d’octubre es va celebrar amb èxit el III Fòrum de Municipis Certificats, organitzat per l’ Associació Forgender Seal. El Fòrum va tenir lloc a la CIBA de Santa Coloma de Gramenet, i va comptar amb la participació de representants polítics i tècnics dels diferents ajuntaments certificats i en procés de certificació, amb el distintiu d’igualtat SGCity 50-50.
Sota el lema “Polítiques locals a favor dels drets humans i del lideratge de les dones”, la trobada va convocar equips polítics i tècnics de diferents ajuntaments i entitats supramunicipals que han obtingut el Distintiu o es troben en procés de certificació. El propòsit del III Fòrum va ser promoure el lideratge dels governs locals en les polítiques d’ igualtat amb perspectiva de gènere.
La taula inaugural, va ser presidida per personalitats institucionals que van obrir el III Fòrum i amb les seves intervencions, van encoratjar als assistents a seguir avançant en la lluita per la igualtat de gènere. Cristina Vargas, Vuitena Tinenta d’alcaldessa de Participació, Acció Territorial i Igualtat de l’ Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet “Els governs locals juguem un rol important en el lideratge de les polítiques públiques amb perspectiva de gènere. Som la primera línia de defensa dels drets humans de les dones, de la igualtat i la diversitat. I com remarca el lema de Forgender Seal, estem compromeses en la construcció de ciutats, igualitàries, segures i cohesionades”. Marta Macias, Presidenta de l’Associació Forgender Seal, “Encara resta molt per fer, però anem en la bona direcció, hem avançat molt. Espais com el Fòrum de Municipis Certificats ens permet compartir les dificultats i les barreres per a trobar solucions col·lectivament, aprendre de les experiències d’altres ajuntaments i anar aconseguint que més governs s’incorporin en aquesta xarxa de municipis igualitaris compromesos amb els drets humanes de les dones”.
Carlos Cordón, Alcalde de Cerdanyola del Vallés, “La foto que ha fet el distintiu sobre el funcionament dels programes i les polítiques de l’ajuntament ens ajuda a conèixer millor com estem i on hem de millorar, es una bona eina per avançar en Igualtat de gènere”. La presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez Morales,“La inversió que el consell comarcal està fent en el programa feminista suposa la posada a la disposició d’una sèrie de recursos fruit del pacte de diversos actors de la societat civil. L’esforç més importa va ser poder disposar de 2.000.00 d’euros per als 30 municipis de la comarca que va permetre desenvolupar polítiques feministes en els anys 2022 i 2023 adreçades a dones amb situació de vulnerabilitat amb formació per a la reinserció en el mercat laboral”.
La Vicepresidenta cinquena. Presidenta delegada de l’Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona Eva Baró,“Necessitem teixir aliances per a la transformació feminista de les ciutats. Ens aguaiten molts perills. No podem retrocedir ni un mil·límetre, per això celebro eines com el Distintiu per la Igualtat de gènere per a validar les polítiques locals feministes”. I la secretària d’Igualtat i Feminismes del Departament d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Pineda, “Els lideratges han de ser compartits, hem de construir aliances entre les diferents administracions i les iniciatives de la societat civil per a tenir èxit en l’impuls de l’agenda nacional feminista i situar en el centre de les polítiques a la ciutadania.
Distingides figures i expertes en igualtat de gènere, com Irene Yúfera, professora de lingüística de la Universitat de Barcelona, i experta en comunicació, va oferir una conferència sobre comunicació inclusiva. Les advocades penalistes Olga Arderiu i de violència de gènere, Nani Beltrán, van aportar la seva visió sobre violències masclistes en l’àmbit virtual i familiar. La Dra. Àngels Escorsell, va parlar sobre la prevenció en salut de les dones, l’experta en màrqueting en femení, Gemma Cernuda, va exposar la campanya “Feminisme en directe del #Metoo al #Seacabó, les responsables d’igualtat de CCOO i d’UGT de Tarragona, Celeste Attias i Mar Vázquez Oliveros, van definir els reptes en igualtat salarial a l’àmbit empresarial.
Durant la jornada, les comissions de treball amb la participació de regidores i equips tècnics d’ajuntaments, van abordar temes fonamentals com les violències masclistes en l’entorn digital, estratègies per superar la bretxa salarial de gènere, la comunicació i participació de les dones en els espais de decisió, i la prevenció en salut i educació, incloent educació sexual i afectiva.
Hi va haver un espai per presentar l’Índex de Qualitat Social, Gènere i Diversitat de l’àmbit Educatiu (IQSGD) que com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament, el Distintiu Violeta, elaborat en col·laboració amb la Plataforma Unitària contra les violències de gènere, i on va participar Gemma Bonsoms. El Distintiu Violeta, vol ser una eina de transformació social, per avançar cap a la igualtat de tracte i oportunitats en l’àmbit educatiu.
El Fòrum va concloure amb una enriquidora taula rodona, que sota el títol “Quins són els reptes per aplicar polítiques feministes en la Governança local”, va servir per debatre i aprofundir amb els reptes que tenen per endavant els ajuntaments per aplicar aquestes polítiques feministes. I van participar destacats representants polítics de governs locals certificats. Rafa Navarro, Alcalde de Premià de Mar, “El distintiu ens sembla una eina molt útil per saber on som, avaluar les nostres polítiques i integrar mesures i programes que poden millorar les polítiques locals. L’autodiagnosi per exemple és un pas previ imprescindible per a poder realitzar un bon pla d’Igualtat”. Laura Garcia Manota, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, “Un dels punts més forts i positius del Distintiu és el seu caràcter transversal. Ens ajuda a coordinar totes les àrees de l’ajuntament perquè entenguin bé com han de introduir la perspectiva de gènere i alhora ens ordena de forma interna per al nostre millor funcionament”. La consellera de Consell Insular de Mallorca, Rosa Cursach, “La certificació d’igualtat és un instrument per a construir municipis feministes i lliures de violències masclistes. L’experiència en els governs locals de Mallorca és molt positiva i és una palanca per a continuar treballant en les polítiques locals amb perspectiva de gènere”. Noelia Belmonte regidora de Cultura, Polítiques Socials i Igualtat de l’Ajuntament de La Ràpita “El procés de certificació implica un esforç i compromís de tot l’equip de govern i les regidories per a treballar de forma coordinada i ordenada integrant la perspectiva de gènere. És un excel·lent exercici d’avaluació per saber on som i què hem de fer per a millorar”. Alba Riba, Segona Tinenta d’alcaldessa i Regidora d’Igualtat. Ajuntament de Gavà de l’Ajuntament de Gavà. “El treball que hem fet en el procés de certificació ens ha ajudat a endreçar totes les polítiques d’igualtat i feministes que ja estàvem fent en l’ajuntament a través dels diferents departaments. És un instrument per avaluar i enfortir les polítiques locals”.
L’associació FORGENDER SEAL té com a finalitat social la d’impulsar l’exercici i defensa dels drets humans de les dones, drets reconeguts i garantits en la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) i es compromet a treballar pel compliment dels objectius marcats en la Plataforma d’Acció de Beijing i de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, incorporant en la seva metodologia de treball la integració de la perspectiva de gènere en els seus sistemes de gestió.
L’obtenció del Distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat.Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius, ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania, incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
El CFPA del Masnou és la primera escola d’adults en rebre el Distintiu Violeta, un reconeixement que atorga l’associació For Gender a centres i administracions que compten amb un pla amb una bona perspectiva de gènere.
Una classe d’informàtica no és només una classe d’informàtica. No necessàriament. Aprendre a fer servir un ordinador, controlar els programes i dominar les xarxes socials són competències útils més enllà del pragmatisme. Igual que ho pot ser aprendre a llegir o a parlar català. Aquests aprenentatges són una porta oberta a l’empoderament, a l’alliberació de les dones. Sobretot d’aquelles de les que menys se’n parla: les migrades i les d’edat avançada.
“He passat de netejar la pols a un ordinador a fer-lo servir”. Aquesta frase la va pronunciar una de les alumnes del Centre de Formació de Persones Adultes (CFPA) del Masnou, un dels pocs centres educatius i el primer CFPA de Catalunya en rebre el Distintiu Violeta. Es tracta d’un reconeixement atorgant per l’associació For Gender, que analitza les polítiques de gènere i d’igualtat d’escoles i administracions.
Són pocs els distintius que s’han donat perquè For Gender és exigent. A través d’un qüestionari, s’avaluen diverses àrees d’acció. Les més fluixes solen ser el combat contra els estereotips i rols de gènere. “No són coses simbòliques, sinó que tenen afectacions a la vida real. Si no, per què, arribades a una edat, a les nenes els deixen d’agradar les mates?”, es pregunta Marta Macias, vicepresidenta de For Gender, qui apunta que els centres també suspenen en protocols de resolució de conflictes o prevenció de la violència de gènere.
Però aquests són aspectes que el CFPA del Masnou té ben lligats. A banda dels protocols, en aquest centre la coeducació té un paper molt rellevant al pla d’acció tutorial. “Ens centrem en la formació al professorat. És important que nosaltres reflexionem i revisem les nostres creences”, apunta Marta Neira, docent i responsable del programa de coeducació. Cada mes, els i les professores tenen un espai de debat on, a més de parlar entre ells, aprofiten per adaptar les propostes coeducatives a la realitat del centre.
I és que en aquest espai aposten per un “feminisme interseccional”. A més de promoure el llenguatge no sexista i commemorar les jornades internacionals, fan propostes molt transversals, treballades de manera integral a totes les classes, adaptades al tipus d’alumne i les seves necessitats. “Si veiem que, entre els més joves, és normal que les parelles es revisin els mòbils, treballem la visió estereotipada de l’amor romàntic”, posa d’exemple Neira.
Centre de Formació de Persones Adultes (CFPA) del Masnou | Cedida
L’alumnat del CFPA del Masnou és molt feminitzat (gairebé el 70% de les alumnes són dones), sobretot en els cursos d’informàtica o anglès, on el percentatge puja fins al 80%. Una altra dada destacada és que la meitat són persones nouvingudes, la majoria del Magreb. Per això, tenen molt d’èxit els cursos d’alfabetització i de català i castellà, on el perfil és més jove, d’entre 17 i 20 anys.
Tenint en compte aquests perfils, el professorat del centre ha treballat diversos projectes amb els quals poder posar l’accent en la integració de l’alumnat migrat, sense perdre la perspectiva de gènere. “Pots tenir un pla de coeducació meravellós, però si no s’adapta al teu alumnat, no serveix absolutament per a res”, assegura Neira.
Alguns exemples de projectes d’èxit són l’Afa o el Parla’m de tu. El primer, vinculat al pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, estava pensat pels alumnes dels cursos d’alfabetització. Mentre es treballaven els continguts curriculars, una dinamitzadora impulsava debats que se centraven en les discriminacions que havien patit aquestes dones, tant pel seu gènere com pel seu origen.
“Moltes explicaven que elles es quedaven a casa ajudant les seves mares, mentre els seus germans anaven a l’escola”, apunta Neira, qui insisteix en que les claus de gènere són importants per entendre factors globals com les taxes d’analfabetisme.
L’altre projecte, el Parla’m de tu es basa a donar la paraula a les dones acabades d’arribar, per tal que expliquin trets de la seva cultura i països d’origen. Elles parlen en la seva llengua i el que expliquen és traduït per alumnes, també migrats, però estudiants dels cursos de català i castellà. Així, mentre uns practiquen la llengua, les altres “s’empoderen i dominen l’escena, quelcom que com a dones se’ls ha negat”, apunta Anna Balagué, directora de l’escola.
“Són analfabetes, però tenen veu”, afegeix Neira. Sovint són dones a les quals no s’escolta i aquesta activitat els dona un altaveu que se sent fora de l’escola. El CFPA del Masnou és un centre molt petit, amb 160 alumnes i 4 docents. “La nostra massa crítica és limitada”, apunta Neira. Per això, els actes que celebren els obren a qualsevol persona que hi vulgui anar. Normalment, són un èxit i concentren més de 40 assistents. “La riquesa dels debats creix exponencialment”, asseguren.
Les dones parlen dels seus processos migratoris, són crítiques amb els seus governs i exposen, sense pels a la llengua, la seva realitat i les discriminacions que pateixen. “Els locals queden bocabadats”, apunta Balagué, qui destaca l’efecte sensibilitzador que tenen aquestes activitats.
“Mai no és tard per canviar les coses”
Sovint, quan es parla de coeducació es tendeix a pensar en primària i secundària. Fins i tot en educació infantil. Etapes de l’educació obligatòria, claus pel desenvolupament de la personalitat i les habilitats socials dels infants. Però, igual que darrerament s’aposta per l’educació al llarg de la vida, des del CFPA del Masnou també aposten per la coeducació al llarg de la vida. “Mai no és tard per canviar coses”, assegura Marta Macias, de For Gender.
Les dones de més edat i les migrades pertanyen a generacions i països en els quals el feminisme pot no haver tingut tanta incidència. “Estem acostumades a veure dones molt cansades, fartes d’assumir tasques domèstiques i ordres per part dels homes”, explica Neira, qui assegura que la formació i el fet de tenir espais de confiança ajuda molt a l’empoderament i la conscienciació de les alumnes.
“És important visibilitzar certes situacions, com el racisme o la violència de gènere”, afegeixen des del centre. Per això donen molta importància a la creació i actualització dels protocols davant casos d’agressió o discriminació, encara que, sovint, suposin que els docents i membres del claustre s’hagin de qüestionar i revisar les seves pròpies idees preconcebudes.
“Estem vivint un boom de polítiques feministes, però no hi estem incorporant la importància de l’autoavaluació. Si volem seguir avançant, és necessari”, assegura Macias, que destaca la feina del CFPA del Masnou i de totes aquelles escoles i administracions que són conscients de la responsabilitat que tenen a les seves mans en el camí per assolir la igualtat real.
Com hauria de ser un model de ciutat més igualitària? “En el 2050 el 80% de la població viurà a les ciutats. Les ciutats han de trencar amb la bretxa de gènere i les desigualtats socials”
Amb motiu de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el programa Inspira’t de Ràdio Rubí ha fet un programa especial i ha convidat a Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal.
Com podem combatre el sistema patriarcal? Estem en una zona geogràfica on es defensen els drets humans de les dones? Quin rol juga l’administració local en la integració de la Igualtat a les ciutats? La resposta a aquestes i altres preguntes en la conversa de Marta Macias Quesada amb Conchita Fernández de la Cruz directora del programa Inspira’t de Ràdio Rubí
Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?
L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.
Què passa a Catalunya?
Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.
De què parlem quan diem violència masclista?
La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.
Què diu la CEDAW?
La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.
Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?
Que et cridin és violència
Que t’insultin és violència
Que et controlin és violència
Que vigilin el que fas és violència
Que et diguin amb qui pots parlar és violència
Que t’humiliïn davant d’altri és violència
Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?
La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.
Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.
El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.
Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!
Què poden fer els governs locals?
Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.
1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.
2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.
3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.
4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.
5) Campanyes de sensibilització ciutadana.
6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.
7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.
8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.
9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.
