Igualtat Archives » Pàgina 4 de 10

Jornada. “Causes i solucions: per què encara avui dia és necessari reivindicar la igualtat salarial”,

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i Juno House posen en comú quina és la situació actual de la bretxa salarial i quines són les principals causes d’aquesta desigualtat, amb motiu del Dia Internacional de la Igualtat Salarial per les Nacions Unides del diumenge, 18 de setembre.

Sota el títol “Causes i solucions: per què encara avui dia és necessari reivindicar la igualtat salarial”, ambdues entitats van debatre sobre el sostre de vidre que encara existeix per a les dones al món laboral, de la mà de les expertes Mar Gaya, fundadora i directora d’Igualando, vicepresidenta de l’associació 50 a 50 lideratge compartit i consellera de l’Observatori, Dona Empresa i Economia (ODEE); Marta Macias, directora executiva de COOP4EQUALITY, presidenta de l’associació Forgender Seal i consellera de l’ODEE, i Eva Vila-Massanas, directora i co-fundadora de WeEQUAL, co-fundadora de WERock Capital i co-fundadora i consellera de Juno House

Avui dia, encara existeix una diferència notable entre homes i dones dins l’entorn laboral: a nivell mundial, les dones perceben un 23% menys respecte als homes. Concretament, en el cas d’Espanya, el 25% de les dones tenen uns ingressos salarials menors o iguals que el salari mínim interprofessional (SMI) envers el 12% dels homes. També el 73% de les persones que estan treballant a temps parcial són dones i aquesta xifra augmenta fins el 95% en el cas que la jornada parcial sigui a causa de la cura dels nens/es o persones adultes. En aquest sentit, Marta Macias ha reflexionat assegurant que “el temps de què disposem és el mateix tant per a homes com per a dones, però els estereotips i la societat marquen que són les dones les que han de renunciar al seu temps de cura personal i de jornada laboral per a dedicar-lo a l’educació i a la criança dels fills i filles. Per tant, el que s’ha d’aconseguir no és canviar la mentalitat de les dones sinó les estructures que tenim establertes”.

D’altra banda, cal apuntar que només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’Igualtat tenen un 40% de dones en els seus consells d’administració i, aquest percentatge no ha variat en els darrers 7 anys. Mar Gaya, afirmava que “la norma ha de ser imprescindible avui en dia, és una condició necessària però no suficient. Quan els números demostren aquesta manca de presència femenina en els càrrecs directius, és quan la norma i la legislació ha de ser aplicada”. A més, hi ha una gran diferència segons els sectors: mentre que en Publicitat, RH, Qualitat o Màrqueting la presència femenina en els consells d’administració és més elevada (29-30%), en el sector de les TIC és menor, només del 13%.

Ara bé, tot i la Llei d’igualtat, a Espanya només el 52% de les empreses compleixen amb la igualtat de salaris per a un mateix lloc de treball. En aquest sentit, cal recordar que l’any passat va entrar en vigor el Real Decret de Igualtat Retributiva entre homes i dones i que té com a objectiu la identificació de possibles discriminacions dins d’un mateix lloc de treball. A més, totes aquelles empreses que tinguin un mínim de 50 treballadores o més estan obligades a presentar plans d’Igualtat. Eva Vila-Massanas, membre del Consell i cofundadora de Juno House, comentava que “actualment aquest pla d’igualtat accepta que hi hagi una diferència fins el 25% de retribució per un mateix lloc de treball entre homes i dones, per tant, encara segueix existint diferències acceptades. Desigualtats dins d’un pla d’igualtat”.

Així, malgrat les mesures i obligacions que es van aplicant perquè la bretxa salarial deixi d’existir, la realitat és que encara avui hi ha diferències notables entre homes i dones. Les empreses han de seguir treballant per implementar els plans d’igualtat i incloure polítiques de perspectiva de gènere per tal de fomentar un entorn de treball amb igualtat d’oportunitats tant per a dones com per a homes. De fet, per aquest motiu les Nacions Unides senyalen el dia 18 de setembre com el Dia Internacional de la lgualtat Salarial, un reconeixement als esforços constants que s’estan portant a terme per aconseguir la igualtat salarial.

Sobre Juno House

Juno House neix el 2022 a Barcelona per convertir-se en el primer club privat concebut per i per a les dones actuals. Ubicat a l’històric edifici La Farinera d’Aribau, compte amb més de 1400m distribuïts en dos espais que volen donar resposta a les necessitats de les dones, oferint serveis professionals, de benestar i family friendly.

Sobre l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona ha estat pioner en promocionar la igualtat en clau de gènere en el món empresarial i organitzatiu, creador d’eines d’apoderament com la Plataforma de Conselleres i Directives, el Consell de Conselleres, fòrums i jornades empresarials en clau de gènere i creador d’indicadors econòmics en clau de gènere que donin xifres i dades reals indiscutibles de la situació de les dones en el sistema empresarial. Ara, ha decidit continuar sent pioner un cop més i engegar l’Escola d’Igualtat.

Font. Noticia publicada a la web de Cambra de Comerç de Barcelona

II FÒRUM DE MUNICIPIS CERTIFICATS PER LA IGUALTAT DE GÈNERE DISTINTIU SG CITY 50/50

PREPROGRAMA

28 de setembre de 2022

8.30h-17.00h

Lloc: La Ciba. Passeig de Llorenç Serra, 64, Santa Coloma de Gramenet.

-8:30h Acreditacions i cafè networking

-9:00h Taula inaugural

Ponents:

Meritxell Benedí. Presidenta de l’Institut Català de les Dones.
Rosa Cursach. Directora d’Igualtat i Diversitat del Consell Insular de Mallorca.
Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i Presidenta de la Diputació de Barcelona.
Núria Parlon. Diputada per a les Polítiques de Participació, Agenda 2030 i ODS i vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.
Sandra Castro. Tercera Tinenta d’Alcaldia. Regidora d’educació, cooperació, drets i feminismes de l’Ajuntament de Lleida.
Marta Macias. Presidenta Associació Forgender Seal i directora de Coop4equality.

-10:00h Conferència d’obertura: “Els ODS de l’Agenda 2030 a la governança local”

Presenta:

Laura Llinàs. Coordinadora executiva de l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Ponent:

Núria Parlon. Diputada per a les Polítiques de Participació, Agenda 2030 i ODS i vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

-11:00h L’enfocament de gènere per avançar en les polítiques públiques

Ponents:

Elisenda Calvet. Professora lectora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió de Memòria Històrica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). “La recuperació de la memòria històrica de les dones en els municipis. Experiències a nivell internacional”
Remei Saez. Directora de la Plataforma Unitària contra les Violències Masclistes. “Prevenció de les violències masclistes”
Maribel Cárdenas. Directora de Polítiques d’Igualtat. La CIBA. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet “Polítiques públiques de cures”
Karina Gibert. Catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) i directora del centre d’investigació Intelligent Data Science & Artificial Intelligence (IDEAI-UPC). “Dona, Intel·ligència Artificial i Societat Digital”.

-12:00h Treball en comissions

Comissió 1 – Cultura, esports, memòria i participació ciutadana des de la mirada de les dones. Coordinadora: Xènia Muray. Tècnica d’igualtat, ciutadania i migracions de l’Ajuntament de Mollerussa.
Comissió 2 – Urbanisme feminista i mobilitat: com podem construir municipis amables per a tothom. Coordinadora: Sra. Núria Jiménez. Cap de Gestió de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat i Programa LGBTI de l’Ajuntament de Cornellà.
Comissió 3 – Organització del temps, conciliació i corresponsabilitat, eines per combatre bretxes de gènere estructurals. Polítiques públiques i nous usos del temps: com es pot garantir la conciliació de la vida personal, laboral i familiar des dels ens locals? Coordinadora: Sra. Aina Molina. Tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament de Maó.

-13:30h Brunch networking

– 14:30h Conclusions

Intervencions de les portaveus de les portaveus de les comissions.

-15:30h Bones pràctiques per avançar cap a la igualtat de gènere

Ponents:

Anna Mercadé. Directora Observatori Dona, Empresa i Economia. Cambra de Comerç de Barcelona.
Meritxell Bautista. Empresària, cofundadora i presidenta de Fibracat TV (pendent de confirmació).

-16:00h Taula rodona “Les administracions locals davant els reptes globals”

Presenta: Sra. Imma Moraleda. Directora d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Ponents: :

Helena Martínez. Diputada d’Igualtat i cooperació internacional de la Diputació de Lleida i regidora a l’Ajuntament de Torrefarrera.
Joana Ortega, secretària General ACM
Eva M. Martínez Morales. Presidenta del Consell comarcal de Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana.

-17:00h Clausura

Ponents:

Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal i directora de Coop4equality.
José Manuel Pérez, vocal de l’Associació Forgender Seal

-17:15h Visita guiada a la CIBA

Preprograma.

Reunió a la Diputació de Barcelona – Segells a favor de la Igualtat

Dijous 14 de juliol ens vam reunir a la Diputació de Barcelona, amb Lluïsa Moret i Sabidó, presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona i Teresa Llorens, coordinadora de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social per tractar els nous projectes de certificació per a l’obtenció de distintius i segells a favor de la #igualtatdegènere

També van participar en la reunió Anna Mercadé Ferrando, directora d’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i Laura Llinas Sobreques, coordinadora d’ODEE. Cambra de Barcelona

Forgender Seal participa de la reunió plenària de l’Aliança Catalunya Agenda 2030

L’Associació Forgender Seal va participar a la reunió de l’Aliança Catalunya Agenda 2030, que va tenir lloc el 1 de juliol a l’Edifici del Districte Administratiu de la Zona Franca de Barcelona.

En aquesta trobada es van tractar diferents qüestions relacionades amb les tasques encomanades a l’Aliança, com per exemple la priorització dels reptes plantejats per assolir els ODS de l’Agenda 2030, com són, per exemple, la igualtat i la reducció de les desigualtats.

A la reunió també es va presentar la proposta per a l’Agenda Rural de Catalunya i es va proposar la participació de l’Aliança a la Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible.

Abans de concloure la sessió, van firmar l’adhesió a l’Aliança les noves organitzacions que en formen part.

Va tancar la trobada la Sra. Anna Barnadas i López, Secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, qui va reflexionar sobre les qüestions tractades a la sessió relacionades amb el medi ambient i el canvi climàtic.

Des de l’Associació Forgender Seal apostem per la participació a l’Aliança Catalunya Agenda 2030 com a espai de trobada per treballar per assolir els ODS, que implicaran la millora de la qualitat de vida de les persones. En el nostre cas, treballem per a l’assumpció de la igualtat i la reducció de les desigualtats que avui dia encara pateixen les dones.

Més informació sobre l’Aliança Catalunya Agenda 2030

6ª Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere.

La Cimera Iberoamericana sobre Agendes Locals de Gènere està concebuda com un fòrum a partir del qual promoure la construcció de nous models de ciutat, des d’una visió de justícia i equitat de gènere com a premissa per al desenvolupament local.

Se celebren amb una periodicitat bianual en una ciutat/municipi iberoamericà/a triat en funció de les postulacions presentades a tals efectes.

La seu triada, després de la realització de l’esdeveniment, rep la distinció de “Ciutat UIM”, en reconeixement a la col·laboració que el territori i les seves autoritats aporten a la construcció de millors llocs per al desenvolupament equitatiu i igualitari de la societat i per tant a l’enfortiment local.

Les Cimeres Iberoamericanes d’Agendes Locals de Gènere tenen una durada de quatre dies i se celebren en les dates de l’any més idònies per a la bona consecució de l’esdeveniment, previ acord de les parts.

Aquest any la celebració de la VI Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere és convocada per la Unió Iberoamericana de Municipalistes, es celebra conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Espanya).

Aquest important esdeveniment per l’avanç de les dones és coorganitzat per l’entitat de les Nacions Unides dedicada a promoure la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones – ONU Dones, la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB), el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i la Comissió Interamericana de Dones (CIM-OEA).

En aquest esdeveniment iberoamericà les administracions públiques, associacions, universitats, agències de cooperació i persones en particular comparteixen les seves experiències, estudis i recerques, el seu coneixement i la seva creativitat per a fomentar la incorporació de l’enfocament de gènere en les agendes públiques locals mitjançant la conscienciació social i el compromís polític amb la igualtat substantiva.

A la llum de Pequín+20, l’Agenda 2030 d’Objectius de Desenvolupament Sostenible, Hàbitat III i la XIII Conferència Regional sobre la Dona d’Amèrica Llatina, i recollint els aprenentatges i compromisos de les Cimeres UIM en la matèria, la Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere és una invitació a pensar en el desenvolupament de les ciutats i la democràcia local des de la perspectiva de gènere.

A la data s’han desenvolupat cinc edicions de Cimeres Iberoamericanes d’Agendes Locals UIM a les ciutats de Córdoba (Argentina), Aguascalientes (Mèxic), Santiago de Xile, Conca (l’Equador) i Estat de Colima (Mèxic).

En 2022, la VI Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere es realitzarà el mes d’octubre en el municipi de Santa Coloma de Gramenet (Espanya), organitzada a través del seu Ajuntament. L’esdeveniment situarà la ciutat com a referent internacional en les polítiques d’igualtat de gènere i, alhora, acollirà un esdeveniment que reunirà representants de ciutats, països i institucions de tot el món, i que se celebrarà, per primera vegada, en el continent europeu.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, acreditat amb el Distintiu SG CITY 50-50, ha fet de la igualtat de gènere un objectiu que travessa transversalment els plans estratègics de ciutat; la incorporació de la perspectiva de gènere en el pressupost municipal és un exemple d’això. Per tant, l’Ajuntament acull com a seu de la VI Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere per a la posada en marxa d’iniciatives i polítiques que tenen com a màxima la lluita contra la desigualtat entre homes i dones.

Sumarem les veus de les dones que treballen des de les organitzacions i les bases, les lideresas, les funcionàries, les tècniques, les acadèmiques i les científiques, així com també els homes democràtics que aporten a la tasca d’avançar a un nou pacte social. Els assoliments, conclusions i fruits d’aquest esdeveniment seran presentats com sentir del món municipalista i com a renovació del compromís de la Unió Iberoamericana de Municipalistes i de la seva Xarxa Iberoamericana de Municipis per la Igualtat de Gènere en el treball desenvolupat pels diferents organismes internacionals que liciten per l’avanç de les dones.

Les principals fites i espais d’aquesta trobada seran:

Conferències Plenàries: Dissertació de prestigioses personalitats, tant de l’esfera política com acadèmica i investigadora de l’àmbit internacional en les temàtiques més rellevants objecte de la Cimera Iberoamericana.

Experiències Sectorials: Presentació d’experiències i bones pràctiques desenvolupades per diferents municipis o institucions iberoamericanes que les ha fet mereixedores de constituir-se en un referent en cadascun dels temes proposats en el Programa de la Cimera Iberoamericana.

Plaça del Coneixement – Panells i Comunicacions: Aquest espai té per objecte l’intercanvi de coneixement, organitzat per àrees temàtiques d’interès, que permetrà al públic assistent presentar no solament els productes o resultats d’experiències de gestió pública, estudis, anàlisis o tesis; sinó també i, sobretot, el procés (seqüència de passos, actuacions innovadores, saber fer, dificultats, etc.) per a arribar als resultats presentats.

Camí per la Pau i la No Violència a Santa Coloma de Gramenet: Apropiació de l’espai públic per part de les dones des de la diversitat, reivindicant el dret a viure una vida lliure de violència, des del respecte i la convivència en pau.

Workshop i tallers especialitzats: Aquests espais buscaran enfortir l’aprenentatge i fomentar el treball en XARXA. Es tracta de tallers d’especialitzats, coordinats per institucions de reconeguda trajectòria en la temàtica a abordar. Durant la seva realització es promou la participació activa del públic que no es limita a ser espectador/a o oïdor, sinó que s’involucra en les activitats a fi d’intercanviar coneixements i experiències.

Lliurament de Premis a les Bones Pràctiques Locals amb Enfocament de Gènere: Aquests Premis reconeixen, valoren, enforteixen i socialitzen les bones pràctiques locals amb enfocament de gènere perquè acompanyin nous processos com a “ciutats mentores”. La premiación de la VI Edició es realitzarà en el marc de la cerimònia de clausura de l’esdeveniment.

Diàleg Polític de Dones Líders en l’Espai Local Iberoamericà: En aquest espai, alcaldesses, regidores, diputades i dones polítiques comparteixen reflexions, aprenentatges i desafiaments entorn de les oportunitats i dificultats que tenen les dones dirigents de la política local per a promoure l’agenda de la igualtat substantiva i la democràcia paritària. Es tracta d’un conversatorio obert liderat per ONU Dones i la UIM que girarà entorn del tema de l’Agenda Política de les Dones, les seves experiències, reptes i desafiaments que enfronten en l’àmbit local.

L’Associació Forgender Seal participa a la primera reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030

L’Aliança Catalunya 2030 incorpora 25 nous membres des de la seva creació i celebra la seva primera reunió plenària

Ja l’integren més de 60 organitzacions, algunes de les quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya

Aquest partenariat entre entitats públiques i privades inicia el desplegament del seu pla d’acció per accelerar l’assoliment dels ODS

Representants de més de 50 organitzacions membres de l’Aliança Catalunya 2030 es van reunir a Barcelona el passat 29 d’abril per definir el pla de treball i el calendari de reunions de l’organisme. El pla d’acció que s’ha discutit a la reunió inclou, entre altres punts, la realització de reunions trimestrals amb tots els membres de l’Aliança Catalunya 2030, i iniciatives formatives sobre aspectes clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb una perspectiva multisectorial.

Incorporació de nous membres

La reunió ha estat la primera trobada plenària de l’Aliança Catalunya 2030, integrada per més de 60 organitzacions. Des de la seva constitució, el febrer de 2020, l’Aliança ha incorporat 25 nous membres, alguns dels quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya.

A la primera reunió plenària en representació de l’Associació va acudir l’Emili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.

Altres organitzacions que s’han incorporat a l’Aliança Catalunya després de la seva constitució són l’Ajuntament d’Aiguafreda, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament de Guissona, l’Ajuntament de Granollers, l’Ajuntament de Manlleu, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Tiana, l’Ajuntament d’Ulldecona, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ajuntament de Vilajuïga, l’Associació Micropobles de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, Creació de Responsabilitat Social Audiovisual – creaRSA, SCCL, la Diputació de Tarragona, la Federació Catalana de Futbol, la Fundació Lobbying, Business & Innovation, la Fundació Obra d’Integració Social (OBINSO), l’Institut Català d’Oncologia, l’empresa Projectes amb Equilibri, Revolve Mediterráneo, Support Girona – Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, la Unió Catalana d’Hospitals i la Union des Français résidents à l´Étranger en Espagne.

L’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, és obert a totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi vulguin adherir i presentin compromisos concrets per assolir els ODS des de les seves respectives àrees de treball. Les entitats que s’hi adhereixin podran incorporar-se a l’Aliança Catalunya 2030.

Identificant reptes

El pla d’acció discutit a la reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030 també inclou, entre altres, la participació de l’Aliança en la definició dels 10 reptes per al desenvolupament sostenible de Catalunya que, des d’aquest any, proposarà, amb caràcter anual, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En aquest sentit, el CADS ha convidat els membres de l’Aliança a ajudar-lo a identificar els reptes prioritaris per a la sostenibilitat del nostre país i, també, a proposar polítiques transformadores que permetin superar un dels 10 reptes que s’acabin acordant.

La reunió ha estat encapçalada per la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, i pel president del CADS, Ramon Roca i Enrich. La secretària, que ha assistit a la reunió en nom del Govern, ha reiterat el compromís del Govern vers l’Agenda 2030 i l’Aliança Catalunya 2030, i ha encoratjat tots els membres a treballar conjuntament, des de les seves respectives responsabilitats, per assolir els ODS. El president del CADS ha fet una crida urgent a recuperar l’esperit transformador amb què va néixer l’Aliança Catalunya 2030 per encarar els reptes pendents de manera conjunta.

Sumant adhesions

D’altra banda, el director del CADS, Arnau Queralt i Bassa, ha assegurat que, ara més que mai, necessitem passar a l’acció i ha repassat les actuacions desenvolupades fins ara, com ara la incorporació de les bateries d’indicadors dels ODS d’Eurostat i Nacions Unides a l’estadística oficial catalana i els respectius processos participatius per elaborar l’Agenda rural de Catalunya i una guia d’autoavaluació dels ODS per a les empreses del sector agroalimentari.

L’Aliança Catalunya 2030 es va constituir el 21 de febrer de 2020 a partir de la signatura de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya per part del Govern i de 39 organitzacions públiques i privades compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Actualment, l’Aliança Catalunya està constituïda per més de 60 membres, incloent-hi el Govern de Catalunya i organitzacions representatives del món local, l’àmbit de l’educació i la recerca, l’àmbit empresarial i sindical, el tercer sector ambiental i social, i òrgans de consulta i participació de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.

“El distintiu per la igualtat de gènere és un reconeixement a la feina que estem fent des de L’Ajuntament”

L’Hospitalet obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

L’alcaldessa i la regidora d’Igualtat recullen aquesta certificació, amb la qual l’Ajuntament fa un gran pas en la implantació de la igualtat de gènere a l’administració Totes les àrees municipals continuaran avançant en aquest camí en totes les actuacions i els serveis L’Hospitalet és el municipi més gran de Catalunya que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50. L’alcaldessa, Núria Marín, i la regidora d’Igualtat, Laura García, han recollit avui la certificació de la norma SG CITY 50-50 de part de la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macias. A l’acte, també hi ha assistit diferents representants dels grups polítics municipals.

Durant l’acte, celebrat al Palauet de Can Buxeres, l’alcaldessa ha manifestat que “per a L’Hospitalet és molt important tenir aquest distintiu que certifica la qualitat del que fem en les polítiques de prevenció del masclisme i de garantia dels drets en les dones”. “És també un mèrit; un reconeixement compartit”. Per la seva banda, la regidora d’Igualtat, Laura García ha destacat que “al darrere d’aquest distintiu hi ha un pla de compromís cap a la transversalitat per fer una societat més igualitària”.

L’Hospitalet és el municipi més gran de Catalunya que entra a formar part de la comunitat de ciutats que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50, amb una puntuació que situa la ciutat en el nivell avançat.

La certificació d’igualtat de l’àmbit municipal ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats. Es calcula que aquest distintiu està generant un impacte directe a més d’un milió i mig de persones en les poblacions adherides.

La norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. L’avaluació s’estructura en tres grans apartats: lideratge, gestió interna i capacitats del municipi; promoció dels drets humans de les dones, i promoció d’un entorn lliure de violències i discriminacions.

Algunes de les fites que incorpora aquest distintiu són:

Millorar les competències de gestió municipal i potenciar les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
Facilitar la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
Donar l’oportunitat per revertir desigualtats de gènere i relacions de poder injustes, així com promoure el desenvolupament humà i sostenible.

A més de l’obtenció del distintiu, vàlid fins al setembre de 2023, l’Ajuntament continuarà desenvolupant el Pla director per a la igualtat de gènere de L’Hospitalet 2021-2025, que desenvolupa els punts aprovats pel PAM 2020-2023 i el Pacte de ciutat L’H 2020, en relació amb els objectius d’impulsar polítiques d’igualtat d’oportunitats.

Per finalitzar l’acte s’ha fet una xerrada sobre perspectiva de gènere, a càrrec d’Anna Mercadé, dona feminista i directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Font de la noticia. Ajuntament de L’Hospitalet.

L'Hospitalet la ciutat més gran de Catalunya obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

L’Hospitalet, la segona ciutat més gran de Catalunya, obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50

Una eina innovadora que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals

L’Hospitalet, la segona ciutat més gran de Catalunya en nombre d’habitants, entra a formar part de la xarxa de municipis igualitaris que obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 amb una puntuació que situa la ciutat en el nivell avançat.

La certificació d’igualtat de l’àmbit municipal ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit, i en concret, com una eina útil per reduir les desigualtats. Es calcula que el distintiu està generant un impacte directe a més d’un milió i mig de persones en les poblacions adherides.

L’acte de lliurament de la certificació es celebrará el 6 d’abril a les 12h al Palauet de Can Buxeres amb la participació de l’alcaldessa, Núria Marín; la regidora d’Igualtat i Joventut, Laura García Manota, el regidor d’Equitat i Drets Socials, Jesús Husillos, i la presidenta de Forgender Seal, l’entitat avaluadora i certificadora, Marta Macias. L’experta consultora en Lideratge femení i Apoderament de les dones, Anna Mercadé, directora de l’Observatori, Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, durà a terme una conferència sobre Perspectiva de Gènere al final de l’acte.

Tot i l’obtenció del distintiu, vàlid fins al setembre de 2023, l’Ajuntament de L’Hospitalet continuarà implementant les accions recollides al Pla de compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són millorar les competències de gestió municipal i potenciar les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat; facilitar la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals, i és una oportunitat per revertir desigualtats de gènere i relacions de poder injustes, així com promoure el desenvolupament humà i sostenible.

El municipi de l’Hospitalet entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en l’àmbit municipal.

D’altra banda, fa unes setmanes, l’Ajuntament va aprovar el Pla director per a la igualtat de gènere de L’Hospitalet 2021-2025, que desenvolupa els punts aprovats pel PAM 2020-2023 i el Pacte de ciutat L’H 2020, en relació amb els objectius d’impulsar polítiques d’igualtat d’oportunitats. Aquest pla director sorgeix com a proposta de renovar l’anterior i s’estructura en cinc eixos que es desenvoluparan fins al 2025.

Actualment a l’Hospitalet, amb un cens de 279.249 persones, hi ha un total de 143.438 dones i 135.811 homes.

Notícies relacionades

L’Hospitalet obté la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal.

Assoliments fràgils en Igualtat. Index Europeu d’Igualtat de Gènere 2021

L’índex d’igualtat de gènere és una eina important per a l’elaboració de polítiques i permet mesurar els avanços en igualtat de gènere a la UE al llarg del temps. Cada any, l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, que es va crear en 2010 per a reforçar i promoure la igualtat de gènere en tota la Unió Europea, publica els resultats de l’índex i atorga una puntuació d’1 a 100 a la UE i als Estats membres. Una puntuació de 100 significaria que un país ha aconseguit plena igualtat entre dones i homes. L’índex cobreix una sèrie d’indicadors en els àmbits de treball, diners, coneixements, temps, poder i salut. També integra dues dimensions addicionals de rellevància: la violència i les desigualtats entrecreuades.

En l’últim índex, les puntuacions de diferents països varien des dels 83,9 punts de Suècia, al capdavant en igualtat, fins als 52,6 de Grècia. Espanya aconsegueix una puntuació 73,7, lleugerament per sobre de la mitjana europea. Pots consultar l’Índex d’Igualtat de Gènere aquí i comparar els resultats al llarg del temps i per països.

“Europa ha aconseguit uns assoliments fràgils en matèria d’igualtat de gènere. No obstant això, es comencen a detectar grans pèrdues com a resultat de la pandèmia de COVID-19. L’impacte econòmic està durant més per a les dones, mentre que l’esperança de vida dels homes s’ha reduït. Les dades del nostre Índex poden ajudar els líders europeus a enfrontar-se als diferents efectes de la pandèmia en dones i homes i a atenuar el seu impacte a curt i llarg termini”, va dir Carlien Scheele, Directora d’EIGE.

Suècia i Dinamarca obtenen les millors puntuacions, una vegada més, seguides pels Països Baixos, que ha avançat a Finlàndia i França per a situar-se en tercer lloc. Luxemburg, Lituània i Països Baixos són els països que més han millorat el seu índex des de l’edició de l’any passat. Eslovènia és l’únic país que ha retrocedit en l’índex d’igualtat. Hi ha grans variacions en la puntuació d’igualtat de gènere entre països, variant des dels 83,9 punts de Suècia, fins als 52,6 de Grècia.

Quant a Espanya, obté una puntuació de 73,7 en sisè lloc en l’índex. La seva millor puntuació és en l’àmbit de poder, per les millores en la representació política i econòmica. On menys progrés s’evidencia és en l’àmbit de diners i treball.

A Catalunya, concretament, el salari mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes, Encara estem lluny d’eliminar la bretxa salarial en els sectors públic i privat. Veure també l’Informe de l’UGT Catalunya.

Podeu accedir a l’Índex d’Igualtat de Gènere de la Unió Europea en aquest enllaç

Trenquem la Bretxa de Gènere en l’emprenedoria

L’emprenedoria femenina s’ha convertit en un fenomen cada vegada més reconegut i impulsat per visibilitzar la contribució de les dones al desenvolupament econòmic i social, així com el permetre’ls adoptar nous rols en la societat i en l’àmbit empresarial, fins no fa molt, reservats per als homes.

Així i tot, la manca de referents, els estereotips i les barreres d’accés a finançament dificulten a les dones la posada en marxa de negocis. Apostar per la conciliació, la redefinició de la figura de l’emprenedor i nous models empresarials i digitals són algunes de les claus perquè les oportunitats emprenedores siguin igualitàries.

En aquest post analitzem els principals obstacles i reptes a superar per trencar la bretxa de gènere en l’emprenedoria i aportem dades d’informes i estudis que ens ajuden a comprendre la realitat del context i situació de l’emprenedoria femenina de l’àmbit global, europeu al nacional i local.

Comencem pel principi. Què vol dir emprendre?

Agafem la definició bàsica. Emprendre és tenir la iniciativa de portar a la pràctica una idea de negoci, és a dir, crear una empresa i dur a terme la producció del bé o prestació del servei, sense que això quedi en una mera intenció.

Quins són els principals reptes?

La manca de referents, els estereotips i les barreres d’accés a finançament dificulten a les dones la posada en marxa de negocis. Apostar per la conciliació, la redefinició de la figura de la persona emprenedora i nous models empresarials i digitals són algunes de les claus perquè les oportunitats emprenedores siguin igualitàries.

A quines conclusions arriben la majoria dels estudis que analitzen la bretxa de gènere en l’emprenedoria?

La majoria dels estudis destaquen els següents obstacles:

Quan es volen fer investigacions i estudis ens trobem que hi ha, en general, una manca d’informació estadística sobre emprenedoria femenina. Font: Retrat de les dones emprenedores de Barcelona
Les limitacions que els rols de gènere suposen en el món laboral en general, i en l’emprenedoria femenina en particular. Font: Igualtat de Gènere a l’emprenedoria OECD
La pressió social sobre les dones i la difícil conciliació. Font: Emprendimiento Femenino Estudio BBVA
La baixa confiança de moltes dones en les seves pròpies capacitats. Font: Análisis Emprendimiento de mujeres en España. Informe Red GEM
La importància de diferenciar l’emprenedoria per necessitat i l’emprenedoria d’oportunitat. Font: La dona autònoma com a pilar de l’economia PIMEC
L’escàs coneixement dels recursos disponibles de suport a l’emprenedoria per part de les emprenedores. Font: Programa PAEM sobre emprendedoras. Cámara de Comercio de España

Tendències de millora i barreres que expliquen els obstacles cap a la igualtat.

L’últim Informe mundial GEM (Global Entrepreneurship Monitor) reflecteix que el nombre de dones que s’animen a fundar la sevapròpia empresa emergent sobre el total de la població femenina ha passat a Espanya del 5,2 % el 2017 al 6,4 % el 2019. Aquest indicador assenyala que la bretxa de gènere es redueix, ja que la xifra és una de les més altes de la Unió Europea, on la taxa d’emprenedoria femenina és de sis dones per cada deu homes. Aquesta circumstància preocupa la Comissió Europea, que ha posat en marxa diverses mesures per reduir-la.

A Espanya, el 2018, el 22 % de les empreses emergents van ser fundades per dones, un 4 % més que el 2017, segons dades del Mapa de l’emprenedoria. Al nostre país, un 33 % de les empreses emergents ja tenen almenys una dona a l’equip directiu. Són xifres que van millorant però que ens mostren que encara tenim un llarg camí per recórrer.

Però per què segueixen sent tan poques les emprenedores si les dones són majoria a les universitats?

Sí, però elles no són majoria a les carreres dedicades al sector tecnològic, que és on neixen la majoria d’empreses emergents. I és que les carreres tècniques, com ara l’enginyeria informàtica, només compten amb un 15 % de dones entre l’alumnat. Aquest factor explicaria la menor presència d’emprenedores en aquest sector.

Segons la base de dades de Pitchbook, una companyia d’informació financera, únicament l’11 % de la inversió europea en capital de risc va dirigida a projectes liderats per dones. Tanmateix, les dades demostren que les empreses emergents creades per dones tenen més èxit i són més rendibles que les creades per homes. Quan una dona funda la seva pròpia empresa emergent, aquesta empresa té un 14 % més de possibilitats de triomfar que quan la impulsa un home.

Per cada dòlar invertit en una empresa en què la fundadora i CEO és una dona, el negoci obté un retorn de 0,66 euros, mentre que el retorn en les empreses fundades i dirigides per homes és només de 0,22 euros, segons un estudi de The Boston Consulting Group. D’acord amb la investigació de la consultora, les dones són més conservadores a l’hora d’invertir el seu temps i el seu capital per fundar un projecte nou i necessiten estar molt segures de la solidesa de la seva proposta de negoci per llançar-se a emprendre, per la qual cosa solen obtenir millors resultats.

Els indicadors locals. Què passa a les ciuatst?

L’informe Dell Women Entrepreneur Cities Index (WE Cities) de 2019 mesura la capacitat d’una ciutat per a atreure i fer costat a dones emprenedores d’alt potencial.

Del rànquing de les 50 ciutats del món que més donen suport a les dones emprenedores, per desgràcia, ni Barcelona, ni Madrid es troben en aquesta primera llista. Aquest informe centra la seva investigació en tres àrees:

-L’accés al capital humà i financer, i el desenvolupament d’aquest capital.
-El rol dels sectors públic i privat en l’augment de l’accés a xarxes i mercats locals i globals.
-De quina manera els líders governamentals i empresarials poden ajudar les dones emprenedores a prosperar en el canviant panorama tecnològic.

Com ajudem des de Forgender Seal als governs locals a promoure l’emprenedoria femenina?

La nostra associació ofereix eines efectives com el Distintiu SG CITY 50-50 per als Governs locals i Institucions de l’àmbit Municipal per combatre les diferents bretxes de gènere.

En aquest cas, es realitza un seguit de recomanacions als governs locals per apoderar les dones que volen emprendre. El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal és una eina útil per integrar la transversalitat de gènere a totes les àrees del govern i en els programes municipals. Amb aquesta metodologia s’incorpora la variable del gènere per tenir en compte l’aportació de les dones al teixit productiu de la ciutat i crea estratègies per enfortir el seu lideratge en el món empresarial.

En el Pla de Compromisos que assumeixen els governs locals quan obtenen el Distintiu Sg CITY 50-50, s’integren mesures que promouen l’emprenedoria femenina. Des de formació en diverses disciplines i habilitats, facilitar recursos i fonts de finançament, fins a creació de xarxes de col·laboració entre diferents agents locals, empreses, administració local, universitats, teixit associatiu, ecosistemes d’innovació, sindicats que treballin en estratègies conjuntes per combatre la bretxa de gènere.

Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

L’Aliança Catalunya 2030 incorpora 25 nous membres des de la seva creació i celebra la seva primera reunió plenària

L’Hospitalet obté el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.