L’índex d’igualtat de gènere és una eina important per a l’elaboració de polítiques i permet mesurar els avanços en igualtat de gènere a la UE al llarg del temps. Cada any, l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, que es va crear en 2010 per a reforçar i promoure la igualtat de gènere en tota la Unió Europea, publica els resultats de l’índex i atorga una puntuació d’1 a 100 a la UE i als Estats membres. Una puntuació de 100 significaria que un país ha aconseguit plena igualtat entre dones i homes. L’índex cobreix una sèrie d’indicadors en els àmbits de treball, diners, coneixements, temps, poder i salut. També integra dues dimensions addicionals de rellevància: la violència i les desigualtats entrecreuades.
En l’últim índex, les puntuacions de diferents països varien des dels 83,9 punts de Suècia, al capdavant en igualtat, fins als 52,6 de Grècia. Espanya aconsegueix una puntuació 73,7, lleugerament per sobre de la mitjana europea. Pots consultar l’Índex d’Igualtat de Gènere aquí i comparar els resultats al llarg del temps i per països.
“Europa ha aconseguit uns assoliments fràgils en matèria d’igualtat de gènere. No obstant això, es comencen a detectar grans pèrdues com a resultat de la pandèmia de COVID-19. L’impacte econòmic està durant més per a les dones, mentre que l’esperança de vida dels homes s’ha reduït. Les dades del nostre Índex poden ajudar els líders europeus a enfrontar-se als diferents efectes de la pandèmia en dones i homes i a atenuar el seu impacte a curt i llarg termini”, va dir Carlien Scheele, Directora d’EIGE.
Suècia i Dinamarca obtenen les millors puntuacions, una vegada més, seguides pels Països Baixos, que ha avançat a Finlàndia i França per a situar-se en tercer lloc. Luxemburg, Lituània i Països Baixos són els països que més han millorat el seu índex des de l’edició de l’any passat. Eslovènia és l’únic país que ha retrocedit en l’índex d’igualtat. Hi ha grans variacions en la puntuació d’igualtat de gènere entre països, variant des dels 83,9 punts de Suècia, fins als 52,6 de Grècia.
Quant a Espanya, obté una puntuació de 73,7 en sisè lloc en l’índex. La seva millor puntuació és en l’àmbit de poder, per les millores en la representació política i econòmica. On menys progrés s’evidencia és en l’àmbit de diners i treball.
A Catalunya, concretament, el salari mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes,Encara estem lluny d’eliminar la bretxa salarial en els sectors públic i privat. Veure també l’Informe de l’UGT Catalunya.
Podeu accedir a l’Índex d’Igualtat de Gènere de la Unió Europea en aquest enllaç
Des de l’Associació Forgender Seal celebrem aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, reivindicant la necessitat de trencar la Bretxa de Gènere.
La consecució de la Igualtat de gènere permet avançar cap a societats més justes i inclusives i cap a una millora del benestar social tant de les dones com dels homes. A més, contribueix al desenvolupament econòmic i al creixement sostenible.
Bretxa salarial de gènere, un obstacle per l’apoderemant de les dones.
El mercat laboral no és aliè a les desigualtats entre sexes, produint-se situacions en molts casos desfavorables envers les dones. D’entre les desigualtats existents en el mercat de treball en sobresurt la salarial. Però aquesta no apareix com un fet aïllat, sinó que es tracta d’un fet social complex, resultat de causes molt diverses i interrelacionades.
Per entendre què és la bretxa salarial de gènere es mesura com la diferència entre el guany brut anual mitjà dels homes i de les dones expressat com a percentatge del guany brut anual dels homes. El càlcul que s’ha realitzat és de la bretxa salarial no-ajustada, és a dir, sense aïllar els factors que condicionen la diferent distribució d’homes i dones en l’estructura del mercat de treball.
Per tant, aquesta bretxa salarial està afectada per desigualtats directes (diferent remuneració a homes i dones per feina de mateix valor) i indirectes (relacionades amb els rols de gènere i elements socials estructurals que generen desigualtat entre gèneres, que tenen conseqüències, entre d’altres, en les divergències en el temps dedicat al treball remunerat i en la diferent concentració d’homes i dones en els diversos tipus d’ocupacions o en els diferents sectors econòmics).
Per què cal combatre la bretxa salarial?
Per respecte als drets. Enfront d’altres arguments, el respecte als drets de les dones treballadores és sens dubte el més potent.
Per productivitat. Un mercat competitiu precisa de persones motivades, amb totes les persones exercint-se al seu nivell òptim, amb un salari proporcionat a la seva aportació de valor.
Per a combatre la pobresa i la desigualtat. Els menors ingressos de les dones tenen impacte en elles mateixes, amb unes menors pensions de jubilació, i en els seus fills i filles, sobretot en el cas de les mares soles. Dones pobres, més pobres, i homes rics, més rics.
Per harmonia social. Una societat que atorga el mateix salari per un salari d’igual valor és una societat que també distribueix equitativament les labors de cura entre homes i dones, que disposa de serveis públics potents i desenvolupats, on les persones, dones i homes, poden desenvolupar la seva vida personal i laboral de manera plen
Què diuen les dades?
El darrer informe de l’UGT Catalunya indica que el salari mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes, tant dins l’entorn internacional com a Espanya i a Catalunya. Encara estem lluny d’eliminar la bretxa salarial en els sectors públic i privat. L’informe confirma que si apugem els salaris de les dones, escorçaríem la bretxa.
Si mirem les dades de la Unió Europea el 30% de les dones de la UE treballa a temps parcial, enfront del 8% dels homes. Això pot dificultar l’ascens de les dones en les seves carreres.
També hi ha més dones en els sectors pitjor pagats, com el de les ‘cures’ i l’educació. Mentre que en els sectors millor pagats, com els de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, la proporció d’empleats masculins és molt alta; superior al 80%.
La bretxa salarial és encara major en els llocs de direcció, ja que les dones guanyen un 23% menys que els homes. En la cúspide, solament el 10% dels directors generals de les grans empreses europees són dones. Quan les dones arriben a l’edat de jubilació, tot això ha contribuït a una bretxa en les pensions, encara major; entorn del 30%.
El salari mitjà anual femení va ser 5.977 euros inferior al masculí (22.988€ per 28.965€)
La diferència entre el que cobren les dones i els homes s’ha escurçat prop de 5,4 punts percentuals entre 2014 i 2019, passant del 26% al 20,6%.
Entre les persones que treballen amb contracte temporal el descens de la bretxa ha estat més intens que en les indefinides. En el primer cas, passa de 7,6% a 5,7%, i en el segon, de 24,3% a 22,7%.
Què fem des de l’Associació Forgender Seal?
La nostra associació ofereix eines efectives com el Distintiu SG CITY 50-50 per als Governs locals i Institucions de l’àmbit Municipal per combatre les diferents bretxes de gènere. En el cas de la Bretxa salarial de gènere tenim eines com les auditories retributives per detectar les desigualtats per raó de gènere i suggerir accions per combatre la bretxa.
L’auditoria retributiva té com finalitat obtenir la informació necessària per comprovar el sistema retributiu de l’empresa/ organització, de manera transversal i completa.
L’auditoria retributiva implica les següents obligacions:
-D’una banda, una avaluació o valoració de llocs de treball sense biaix de gènere, aplicant a aquests efectes sistemes de valoració de llocs de treball de tipus analític.
-D’altra banda, una anàlisi d’altres factors que incideixen en les diferències retributives, com ara les deficiències o desigualtats en el disseny o ús de les mesures de conciliació i corresponsabilitat a l’empresa o les dificultats de promoció professional o econòmica derivades de factors com les actuacions empresarials discrecionals en matèria de mobilitat o les exigències de disponibilitat no justificades.
Tenim la diagnosi a través de les dades i les eines, només ens cal la volutat de Trencar la Bretxa de Gènere! Fem-ho!
Gavà obté la Certificació per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 de l’àmbit Municipal.
Aquesta norma és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.
Es tracta d’una certificació d’igualtat de l’àmbit municipal que ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit per reduir les desigualtats
Badia ha subratllat que «Gavà és una ciutat molt implicada en les polítiques feministes. Prova d’aquest treball és el distintiu que acredita l’Ajuntament de Gavà amb el màxim nivell de reconeixement per la igualtat de gènere. Per mi, és un orgull poder dir que Gavà és una ciutat feminista i certificada perquè el compromís implícit sempre ajuda a prendre consciència real i a continuar millorant».
Per la seva banda, Macias ha enfatitzat que «l’empoderament laboral i econòmic de les dones és un dels primers eixos que hem de treballar des del feminisme. La independència econòmica ens dona la llibertat de triar la vida que volem viure i aquesta certificació vol ser una eina més que faciliti la incorporació de la perspectiva de gènere, de manera holística, a totes les competències municipals. Aquest és el repte que avui tenen les administracions públiques i locals».
També ha participat en l’acte de lliurament de la Certificació la Regidora de LGTBI i Feminise, Alba Riba«El treball de certificació ens ha ajudat a endreçar totes les polítiques d’igualtat i feministes que ja estàvem fent a l’ajuntament en els diferents departaments. Agafem aquesta oportunitat per enfortir les polítiques municipals amb perspectiva de gènere que de forma transversal hem estat treballant al govern».
En els pròxims dos anys, l’Ajuntament implementarà les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com de ciutat.
L’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga ha obtingut el Distintiu per la igualtat de gènere, mitjançant la Norma SG CITY 50-50. Aquesta certificació d’àmbit internacional reconeix la implementació de la perspectiva de gènere en les polítiques municipals. Laura Urtós Zazo, 3a. Tinent d’alcalde. Regidora de comunicació, educació i participació ciutadana de l’ Ajuntament de Santa Eugènia de Berga explica en aquest vídeo la importància de la certificació per al funcionament de l’ajuntament i de les polítiques locals dirigides a la ciutadania.
Les avaluacions que implica el procés de certificació s’han dut a terme a través de les entitats avaluadores homologades per l’Associació Forgender Seal. Es tracta d’una iniciativa pionera en el nostre país, que té el suport de l’Institut Català de les Dones, i que impulsa, promou i posa a disposició dels municipis eines que afavoreixen la integració la implementació de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.
L’obtenció del Distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania, incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
Des de l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga som conscients de la dificultat i del repte que suposa aquest trencament dels paràmetres androcèntrics tan arrelats a la nostra societat, però l’assumim amb plena consciència atès que considerem que com a administració pública més propera a la ciutadania és la nostra obligació treballar per erradicar qualsevol forma de discriminació i/o violència per raó de gènere.
Pel què fa als reptes concrets que s’han marcat a la certificació de municipi per la igualtat podem trobar-hi a tall d’exemple: implementar el pla d’igualtat; elaborar i redactar un protocol contra l’assetjament; l’adhesió al protocol elaborat per la Generalitat de Catalunya contra l’assetjament sexual en l’oci; treballar amb els diferents agents socials, entitats…; elaboració d’un manual de llenguatge no sexista; així com, continuar treballant en l’àmbit de la sensibilització en l’apoderament de la dona i la lluita contra la violència masclista tant a nivell intern de l’Ajuntament com a nivell ciutadà.
Cal fer especial esment al fet rellevant que constitueix pel nostre municipi, l’aprovació per unanimitat del ple municipal del passat 27 de gener, del primer Pla d’igualtat entre dones i homes de Santa Eugènia de Berga. Aquest pla és un pas més en el compromís institucional de treballar per la igualtat real entre dones i homes. Té com a objectiu remoure els obstacles que impliquin la pervivència de qualsevol mena de discriminació, amb la finalitat d’oferir condicions d’igualtat efectiva entre treballadores i treballadors de l’ajuntament, en tots els seus àmbits.
Del procés d’elaboració d’aquest pla hem de destacar i agrair la participació i implicació de tota la plantilla de treballadores de l’ajuntament, ja que han intervingut de forma directa en la seva elaboració no només a través de la seva representant sinó també a través de l’enquesta que se’ls va dur a terme.
Podeu consultar tota la informació relativa a l’obtenció del distintiu i al I Pla d’igualtat de dones i homes en aquest enllaç.
El 2022 es presenta com un any complex amb l’augment de les desigualtats de gènere en àmbits com el treball, l’economia, la transformació digital o la producció cultural entre d’altres. I alhora, és una oportunitat per enfortir les polítiques públiques municipals amb eines innovadores i eficients per combatre-les com els segells de certificació en Igualtat de Gènere.
Testimonis del món local, càrrecs electes i professionals tècnics són conscients del gran desafiament que suposa la pandèmia de la Covdi-19, així com les aparicions de noves variants encara més agressives per a la salut de les persones i del seu rerefons social i econòmic que amplia i crea noves bretxes de gènere.
Així i tot, cada cop més alcaldesses, alcaldes i regidores d’ajuntaments del país donen suport al Distintiu SG CITY 50-50, primer segell de certificació internacional en Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal, el qual afavoreix la construcció de societats més justes i igualitàries, proposa democràcies més participatives i paritàries i genera convicció i determinació política a favor de la igualtat en les polítiques i programes dels Governs Locals.
El passat 14 de desembre es va realitzar l’acte de lliurament del Distintiu a la sala de Plens de l’ajuntament de Tian amb la participació de Declaracions de l’alcaldessa de Tina, Sra. Marta Martorell sobre el valor d’obtenir el Distintiu SG CITY 50-50 per a l’ajuntament i la ciutadania. alcaldessa de Tiana.
Declaracions de l’alcaldessa de Tina, Sra. Marta Martorell sobre el valor d’obtenir el Distintiu SG CITY 50-50 per a l’ajuntament i la ciutadania.
La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.
Durant els propers dos anys, l’Ajuntament de Tiana haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.
Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:
Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.
El municipi de Tiana entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipa
La importància d’estar informades i la coordinació d’esforços no sempre és fàcil en el treball transversal de les diferents àrees de gestió dels governs locals. Implementar la Perspectiva de Gènere és una tasca complexa i alhora apassionant.
La Laia Papiol Bartolí, cap d’Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ens explica una bona pràctica de Polítiques d’Igualtat de Gènere al seu ajuntament. “Les antenes d’igualtat”
Des de Forgender Seal tenim el plaer de compartir els resultats de la primera trobada de municipis amb la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere, que es va celebrar a la Ciba de Santa Coloma de Gramenet, el 30 de setembre de 2021. Aquesta fita suposa una passa molt important en l’objectiu d’establir una xarxa de municipis compromesos amb la igualtat de gènere, per compartir expertesa, treballar conjuntament entorn als reptes del present i del futur i difondre bones pràctiques. En aquest butlletí monogràfic trobareu els vídeos de les principals aportacions que van fer expertes, representants polítiques i professionals del món local per avançar en l’Agenda Local feminista.
A la inauguració van participar representants de diferents institucions que donen suport al Distintiu SG CITY 50-50 com la Presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sra. Meritxell Benedí Altés, la Directora Insular d’Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca,Sra. Rosa Cursach, l’Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Sra. Nuria Parloni la Sra. MartaMacías, presidenta de l’Associació Forgender Seal.
Meritxell Benedí
Rosa Cursach
Núria Parlon
Marta Macias
Compartim algunes de les frases més destacades de les seves in tervencions. Si feu clic al nom de cadascuna, veureu el vídeo sencer de cada intervenció.
“Per construir la revolució feminista necessitem eines que ens permetin mesurar, avaluar i canviar les organitzacions”Sra. Meritxell Benedí Altés. “
El Distintiu SG CITY 50-50 és un instrument útil en la construcció de municipis feministes”Sra. Rosa Cursach.
“És una garan tia tenir certificats com el SG CITY 50-50 que avalin amb coherència i rigor l’impacte real de les polítiques públiques municipals“. Sra. Nuria Parlon.
“Hem creat una eina innovadora que facilita la incorporació transversal de la Perspectiva de Gènere a totes les competències municipals”. Sra. Marta Macias.
Expertesa Feminista
Quatre expertes feministes de primer nivell van oferir la seva visió sobre com avançar en àmbits com l’economia i l’empresa, la coordinació entre administracions, l’urbanisme i la mobilitat amb perspectiva de gènere i la innovació feminista en les polítiques públiques municipals. La taula d’expertesa feminista va ser presentada i moderada per la Sra. Lourdes Mourelo, diplomada en Treball Social i experta en Gènere i Desenvolupament.
Anna Mercadé
Leire Pajín
Sara Ortíz
Maribel Cárdenas
“Les dones no podem estar al marge del poder econòmic”Sra. Anna Mercadé, directora d’ODEE Cambra de Comerç de Barcelona.
“La Igualdad es un compromiso firme en el tiempo”Sra. Leire Pajín, presidenta de Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS).
“L’espai urbà reprodueix les desigualtats de gènere i discriminacions”Sra. Sara Ortiz, sociòloga del Col·lectiu Punt 6.
“La Ciba és un hub d’innovació en polítiques públiques feministes”Sra. Maribel Cárdenas, directora de l’Àrea Igualtat LGTBIQ+ Ajuntament Santa Coloma de Gramenet.
Comissions de Treball
A través de les comissions de treball vam incorporar la visió i el coneixement dels equips tècnics que dia a dia despleguen les polítiques d’Igualtat als ajuntaments, fent possible el lideratge polític de càrrecs electes que aposten per la consolidació de ciutats feministes. Escolta les conclusions de cadascuna de les Comissions de Treball:
Laia Papiol Bartolí
Núria Muñoz
Isabel Cabré
-Lideratge i apoderament econòmic de les dones. Sra. Laia Papiol Bartolí, cap d’Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
-Urbanisme i Mobilitat amb perspectiva de gènere, Sra. Núria Muñoz, tècnica d’Igualtat Ajuntament de Vic.
-Coordinació i treball en xarxa entre municipis i diferents administracio. Sra. Isabel Cabré, cap de Polítiques d’Igualtat, Salut i Consum. Ajuntament Castelldefels
Reptes feministes dels governs locals
Com s’està avançant en la configuració de l’Agenda Local Feminista? Recollim la visió de dos lideratges feministes als governs locals: el de la Sra. Lourdes Armengol, regidora-delegada de Règim Interior, Salut i Consum, Arxiu Municipal, Igualtat i Memòria Democràtica i 3a Tinenta d’alcaldia a l’Ajuntament de Castelldefels, i el de la Sra. Ascensión Domíguez, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
Lourdes Armengol
Ascensión Domínguez
“La incorporació de la transversalitat és clau per al desenvolupament de les polítiques municipals de gènere”Sra. Lourdes Armengol
“Hem d’integrar la idea del gènere com a variable a totes les àrees de gestió municipal”Sra. Ascensión Domínguez
Drets humans i interseccionalitat, al Cicle Hipàtia.
El Fòrum Hipàtia, liderat per l’Associació 50a50 i format per 24 entitats que treballa per la igualtat efectiva i real entre dones i homes, ha celebrat la tercera sessió del Cicle Hipàtia, que s’ha centrat en drets humans i interseccionalitat.
El panell ha estat organitzat per l’Associació Forgender Seal, que forma part del Fòrum Hipàtia, i pren rellevància en un moment en què els drets de les dones han sofert un dramàtic pas enrere, a nivell internacional per exemple amb la situació a Afganistan i també a nivell nacional amb la xacra de les violències masclistes.
La presidenta de Forgender Seal i CEO de Coop4equality,Marta Macias Quesada, va introduir la sessió. “La interpretació androcèntrica de la Declaració Universal dels Drets Humans va obligar a redefinir el concepte d’igualtat perquè la Declaració, per si mateixa, no va permetre que les dones poguessin gaudir plenament dels seus drets. És un exemple de la constant vulneració i desprotecció dels drets de les dones”, resumeix
Compartim el vídeo íntegre de la sessió.
La sessió va comptar amb les expertes:
– Sara Cuentas Ramírez, periodista, consultora i investigadora social, redactora de El País i coordinadora de l’Escola Feminista Descolonial de la Red de Migración, Género y Desarrollo, que exposarà l’anàlisi feminista descolonial i antiracial.
–Lourdes Mourelo Marón, diplomada en Treball Social, agent de Desenvolupament Internacional i diplomada en postgrau de Gènere i Igualtat, qui se centrarà en l’enfocament de gènere i basat en drets humans dins de l’àmbit de la cooperació pel desenvolupament.
-Tona Gusi Amigó, periodista i psicòloga, co-coordinadora de La Independent, agència de notícies amb visió de gènere, qui explicarà com el periodisme feminista, amb visió de gènere i transversalitat, és una eina imprescindible per transformar el món.
El Fòrum Hipàtia escenifica la unió de les associacions de dones empresàries, directives i professionals treballant per un mateix objectiu, la presència equitativa de dones en llocs de decisió, d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.
Quina és l’efectivitat de les Polítiques Públiques Municipals d’Igualtat de Gènere sobre la ciutadania?
Com ajuda l’eina del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal als governs locals?
Quins són els reptes socials als quals s’enfronten els ajuntaments com administració més propera de la ciutadania en un context de crisis i d’augment de les desigualtats?
De totes aquestes qüestions vam parlar amb càrrecs electes, alcaldesses i regidores de ciutats de Catalunya i Balears al I Fòrum de Municipis Certificats SG CITY 50-50 el passat 30 de setembnre del 2021 a La Ciba, hub d’innovació en polítiques públiques feministes. Compartim diversos vídeos amb les seves opinions.
Què pensen els càrrecs electes sobre la Certificació SG CITY 50-50?
Vídeo de la Taula de Debat “Reptes feministes dels Governs Locals”
Sra. Ascensión Domínguez, regidora d’Igualtat Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Sra. Antonio Balmón, alcalde de Cornellà del Llobregat
Sra. Lourdes Armengol, regidora-delegada de Règim Interior, Salut i Consum, Arxiu Municipal, Igualtat i Memòria Democràtica i 3a Tinenta d’alcaldia a l’Ajuntament de Castelldefels
El darrer
