Marta Macias, presidenta de Forgender Seal, participa a la segona jornada del #ParlamentDelesDones. Una sessió en la qual diputades i representants d’entitats del Consell Nacional de les Dones de Catalunya hem ocupat els escons del Parlament de Catalunya per a reivindicar l’erradicació de les violències masclistes.
Els objectius de la iniciativa són estrènyer vincles i fer xarxa entre els col·lectius i les entitats de dones, d’una banda, i les diputades, de l’altra, per a consolidar complicitats, mostrar un compromís comú i facilitar la participació de les entitats de dones en l’agenda política del país, amb propostes i eines que els grups parlamentaris puguin assumir en l’elaboració de les lleis, la reforma de les ja existents i les pràctiques del dia a dia de la institució. La iniciativa s’emmarca en l’impuls de les polítiques d’igualtat que promou el Parlament i que el Pla d’igualtat de gènere preveu que es reediti en cada legislatura.
Destaquem alguns dels punts forts de la Declaració:
a) Promoure programes educatius i de formació obligatòria per a reconèixer i afrontar totes les formes de violència masclista, destinats a diversos professionals, especialment de l’àmbit judicial i policial, per a evitar la revictimització.
b) Fer palès que totes les administracions públiques i els governs dels diferents nivells han de legislar per a garantir un espai digital lliure de violències masclistes i d’atacs als drets humans, amb una perspectiva de gènere que tingui en compte la interseccionalitat.
c) Assignar més recursos humans i econòmics a les institucions i els organismes locals i nacionals, i també a les organitzacions i els moviments de dones i de defensa dels seus drets.
d) Considerar la violència política contra les dones amb responsabilitats públiques o polítiques un atac a la ciutadania que coacciona la seva capacitat d’incidència i representació.
#25N En el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones l’Associació Forgender Seal se suma a les múltiples peticions de la societat civil per erradicar les violències masclistes.
Segons Nacions Unides, la violència contra les dones i les nenes continua sent una de les violacions dels drets humans més esteses i generalitzades del món. Es calcula que, a nivell global, 736 milions de dones -gairebé una de cada tres- han estat víctimes de violència física i/o sexual almenys una vegada en la seva vida.
Es tracta d’una xacra que s’ha intensificat en diferents entorns, inclosos el lloc de treball i els espais en línia, i s’ha vist agreujada pels efectes postpandèmia, els conflictes i el canvi climàtic.
La solució radica en gran part en respostes sòlides que inverteixin en la prevenció i és aquí on el rol dels governs locals, com a primera administració propera a la ciutadania, és clau per erradicar les violències contra les dones.
Des de l’Associació Forgender Seal hem creat el Distintiu SG CITY 50-50, primer segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal per ajudar als governs locals a integrar la perspectiva de gènere en totes les seves polítiques i programes.
Els municipis certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere estan reforçant el seu compromís amb la lluita contra les violències masclistes en les seves ciutats. Som municipis connectats als objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i a la Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW).
Volem fer visible el seu esforç i compartir algunes de les campanyes i programes que lideren els ajuntaments en aquesta incansable lluita per erradicar tota mena de violències contra les dones.
Compartim algunes de les campanyes que els ajuntaments llancen per a celebrar el 25 de novembre en els seus municipis.
-Ajuntament de Premià de Mar. Fora, Mai , Prou, Stop Violències contra les dones!
Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?
L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.
Què passa a Catalunya?
Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.
De què parlem quan diem violència masclista?
La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.
Què diu la CEDAW?
La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.
Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?
Que et cridin és violència
Que t’insultin és violència
Que et controlin és violència
Que vigilin el que fas és violència
Que et diguin amb qui pots parlar és violència
Que t’humiliïn davant d’altri és violència
Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?
La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.
Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.
El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.
Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!
Què poden fer els governs locals?
Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.
1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.
2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.
3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.
4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.
5) Campanyes de sensibilització ciutadana.
6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.
7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.
8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.
9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.
Per un 25 N + 364 dies l’any sense Violències Masclistes
Què en saps de la Violència Digital?
Home, no siguis còmplice!
Volem ciutats més igualitàries, ciutats més segures, lliures de violències masclistes contra les dones, ciutats cohesionades, ciutats del Segle XXI.
Vols saber com la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal pot ajudar als governs locals en la seva tasca d’erradicar les violències masclistes? Visita el nostre lloc www.forgenderseal.org, segueix-nos també a Twitter @forgernder
En el marc del 25 de Novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones i dins la campanya ‘Diguem prou a la violència masclista’, la Diputació de Barcelona ha organitzat aquest dimecres una jornada, a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, amb el títol ‘Més enllà de l’atenció a les Violències masclistes. Enfortint les polítiques de Recuperació’.
Segons la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, la recuperació és “l’etapa del cicle personal i social d’una dona que ha viscut situacions de violència en què es produeix el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.”
Tal i com ha afirmat la diputada de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, que ha inaugurat la jornada, «si des dels municipis volem oferir a les dones una vida digna de ser viscuda, necessitem anar més enllà de la urgència i l’atenció immediata, i completar els processos d’atenció amb una línia de recuperació forta i una reparació veritable».
En aquest sentit, Moret ha remarcat que des de la Diputació «tenim com a finalitat acompanyar els municipis en repensar i enfortir les polítiques socials locals per garantir la igualtat i els drets de la ciutadania, així com per promoure el benestar, la salut i la cohesió social».
Des de fa més de 20 anys, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa els primers circuïts d’atenció a les violències, la creació de comissions de seguiment interdepartamental i els Centres d’Informació i recursos per a Dones (CIRDs) amb l’objectiu de millorar la coordinació dels diferents agents que intervenen en l’atenció i recuperació de les dones supervivents. En els últims anys, davant la complexitat del fenomen, s’han incorporat nous recursos en el programa d’erradicació contra les violències masclistes, oferint un nou suport psicològic a les dones i als seus fills i filles, així com eines per a la intervenció davant les violències sexuals en els espais d’oci.
La jornada ha comptat amb la conferència inaugural de la psicòloga feminista Norma Vázquez, radicada a Bilbao i nascuda Mèxic, on ha militat en diverses organitzacions feministes, que ha basat la seva ponència en donar eines per a l’atenció integral a les supervivents de violències masclistes. Durant l’acte també s’ha parlat de la mirada interseccional en la recuperació, ja que les dones que han patit violències es poden trobar en situacions de dependència funcional, d’exclusió o de discriminació que han de ser abordades.
La diputada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, ha tancat la jornada destacant que «des de la Diputació treballem per fer possible que els nostres entorns siguin segurs i oferim acompanyament i recursos als ajuntaments per donar resposta a les diverses situacions de violències masclistes que viuen les dones en els seus diferents processos». I ha conclòs la seva intervenció remarcant que «volem fer un front comú a favor de la igualtat i contra les violències masclistes».
