Un índex mesura el grau de compromís dels centres d’educació amb el principi d’igualtat i no discriminació
Reportatge de la periodista Judit Monclús a l’Ara Criatures
Article de Marta Macias, presidenta de Forgender Seal en Social.cat
Nosaltres també formem part de la consecució de l’Agenda 2030, som corresponsables del seu assoliment, perquè com part que som de la societat civil organitzada, estem compromeses amb els principis i valors dels drets humans.
L’agenda 2030, a més de ser una agenda global, ens interpel·la a tots i totes, i volem ocupar un lloc destacat en la consecució dels 17 objectius en el nostre país. La responsabilitat no és exclusivament de les administracions públiques o del sector empresarial sinó també de la societat civil. I és la pròpia Agenda 2030, en el seu objectiu nº 17, que ens interpel·la a la col·laboració i al treball conjunt de tost els actors que conformem la societat, i és per això que l’associació Forgender Seal es crea i es posa marxa per impulsar eines que facilitin l’enfocament de gènere i drets humans en les polítiques públiqúes. Som corresponsables però també ens posicionem com un actor d’incidència política que vol assegurar-se que els poders públics actuen i impulsen veritables polítiques democràtiques i igualitàries. Perquè negar l’existència i la diferència són mecanismes del sistema patriarcal i hem dit prou a les polítiques estàndards masculines.
En l’actualitat s’està revisant i revalorant el paper que els governs locals i regionals en el disseny i l’aplicació de les agendes internacionals, com l’Agenda 2030 entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda de París o la Nova Agenda Urbana. Aquests compromisos internacionals serveixen de marc general per a l’aplicació de la normativa de gènere. Tots aquests compromisos impliquen una gran responsabilitat i representen un gran repte per als governs municipals, que sovint es troben amb dificultats per adaptar aquestes agendes al context local.
Aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones forma part integral de cadascun dels 17 ODS de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Garantir el respecte dels drets de les dones i nenes per mitjà de tots aquests objectius és l’única via per a obtenir justícia, aconseguir la inclusió, aconseguir economies que beneficiïn a totes les persones i cuidar el nostre medi ambient, ara i en les generacions futures.
El Conveni del Consell d’Europa per a prevenir i combatre la violència contra la dona i la violència domèstica, també conegut com el Conveni d’Istanbul per la ciutat en la qual es va obrir a la signatura fa 10 anys, l’11 de maig de 2011 , és l’instrument jurídic internacional de major abast per a estableix obligacions vinculants per a prevenir i combatre la violència contra la dona. Trenta-quatre estats membres del Consell d’Europa l’han ratificat, dotze l’han signat, juntament amb la Unió Europea, i és utilitzat com a base per a l’acció de molts països fora d’Europa.
La Convenció d’Istanbul reconeix la violència contra la dona com una violació dels drets humans i una forma de discriminació contra la dona. Basat en un enfocament centrat en les víctimes, ofereix eines pràctiques per a garantir la protecció de dones i nenes, la seva seguretat i apoderament. Els vincula amb l’objectiu més ampli d’aconseguir la igualtat entre dones i homes.
Durant els últims 10 anys, ha guiat a nombrosos estats en l’avanç de les seves lleis i polítiques per a prevenir i combatre la violència contra la dona de manera efectiva. La convenció marca la diferència per a les dones i les nenes i representa una important eina de promoció. Celebrar el seu desè aniversari significa celebrar el seu poder transformador i unir-se darrere d’aquest tractat històric.
Persisteixen les bretxes de gènere en l’educació, l’ocupació, l’esperit empresarial i les oportunitats i els resultats de la vida pública. L’elaboració de pressupostos amb perspectiva de gènere és una forma que els governs promoguin la igualtat a través del procés pressupostari.
Atès que cada ministeri i nivell de govern té un pressupost, planificar el pressupost tenint en compte la promoció de la igualtat de gènere té el potencial d’ajudar als responsables de la formulació de polítiques a abordar una sèrie de desigualtats que s’han incorporat a les polítiques públiques i l’assignació de recursos.
El nombre de països de l’OCDE que han introduït pressupostos de gènere va augmentar de 12 en 2016 a 17 en 2018 (Àustria, Bèlgica, el Canadà, Xile, Finlàndia, Alemanya, Islàndia, Irlanda, Israel, Itàlia, el Japó, Corea, Mèxic, Noruega, Portugal, Espanya i Suècia). França i Turquia tenen plans d’introduir-ho.
Informació i enllaços d’interès.
Escaneig OCDE
Publicacions
- Marco presupuestario con perspectiva de género
- Plan de acción de presupuestación con perspectiva de género para Tailandia
- Diseño e implementación de presupuestos con perspectiva de género
- Presupuestos con perspectiva de género en los países de la OCDE
- Igualdad de género en Canadá: integración, gobernanza y presupuestación
Esdeveniments
- Reunión de la Red de Presupuestos con Género, Virtual, 20 de mayo de 2021
- Taller sobre Presupuestos de Género y la Crisis del COVID-19, Virtual, 10 de julio de 2020
- Reunión de expertos en presupuestos con perspectiva de género, París, Francia, 2019
- Reunión de expertos en presupuestos con perspectiva de género, Viena, Austria, 2018
- Reunión de expertos en presupuestos con perspectiva de género, Reykjavik, Islandia, 2017
L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha lliurat a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes el distintiu SG CITY 50-50, el primer segell d’àmbit internacional que certifica els compromisos assumits pels governs locals amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat. La presidenta de l’entitat, Marta Macias, ha lliurat el distintiu a l’alcaldessa, Abigail Garrido, i la regidora d’Igualtat de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, Antònia Pulido, en un acte celebrat aquest dimecres, 24 de febrer, a la sala de plens de la Vinya d’en Petaca.
Segons l’alcaldessa, Abigail Garrido, “per a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes és molt important rebre aquest distintiu. Suposa assumir un compromís ferm en la igualtat efectiva de gènere”. Abigail Garrido ha avançat, en aquest sentit, que “estem treballant de manera activa per a fer realitat més reptes i objectius que tenim plantejats amb la finalitat que la societat del nostre municipi sigui el més igualitària possible. Estem vivint moments difícils, fruit d’una crisi sanitària que colpeja en primera persona les dones, i és bo tenir-ho present per poder fer front i treballar de manera valenta en favor d’uns drets que apostin per la igualtat d’oportunitats entre tots dos gèneres”.
La regidora d’Igualtat de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, Antònia Pulido, ha explicat que el distintiu SG CITY 50-50 “s’atorga després d’haver efectuat una anàlisi exhaustiva de totes les polítiques que es duen a terme en els diferents àmbits municipals. Fruit del procés d’avaluació que s’ha seguit, hem aconseguit una bona puntuació, però això no vol dir que no haguem de continuar treballant per a millorar. L’Associació Forgender Seal, sens dubte, ens ajudarà en aquest procés”.
La presidenta de l’entitat, Marta Macias, ha assenyalat que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes “està clarament compromès a favor dels drets humans de les dones de cara al conjunt de la ciutadania. La certificació no fa cap altra cosa més que reafirmar-ho. Ho celebrem, de la mateixa manera que ens alegrem del fet que al capdavant d’un ajuntament com aquest hi hagi dones empoderades que aposten per polítiques clares en favor de la igualtat”, ha afegit.
Dos anys per complir els compromisos assumits
El distintiu s’atorga seguint un procés d’avaluació i certificació dels compromisos adquirits per l’administració local que té en compte les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets de les dones i de les persones LGTBIQ+, el desenvolupament humà i les ciutats. En una primera fase, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes haurà d’anar implementant les accions recollides en el Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com en les seves polítiques públiques, durant 2021 i 2022. En una segona fase, passats dos anys, l’Associació Forgender Seal verificarà si s’han dut a terme els compromisos adquirits i, un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament haurà d’assumir-ne de nous.
En la primera avaluació prèvia a l’atorgament de la norma SG CITY 50-50, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes ha rebut 639 punts d’un màxim de 950 assolibles. D’aquesta manera, ha aconseguit el nivell avançat, que és el segon dels tres existents: inicial (380 punts mínim), avançat (570 punts mínim) i capdavanter (760 punts mínim).
Feminitzar la gestió i incorporar la perspectiva de gènere
L’atorgament de la norma va lligada a les iniciatives i esforços adreçats a assolir els següents reptes:
- Feminitzar la gestió dels poders i serveis públics locals.
- Incorporar la perspectiva de gènere en els processos de gestió i de treball.
- Incorporar el feminisme en l’agenda política local.
- Incorporar la diversitat en el desconfinament.
- Impulsar l’economia productiva amb perspectiva de gènere.
- Aconseguir que l’alimentació, l’habitatge i els subministraments siguin necessitats bàsiques garantides.
L’Associació Forgender Seal és una entitat sense ànim de lucre que dona suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb què les Nacions Unides busquen contribuir a l’erradicació de la pobresa i aconseguir el desenvolupament sostenible d’aquí a l’any 2030. Per la seva banda, el distintiu SG CITY 50-50 compta amb l’aval de l’Institut Català de les Dones i el Consell Insular de Mallorca.
Tandil obté la certificació SG City 50-50 per la igualtat de gènere i va assumeix el compromís de desenvolupar polítiques públiques en la matèria.
Després de diverses gestions i el treball coordinat per diferents àrees del Municipi, Tandil va obtenir la certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere, la qual cosa ho converteix en el primer govern local a aconseguir aquest assoliment. Aquest pas significa el compromís de desenvolupar durant els pròxims dos anys una sèrie de polítiques amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat de gènere. A més, es va confirmar la creació de la Unitat per a la transversalització de la perspectiva de gènere que dependrà de la Prefectura de Gabinet.
El Distintiu per la igualtat de gènere és el primer segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere de l’àmbit municipal. És un sistema de gestió de gènere a la disposició dels municipis com a eina que afavoreix la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.
Maó s’ha convertit en la primera ciutat de Menorca en rebre la certificació internacional SG CITY 50-50, a favor de la igualtat de gènere, que atorga l’Associació FORGENDER SEAL.
Així, l’Associació FORGENDER SEAL, d’acord amb l’avaluació realitzada per l’avaluadora Coop4equality de conformitat a la Norma SG CITY 50-50, certifica que l’Ajuntament de Maó ha implementat el sistema de gestió de gènere per tal d’afavorir la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració municipal.
La igualtat de gènere, una de les prioritats d’Ara Maó
Des que vam entrar a l’Ajuntament de Maó, el passat mandat, una de les prioritats d’Ara Maó ha estat treballar des de la Regidoria d’Igualtat per una ciutat més igualitària, segura i cohesionada. És per això que el reconeixement de l’Associació FORGENDER SEAL ens omple d’orgull per la feina ben feta.
En aquest sentit, durant la presentació del reconeixement la nostra companya Catalina Ferrer, regidora d’Igualtat, Participació Ciutadana i Cooperació, va voler reafirmar el seu compromís per “desenvolupar accions en pro de la igualtat, per acabar amb les violències masclistes i discriminacions que no tenen lloc en aquest municipi”, i va agrair “la feina feta a Biel Pons, per iniciar el camí de la certificació, i a Toni Carrillos per seguir el projecte”.
També va destacar la feina feta pels tècnics i les tècniques de l’Ajuntament.
Certificació internacional SG CITY 50-50
El nivell obtingut després del procés de certificació és: Avançat. El nombre de certificació atorgat és 2/151417EEIB-01/2023 i tindrà una validesa fins al 05/01/2023.
El distintiu atorga:
• Reconeixement públic al govern municipal i enfortiment del lideratge institucional mitjançant el treball en xarxa, el treball en col·laboració i el treball cooperatiu.
• Millora de les competències de gestió municipal i potència de les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
• Afavoriment de la transparència i la rendició de comptes.
• Oportunitat per revertir les desigualtats de gènere i promoure el desenvolupament humà i sostenible.
• Eines per a la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
• Garantia d’alineació amb la normativa nacional i internacional i permet la identificació i l’anàlisi de les desigualtats de gènere.
• Oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.
• Promoció de polítiques, plans i programes socials que busquin la realització de drets i la millora de capacitats.
La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.
El Distintiu per la igualtat de gènere s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (l’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana).
Com s’ha obtingut el Distintiu per la igualtat de gènere?
Per obtenir el Distintiu per la igualtat de gènere, el govern municipal escull entre les accions proposades quins seran els seus compromisos per propers dos anys. Transcorregut aquest període, es realitza una avaluació per evidenciar els seus assoliments. Si el resultat és positiu, podrà renovar el Distintiu.
– El Distintiu, primer segell de gènere de l’àmbit municipal, és aplicable a totes les ciutats del món, de qualsevol mida, que busquin reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat.
El sistema s’ha adaptat a la diversitat territorial dels municipis i estableix una classificació a partir del seu abast poblacional. El procés de certificació és telemàtic i disposa d’eines que afavoreixen la comprensió agilitzant els tràmits de manera fàcil i ràpida.
L’Associació FORGENDER SEAL, sense ànim de lucre, té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat.
La ciutat de Tandil, a l’Argentina ha obtingut la certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere. Escolta el podcast de la Sra. Matilde Vide, directora de Polítiques de Gènere i Diversitat Sexual del Municipi. Podcast
Tandil, una ciutat amb més de 132 mil habitants, estructurada en 34 barris, acollirà aquesta any la Xarxa de Mercociudades. La seva economia està basada principalment en l’agricultura, la ramaderia, el turisme.
Han transcorregut tretze anys des de la promulgació de la Llei orgánica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i en el dia d’avui les dones continuen sent “invisibles’. Es miri des d’on es miri, els estudis amb perspectiva de gènere que analitzen les dinàmiques dels diferents sectors culturals demostren una desigualtat clara entre homes i dones des de l’àmbit de la representació fins a la direcció de les institucions. Us presentem tres dels estudis que s’han publicat recentment que demostren que la desigualtat de gènere en el sector cultural és una piràmide de profundes ramificacions.
Les institucions culturals de l’Estat, coses d’homes.
El proppassat mes d’octubre es va presentar l’auditoria, sobre l’aplicació de la Llei d’Igualtat a l’àmbit de la cultura, encarregada pel Ministeri de Cultura i Esport per estudiar les seves pròpies estructures i organismes (també els autònoms) que exposa una disparitat contundent: el 82% de les direccions artístiques de les institucions públiques estan en mans dels homes. L’informe, realitzat en el marc del pla de treball de l‘Observatori d’Igualtat de Gènere en l’àmbit de la Cultura, va examinar la situació a 50 centres de gestió entre els anys 2000 i 2018. Encara que l’informe definitiu es presentarà més endavant, l’avanç de la publicació és un retrat demolidor sobre els mínims progressos que ha suposat la legislació sobre igualtat en aquest camp.
El poder cultural, és a dir, les direccions de museus, teatres, orquestres… és inaccessible per a les dones. Tampoc estan dirigint els patronats ni els consells. Així, en cap any dels 19 estudiats s’ha arribat a una xifra paritària. Només una de cada quatre persones als patronats és una dona: el 73% són homes respecte a un 27% de dones. Els museus registren una clara desigualtat (només tenen un 26% de dones), igual que el Teatro Real, que només té un 22% de patrones. No obstant això, en els càrrecs de les Secretaries les dones són majoria. És a dir, com més poder, menys dones.
L’estudi apunta cap a la bretxa de gènere en l’ocupació cultural dins del mateix Ministeri de Cultura i les entitats que hi estan vinculades: hi ha menys homes en les categories més baixes de funcionaris i menys dones en les categories més altes. I s’insta el Ministeri a posar fi a la bretxa salarial del 21,5% que atribueixen al sector.
El document proposa que el Ministeri promogui la presència de persones expertes en igualtat de gènere en els processos de disseny de polítiques, plans d’actuació i plans estratègics dels organismes públics. La perspectiva de gènere no pot continuar sent un programa col·lateral en els plans d’actuació, conclou l’informe.
Segueix llegint a Interacció. Diputació de Barcelona
La igualtat de gènere és un dret. La realització d’aquest dret és la millor oportunitat que existeix per a afrontar alguns dels desafiaments més urgents del nostre temps, des de la crisi econòmica i la falta d’atenció sanitària fins al canvi climàtic, la violència contra les dones i l’escalada dels conflictes.
Les dones no sols es veuen més seriosament afectades per aquests problemes, sinó que tenen idees i la capacitat de lideratge per a resoldre’ls. La discriminació de gènere, que continua obstaculitzant a les dones, és també un obstacle per al nostre món.
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats pels dirigents mundials en 2015, proposa un full de ruta per a aconseguir progrés sostenible que no deixi a ningú enrere.
Aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones forma part integral de cadascun dels 17 ODS. Garantir el respecte dels drets de les dones i nenes per mitjà de tots aquests objectius és l’única via per a obtenir justícia, aconseguir la inclusió, aconseguir economies que beneficiïn a totes les persones i cuidar el nostre medi ambient, ara i en les generacions esdevenidores.
En aquest paquet editorial es presenta l’informe de referència d’ONU Dones per a 2018, “Transformar les promeses en acció: la igualtat de gènere en l’Agenda 2030”. Inclou informació, històries, vídeos i publicacions que il·lustren la importància que revesteix la igualtat de gènere en cadascun dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, així com la forma en què aquests influeixen en la vida real de les dones i nenes de tot el món.
Informe de seguiment dels ODS
Transformar les promeses en acció: Igualtat de gènere en l’Agenda 2030
L’informe emblemàtic d’ONU Dones demostra, a través de proves, dades i anàlisis, l’èxit collit per les dones i les nenes a tot el món i el que queda per fer per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Llegeixi més
Els fets sobre la igualtat de gènere i els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Més de dos anys després de l’adopció de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, sabem que la igualtat de gènere és fonamental per a complir les promeses de sostenibilitat, pau i progrés humà. Quant hem avançat en la transformació de l’Agenda 2030 en resultats concrets per a dones i nenes? Què es necessita fins i tot per a tancar les bretxes entre la retòrica i la realitat?
Uneix-te a la conversa!
Com els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible impacten la vida de les dones i nenes a través del món? Uneixi’s a la conversa per a informar-se amb dades, històries úniques i per a entendre com reduir les desigualtats. Etiquetes: #DePromesasARealidad i #ObjetivosMundiales.
Trobarà el paquet de materials per a les xarxes socials amb imatges i missatges en anglès, espanyol i francès aquí.