Han transcorregut tretze anys des de la promulgació de la Llei orgánica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i en el dia d’avui les dones continuen sent “invisibles’. Es miri des d’on es miri, els estudis amb perspectiva de gènere que analitzen les dinàmiques dels diferents sectors culturals demostren una desigualtat clara entre homes i dones des de l’àmbit de la representació fins a la direcció de les institucions. Us presentem tres dels estudis que s’han publicat recentment que demostren que la desigualtat de gènere en el sector cultural és una piràmide de profundes ramificacions.
Les institucions culturals de l’Estat, coses d’homes.
El proppassat mes d’octubre es va presentar l’auditoria, sobre l’aplicació de la Llei d’Igualtat a l’àmbit de la cultura, encarregada pel Ministeri de Cultura i Esport per estudiar les seves pròpies estructures i organismes (també els autònoms) que exposa una disparitat contundent: el 82% de les direccions artístiques de les institucions públiques estan en mans dels homes. L’informe, realitzat en el marc del pla de treball de l‘Observatori d’Igualtat de Gènere en l’àmbit de la Cultura, va examinar la situació a 50 centres de gestió entre els anys 2000 i 2018. Encara que l’informe definitiu es presentarà més endavant, l’avanç de la publicació és un retrat demolidor sobre els mínims progressos que ha suposat la legislació sobre igualtat en aquest camp.
El poder cultural, és a dir, les direccions de museus, teatres, orquestres… és inaccessible per a les dones. Tampoc estan dirigint els patronats ni els consells. Així, en cap any dels 19 estudiats s’ha arribat a una xifra paritària. Només una de cada quatre persones als patronats és una dona: el 73% són homes respecte a un 27% de dones. Els museus registren una clara desigualtat (només tenen un 26% de dones), igual que el Teatro Real, que només té un 22% de patrones. No obstant això, en els càrrecs de les Secretaries les dones són majoria. És a dir, com més poder, menys dones.
L’estudi apunta cap a la bretxa de gènere en l’ocupació cultural dins del mateix Ministeri de Cultura i les entitats que hi estan vinculades: hi ha menys homes en les categories més baixes de funcionaris i menys dones en les categories més altes. I s’insta el Ministeri a posar fi a la bretxa salarial del 21,5% que atribueixen al sector.
El document proposa que el Ministeri promogui la presència de persones expertes en igualtat de gènere en els processos de disseny de polítiques, plans d’actuació i plans estratègics dels organismes públics. La perspectiva de gènere no pot continuar sent un programa col·lateral en els plans d’actuació, conclou l’informe.
Segueix llegint a Interacció. Diputació de Barcelona
