Entrevistem a representants del món local sobre la valoració de la Certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal.
Com us ajuda internament el procés de certificació?
Sant Joan Despí va entrar a formar part de les ciutats que obtenen el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 el 2 de juny de 2021 però les polítiques d’igualtat sempre han estat una prioritat.
La certificació d’aquest ens és molt útil, ja que ens permet establir un marc comú que recull les estratègies bàsiques d’actuació municipal, vinculat al Pla Municipal d’Equitat de Gènere vigent, facilitant així una major coordinació entre les àrees de gestió i impulsant la transversalitat de gènere dins la corporació, que és un dels grans reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local i en conseqüència, de la legislatura.
Quins són els reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local?
Els reptes són molts i afecten necessàriament a totes les àrees o departaments de l’Ajuntament. Les polítiques d’emancipació de les dones són una prioritat i, per aquest motiu, des del departament de Promoció Econòmica es prioritza la contractació de dones a través dels Plans d’Ocupació que impulsen. Pel què fa als departaments de cultura i joventut, treballen per visibilitzar les dones artistes de la ciutat i tenir agenda cultural i de teatre que incorpori la perspectiva de gènere.
El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), que és el principal servei del departament d’Igualtat, té l’objectiu d’eradicar la desigualtat entre dones i homes, i abordar la violència masclista com a expressió màxima d’aquesta desigualtat. És tracta d’un servei d’informació, assessorament, primera atenció i acompanyament, si s’escau, amb relació a l’exercici dels drets de les dones en tots els àmbits relacionats amb llur vida laboral, social, personal i familiar.
És un servei presencial i gratuït per a les usuàries, que té com a finalitat posar a disposició de totes les dones residents a Sant Joan Despí un espai confidencial i proper que els faciliti i proporcioni recursos personals, emocionals i especialitzats en els diferents moments de la vida en què es trobin, tant si són davant de dificultats, com per assolir o recuperar un nivell de benestar psicoemocional i de desenvolupament personal.
A partir d’aquest any les hores d’atenció psicològica es multipliquen amb la voluntat d’oferir la possibilitat d’una atenció més ràpida i una millor cobertura de les necessitats de les dones vinculades al SIAD. També estem treballant en un nou catàleg de tallers i activitats grupals, com col·loquis, que dinamitzin el “Centre Dones Despí”, el nou espai inaugurat a la ciutat des d’on s’impulsen les polítiques d’igualtat i que pretén ser el lloc de referència per les dones santjoanenques.
Com esteu aplicant la tecnologia/ IA/Gestió de Dades/ en les polítiques d’Igualtat?
Per aconseguir tots aquests objectius fem ús de recursos tecnològics que ens serveixen per crear indicadors que faciliten la revisió i millora constant de l’oferta de serveis i recursos.
Com podeu veure, queden molts reptes i objectius a assolir però des de Sant Joan Despí treballem dia a dia per aconseguir una societat igualitària i lliure de violències masclistes.
Entrevistem a representants del món local sobre la valoració de la Certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal.
1) Sobre quines polítiques voleu incidir en la legislatura i per què són prioritàries en el pla de compromís?
Érem conscients que necessitàvem un guió per implementar millores i recursos en Igualtat i conèixer experiències amb resultat validat i contrastat en altres municipis i països. En concret, en el nostre municipi volem incidir especialment en la salut comunitària i en l’aprofundiment de les estadístiques en relació a Igualtat de gènere al nostre territori per tal d’implementar les polítiques més adequades.
2) Com us ajuda internament el procés de certificació?
La preparació de l’avaluació és molt exhaustiva i participen totes les àrees de l’Ajuntament, això ens va ajudar molt a revisar internament tot el que havíem fet fins ara, el que funcionava i el que havia de millorar. L’avaluació externa et dona una visió molt objectiva de la que sovint, en la feina del dia a dia, no som conscients. En aquests sentit ens vàrem sentir molt satisfets de rebre la certificació inicial i a l’hora motivats per continuar millorant. Les indicacions de millora de la certificació són molt útils per tenir un rumb.
3) Quins són els reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local?
El nostre repte principal és la molt propera incorporació d’un nou tècnic en Igualtat que treballi l’atenció individual però que tingui molt en compte la Salut comunitària, com a eina molt potent per obtenir millores en tots els àmbits de la salut de la dona, la coordinació amb altres recursos i l’aprofundiment del coneixement de les peculiaritats del nostre territori.
4) Com esteu aplicant la tecnologia/ IA/Gestió de Dades/ en les polítiques d’Igualtat?
Tal com diu la llei de Protecció de dades i tenint en compte el perfil de les nostres usuàries i usuaris, treballem amb el programa Hèstia, que garantitza la total confidencialitat de les dades i un ús àgil i pràctic pels professionals. Com hem comentat, un dels nostres objectius és ampliar les dades sobre la Igualtat en el nostre municipi, en totes les àrees i per aquest motiu necessitarem la implicació de la resta de regidories, nou tècnic d’Igualtat i resta de tècnics del consistori.
L’Ajuntament de Sant Joan Despí ha renovat el Distintiu per a la Igualtat de Gènere (Norma SG City 50-50) que atorga l’associació Forgender Seal amb el suport de la Generalitat de Catalunya i que va obtenir el 2021. Es tracta d’un reconeixement internacional que avala les polítiques municipals en aquest àmbit, després de certificar un pla de compromisos a realitzar en dos anys al voltant de tres àrees concretes de treball com són el lideratge i la gestió interna, la promoció dels drets de les dones i vetllar per un entorn lliure de violència i discriminació. La Presidenta de Forgender Seal, Marta Macias, va fer entrega de la renovació a Nadia Cano, Tinenta d’alcaldia de Joventut, LGTBI, Igualtat i cooperació de Sant Joan Despí.
La renovació d’aquest segell de qualitat, que només tenen una seixantena de municipis a Catalunya i Balears, permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere és un dels objectius fixats en el 3r Pla Intern d’Igualtat d’Oportunitats, promogut per la regidoria d’Igualtat i avalat pel Ple del consistori.
La Norma s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació amb els drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (Agenda 2030, Nova Agenda Urbana i Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides)
➡L’òrgan estarà encapçalat per Marta Angerri Feu, la directora de l’ODEE Carme Poveda Martinez i la presidenta d’honor Anna Mercadé Ferrando, estarà format per dones amb gran rellevància dins els seus àmbits professionals i compromeses amb els objectius de l’ODEE.
➡ Les funcions d’aquest òrgan seran aportar propostes per reforçar el paper de l’Observatori, contribuir als seus estudis i anàlisis, i crear les xarxes i sinergies adequades que permetin avançar en la missió de l’organització.
Les components del Consell de Conselleres són:
Vicepresidentes:
Martina Font,directora Corporativa de Font Packaging Group, CEO de Kartox, Presidenta del Packaging Cluster i Vicepresidenta 2a de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Emma Gumbert, advocada laboralista i Mediadora en conflictes laborals. Vicepresidenta PIMEC. Assessora i Consellera d’Institucions i Empreses.
Des d’aquest passat dilluns 22 de febrer, Sant Cebrià de Vallalta forma part del grup de municipis igualitaris certificats per la norma SG CITY 50-50 amb la obtenció del Distintiu per la Igualtat de gènere, concedit per l’associació Forgender Seal. L’alcalde de la ciutat Albert Pla Besolí, les regidores Anna Rodón, Maria José Rosa i García, i el regidor Àngel Jaime Mondéjar i Grané vam participar al Lliurament de la Certificació del Distintiu per part de Marta Macias, presidenta i Emili Cardiel, soci fundador de l’Associació Forgender Seal.
El distintiu per la igualtat de gènere és una certificació d’àmbit internacional i comporta un procés de millora continua que permet implantar un sistema de gestió per reconèixer i certificar el compromís polític i estratègic del govern municipal, a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes en la seva gestió i governança. També comporta participar d’un avanç constant i progressiu cap a la igualtat. “Rebre aquest distintiu suposa compromís, suposa fer pública la preocupació i l’aposta per anar caminant per la integració i per l’equiparació total de gènere. Aquest distintiu ens fa avaluar i ordenar els objectius i les necessitats per aconseguir ser un poble cuidador i feminista”, destaca Anna Rodon, regidora de Diversitat de l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta.
L’equip de govern ha iniciat, en aquesta segona legislatura, la redacció de documents molt importants pel que fa a la perspectiva de gènere, com el Protocol d’Assetjament, el Pla Intern d’Igualtat, la Guia de comunicació inclusiva i està en procés el Pla de Comunicació des de la perspectiva de gènere. “A més de la redacció de documents-guia, també promovem activitats i tallers relacionats amb la igualtat de gènere al Punt Jove, a l’institut escola, i des de l’escola bressol es fan tallers per pares i acompanyament a les mares que acaben de tenir criatures i encara no estan escolaritzades. També estem treballant en posar noms de dones a diferents espais del poble com ja hem fet amb la Plaça Margarita Muns i Casellas i també amb la zona esportiva Maria Puigvert i Roca”, apunta Rodon.
Aquest és el primer segell de qualificació que reconeix i motiva els esforços dels governs locals per millorar la seva eficàcia, eficiència i qualitat en la implementació de la transversalitat de la perspectiva de gènere en la governança municipal.
En el marc de la celebració del 8 de març.Dia Internacional de les Dones impulsem la campanya “Cap pas enrere. Polítiques locals en Igualtat i a favor dels drets de les dones”
Aquest any, de forma especial, situem la nostra campanya en la defensa dels drets humans de les dones. Volem fer memòria i recordar que les dones han estat les principals impulsores dels drets humans en els moments transformadors de la nostra història. Compartim alguns dels noms de les protagonistes i promotores, algunes més conegudes que d’altres.
L’índia Hansa Mehta, la pakistanesa Begum ShaistaIkramullah o la dominicana Minerva Bernardinosón tres de les dones que van aconseguir que la declaració dels drets humans inclogués les dones com a subjectes actius dels drets humans. Una altra de les dones que cal destacar si parlem de la Declaració Universal dels Drets Humans i que ha estat la més coneguda pel seu perfil politic i activista en defensa de les dones és l’Eleanor Roosevelt ferma impulsora.
Minerva Bernardino, de la República Dominicana, i altres dones de l’Amèrica del Sud com Bertha Lutz o Isabel Vidal van ser claus per a incloure els drets de les dones i la no discriminació per raons de gènere a la Carta de les Nacions Unides. La francesa Marie–HélèneLefaucheux també va ser una de les principals defensores d’incloure el gènere en l’article 2, en què es parla d’igualtat independentment de l’origen, la llengua, la religió… I també del gènere.
Font: Nacions Unides
Evdokia Uralova, de Bielorússia, va defensar fermament la igualtat salarial entre homes i dones. Gràcies a ella, l’article 23 de la declaració diu que “totes les persones tenen dret, sense cap mena de discriminació, a obtenir el mateix salari a canvi de la mateixa feina”.
Lideratges locals a favor dels drets humans de les dones en les polítiques d’igualtat de gènere.
Ara, al 2024, els governs locals certificats amb el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipaljugant un rol importantíssim en la defensa dels drets humans de les dones en l’espai públic, gràcies a la incorporació de la perspectiva de gènere en els programes i polítiques locals.
Segons Nacions Unides, el compliment de l’objectiu de desenvolupament Núm. 5 la Igualtat, és vital per a la defensa dels drets humans de les dones arreu de món i específicament, en les ciutats, com a primera líniea de defensa dels drets i les llibertats socials, on es despleguen les polítiques públiques.
Volem fer visible la convicció i l’esforç d’ajuntaments compromesos amb voluntat política i vocació de servei a la ciutadania en l’impuls de polítiques municipals connectades als objectius de desenvolupament sostenible i a favor de continuar treballant en la defensa dels drets humans de les dones a les administracions locals.
L’Ajuntament de Castelldefels ha renovat el distintiu per la Igualtat de Gènere Norma SG City 50-50, una eina per facilitar el repte d’avançar cap l’objectiu d’esdevenir ciutat feminista. Permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals. Concedida per l’associació sense ànim de lucre Forgender Seal, és la primera certificació internacional existent en aquest àmbit i també la primera que es concedeix de forma específica als municipis pel seu compromís polític i estratègic amb la igualtat efectiva entre dones i homes.
L’acte de lliurament del distintiu ha tingut lloc aquest dijous 8 de febrer al Saló de Plens amb la participació de la regidora d’Igualtat, Cristina Corona, i la presidenta de l’Associació Forgender Seal, Marta Macías. Per part del consistori, també han estat presents les regidores Mar Sicilia (Promoció Econòmica, Foment de l’Ocupació i Comerç), Pakita Cruz (Esports, Salut i Consum), i el regidor Ramon Amador (Educació, Cooperació i Solidaritat), i regidors i regidores dels grups de l’oposició.
L’Ajuntament de Castelldefels va aconseguir per primer cop aquesta distinció l’any 2021. Ara la renova després d’haver passat de forma satisfactòria el procés d’auditoria de compliment del pla de compromisos dels dos primers anys.
Algunes de les fites que incorpora el Distintiu són:
-Millora les competències de gestió municipal i potencia les capacitats tècniques i polítiques cap a la igualtat.
-Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques comarcals.
-És una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.
El govern local de Castelldefels entra a formar part de la comunitat de municipis que renova el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit comarcal. Altres municipis que l’han renovat són Algaida, Cabrera de Mar, Calaf, Manacor, Montblanc, Sant Joan Despí o Santa Coloma de Gramenet.
Presenta: Sra. Maribel Cárdenas. Directora de Polítiques d’Igualtat Ajuntament Santa Coloma de Gramenet
Ponent: Sra. Irene Yúfera. Prof. Del Dept. de Educació Lingüística i Literària de la UB. Lingüista i consultora en omunicación
11.00h-12.45h TAULA D’EXPERTES. ENFOCAMENT DE GÈNERE PER AVANÇAR EN POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Presenta: Sra. Lourdes Mourelo. Diplomada en Treball Social, Agent de Desenvolupament Internacional. Postgrau de Gènere i Igualtat. Coordinadora de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat
Ponents:
-Noves violències masclistes en l’àmbit virtual. Perspectiva judicial i penal.
Sra. Olga Arderiu. Advocada penalista. Presidenta de de la Comissió de Dones de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ICAB
–Violències de gènere a Catalunya, reptes pendents
Sra. Nani Beltran. Advocada de família i violència de gènere. Vocal en la Junta de Dones Juristes
-Com promoure la igualtat salarial entre dones i homes
Sra. Celeste Attias. Secretaria d’Igualtat Secció Educació CCOO Catalunya
Sra. Mar Vázquez Oliveros. Secretària d’Igualtat de la UGT de Tarragona
-Feminisme en directe. Del #Metoo al #SeAcabó
Sra. Gemma Cernuda. Marketing to Women Consultant. CEO d’Ellas deciden. Experta en comunicació de marques en femení
-Prevenció en salut de les dones
Dra. Àngels Escorsell Mañosa. Directora de Serveis de Patologia Digestiva. Hospital Sant Pau Membre del Comitè de Salut i Gènere de Sant Pau. Presidenta de Metgesses de Catalunya
-Fila cero. Precs i preguntes
12.45h-13.45h TREBALL EN COMISSIONS
Comissió 1 –Comunicació i participació de les dones en els espais de decisió. Coordinadora. Sra. Maria Ona Molas Galobardes. Tècnica de Promoció Econòmica i Igualtat de l’Ajuntament de Centelles
Comissió 2 –Prevenció en salut i escola. Educació sexual i afectiva. Coordinadora. Sra.Montse García. Cap d’unitat tècnica de polítiques d’igualtat. Ajuntament de Tarragona
13.45-14.30 Dinar- Networking
14.30h-15h CONCLUSIONS I DEBAT
Les coordinadores de les comissions presenten les conclusions dels tres grups de treball.
-Comissió 1 Sra. Laia PapiolBartolí. Cap d’Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
-Comissió 2 Sra. Maria Ona Molas Galobardes. Tècnica de Promoció Econòmica i Igualtat de l’Ajuntament de Centelles
-Comissió 3 Sra.Montse García. Cap d’unitat tècnica de polítiques d’igualtat. Ajuntament de Tarragona
15h-15.45h COM AVANÇA EL DISTINTIU VIOLETA EN ELS CENTRES EDUCATIUS
Balanç del Distintiu Violeta en el seu desplegament als centres educatius. Explicació de la nova aplicació interactiva adreçada als centres educatius.
Ponents: Sra. Gemma Bonsom. Coordinadora de projectes de la Plataforma Unitària contra les violències de Gènere i Sra. Montse Cardona. Coordinadora de projectes de l’Associació Forgender Seal
Convidada: Sra. Elisabet Riera. Professora d’anglès i Coordinadora de la comissió de coeducació de l’Institut Alexander de Riquer. Calaf
–Sra. Elisabet Riera. Representant de l’Institut de Calaf. Alexander de Riquer
-Precs i preguntes
15.45h-17h TAULA. QUINS SON ELS REPTES PER APLICAR POLÍTIQUES FEMINISTES EN LA GOVERNANÇA LOCAL
Presenta: Sra. Inma Moraledad. Directora d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Ponents:
-Sr. Rafa Navarro. Alcalde Ajuntament de Premià de Mar
–Sra.Laura García Manota. Quarta Tinenta d’alcaldessa de Drets Socials i Regidora d’Igualtat Ajuntament L’Hospitalet de Llobregat
-Sra. Rosa Cursach. Consellera del Consell Insular de Mallorca
–Sra. Alba Riba. Segona Tinenta d’alcaldessa i Regidora d’Igualtat. Ajuntament de Gavà
–Sra. Noelia Belmonte. Regidora de Cultura, Polítiques Socials i Igualtat de l’Ajuntament de la Ràpita
17.00h Clausura
-Sra. Marta Macias. Presidenta Forgender Seal
-Sra. Cristina Vargas Soria.Vuitena Tinenta d’alcaldessa de Participació, Acció Territorial i Igualtat de l’ Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
17.15h: Visita guiada a la CIBA
-Sra. Maribel Cárdenas. Directora de Polítiques d’Igualtat Ajuntament Santa Coloma de Gramenet
El CFPA del Masnou és la primera escola d’adults en rebre el Distintiu Violeta, un reconeixement que atorga l’associació For Gender a centres i administracions que compten amb un pla amb una bona perspectiva de gènere.
Una classe d’informàtica no és només una classe d’informàtica. No necessàriament. Aprendre a fer servir un ordinador, controlar els programes i dominar les xarxes socials són competències útils més enllà del pragmatisme. Igual que ho pot ser aprendre a llegir o a parlar català. Aquests aprenentatges són una porta oberta a l’empoderament, a l’alliberació de les dones. Sobretot d’aquelles de les que menys se’n parla: les migrades i les d’edat avançada.
“He passat de netejar la pols a un ordinador a fer-lo servir”. Aquesta frase la va pronunciar una de les alumnes del Centre de Formació de Persones Adultes (CFPA) del Masnou, un dels pocs centres educatius i el primer CFPA de Catalunya en rebre el Distintiu Violeta. Es tracta d’un reconeixement atorgant per l’associació For Gender, que analitza les polítiques de gènere i d’igualtat d’escoles i administracions.
Són pocs els distintius que s’han donat perquè For Gender és exigent. A través d’un qüestionari, s’avaluen diverses àrees d’acció. Les més fluixes solen ser el combat contra els estereotips i rols de gènere. “No són coses simbòliques, sinó que tenen afectacions a la vida real. Si no, per què, arribades a una edat, a les nenes els deixen d’agradar les mates?”, es pregunta Marta Macias, vicepresidenta de For Gender, qui apunta que els centres també suspenen en protocols de resolució de conflictes o prevenció de la violència de gènere.
Però aquests són aspectes que el CFPA del Masnou té ben lligats. A banda dels protocols, en aquest centre la coeducació té un paper molt rellevant al pla d’acció tutorial. “Ens centrem en la formació al professorat. És important que nosaltres reflexionem i revisem les nostres creences”, apunta Marta Neira, docent i responsable del programa de coeducació. Cada mes, els i les professores tenen un espai de debat on, a més de parlar entre ells, aprofiten per adaptar les propostes coeducatives a la realitat del centre.
I és que en aquest espai aposten per un “feminisme interseccional”. A més de promoure el llenguatge no sexista i commemorar les jornades internacionals, fan propostes molt transversals, treballades de manera integral a totes les classes, adaptades al tipus d’alumne i les seves necessitats. “Si veiem que, entre els més joves, és normal que les parelles es revisin els mòbils, treballem la visió estereotipada de l’amor romàntic”, posa d’exemple Neira.
Centre de Formació de Persones Adultes (CFPA) del Masnou | Cedida
L’alumnat del CFPA del Masnou és molt feminitzat (gairebé el 70% de les alumnes són dones), sobretot en els cursos d’informàtica o anglès, on el percentatge puja fins al 80%. Una altra dada destacada és que la meitat són persones nouvingudes, la majoria del Magreb. Per això, tenen molt d’èxit els cursos d’alfabetització i de català i castellà, on el perfil és més jove, d’entre 17 i 20 anys.
Tenint en compte aquests perfils, el professorat del centre ha treballat diversos projectes amb els quals poder posar l’accent en la integració de l’alumnat migrat, sense perdre la perspectiva de gènere. “Pots tenir un pla de coeducació meravellós, però si no s’adapta al teu alumnat, no serveix absolutament per a res”, assegura Neira.
Alguns exemples de projectes d’èxit són l’Afa o el Parla’m de tu. El primer, vinculat al pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, estava pensat pels alumnes dels cursos d’alfabetització. Mentre es treballaven els continguts curriculars, una dinamitzadora impulsava debats que se centraven en les discriminacions que havien patit aquestes dones, tant pel seu gènere com pel seu origen.
“Moltes explicaven que elles es quedaven a casa ajudant les seves mares, mentre els seus germans anaven a l’escola”, apunta Neira, qui insisteix en que les claus de gènere són importants per entendre factors globals com les taxes d’analfabetisme.
L’altre projecte, el Parla’m de tu es basa a donar la paraula a les dones acabades d’arribar, per tal que expliquin trets de la seva cultura i països d’origen. Elles parlen en la seva llengua i el que expliquen és traduït per alumnes, també migrats, però estudiants dels cursos de català i castellà. Així, mentre uns practiquen la llengua, les altres “s’empoderen i dominen l’escena, quelcom que com a dones se’ls ha negat”, apunta Anna Balagué, directora de l’escola.
“Són analfabetes, però tenen veu”, afegeix Neira. Sovint són dones a les quals no s’escolta i aquesta activitat els dona un altaveu que se sent fora de l’escola. El CFPA del Masnou és un centre molt petit, amb 160 alumnes i 4 docents. “La nostra massa crítica és limitada”, apunta Neira. Per això, els actes que celebren els obren a qualsevol persona que hi vulgui anar. Normalment, són un èxit i concentren més de 40 assistents. “La riquesa dels debats creix exponencialment”, asseguren.
Les dones parlen dels seus processos migratoris, són crítiques amb els seus governs i exposen, sense pels a la llengua, la seva realitat i les discriminacions que pateixen. “Els locals queden bocabadats”, apunta Balagué, qui destaca l’efecte sensibilitzador que tenen aquestes activitats.
“Mai no és tard per canviar les coses”
Sovint, quan es parla de coeducació es tendeix a pensar en primària i secundària. Fins i tot en educació infantil. Etapes de l’educació obligatòria, claus pel desenvolupament de la personalitat i les habilitats socials dels infants. Però, igual que darrerament s’aposta per l’educació al llarg de la vida, des del CFPA del Masnou també aposten per la coeducació al llarg de la vida. “Mai no és tard per canviar coses”, assegura Marta Macias, de For Gender.
Les dones de més edat i les migrades pertanyen a generacions i països en els quals el feminisme pot no haver tingut tanta incidència. “Estem acostumades a veure dones molt cansades, fartes d’assumir tasques domèstiques i ordres per part dels homes”, explica Neira, qui assegura que la formació i el fet de tenir espais de confiança ajuda molt a l’empoderament i la conscienciació de les alumnes.
“És important visibilitzar certes situacions, com el racisme o la violència de gènere”, afegeixen des del centre. Per això donen molta importància a la creació i actualització dels protocols davant casos d’agressió o discriminació, encara que, sovint, suposin que els docents i membres del claustre s’hagin de qüestionar i revisar les seves pròpies idees preconcebudes.
“Estem vivint un boom de polítiques feministes, però no hi estem incorporant la importància de l’autoavaluació. Si volem seguir avançant, és necessari”, assegura Macias, que destaca la feina del CFPA del Masnou i de totes aquelles escoles i administracions que són conscients de la responsabilitat que tenen a les seves mans en el camí per assolir la igualtat real.
El passat divendres 2 de desembre del 2022 es va signar l’acta d’acord amb la Municipalitat de Concepción de l’Uruguay municipi de més de 73 mil habitants, distribuït entre els districtes Molino i Tala del departament Uruguai (del qual és capçalera) a la província d’Entre Ríos, l’Argentina, pel qual realitzarà el procés de validació del segell internacional d’equitat de gènere.
Junt amb Marta Macias, representant de l’entitat a nivell internacional i de Sandra Miguez, delegada de l’organització, l’intendent de Concepción de l’Uruguai Martín Oliva va signar l’acta d’acord pel qual es compromet en un procés que li atorga al Municipi el “Segell d’equitat”.
L’associació Forgender Seal té com a finalitat social la d’impulsar l’exercici i defensa dels drets humans de les dones, drets reconeguts i garantits en la “Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona” (Cedaw) i es compromet a treballar pel compliment dels objectius marcats en la “Plataforma d’acció de Pequín” i de la “Agenda 2030” per al “Desenvolupament sostenible de Nacions Unides”, incorporant en la seva metodologia de treball la integració de la perspectiva de gènere en els seus sistemes de gestió.
L’obtenció del distintiu atorga visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per a aconseguir la igualtat entre dones i homes. Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius, contribueix a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania, incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
L’intendent Oliva va assenyalar “El Municipi té el compromís de continuar treballant per a aconseguir estàndards més equitatius i igualitaris en totes les àrees de gestió, i per això treballem dia a dia. Aquest conveni, permetrà concretar un monitoratge per a millorar les metes que ens hem proposat en aquest objectiu de desenvolupament”
Per la seva part Marta Macías va dir que “Des de l’associació Forgender Seal vam mostrar el nostre agraïment i satisfacció pel compromís de la municipalitat de Concepción de l’Uruguai a favor de la igualtat de gènere. La certificació Sg CITY50-50 i el posterior atorgament del distintiu municipal a favor de la igualtat són eines que faciliten la incorporació de la perspectiva de gènere de manera holística en tota la Governança local i en segona instància reconeix i visibilitat el treball de la municipalitat a favor de la construcció d’una democràcia paritària”.
