Entrevistem a representants del món local sobre la valoració de la Certificació del Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal.
Entrevista a Miquel Oliver, batle de Manacor (Mallorca).
1) Sobre quines polítiques voleu incidir en la legislatura i per què són prioritàries en el pla de compromís.
Fa quatre anys, quan vam entrar a l’Ajuntament de Manacor, ja vàrem situar el feminisme com un dels eixos clau per a la nostra Governança. Sobretot, ens vam centrar molt en la importància de transversalitzar la perspectiva de gènere a tota l’acció de govern. I crec que, vist en perspectiva, va ser un encert. A poc a poc, amb les comissions internes on treballam aquesta temàtica i amb el pla de compromisos com a guia, hem adquirit una manera de fer concreta. S’han anat integrant una sèrie de premisses i bones pràctiques per tal que la perspectiva de gènere tingui presència a gairebé tots els departaments de l’Ajuntament: festes, esports, participació ciutadana, pressupostos, serveis socials, educació, espai públic, etc.
Tot això també ha anat acompanyat d’un procés que ha fet el municipi en si. És a dir, en l’àmbit extern, la ciutadania ja no dubta que l’Ajuntament de Manacor és un municipi obertament feminista. Perquè per nosaltres és defensar el que hauria de ser normal. I amb aquesta normalitat absoluta seguim obrint camí.
Per aquesta legislatura, ens hem marcat com a prioritàries accions relacionades amb el model de festa. I això implica repensar com han estat les festes fins ara i escoltar la ciutadania per anar adaptant-nos a un model molt més inclusiu. A part d’això també parlam de què les festes han de ser espais d’oci segur per a totes i això implica la col·laboració i la implicació de molts agents socials.
De fet, al gener, conjuntament amb l’entitat organitzadora d’una de les festes més importants per Manacor, Sant Antoni, vàrem engegar una campanya per tal de reduir els comportaments i les agressions masclistes durant les festes.
Pensam que és important continuar treballant per garantir un model d’oci participatiu, transformador i sobretot, segur.
2) Com us ajuda internament el procés de certificació?
En general, ens ajuda a tenir un full de ruta marcat, amb la premissa de què nosaltres ho adaptem tot a la realitat del municipi. No a tots els llocs funciona el mateix. Aleshores nosaltres intentam tenir molt present què és el que pot funcionar i el que no. A partir d’aquí, el fet de tenir el certificat fa que es generin necessàriament espai de coordinació entre àrees. Passem de tenir un ajuntament que funciona en compartiments estancs a treballar conjuntament per assolir objectius transversals. I això realment és el que fa que l’administració es vagi adaptant a la realitat.
3) Quins són els reptes de l’Agenda Feminista en la Governança Local?
Jo penso que quan parlam de reptes, també volem dir que l’administració ha de fer els deures en molts aspectes, on està quedant obsoleta. Les societats avancem i l’administració necessita adaptar-se i transformar-se en una eina real.
Els reptes són molts i la majoria d’ells estan interconnectats. Jo crec que, per una banda, hem de parlar de model de ciutat i d’urbanisme tàctic. I això necessàriament exigeix parlar d’urbanisme en perspectiva de gènere o de ciutats feministes. En definitiva, repensar com configurem els espais i trobar maneres per transformar les ciutats en espais més habitables, més inclusius, més amables, adaptats al canvi climàtic, etc.
En segon lloc, l’agenda feminista demana que no es retrocedeixi en els drets que tantes dones han lluitat durant molt d’anys. El feminisme és l’antídot contra l’extrema dreta.
4) Com esteu aplicant la tecnologia/ IA/Gestió de Dades/ en les polítiques d’Igualtat?
Abans parlàvem de reptes, doncs podríem dir que aquest també n’és un d’ells. Hem de seguir treballant per tal d’actualitzar les eines de gestió en aquest sentit. És una gran oportunitat.
L’associació Forgender Seal va celebrar amb èxit el seu III Fòrum de Municipis Certificats.
El passat 24 d’octubre es va celebrar amb èxit el III Fòrum de Municipis Certificats, organitzat per l’ Associació Forgender Seal. El Fòrum va tenir lloc a la CIBA de Santa Coloma de Gramenet, i va comptar amb la participació de representants polítics i tècnics dels diferents ajuntaments certificats i en procés de certificació, amb el distintiu d’igualtat SGCity 50-50.
Sota el lema “Polítiques locals a favor dels drets humans i del lideratge de les dones”, la trobada va convocar equips polítics i tècnics de diferents ajuntaments i entitats supramunicipals que han obtingut el Distintiu o es troben en procés de certificació. El propòsit del III Fòrum va ser promoure el lideratge dels governs locals en les polítiques d’ igualtat amb perspectiva de gènere.
La taula inaugural, va ser presidida per personalitats institucionals que van obrir el III Fòrum i amb les seves intervencions, van encoratjar als assistents a seguir avançant en la lluita per la igualtat de gènere. Cristina Vargas, Vuitena Tinenta d’alcaldessa de Participació, Acció Territorial i Igualtat de l’ Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet “Els governs locals juguem un rol important en el lideratge de les polítiques públiques amb perspectiva de gènere. Som la primera línia de defensa dels drets humans de les dones, de la igualtat i la diversitat. I com remarca el lema de Forgender Seal, estem compromeses en la construcció de ciutats, igualitàries, segures i cohesionades”. Marta Macias, Presidenta de l’Associació Forgender Seal, “Encara resta molt per fer, però anem en la bona direcció, hem avançat molt. Espais com el Fòrum de Municipis Certificats ens permet compartir les dificultats i les barreres per a trobar solucions col·lectivament, aprendre de les experiències d’altres ajuntaments i anar aconseguint que més governs s’incorporin en aquesta xarxa de municipis igualitaris compromesos amb els drets humanes de les dones”.
Carlos Cordón, Alcalde de Cerdanyola del Vallés, “La foto que ha fet el distintiu sobre el funcionament dels programes i les polítiques de l’ajuntament ens ajuda a conèixer millor com estem i on hem de millorar, es una bona eina per avançar en Igualtat de gènere”. La presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez Morales,“La inversió que el consell comarcal està fent en el programa feminista suposa la posada a la disposició d’una sèrie de recursos fruit del pacte de diversos actors de la societat civil. L’esforç més importa va ser poder disposar de 2.000.00 d’euros per als 30 municipis de la comarca que va permetre desenvolupar polítiques feministes en els anys 2022 i 2023 adreçades a dones amb situació de vulnerabilitat amb formació per a la reinserció en el mercat laboral”.
La Vicepresidenta cinquena. Presidenta delegada de l’Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona Eva Baró,“Necessitem teixir aliances per a la transformació feminista de les ciutats. Ens aguaiten molts perills. No podem retrocedir ni un mil·límetre, per això celebro eines com el Distintiu per la Igualtat de gènere per a validar les polítiques locals feministes”. I la secretària d’Igualtat i Feminismes del Departament d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Pineda, “Els lideratges han de ser compartits, hem de construir aliances entre les diferents administracions i les iniciatives de la societat civil per a tenir èxit en l’impuls de l’agenda nacional feminista i situar en el centre de les polítiques a la ciutadania.
Distingides figures i expertes en igualtat de gènere, com Irene Yúfera, professora de lingüística de la Universitat de Barcelona, i experta en comunicació, va oferir una conferència sobre comunicació inclusiva. Les advocades penalistes Olga Arderiu i de violència de gènere, Nani Beltrán, van aportar la seva visió sobre violències masclistes en l’àmbit virtual i familiar. La Dra. Àngels Escorsell, va parlar sobre la prevenció en salut de les dones, l’experta en màrqueting en femení, Gemma Cernuda, va exposar la campanya “Feminisme en directe del #Metoo al #Seacabó, les responsables d’igualtat de CCOO i d’UGT de Tarragona, Celeste Attias i Mar Vázquez Oliveros, van definir els reptes en igualtat salarial a l’àmbit empresarial.
Durant la jornada, les comissions de treball amb la participació de regidores i equips tècnics d’ajuntaments, van abordar temes fonamentals com les violències masclistes en l’entorn digital, estratègies per superar la bretxa salarial de gènere, la comunicació i participació de les dones en els espais de decisió, i la prevenció en salut i educació, incloent educació sexual i afectiva.
Hi va haver un espai per presentar l’Índex de Qualitat Social, Gènere i Diversitat de l’àmbit Educatiu (IQSGD) que com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament, el Distintiu Violeta, elaborat en col·laboració amb la Plataforma Unitària contra les violències de gènere, i on va participar Gemma Bonsoms. El Distintiu Violeta, vol ser una eina de transformació social, per avançar cap a la igualtat de tracte i oportunitats en l’àmbit educatiu.
El Fòrum va concloure amb una enriquidora taula rodona, que sota el títol “Quins són els reptes per aplicar polítiques feministes en la Governança local”, va servir per debatre i aprofundir amb els reptes que tenen per endavant els ajuntaments per aplicar aquestes polítiques feministes. I van participar destacats representants polítics de governs locals certificats. Rafa Navarro, Alcalde de Premià de Mar, “El distintiu ens sembla una eina molt útil per saber on som, avaluar les nostres polítiques i integrar mesures i programes que poden millorar les polítiques locals. L’autodiagnosi per exemple és un pas previ imprescindible per a poder realitzar un bon pla d’Igualtat”. Laura Garcia Manota, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, “Un dels punts més forts i positius del Distintiu és el seu caràcter transversal. Ens ajuda a coordinar totes les àrees de l’ajuntament perquè entenguin bé com han de introduir la perspectiva de gènere i alhora ens ordena de forma interna per al nostre millor funcionament”. La consellera de Consell Insular de Mallorca, Rosa Cursach, “La certificació d’igualtat és un instrument per a construir municipis feministes i lliures de violències masclistes. L’experiència en els governs locals de Mallorca és molt positiva i és una palanca per a continuar treballant en les polítiques locals amb perspectiva de gènere”. Noelia Belmonte regidora de Cultura, Polítiques Socials i Igualtat de l’Ajuntament de La Ràpita “El procés de certificació implica un esforç i compromís de tot l’equip de govern i les regidories per a treballar de forma coordinada i ordenada integrant la perspectiva de gènere. És un excel·lent exercici d’avaluació per saber on som i què hem de fer per a millorar”. Alba Riba, Segona Tinenta d’alcaldessa i Regidora d’Igualtat. Ajuntament de Gavà de l’Ajuntament de Gavà. “El treball que hem fet en el procés de certificació ens ha ajudat a endreçar totes les polítiques d’igualtat i feministes que ja estàvem fent en l’ajuntament a través dels diferents departaments. És un instrument per avaluar i enfortir les polítiques locals”.
L’associació FORGENDER SEAL té com a finalitat social la d’impulsar l’exercici i defensa dels drets humans de les dones, drets reconeguts i garantits en la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) i es compromet a treballar pel compliment dels objectius marcats en la Plataforma d’Acció de Beijing i de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, incorporant en la seva metodologia de treball la integració de la perspectiva de gènere en els seus sistemes de gestió.
L’obtenció del Distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat.Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius, ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania, incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
Com hauria de ser un model de ciutat més igualitària? “En el 2050 el 80% de la població viurà a les ciutats. Les ciutats han de trencar amb la bretxa de gènere i les desigualtats socials”
L’Aliança Catalunya 2030 incorpora 25 nous membres des de la seva creació i celebra la seva primera reunió plenària
Ja l’integren més de 60 organitzacions, algunes de les qualshan signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya
Aquest partenariat entre entitats públiques i privades inicia el desplegament del seu pla d’acció per accelerar l’assoliment dels ODS
Representants de més de 50 organitzacions membres de l’Aliança Catalunya 2030 es van reunir a Barcelona el passat 29 d’abril per definir el pla de treball i el calendari de reunions de l’organisme. El pla d’acció que s’ha discutit a la reunió inclou, entre altres punts, la realització de reunions trimestrals amb tots els membres de l’Aliança Catalunya 2030, i iniciatives formatives sobre aspectes clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb una perspectiva multisectorial.
Incorporació de nous membres
La reunió ha estat la primera trobada plenària de l’Aliança Catalunya 2030, integrada per més de 60 organitzacions. Des de la seva constitució, el febrer de 2020, l’Aliança ha incorporat 25 nous membres, alguns dels quals han signat avui l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya.
A la primera reunió plenària en representació de l’Associació va acudir l’Emili Cardiel, vocal de la Junta Directiva, en substitució de la Presidenta, Marta Macias.
Altres organitzacions que s’han incorporat a l’Aliança Catalunya després de la seva constitució són l’Ajuntament d’Aiguafreda, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament de Guissona, l’Ajuntament de Granollers, l’Ajuntament de Manlleu, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Tiana, l’Ajuntament d’Ulldecona, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ajuntament de Vilajuïga, l’Associació Micropobles de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, Creació de Responsabilitat Social Audiovisual – creaRSA, SCCL, la Diputació de Tarragona, la Federació Catalana de Futbol, la Fundació Lobbying, Business & Innovation, la Fundació Obra d’Integració Social (OBINSO), l’Institut Català d’Oncologia, l’empresa Projectes amb Equilibri, Revolve Mediterráneo, Support Girona – Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, la Unió Catalana d’Hospitals i la Union des Français résidents à l´Étranger en Espagne.
L’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, és obert a totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi vulguin adherir i presentin compromisos concrets per assolir els ODS des de les seves respectives àrees de treball. Les entitats que s’hi adhereixin podran incorporar-se a l’Aliança Catalunya 2030.
Identificant reptes
El pla d’acció discutit a la reunió plenària de l’Aliança Catalunya 2030 també inclou, entre altres, la participació de l’Aliança en la definició dels 10 reptes per al desenvolupament sostenible de Catalunya que, des d’aquest any, proposarà, amb caràcter anual, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En aquest sentit, el CADS ha convidat els membres de l’Aliança a ajudar-lo a identificar els reptes prioritaris per a la sostenibilitat del nostre país i, també, a proposar polítiques transformadores que permetin superar un dels 10 reptes que s’acabin acordant.
La reunió ha estat encapçalada per la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, i pel president del CADS, Ramon Roca i Enrich. La secretària, que ha assistit a la reunió en nom del Govern, ha reiterat el compromís del Govern vers l’Agenda 2030 i l’Aliança Catalunya 2030, i ha encoratjat tots els membres a treballar conjuntament, des de les seves respectives responsabilitats, per assolir els ODS. El president del CADS ha fet una crida urgent a recuperar l’esperit transformador amb què va néixer l’Aliança Catalunya 2030 per encarar els reptes pendents de manera conjunta.
Sumant adhesions
D’altra banda, el director del CADS, Arnau Queralt i Bassa, ha assegurat que, ara més que mai, necessitem passar a l’acció i ha repassat les actuacions desenvolupades fins ara, com ara la incorporació de les bateries d’indicadors dels ODS d’Eurostat i Nacions Unides a l’estadística oficial catalana i els respectius processos participatius per elaborar l’Agenda rural de Catalunya i una guia d’autoavaluació dels ODS per a les empreses del sector agroalimentari.
L’Aliança Catalunya 2030 es va constituir el 21 de febrer de 2020 a partir de la signatura de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya per part del Govern i de 39 organitzacions públiques i privades compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Actualment, l’Aliança Catalunya està constituïda per més de 60 membres, incloent-hi el Govern de Catalunya i organitzacions representatives del món local, l’àmbit de l’educació i la recerca, l’àmbit empresarial i sindical, el tercer sector ambiental i social, i òrgans de consulta i participació de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.
Gavà obté la Certificació per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 de l’àmbit Municipal.
Aquesta norma és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.
Es tracta d’una certificació d’igualtat de l’àmbit municipal que ha estat testada i considerada com una eina d’innovació efectiva i d’èxit per reduir les desigualtats
Badia ha subratllat que «Gavà és una ciutat molt implicada en les polítiques feministes. Prova d’aquest treball és el distintiu que acredita l’Ajuntament de Gavà amb el màxim nivell de reconeixement per la igualtat de gènere. Per mi, és un orgull poder dir que Gavà és una ciutat feminista i certificada perquè el compromís implícit sempre ajuda a prendre consciència real i a continuar millorant».
Per la seva banda, Macias ha enfatitzat que «l’empoderament laboral i econòmic de les dones és un dels primers eixos que hem de treballar des del feminisme. La independència econòmica ens dona la llibertat de triar la vida que volem viure i aquesta certificació vol ser una eina més que faciliti la incorporació de la perspectiva de gènere, de manera holística, a totes les competències municipals. Aquest és el repte que avui tenen les administracions públiques i locals».
També ha participat en l’acte de lliurament de la Certificació la Regidora de LGTBI i Feminise, Alba Riba«El treball de certificació ens ha ajudat a endreçar totes les polítiques d’igualtat i feministes que ja estàvem fent a l’ajuntament en els diferents departaments. Agafem aquesta oportunitat per enfortir les polítiques municipals amb perspectiva de gènere que de forma transversal hem estat treballant al govern».
En els pròxims dos anys, l’Ajuntament implementarà les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com de ciutat.
