Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

El passat 17 de juliol es va presentar el Pla Viure Millor de l’Oficina de la Reforma Horària, com una mostra clara del Govern per posicionar les polítiques públiques d’usos del temps en l’agenda global.

En l’acte de presentació va participar la presidenta de Forgender Seal,  Marta Macias, com a experta en Polítiques Públiques d’Igualtat de Gènere.

Compartim el vídeo de la seva intervenció en el marc d’aquesta presentació que va estar conduïda per la periodista Ruth Gumbau i van participar també: el director de l’Oficina de la Reforma Horària, Alexis Serra. L’etnògraf digital i empresari del sector de les noves tecnologies, Josep Maria Ganyet, l’empresària i fundadora de Bewel, Estel Mallorquí i la presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Elvira Menéndez, han estat els ponents de la presentació d’aquest pla dividit en tres eixos: la productivitat, la coresponsabilitat i els hàbits saludables.

Altres articles d’interès:

-Ampli acord institucional per impulsar les polítiques del temps a l’agenda local i global i per organitzar la International Time Use Week el 2020 i 2021

-El Consell Assessor per a la Reforma Horària encoratja a aprofitar l’experiència actual per impulsar el teletreball un cop recobrada la normalitat

 

 


Article d’Esther Pino Jiménez, experta en drets humans, cooperació, gènere i política d’Igualtat, és secretària de l’Associació Forgender Seal

El pla d’igualtat de polítiques públiques és un instrument dissenyat per ajudar les administracions locals a incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en tots els sectors i àmbits d’activitat en què el municipi té competències. Per aquest motiu, és recomanable la seva elaboració i aplicació per a tots els ajuntaments que hagin fet una aposta per promoure la igualtat de gènere en els seus territoris.

Però què aporta aquest pla?, quin és el seu contingut i quins beneficis proporciona? Hi ha una sèrie de variables que travessen de manera transversal totes les polítiques socials, econòmiques, culturals i de qualsevol altre tipus. Identificar ens permet testar si el nostre pla serà efectiu a l’hora d’escometre els reptes que presenta el nostre municipi.

En primer lloc, ha de comptar amb un diagnòstic que permeti conèixer en profunditat el territori i les necessitats i capacitats dels seus habitants, tenint en compte la diversitat de la població. Per aprofundir en aquest coneixement, a part de recopilar dades econòmiques i sociodemogràfiques de caràcter general, és molt important comptar amb dades desagregades per sexe i també prendre en compte els indicadors que permetin documentar les interseccionalitats. Disposar d’aquests indicadors ha de facilitar al govern local un mapa precís de les potencials discriminacions que es poden derivar de l’encreuament d’identitats i problemàtiques específiques, especialment quan afecten col·lectius que es troben en un major risc d’exclusió.

Aquestes dades, a més, han de ser públics i transparents de manera que es puguin monitorar per altres agents socials i per les organitzacions de dones. És recomanable, així mateix, realitzar informes d’impacte de gènere exante i expost a l’aplicació de les polítiques locals, de manera que, en el primer cas, es puguin corregir els impactes negatius identificats abans que arribin a produir-se i, en el segon extreure les bones pràctiques i àrees de millora per al desenvolupament de futures polítiques.

Conèixer el territori implica també haver documentat quines són les pautes culturals, religioses i socials persistents en el municipi que contribueixen a perpetuar els estereotips i discriminacions de gènere o que poden ser potenciadors de conductes violentes cap a les dones. En identificar-prèviament, es poden preveure accions eficaces per combatre-les.

Si el coneixement en detall del territori és una peça clau per impulsar i sostenir polítiques amb perspectiva de gènere, enfortir les capacitats internes de l’ajuntament constitueix un altre dels pilars que permetran la coherència i sostenibilitat d’aquestes polítiques. La formació en perspectiva de gènere contínua i aplicada als diversos àmbits d’activitat i àrees funcionals de l’ajuntament és imprescindible a l’hora d’elaborar les estratègies i dissenyar els procediments que permetran l’aplicació efectiva i l’avaluació posterior dels plans, programes i les polítiques locals.

Una altra de les variables estratègiques a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques consisteix en l’elaboració de pressupostos sensibles al gènere. El que no es pressuposta no existeix i el que no es visibilitza en el pressupost, difícilment comptarà amb els recursos necessaris per poder executar la voluntat política. Els pressupostos sensibles al gènere han de prendre en compte, no només l’existència de partides específiques orientades a promoure la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, sinó que s’ha de tenir en compte l’impacte, tant positiu com negatiu, que les partides i mesures incloses en el pressupost tindran sobre les dones i els homes. La fiscalitat, els incentius econòmics, els serveis socials prioritzats o les inversions urbanístiques, per posar alguns exemples, no són neutres al gènere, per la qual cosa cal mirar amb la lupa violeta totes les partides per assegurar que totes elles tindran un impacte positiu sobre les dones i, si escau, incorporaran mesures correctores de les desigualtats identificades.

Aconseguir la igualtat efectiva requereix garantir l’autonomia i independència econòmica de les dones, de manera que impulsar polítiques de foment de l’ocupació femenina, facilitar l’emprenedoria liderat per dones i potenciar pràctiques en les empreses encaminades a combatre les desigualtats en l’àmbit econòmic ha de ser un dels eixos vertebradors del pla.

D’altra banda, a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques locals, és imprescindible comptar amb la participació dels agents socials en general i de les organitzacions de dones i feministes en particular. Si de veritat volem aconseguir efectes positius sobre les dones a través de les polítiques locals, hem de comptar amb l’opinió, l’experiència i les capacitats de les dones i cedir-los protagonisme i lideratge en la seva aplicació i avaluació. Al mateix temps, el govern local pot donar suport i promoure l’associacionisme femení per afavorir el seu apoderament i la seva participació en l’agenda local.

No obstant això, tot l’anterior no aconseguirà un impacte veritablement positiu sobre les dones si el govern local no fa una aposta ferma i decidida en la lluita contra les violències de gènere en les seves diferents manifestacions. Per a això, cal extremar la coordinació i cooperació amb altres administracions i actuar de forma integral amb totes les àrees de l’ajuntament que puguin exercir un paper per garantir un entorn segur per a les dones: sanitat, forces de seguretat, comunicació, polítiques socials d’assistència i atenció a les dones que pateixen o han patit violència de gènere.

Finalment, i especialment rellevant en l’era post COVID-19, el govern local ha de contemplar en els seus plans de polítiques públiques les cures com una part central de la seva intervenció i assumir un lideratge en la transformació i adequació de les cures, garantint la corresponsabilitat entre l’administració, el sector privat i les organitzacions socials i promovent una cultura de suport i revalorització de la cura com a base per construir una comunitat més igualitària i més segura.


Primer índex social del país dirigit

als centres educatius.

L‘Instutut Català de les Dones contribueix en l’impuls del Primer índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu IQSGD. 

L’IQSGD és un instrument de transformació social per avançar de manera constant i progressiva cap a la igualtat de tracte i oportunitats a través de l’avaluació i del compromís de la direcció i de l’equip del centre educatiu.

L’índex, elaborat per l’associació Forgender Seal i per la Plataforma Unitària contra les violències de gènere és aplicable a tots els centres educatius d’educació formal i d’educació no formal, que busquin reduir les desigualtats socials i de gènere, que s’interpel·lin com a impulsors de l’agenda 2030 i ambicionin construir societats a partir d’una educació transformadora on la perspectiva de gènere, els drets humans i la diversitat siguin eixos transversals de la seva actuació.

Com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir el reconeixement anomenat “Camí al Violeta” o directament el “Distintiu violeta de l’àmbit educatiu”.

El Repte

Saber quin és el rol del centre educatiu en la construcció de societats més igualitàries és el primer pas, i és aquest,  l’objectiu d’inici de l’índex de qualitat social, gènere i diversitat. A partir d’aquí, l’índex es converteix en un instrument de millora contínua, un avanç constant i progressiu cap a la igualtat a través de l’avaluació i del compromís a curt i mitjà termini de la direcció del centre educatiu.

L’índex, elaborat per l’associació Forgender Seal i per la Plataforma Unitària contra les violències de gènere  és la primera certificació del país que reconeix i motiva els esforços de la direcció i de l’equip docent amb la igualtat de tracte i oportunitats, tant en la gestió del mateix centre com amb la capacitat de fer créixer l’apoderament individual i col·lectiu de l’alumnat.

L’índex s’ha dissenyat d’acord amb les competències dels centres educatius, de la normativa nacional i dels mandats i tractats internacionals relatius al principi d’igualtat i no discriminació, als drets humans dels infants, als drets humans de les dones i nenes i al dret a la diversitat i d’acord amb el desenvolupament humà sostenible.

Mitjançant un procés d’avaluació, el centre educatiu obté el seu nivell d’excel·lència respecte a la implicació i compromís amb el  principi d’igualtat de tracte i d’oportunitat, mesurant quins són els esforços del centre educatiu en incorporar la perspectiva de drets humans, gènere i diversitat en la gestió del centre, en els  programes educatius i quin és el resultat de comprensió i apoderament dels i les alumnes.

El resultat de l’avaluació pot donar lloc a l’obtenció del Distintiu violeta de l’àmbit educatiu, i si el resultat de l’avaluació no permet obtenir el reconeixement del Distintiu, el centre educatiu, sí que obté el reconeixement del seu esforç en millorar i per tant entra en una fase preparatòria anomenada camí al violeta.

Mes informació a Forgender Seal , distintius de gènere. 


Gina Pol

Impulsem una nova acció de comunicació i visibilitat de les bones pràctiques en matèria d’Igualtat de Gènere dels Governs Locals que han obtingut el Distintiu d’Igualtat de Gènere SG CITY50-50 o que estan en procés de certificació.

En aquesta ocasió compartim una Bona Pràctica liderada per la Regidoria d’Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Sant Just Desvern,  municipi que té la Certificació d’Igualtat de Gènere SG CITY 50-50. Ens ho explica la regidora, Sra. Gina Pol. 


'El feminisme és per a tothom' Bell Hooks.

Era negra, pobra i dona al Kentucky dels 50. Bell hooks semblava condemnada. Però va lluitar per ella i per tots els oprimits. Perquè, com diu el seu llibre, ‘El feminisme és per a tothom’.

El seu veritable nom és Gloria Jean Watkins, però entrarà en els llibres d’història com bell hooks, així, en minúscules, que és com pretén passar ella per la vida perquè el que destaqui no sigui la seva figura, sinó les seves idees. I quan entre en aquests llibres durant tant de temps vetats a les dones haurà aconseguit un triomf majúscul, perquè la seva lluita feminista no serà teoria: serà resultats.

Gloria Jean Watkins va néixer en un petit poble de Kentucky, Hopkinsville, en 1952. Mitja dotzena de germans (cinc noies i un noi), un pare amb un ajustat sou de vigilant, una mare mestressa de casa i una experiència poc agradable en un institut integrat plagadito de blancs (després del pas per una escola segregada) li van fer prendre consciència que el lloc que li havia estat assignat en el món no li anava a posar les coses fàcils: negra, pobra i a més dona. Si en casos com el seu l’ordre dels factors altera o no el producte és una cosa sobre la qual Gloria Jean, doctorada en Llengua Anglesa amb una tesi sobre Toni Morrison, continua reflexionant i, armada (i ancorada) amb el bagatge de bell hooks, escrivint.

Perquè bell hooks és un àlies i una arma. Resulta de la combinació de les lletres dels noms i cognoms de la seva mare i la seva àvia, i la posiciona en el món i li dóna una perspectiva d’anàlisi fonamental en la seva obra: la vivència.

CRIT CONTRA L’OPRESSIÓ
Gairebé dues dècades havien passat des de la primera vegada que hooks va publicar un llibre teoritzant sobre la triple segregació -de raça, de classe i de gènere- que havia sofert en les seves carns (‘Ain’t I a woman? Black woman and Feminism’, de 1981) quan va aparèixer als Estats Units l’obra que, 17 anys més tard (17 anys més tard!), s’acaba de publicar en castellà: ‘El feminisme és per a tothom’, 19 capítols que aborden qüestions com a dona i ocupació, raça i gènere, el matrimoni i les relacions de parella, l’educació feminista, la imposició dels cànons de bellesa o la masculinitat feminista. Un llibre amb dos objectius fonamentals: eliminar prejudicis entorn del feminisme i treure’l de l’acadèmia per a fer-lo arribar a les dones del carrer, ja que fins llavors semblava una lluita exclusiva de les dones blanques burgeses, que rebutjaven incloure el component racial i el de classe en la seva reivindicació, perquè creien que la descafeïnava.

no sols a elles. El títol del llibre feia (fa) una crida clara: el feminisme és un crit contra l’opressió, i els homes han de conèixer i secundar aquest moviment no sols perquè els farà prendre consciència de la seva responsabilitat en el sexisme, sinó també perquè ells mateixos són víctimes del sistema. Hooks no es cansa de repetir que la lluita ha de ser conjunta perquè l’enemic de la dona no és l’home, sinó el patriarcat, del jou del qual ell tampoc escapa.

REFORMISTES O RADICALS?
La mirada de hooks es posa també sobre el propi moviment: sobre la forma en què algunes dones perpetuen el masclisme, sobre la necessitat de detectar -i comprendre i denunciar- quines altres discriminacions se superposen a la de ser dona, sobre la diferència entre les feministes reformistes, les que només aspiren a aconseguir les cotes de poder dels homes, i les radicals, les que tenen clar que «mai aconseguiran la igualtat dins del patriarcat supremacista blanc existent», escriu l’activista. Les que no propugnen un feminisme antihombres, sinó antiinjusticias. Curiosament, les que solen emportar-se, avui i aquí, l’apel·latiu ‘feminazis’. Les que més por donen al sistema. Us sona, no?

Perquè el llibre de hooks no sols parla del que passava als Estats Units fa 50 anys: per desgràcia, fa 20 anys estava parlant d’avui. No d’allí, llavors, amb elles. D’aquí, ara, amb tots.

Font: El Periódico de Catalunya

Et pot interssar també:  Llibre: “Ain’t I a Woman?”