Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

"Sense quotes les dones no arribarem al poder"

Són temps de crisi, els governs de tots els nivells competencials de responsabilitat política i institucional han de prendre decisions importants que influiran la nostra vida en termes generals. És per això que la visió i expertesa de les dones ha de ser-hi en la presa de decisions.

El sistema de quotes garanteix una representació paritària 40/60 en tots els òrgans de direcció i decisió tant públics com privats. Les quotes de gènere són una via vàlida, per pal·liar una situació d’accés desigual entre homes i dones a càrrecs de responsabilitat.

En els consells d’administració de les grans corporacions europees que cotitzen en borsa, les últimes dades parlen d’un escàs 18,6% de presència femenina. Encara és insuficient.

Les quotes, per definició, aconsegueixen augmentar la representació de les dones, tracten de buscar la  igualtat d’oportunitats.

La paritat de gènere, entesa com una participació equilibrada d’homes i dones en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (polítiques, econòmiques i socials), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els gèneres. De fet, el grau de paritat de les institucions polítiques i econòmiques es considera actualment un indicador de la qualitat democràtica dels països, integrant-se aquesta dada en nombrosos índexs internacionals.1​2​3​ Una presència equilibrada d’homes i dones busca que es reflecteixi millor la composició de la societat.

Compartim aquesta entrevista que li va fer la periodista, Sra. Milagros Pérez – Oliva a Betevé, on parlen sobre les quotes i els reptes de la Igualtat en el segle XXI. 


Volem animar als governs locals a seguir treballant les polítiques municipals amb perspectiva de gènere. ONU Dones ha advertit que l‘impacte diferencial de gènere de COVID-19 es tingui en compte en les estratègies de resposta en l’àmbit global, nacional i local. Això inclou donar suport a l’anàlisi de gènere i la recopilació de dades desglossades per sexe, perquè les necessitats i realitats de les dones no es queden enrere, fins i tot quan estem tractant d’obtenir més dades i coneixements sobre COVID-19.

Un cop més, veiem que l’impacte social del COVID-19 està afectant fortament a les dones. I es deu perquè les dones tenen sous més baixos, insegurs i informals. És probable que les interrupcions, incloses les restriccions de moviment, comprometen la capacitat de les dones per a guanyar-se la vida i satisfer les necessitats bàsiques de les seves famílies.

Per ajudar i per facilitar la feina de les administracions locals, estem convençudes que només incorporant de manera transversal la perspectiva de gènere serem capaces de construir societats més justes i igualitàries, i ara, davant d’una crisi global de salut, calen, més que mai, polítiques locals feministes.

DECÀLEG FEMINISTA

1. Coordinar-se amb les xarxes existents de dones i donar-s’hi veu en la presa de decisions. (Preparació/resposta/reparació de COVID19).
2. Assegurar-se que la comunicació de crisi i riscos es dirigeixi i arribi a les dones incorporant criteris d’interseccionalitat.
3. Disponibilitat de dades desagregades per sexe, fins i tot sobre diferents taxes d’infecció, impactes econòmics diferencials, càrrega
d’atenció diferencial i incidència de violència masclista i abús sexual.
4. Incloure les dimensions de gènere i les expertes en gènere en els plans de resposta i recursos pressupostaris per a incorporar
l’experiència en gènere en els equips de resposta.
5. Brindar suport prioritari a les dones en la primera línia de la resposta sanitària, per a les treballadores de la salut i cuidadores, i
arranjaments de treball flexibles per a les dones amb una càrrega d’atenció.
6. Garantir la igualtat de veu per a les dones en la presa de decisions en la resposta i la planificació de l’impacte a llarg termini.
7. Assegurar que els missatges de salut pública es dirigeixen adequadament a les dones, incloses les més marginades.
8. Desenvolupar estratègies de mitigació que aborden específicament l’impacte econòmic del COVID 19 en les dones i desenvolupin la
resiliència de les dones.
9. Protegir els serveis essencials de salut per a dones i nenes, inclosos els serveis de salut sexual i reproductiva i
10. Prioritzar els serveis de prevenció i resposta a la violència de gènere en barris o zones afectades per COVID-19


La pandèmia de COVID-19 és la crisi de salut global que defineix el nostre temps. Des que la seva aparició a finals de l’any passat, el virus ha arribat a tots els continents, excepte a l’Antàrtida. Els casos augmenten diàriament a Àfrica i Amèrica de Sud, Europa s’ha convertit en l’epicentre de la malaltia, i es reporten més casos que a la Xina en el pic de la seva epidèmia.

Els països es troben en una cursa contra la propagació de la malaltia, fent proves i donant tractament als pacients, rastrejant els que van tenir contacte, limitant els viatges, posant en quarantena als ciutadans i ciutadanes i cancel.lant grans reunions com els esdeveniments esportius, els concerts i les escoles.

La pandèmia s’està movent com una onada, un que encara pot trencar sobre els sistemes i les persones menys capaços de fer-li front.

Però COVID-19 és molt més que una crisi de salut. Al posar a prova a cada un dels països que toca, la malaltia per COVID-19 té el potencial de crear crisis socials, econòmiques i polítiques devastadores que deixaran profundes cicatrius.

Estem en territori desconegut. Moltes de les nostres comunitats estan irreconeixibles, des de fa fins i tot una setmana. Desenes de les ciutats més grans de el món es troben desertes, perquè les persones es queden a dins, ja sigui per elecció o per ordre de govern. A tot el món, les botigues, teatres, restaurants i bars estan tancant.

Cada dia, les persones perden els seus treballs i ingressos, sense forma de saber quan tornarà a la normalitat. Les petites nacions insulars, que depenen de l’turisme, tenen hotels buits i platges desertes.

L’Organització Internacional del Treball estima que es podrien perdre 25 milions de llocs de treball.

Resposta de l’PNUD.

Cada país necessita actuar immediatament per preparar, respondre i recuperar-se. El sistema de l’ONU donarà suport als països en cada etapa, amb un enfocament en els més vulnerables.

Basant-nos en l’ experiència adquirida amb altres brots com els de Ébola, VIH, SARS, tuberculosi i malària, així com en la llarga història de treball amb el sector públic i privat, el PNUD ajudarà els països a respondre amb urgència i eficàcia a COVID- 19 com a part de la seva missió d’eradicar la pobresa, reduir les desigualtats i crear resiliència davant la crisi.

SEGUEIX LLEGINT LA NOTÍCIA

Font: Programa per a Nacions Unides per al Desenvolupament.


Article de Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal

Les Nacions Unides tenen encara un repte gegantí pel que fa als drets de les dones, perquè continuen trobant-se en una situació de subordinació, opressió, discriminació i vulneració sistemàtica dels seus drets pel fet de ser dones.

El propòsit, doncs, és centrar-se en les causes i actuar davant les desigualtats entre homes i dones que persisteixen arreu del món i, sobretot, com superar unes barreres patriarcals tan fortament integrades en la majoria de les societats.

Des de Nacions Unides s’aposta per eradicar les desigualtats estructurals de gènere així com impulsar els drets de les dones i el seu apoderament des de 3 eixos principals:

1) Absència de violència contra les dones i les nenes amb accions concretes per prevenir i eradicar totes les formes de violència masclista;

2) Igualtat de gènere en la distribució de capacitats i accés a recursos i oportunitats, que entre d’altres inclou el treball digne i la remuneració equitativa, els drets econòmics, els drets sexuals i els drets reproductius;

3) Igualtat de gènere en la presa de decisions en tots els àmbits i espais.

ONU Dones esdevé defensora de les dones i les nenes; garanteix una veu en els diferents àmbits mundials, regionals i locals; i posa especial èmfasi en que la resta d’Objectius de desenvolupament humà incorporin la dimensió de gènere de forma transversal a través de fites i d’indicadors específics.

També està colocant en les agendes internacionals una reivindicació històrica dels moviments de dones i feministes com són les interseccionalitats. Aquestes mostrarien com, partint de les desigualtats de gènere entre les dones i els homes, s’entrecreuen altres formes de discriminació que agreugen i empitjoren l’exercici pel dels seus Drets Humans. Aquestes discriminacions múltiples són l’edat, la nacionalitat, l’ètnia, l’origen, la classe social, la discapacitat, o l’opció sexual, entre d’altres.

Està provat que el desenvolupament en sí mateix està en perill sense la dimensió de gènere. Si les estratègies per reduir la pobresa i les desigualtats no situen les dones en el centre, si no s’impliquen activament en els espais de participació, en la presa de decisions; si a més no poden accedir als drets bàsics com la salut i l’educació; si no poden ser veritables protagonistes en la construcció d’un model de desenvolupament sense discriminacions, el món perdrà l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se de forma sostenible, justa i equitativa.

 

 


Article d’opinó de la Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal, publicat a La Indepenent. 

Catalunya està descobrint el feminisme, són moltes les veus que situen la igualtat com l’eix principal de la democràcia i de la justícia. L’evolució en pocs anys ha estat molt important i han estat claus els nous referents femenins i feministes per a la construcció d’aquesta nova societat que vol ser més igualitària.

La lluita feminista més optimista té molts fronts i és molt conscient que la desigualtat de gènere té multitud de formes amb resultats canviants. La desigualtat es molta segons les circumstàncies, els àmbits, les relacions de poder, les característiques personals, els trets ètnics, l’edat, el nivell d’estudis o la situació econòmica, d’entre altres.

El concepte i les implicacions de les interseccionalitats són la base d’una correcta incorporació de la perspectiva de gènere. Les polítiques d’àmbit públic i privat han d’avançar i saber diferenciar la tipologia de discriminacions per raó de gènere perquè no totes les dones són iguals, ni totes han tingut les mateixes oportunitats.

Dos exemples poden il·lustrar masclismes directes o indirectes, circumstàncies i realitats ben diferents, però que perpetuen les desigualtats i estigmatitzen les dones.

Una d’aquestes realitats està vinculada a la dona de raça negra. Sovint vinculem la pobresa amb el continent africà. I quasi sempre amb la dona negra i s’accentua la discriminació atribuint-li exclusivament el rol de mare. Desapareix la dona com subjecte de dret i es converteix en un reclam per a la solidaritat.

No es percep la dona com a titular de dret que busca la igualtat i la justícia malgrat la seva limitació de recursos i la manca de lleis que l’empara. Es podria donar a conèixer i per tant, reconèixer la seva lluita en pro de la igualtat, deixar d’amagar les lleis discriminatòries que l’arraconen, i denunciar els governs que perpetuen les discriminacions. Hauríem de ser una societat prou madura per reclamar una imatge valoritzadora i rebutjar la perpetua desigualtat.

El segon exemple intersectorial és l’assetjament laboral masclista, dones apoderades on l’escletxa salarial o el càrrec no és la qüestió. Com he dit, la discriminació per raó de gènere té moltes cares, a vegades és tan subtil que pots dubtar de si qui l’està exercint n’és prou conscient del seu comportament masclista.

L’assetjament laboral masclista, encara avui, està per denunciar. Situacions com no respondre als informes enviats o a les propostes fetes, no convocar a reunions on els temes a tractar són de l’àrea de responsabilitat, poques o cap resposta més enllà d’un somriure, no deixar marge a la participació en la presa de decisions, reunions amb veus autoritàries i formes posturals agressives. O les contraordres a l’equip, retirar veladament la responsabilitat del pressupost que es gestiona o repetir una idea que fa dos minuts ha donat una dona i que ara “ell”, repeteix fent-se-la seva.

Aquest comportament masclista pot ser constant o dilatat en el temps i tot sovint és protagonitzat per líders que amb el micròfon a la mà o amb un tuït ràpid es declaren defensors dels drets humans de les dones.

La diferència entre les dues situacions són moltes, però coincideixen en que són actuacions masclistes i que cap dels dos supòsits són denunciables, perquè estan amagades i  tot és molt subtil.


Els segells a favor de la Igualtat: garantia de qualitat pels Govern Locals

Els distintius de FORGENDER SEAL són un símbol, una unitat de mesura i una garantia de qualitat.

Un sistema de gestió de gènere és una sèrie de components que atribueixen processos, accions i tasques sobre un conjunt d’elements (polítiques, procediments, estratègies, plans, persones, recursos, productes, etc.) amb la finalitat de contribuir a l’èxit sostingut d’una organització a favor de la igualtat de gènere, és a dir, disposar de capacitat per respondre a les necessitats, prioritats i les expectatives de les poblacions amb les quals es treballa a llarg termini, d’una manera equilibrada i sostenible.

Els components són:

  1. Component polític estratègic: es garanteix l’impuls, la realització i el registre de polítiques, plans i programes generals a favor del principi d’igualtat d’oportunitats i no discriminació, i específics a favor dels drets de les dones, d’acord amb la normativa nacional i internacional.
  2. Component d’estructura orgànica: s’impulsa una cultura i pràctica organitzativa capacitada i formada a favor de la igualtat de gènere en tots els nivells i àmbits d’intervenció i decisió.
  3. Component d’avaluació i impacte: es promou una cultura de l’avaluació amb perspectiva de gènere i l’aplicació del principi de coherència entre les diferents estratègies, plans i actuacions institucionals.
  4. Component de planificació: es desplega la transversalitat de gènere en la planificació per garantir l’eficàcia i eficiència en el desenvolupament de les funcions, responsabilitats, processos, activitats i mecanismes de control i seguiment.
  5. Component econòmic i humà: es garanteix la incorporació de la perspectiva de gènere en els pressupostos i en la gestió dels recursos econòmics i humans.

Els municipis igualitàris tenen Governs Locals que situen la igualtat entre homes i dones com un dret humà fonamental i com a base necessària per a aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Són governs amb mirada Internacional, en la Nova Agenda Urbana, i l’Agenda 2030 dels 17 ODS i en concret, tenen la mirada en la CEDAW, (Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona) pel que se senten interpel·lats per Nacions Unides per a utilitzar tots els mecanismes i quantes accions de discriminació positives siguin necessàries, per a eliminar les desigualtats de gènere.

El compromís d’aquests Govern Locals es basa en la integració de la perspectiva de gènere en les seves polítiques públiques municipals. El seu lideratge en la consecució de l’objectiu Nº5 (Igualtat) i el Nº10 (Reducció de la desigualtat en i entre països) de l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible són també claus per a la Governança municipal de les seves ciutats.

Els Ajuntaments de Catalunya tenen a disposició una guia per facilitar coneixements i capacitats als equips tècnics i polítics dels governs locals.

Descarrega’t la guia i suma’t a les ciutats igualitàries


8 de març la veu dels ajuntaments

En el marc de la campanya del Día Internacional de les Dones li hem preguntat què pensen als ajuntaments que están en procés d’areditació per obtenir el Distintiu SGCITY50-50 per la Igualtat de Gènere i als que ja l’han obtingut.

Ja disponibles al nostre canal de #YouTube tots els #podcasts dels #GovernsLocals que expliquen la seva experiència amb el Primer Segell de Certificació d’Igualtat de Gènere europeu #SGCITY5050 #Agenda2030 #ODS #Igualtat youtube.com/channel/UC3qXs


Aquest distintiu reconeix el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat entre homes i dones.

Aquest matí, s’ha celebrat l’acte d’entrega del distintiu per a la igualtat de gènere SG CITY 50-50, a l’Espai Municipal Can Saleta. L’acte ha comptat amb la participació de Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, i Cindy Rando, regidora adjunta a l’alcaldia responsable de l’Àrea d’Igualtat i Drets Civils.

Al llarg dels darrers anys l’Ajuntament de Calella ha intensificat el seu treball per a impulsar les polítiques municipals que permetin avançar socialment a favor de la igualtat de gènere. En aquest sentit, la regidora adjunta a l’alcaldia responsable de l’Àrea d’Igualtat i Drets Civils, Cindy Rando, ha explicat que “des de l’Associació Forgender Seal s’ha fet un pla de compromís on es recullen les prioritats que s’han de treballar per entre tots aconseguir aquesta igualtat, i és per això que avui ens fan entrega d’aquest distintiu”.

Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, ha felicitat a l’Ajuntament per la feina feta alhora d’obtenir aquest certificat: “Les institucions tenim molt a fer, nosaltres com a Generalitat de Catalunya i des de l’Institut Català de les Dones tenim el mandat de fer efectiva la llei 2015 d’Igualtat de Dones i Homes, però també els ajuntaments, que son la institució més propera a la ciutadania i la que implementa mesures que fomenten la igualtat”.

El reconeixement obtingut és la certificació del compliment de la Norma SG CITY 50-50, la primera d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. La norma ha estat dissenyada d’acord a les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic. Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, ha celebrat que “Calella se suma a aquest esforç per sortir de la zona de confort i que vol comprometre’s públicament a treballar i ampliar els seus esforços a favor de la igualtat de gènere. És evident que Calella ja estava treballant pels drets de les dones i ara incorporant la perspectiva de gènere en totes les seves actuacions”.

L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, ha tancat l’acte convidant a tota la ciutadania a participar a totes les activitats que Calella ha organitzat al llarg del mes per commemorar el Dia Internacional de les Dones. Així mateix ha destacat que “només podrem ser igualitaris, justos, solidaris i humans si no es tracta per gènere, es tracta per persona. Tothom ha de ser militant de la justícia social perquè no hi ha major justícia que no ser tractat per gènere, sinó ser tractat com a condició humana de preparació professional, d’aptitud i d’actitud”.

L’acte d’entrega del distintiu per a la igualtat de gènere SG CITY 50-50, s’emmarca dins dels actes organitzats pel Dia Internacional de la Dona.

Clip Resum de l’Acte de Lliurament del Distintiu:


Els grups parlamentaris volen incloure la perspectiva de gènere a la Llei d’Esport i l’Activitat Física catalana.

La Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal, va participar el passat dimarts 18 de febrer a la Comissió parlamentària del Parlament de Catalunya on es va debatre la proposició de Llei de l’Esport i l’Activitat Física catalana en qualitat d’experta en polítiques públiques d’Igualtat de Gènere.

Valorem positivament l’interès dels grups parlamentaris i de la comissió que ha abordat el debat al parlament, en voler incloure l’anàlisi de Perspectiva de Gènere en aquesta llei i de treballar per garantir la Igualtat al món de l’esport i en les organitzacions esportives, essent conscients que encara resta molt a fer per aconseguir la plena igualtat entre homes i dones en l’Esport.

Compartim aquest vídeo de la participació de la Sra. Marta Macias en la seva intervenció en la Comissió parlamentària.