Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Avui la presidenta de l’Assocació Forgender Seal, ha lliurat la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere a l’alcalde de la ciutat, Sr. Pere Rodríguez i a la regidora de Feminisme i Igualtat, Sra. Ariadna Ojeda.

Montmeló es suma a la xarxa de Municipis Igualitaris. Són Governs Locals que situen la igualtat entre homes i dones com un dret humà fonamental i com a base necessària per a aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible.

El compromís d’aquests Govern Locals es basa en la integració de la perspectiva de gènere en les seves polítiques públiques municipals. El seu lideratge en la consecució de l’objectiu Nº5 (Igualtat) i el Nº10 (Reducció de la desigualtat en i entre països) de l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible són també claus per a la Governança municipal de les seves ciutats.

Compartim els missatges de l’alcalde Sr. Pere Rodriguez i la regidora, Sra. Ariadna Ojeda. 

“La Covid-19 ha pogut aturar moltes coses, però no pot aturar l’exercici dels drets de les dones” Sra. Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal, en declaracions a mitjans locals a l’acte de lliurament de la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere a l’Ajuntament de Montmeló. 

També destaca que el municipi de Tandil de l’Argentina, s’incorpora al procés de Certificació per obtenir el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere. És la primera experiència pilot a l’Argentina amb governs locals sensibles en integrar aquesta certificació de qualitat.


Article d’Esther Pino Jiménez, experta en drets humans, cooperació, gènere i política d’Igualtat, és secretària de l’Associació Forgender Seal

El pla d’igualtat de polítiques públiques és un instrument dissenyat per ajudar les administracions locals a incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en tots els sectors i àmbits d’activitat en què el municipi té competències. Per aquest motiu, és recomanable la seva elaboració i aplicació per a tots els ajuntaments que hagin fet una aposta per promoure la igualtat de gènere en els seus territoris.

Però què aporta aquest pla?, quin és el seu contingut i quins beneficis proporciona? Hi ha una sèrie de variables que travessen de manera transversal totes les polítiques socials, econòmiques, culturals i de qualsevol altre tipus. Identificar ens permet testar si el nostre pla serà efectiu a l’hora d’escometre els reptes que presenta el nostre municipi.

En primer lloc, ha de comptar amb un diagnòstic que permeti conèixer en profunditat el territori i les necessitats i capacitats dels seus habitants, tenint en compte la diversitat de la població. Per aprofundir en aquest coneixement, a part de recopilar dades econòmiques i sociodemogràfiques de caràcter general, és molt important comptar amb dades desagregades per sexe i també prendre en compte els indicadors que permetin documentar les interseccionalitats. Disposar d’aquests indicadors ha de facilitar al govern local un mapa precís de les potencials discriminacions que es poden derivar de l’encreuament d’identitats i problemàtiques específiques, especialment quan afecten col·lectius que es troben en un major risc d’exclusió.

Aquestes dades, a més, han de ser públics i transparents de manera que es puguin monitorar per altres agents socials i per les organitzacions de dones. És recomanable, així mateix, realitzar informes d’impacte de gènere exante i expost a l’aplicació de les polítiques locals, de manera que, en el primer cas, es puguin corregir els impactes negatius identificats abans que arribin a produir-se i, en el segon extreure les bones pràctiques i àrees de millora per al desenvolupament de futures polítiques.

Conèixer el territori implica també haver documentat quines són les pautes culturals, religioses i socials persistents en el municipi que contribueixen a perpetuar els estereotips i discriminacions de gènere o que poden ser potenciadors de conductes violentes cap a les dones. En identificar-prèviament, es poden preveure accions eficaces per combatre-les.

Si el coneixement en detall del territori és una peça clau per impulsar i sostenir polítiques amb perspectiva de gènere, enfortir les capacitats internes de l’ajuntament constitueix un altre dels pilars que permetran la coherència i sostenibilitat d’aquestes polítiques. La formació en perspectiva de gènere contínua i aplicada als diversos àmbits d’activitat i àrees funcionals de l’ajuntament és imprescindible a l’hora d’elaborar les estratègies i dissenyar els procediments que permetran l’aplicació efectiva i l’avaluació posterior dels plans, programes i les polítiques locals.

Una altra de les variables estratègiques a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques consisteix en l’elaboració de pressupostos sensibles al gènere. El que no es pressuposta no existeix i el que no es visibilitza en el pressupost, difícilment comptarà amb els recursos necessaris per poder executar la voluntat política. Els pressupostos sensibles al gènere han de prendre en compte, no només l’existència de partides específiques orientades a promoure la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, sinó que s’ha de tenir en compte l’impacte, tant positiu com negatiu, que les partides i mesures incloses en el pressupost tindran sobre les dones i els homes. La fiscalitat, els incentius econòmics, els serveis socials prioritzats o les inversions urbanístiques, per posar alguns exemples, no són neutres al gènere, per la qual cosa cal mirar amb la lupa violeta totes les partides per assegurar que totes elles tindran un impacte positiu sobre les dones i, si escau, incorporaran mesures correctores de les desigualtats identificades.

Aconseguir la igualtat efectiva requereix garantir l’autonomia i independència econòmica de les dones, de manera que impulsar polítiques de foment de l’ocupació femenina, facilitar l’emprenedoria liderat per dones i potenciar pràctiques en les empreses encaminades a combatre les desigualtats en l’àmbit econòmic ha de ser un dels eixos vertebradors del pla.

D’altra banda, a l’hora d’elaborar un pla d’igualtat de polítiques públiques locals, és imprescindible comptar amb la participació dels agents socials en general i de les organitzacions de dones i feministes en particular. Si de veritat volem aconseguir efectes positius sobre les dones a través de les polítiques locals, hem de comptar amb l’opinió, l’experiència i les capacitats de les dones i cedir-los protagonisme i lideratge en la seva aplicació i avaluació. Al mateix temps, el govern local pot donar suport i promoure l’associacionisme femení per afavorir el seu apoderament i la seva participació en l’agenda local.

No obstant això, tot l’anterior no aconseguirà un impacte veritablement positiu sobre les dones si el govern local no fa una aposta ferma i decidida en la lluita contra les violències de gènere en les seves diferents manifestacions. Per a això, cal extremar la coordinació i cooperació amb altres administracions i actuar de forma integral amb totes les àrees de l’ajuntament que puguin exercir un paper per garantir un entorn segur per a les dones: sanitat, forces de seguretat, comunicació, polítiques socials d’assistència i atenció a les dones que pateixen o han patit violència de gènere.

Finalment, i especialment rellevant en l’era post COVID-19, el govern local ha de contemplar en els seus plans de polítiques públiques les cures com una part central de la seva intervenció i assumir un lideratge en la transformació i adequació de les cures, garantint la corresponsabilitat entre l’administració, el sector privat i les organitzacions socials i promovent una cultura de suport i revalorització de la cura com a base per construir una comunitat més igualitària i més segura.


Distintiu Violeta en l'àmbit Educatiu

L’Associació Forgender Seal i la Plataforma Unitària contra les violències de gènere llancen l’Índex de qualitat Social, de Gènere i Diversitat IQSGD, de l’àmbit educatiu.

Es tracta de la primera eina de certificació de país que reconeix i motiva els esforços de la direcció i de l’equip docent amb la igualtat de tracte i oportunitats, tant en la gestió del mateix centre com amb la capacitat de fer créixer l’apoderament individual i col·lectiu de l’alumnat.

L’índex avalua, d’una banda, la governabilitat i gestió interna de centre i de l’altra, les metodologies i programes aplicats en el desenvolupament educatiu de centre. Posa a disposició de la direcció, de l’equip docent i de l’alumnat indicadors de millora en la gestió i en el desenvolupament de programes educatius millorant i afavorint la incorporació de la perspectiva de drets humans, gènere i diversitat. El resultat de l’avaluació pot donar lloc a l’obtenció del Distintiu Violeta de l’àmbit educatiu.


Gina Pol

Impulsem una nova acció de comunicació i visibilitat de les bones pràctiques en matèria d’Igualtat de Gènere dels Governs Locals que han obtingut el Distintiu d’Igualtat de Gènere SG CITY50-50 o que estan en procés de certificació.

En aquesta ocasió compartim una Bona Pràctica liderada per la Regidoria d’Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Sant Just Desvern,  municipi que té la Certificació d’Igualtat de Gènere SG CITY 50-50. Ens ho explica la regidora, Sra. Gina Pol. 


L’Associcació Forgender Seal amb la missió de facilitar el compromís d’institucions públiques i privades cap a la igualtat efectiva de dones i homes impulsant processos de certificació per a l’obtenció de distintius i segells a favor de la igualtat de gènere. s’ha adherit com a entitat al Consell Nacional de Dones.

El Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) és l’òrgan col·legiat de participació i consulta de l’Institut Català de les Dones que integra les representacions de les entitats que treballen en programes en favor de la igualtat i la promoció de la dona, així com les diferents entitats de dones del territori català, per a les qüestions vinculades al Pla del Govern en matèria de polítiques de dones en els àmbits polític, social, cultural, econòmic i educatiu.

El CNDC és membre d’alguns òrgans de participació del Govern de la Generalitat i està reconegut com a organisme amb estatus consultiu especial del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. Actualment, el CNDC està format per 427 entitats.

Entre altres funcions, el CNDC promou la participació i l’associacionisme de les dones, incentiva el treball en xarxa, i fa propostes a l’Institut Català de les Dones sobre qüestions que afecten les dones i l’equitat de gènere.

El CNDC està estructurat en el Ple, que és l’òrgan de màxima representació; la Comissió de coordinació, que executa i coordina les accions i projectes que duu a terme el CNDC; i els grups de treball, que actualment tracten sobre dones grans, salut, participació internacional, dones amb discapacitats i violència masclista. Les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són els òrgans territorials de participació i consulta del CNDC.


Declaració Feminista davant la crisi provocada per la COVID19

Mesures amb perspectiva de gènere

Des de l’Associació Forgender Seal ens sumem al Manifest.

A iniciativa de l’Associació 50a50, el Fòrum Hipàtia inicia una campanya per demanar mesures amb perspectiva de gènere que ajudin a pal·liar la greu crisi econòmica i social derivada de la Covid-19. Aquestes propostes estan recollides en la següent declaració feminista, que es fa pública avui.

El document Declaració feminista davant la crisi provocada per la Covid-19 denuncia la manca de compromís polític que hi ha hagut fins ara en aplicar la Llei d’Igualtat 17/2015 de 21 de juliol i convida a aprofitar l’oportunitat actual per portar a terme un canvi de paradigma que ens ajudi a pal·liar la crisi, a través del colideratge i la corresponsabilitat, i posant la creació de vida i la cura de les persones al centre de la societat.

Així, les 20 associacions unides en la plataforma del Fòrum Hipàtia proposen un seguit de mesures amb perspectiva de gènere per pal·liar la crisi i demanen la creació d’un comitè feminista de seguiment de l’impacte de la Covid-19 sobre les dones, per evitar que tornin a ser les més damnificades. La declaració completa es pot consultar aquí.

El Fòrum Hipàtia demana l’adhesió a la declaració feminista d’altres associacions i entitats, així com persones físiques, per tal de què la demanda tingui més força: demanem a les administracions fets i no paraules.

Suscriu la Declaració Feminista


"Sense quotes les dones no arribarem al poder"

Són temps de crisi, els governs de tots els nivells competencials de responsabilitat política i institucional han de prendre decisions importants que influiran la nostra vida en termes generals. És per això que la visió i expertesa de les dones ha de ser-hi en la presa de decisions.

El sistema de quotes garanteix una representació paritària 40/60 en tots els òrgans de direcció i decisió tant públics com privats. Les quotes de gènere són una via vàlida, per pal·liar una situació d’accés desigual entre homes i dones a càrrecs de responsabilitat.

En els consells d’administració de les grans corporacions europees que cotitzen en borsa, les últimes dades parlen d’un escàs 18,6% de presència femenina. Encara és insuficient.

Les quotes, per definició, aconsegueixen augmentar la representació de les dones, tracten de buscar la  igualtat d’oportunitats.

La paritat de gènere, entesa com una participació equilibrada d’homes i dones en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (polítiques, econòmiques i socials), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els gèneres. De fet, el grau de paritat de les institucions polítiques i econòmiques es considera actualment un indicador de la qualitat democràtica dels països, integrant-se aquesta dada en nombrosos índexs internacionals.1​2​3​ Una presència equilibrada d’homes i dones busca que es reflecteixi millor la composició de la societat.

Compartim aquesta entrevista que li va fer la periodista, Sra. Milagros Pérez – Oliva a Betevé, on parlen sobre les quotes i els reptes de la Igualtat en el segle XXI. 


DECÀLEG FEMINISTA, per als governs locals CONTRA EL COVID-19

Volem animar als governs locals a seguir treballant les polítiques municipals amb perspectiva de gènere. ONU Dones ha advertit que l‘impacte diferencial de gènere de COVID-19 es tingui en compte en les estratègies de resposta en l’àmbit global, nacional i local. Això inclou donar suport a l’anàlisi de gènere i la recopilació de dades desglossades per sexe, perquè les necessitats i realitats de les dones no es queden enrere, fins i tot quan estem tractant d’obtenir més dades i coneixements sobre COVID-19.

Un cop més, veiem que l’impacte social del COVID-19 està afectant fortament a les dones. I es deu perquè les dones tenen sous més baixos, insegurs i informals. És probable que les interrupcions, incloses les restriccions de moviment, comprometen la capacitat de les dones per a guanyar-se la vida i satisfer les necessitats bàsiques de les seves famílies.

Per ajudar i per facilitar la feina de les administracions locals, estem convençudes que només incorporant de manera transversal la perspectiva de gènere serem capaces de construir societats més justes i igualitàries, i ara, davant d’una crisi global de salut, calen, més que mai, polítiques locals feministes.

DECÀLEG FEMINISTA

1. Coordinar-se amb les xarxes existents de dones i donar-s’hi veu en la presa de decisions. (Preparació/resposta/reparació de COVID19).
2. Assegurar-se que la comunicació de crisi i riscos es dirigeixi i arribi a les dones incorporant criteris d’interseccionalitat.
3. Disponibilitat de dades desagregades per sexe, fins i tot sobre diferents taxes d’infecció, impactes econòmics diferencials, càrrega
d’atenció diferencial i incidència de violència masclista i abús sexual.
4. Incloure les dimensions de gènere i les expertes en gènere en els plans de resposta i recursos pressupostaris per a incorporar
l’experiència en gènere en els equips de resposta.
5. Brindar suport prioritari a les dones en la primera línia de la resposta sanitària, per a les treballadores de la salut i cuidadores, i
arranjaments de treball flexibles per a les dones amb una càrrega d’atenció.
6. Garantir la igualtat de veu per a les dones en la presa de decisions en la resposta i la planificació de l’impacte a llarg termini.
7. Assegurar que els missatges de salut pública es dirigeixen adequadament a les dones, incloses les més marginades.
8. Desenvolupar estratègies de mitigació que aborden específicament l’impacte econòmic del COVID 19 en les dones i desenvolupin la
resiliència de les dones.
9. Protegir els serveis essencials de salut per a dones i nenes, inclosos els serveis de salut sexual i reproductiva i
10. Prioritzar els serveis de prevenció i resposta a la violència de gènere en barris o zones afectades per COVID-19


La pandèmia de COVID-19 és la crisi de salut global que defineix el nostre temps. Des que la seva aparició a finals de l’any passat, el virus ha arribat a tots els continents, excepte a l’Antàrtida. Els casos augmenten diàriament a Àfrica i Amèrica de Sud, Europa s’ha convertit en l’epicentre de la malaltia, i es reporten més casos que a la Xina en el pic de la seva epidèmia.

Els països es troben en una cursa contra la propagació de la malaltia, fent proves i donant tractament als pacients, rastrejant els que van tenir contacte, limitant els viatges, posant en quarantena als ciutadans i ciutadanes i cancel.lant grans reunions com els esdeveniments esportius, els concerts i les escoles.

La pandèmia s’està movent com una onada, un que encara pot trencar sobre els sistemes i les persones menys capaços de fer-li front.

Però COVID-19 és molt més que una crisi de salut. Al posar a prova a cada un dels països que toca, la malaltia per COVID-19 té el potencial de crear crisis socials, econòmiques i polítiques devastadores que deixaran profundes cicatrius.

Estem en territori desconegut. Moltes de les nostres comunitats estan irreconeixibles, des de fa fins i tot una setmana. Desenes de les ciutats més grans de el món es troben desertes, perquè les persones es queden a dins, ja sigui per elecció o per ordre de govern. A tot el món, les botigues, teatres, restaurants i bars estan tancant.

Cada dia, les persones perden els seus treballs i ingressos, sense forma de saber quan tornarà a la normalitat. Les petites nacions insulars, que depenen de l’turisme, tenen hotels buits i platges desertes.

L’Organització Internacional del Treball estima que es podrien perdre 25 milions de llocs de treball.

Resposta de l’PNUD.

Cada país necessita actuar immediatament per preparar, respondre i recuperar-se. El sistema de l’ONU donarà suport als països en cada etapa, amb un enfocament en els més vulnerables.

Basant-nos en l’ experiència adquirida amb altres brots com els de Ébola, VIH, SARS, tuberculosi i malària, així com en la llarga història de treball amb el sector públic i privat, el PNUD ajudarà els països a respondre amb urgència i eficàcia a COVID- 19 com a part de la seva missió d’eradicar la pobresa, reduir les desigualtats i crear resiliència davant la crisi.

SEGUEIX LLEGINT LA NOTÍCIA

Font: Programa per a Nacions Unides per al Desenvolupament.


Article de Sra. Marta Macias, presidenta de Forgender Seal

Les Nacions Unides tenen encara un repte gegantí pel que fa als drets de les dones, perquè continuen trobant-se en una situació de subordinació, opressió, discriminació i vulneració sistemàtica dels seus drets pel fet de ser dones.

El propòsit, doncs, és centrar-se en les causes i actuar davant les desigualtats entre homes i dones que persisteixen arreu del món i, sobretot, com superar unes barreres patriarcals tan fortament integrades en la majoria de les societats.

Des de Nacions Unides s’aposta per eradicar les desigualtats estructurals de gènere així com impulsar els drets de les dones i el seu apoderament des de 3 eixos principals:

1) Absència de violència contra les dones i les nenes amb accions concretes per prevenir i eradicar totes les formes de violència masclista;

2) Igualtat de gènere en la distribució de capacitats i accés a recursos i oportunitats, que entre d’altres inclou el treball digne i la remuneració equitativa, els drets econòmics, els drets sexuals i els drets reproductius;

3) Igualtat de gènere en la presa de decisions en tots els àmbits i espais.

ONU Dones esdevé defensora de les dones i les nenes; garanteix una veu en els diferents àmbits mundials, regionals i locals; i posa especial èmfasi en que la resta d’Objectius de desenvolupament humà incorporin la dimensió de gènere de forma transversal a través de fites i d’indicadors específics.

També està colocant en les agendes internacionals una reivindicació històrica dels moviments de dones i feministes com són les interseccionalitats. Aquestes mostrarien com, partint de les desigualtats de gènere entre les dones i els homes, s’entrecreuen altres formes de discriminació que agreugen i empitjoren l’exercici pel dels seus Drets Humans. Aquestes discriminacions múltiples són l’edat, la nacionalitat, l’ètnia, l’origen, la classe social, la discapacitat, o l’opció sexual, entre d’altres.

Està provat que el desenvolupament en sí mateix està en perill sense la dimensió de gènere. Si les estratègies per reduir la pobresa i les desigualtats no situen les dones en el centre, si no s’impliquen activament en els espais de participació, en la presa de decisions; si a més no poden accedir als drets bàsics com la salut i l’educació; si no poden ser veritables protagonistes en la construcció d’un model de desenvolupament sense discriminacions, el món perdrà l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se de forma sostenible, justa i equitativa.