Amb motiu de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el programa Inspira’t de Ràdio Rubí ha fet un programa especial i ha convidat a Marta Macias, presidenta de l’Associació Forgender Seal.
Com podem combatre el sistema patriarcal? Estem en una zona geogràfica on es defensen els drets humans de les dones? Quin rol juga l’administració local en la integració de la Igualtat a les ciutats? La resposta a aquestes i altres preguntes en la conversa de Marta Macias Quesada amb Conchita Fernández de la Cruz directora del programa Inspira’t de Ràdio Rubí
Artícle publicat per Marta Macias Quesada amb el suport de la Junta de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.
El racisme institucional té un nom i el sap tothom. Tenim clar com es diu el que va fer Hitler. Però, en canvi, el que fan certs governs contra les dones no té nom.
A l’Afganistan, per exemple, hi ha la prohibició completa del treball femení fora de les pròpies llars; les dones no poden estudiar ni en escoles ni universitats i estan obligades a portar burca.
A l’Iran, les dones necessiten el permís masculí per estudiar, treballar o viatjar, no tenen dret a l’herència en cas de tenir germans i les nenes poden ser obligades a casar-se a partir dels deu anys.
En països com Benín, Burkina Faso, Camerun, Txad, Costa d’Ivori, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Iraq, Kènia, Mali, Mauritània, Níger, Nigèria, República Centreafricana, Senegal, Serra Lleona, Somàlia, Sudan, Tanzània, Togo, o Iemen, la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats són pràctiques generalitzades.
Al Iemen, davant d’un tribunal, una dona només es considera la meitat d’una persona; és a dir, «el testimoni de dues dones és igual al testimoni d’un sol home». A més, es prohibeix a les dones atestar en casos d’adulteri, de calúmnia o de robatori.
Com altres països, Iemen té un sistema polític on les dones no són subjecte de dret i, per tant, no tenen cap refugi civil o polític que les protegeixi. Són països on la indefensió de les dones és una constant i on la desigualtat va més enllà de la possibilitat d’accedir a les oportunitats. Països regits per un sistema polític on el patriarcat és inquisidor i on el poder dels homes només s’aconsegueix a través de la violència.
L‘apartheid va posar nom al racisme institucional pel qual el govern de Sud-àfrica legitimava la segregació o separació de la població per motius racials o ètnics, i sotmetia la població negra a un tracte discriminatori. L’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 2002 va definir l’apartheid com «un acte inhumà comès en el context d’un règim institucionalitzat d’opressió i dominació sistemàtiques d’un grup racial per sobre qualsevol altre grup racial realitzat per mantenir aquest règim».
Tenir el nom d’apartheid va facilitar definir el sistema instaurat a Sud-àfrica. Permetia definir un sistema polític basat en una determinada conducta racista, que es diferenciava del racisme pel fet d’estar institucionalitzat i legitimat per un govern.
El nom i la definició d’aquest tipus de racisme va facilitar que passés a classificar-se com a crim de lesa humanitat i que s’incorporés específicament i amb el nom d’apartheid a l’article 7 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 2002. Aquest article estableix una llista de crims de lesa humanitat, i ho són, tal com estableix l’article, quan es cometen com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d’aquest atac.
El món sencer va fer un pas endavant en considerar l’apartheid com a crim terrible i dolós contra la humanitat. Ara hem de buscar un nom que faciliti la denúncia dels governs que odien les dones, que en legitimen el maltractament i la degradació de forma expressa i generalitzada. Busquem un nom per denunciar els governs que esclavitzen les dones obligant-les a cobrir el seu rostre, que els prohibeixen l’accés a l’educació o els fa impossible tenir un mitjà de subsistència. És un atac generalitzat, sistemàtic i conegut contra una part de la població civil, en aquest cas les dones i les nenes, i és per tant un crim de lesa humanitat.
Posar nom a les coses és el primer pas per saber de què parlem. Tenim identificats els països: són, entre d’altres, els governs de l’Afganistan, Iemen, Iraq, Aràbia Saudita o l’Iran. Busquem un nom, denunciem i demanem a Nacions Unides i la Cort Penal internacional que s’inclogui com a crim de lesa humanitat. Ara és l’hora que les democràcies desemmascarin els governs misògins i els portin davant de la justícia. Portem la lluita fins al final.
Posem-hi un nom clar i universal. Un nom per descriure la violació de drets fonamentals de les dones i només pel fet de ser-ho.
Proposo un nom: Estat contra les dones. State against Women. SAW.
El passat divendres 2 de desembre del 2022 es va signar l’acta d’acord amb la Municipalitat de Concepción de l’Uruguay municipi de més de 73 mil habitants, distribuït entre els districtes Molino i Tala del departament Uruguai (del qual és capçalera) a la província d’Entre Ríos, l’Argentina, pel qual realitzarà el procés de validació del segell internacional d’equitat de gènere.
Junt amb Marta Macias, representant de l’entitat a nivell internacional i de Sandra Miguez, delegada de l’organització, l’intendent de Concepción de l’Uruguai Martín Oliva va signar l’acta d’acord pel qual es compromet en un procés que li atorga al Municipi el “Segell d’equitat”.
L’associació Forgender Seal té com a finalitat social la d’impulsar l’exercici i defensa dels drets humans de les dones, drets reconeguts i garantits en la “Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona” (Cedaw) i es compromet a treballar pel compliment dels objectius marcats en la “Plataforma d’acció de Pequín” i de la “Agenda 2030” per al “Desenvolupament sostenible de Nacions Unides”, incorporant en la seva metodologia de treball la integració de la perspectiva de gènere en els seus sistemes de gestió.
L’obtenció del distintiu atorga visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per a aconseguir la igualtat entre dones i homes. Facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius, contribueix a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania, incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
L’intendent Oliva va assenyalar “El Municipi té el compromís de continuar treballant per a aconseguir estàndards més equitatius i igualitaris en totes les àrees de gestió, i per això treballem dia a dia. Aquest conveni, permetrà concretar un monitoratge per a millorar les metes que ens hem proposat en aquest objectiu de desenvolupament”
Per la seva part Marta Macías va dir que “Des de l’associació Forgender Seal vam mostrar el nostre agraïment i satisfacció pel compromís de la municipalitat de Concepción de l’Uruguai a favor de la igualtat de gènere. La certificació Sg CITY50-50 i el posterior atorgament del distintiu municipal a favor de la igualtat són eines que faciliten la incorporació de la perspectiva de gènere de manera holística en tota la Governança local i en segona instància reconeix i visibilitat el treball de la municipalitat a favor de la construcció d’una democràcia paritària”.
L’Ajuntament de Montmeló ha renovat el distintiu SG City 50-50 que atorga l’Associació Forgender Seal i l’acredita com a municipi que treballa per la igualtat de gènere.
Dijous 24 de novembre va tenir lloc l’acte institucional de la Renovació del Distintiu SG CITY 50-50 a la Sala de la Concòrdia, dins els actes del 25N, i previ a la xerrada sobre Violència vicària. A l’acte van participar Pere Rodríguez, alcalde de Montmeló, Maria del Mar Hernández, regidora de Mobilitat i Transport i Marta Macias, presidenta de l‘Associació Forgender Seal.
Amb la renovació d’aquest distintiu, l’ajuntament vol visibilitzar el seu compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.
La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació, el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. Aquesta norma posa a disposició dels municipis eines que afavoreixen la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.
A mitjans del 2020, l’Ajuntament va iniciar el procés per obtenir aquest distintiu, un segell de qualitat que reconeix la tasca i els compromisos de les institucions en la lluita per la igualtat de gènere. A l’octubre d’aquell any, l’ajuntament rebia el distintiu com a municipi compromès amb la igualtat de gènere. Rebre el segell implicava comprometre’s a desenvolupar una sèrie d’accions a favor de la igualtat de gènere. Durant dos anys, l’Ajuntament ha impulsat diverses mesures per introduir la perspectiva de gènere en les diferents regidories, fet que s’ha concretat en accions en matèria de serveis socials, joventut, cultura, esports, promoció econòmica, recursos humans, etc.
Entre setembre i octubre d’aquest any, l’Associació Forgender Seal va verificar el nivell de compliment dels compromisos adquirits per l’Ajuntament, i les accions dutes a terme. Aquest procés d’avaluació ha estat favorable i, per tant, Montmeló ha obtingut la renovació del Segell City 50-50 i segueix sent un municipi acreditat per la igualtat de gènere. Un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament assumirà nous compromisos per seguir treballant per la igualtat de gènere.
L’obtenció d’aquest distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
Com a iniciativa innovadora, l’Ajuntament de Montmeló està treballant des de l’àrea de Feminisme i Igualtatamb la voluntat d’impulsar la creació d’una xarxa municipal d’establiments contra les violències masclistes i LGBTIfòbiques, que portarà per nom “Portes Liles”.
L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha estat l’encarregada de fer l’acompanyament perquè l’Ajuntament pogués obtenir aquesta certificació, així com la renovació que s’ha obtingut recentment.
L’Ajuntament de Vilassar de Dalt ha estat reconegut amb el Distintiu SG City 50-50 per la Igualtat de gènere de l’àmbit Municipal que atorga l’Associació Forgender Seal. És el primer segell en l’àmbit internacional que reconeix la tasca i els compromisos de les institucions en la lluita per la igualtat de gènere.
El passat 21 de novembre es va celebrar l’acte de lliurament de la certificació a la sala de plens de l’ajuntament de Vilassar de Dalt amb la participació de Carola Llauró, alcaldessa de Vilassar de Dalt, Carme Terradas, regidora d’Igualtat i Feminisme, Marta Macias, presidenta de Forgender.
L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha reconegut l’Ajuntament de Vilassar de Dalt amb el distintiu SG CITY 50-50, el primer segell d’àmbit internacional que certifica els compromisos assumits pels governs locals amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat. Amb aquesta distinció l’Ajuntament de Vilassar es compromet a seguir tirant endavant accions per a la igualtat de gènere durant els propers dos anys, moment en què es tornaran a avaluar els compromisos de les diferents àrees municipals en aquest sentit.
El distintiu s’atorga seguint un procés d’avaluació i certificació dels compromisos adquirits per l’administració local que té en compte les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets de les dones i de les persones LGTBIQ+, el desenvolupament humà i les ciutats. En una primera fase, l’Ajuntament de Vilassar de Dalt haurà d’anar implementant les accions a que s’ha compromès. En una segona fase, passats dos anys, l’Associació Forgender Seal verificarà si s’han dut a terme els compromisos adquirits i, un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament haurà d’assumir-ne de nous.
L’obtenció d’aquest distintiu dona visibilitat i reconeixement públic a les iniciatives i als esforços que realitzen les institucions per aconseguir la igualtat; facilita la integració de la perspectiva de gènere en les estratègies i plans operatius; ajuda a construir societats més democràtiques i genera la confiança dels agents socials i de la ciutadania incrementant la comunicació entre els diferents actors de manera permanent, bidireccional i compromesa amb la missió i objectius que es persegueixen.
La norma SG CITY 50-50 és la primera certificació d’àmbit internacional que permet implantar un sistema de gestió per avaluar i certificar el compromís dels governs municipals a favor de la igualtat de gènere. Mitjançant un procés de certificació, el municipi obté el Distintiu per la igualtat de gènere, i d’aquesta manera, el municipi esdevé un actor amb compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. El Distintiu per la igualtat de gènere s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (l’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana).
L’Associació FORGENDER SEAL, sense ànim de lucre, té com a propòsit crear sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin convicció i determinació política a favor de la igualtat. L’associació compta amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Consell Insular de Mallorca i dona suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides
Una de cada tres dones en el món ha experimentat, alguna vegada en la seva vida, violència física o sexual? Menys del 40 per cent de les víctimes busquen algun tipus d’ajuda? Mèxic lidera la llista de països a Amèrica Llatina, amb una mitjana d’onze feminicidis al dia? Les dones dels països de renda baixa i mitjana baixa pateixen la violència de gènere de manera desproporcionada?
L’anàlisi de 8 països asiàtics mostra que les cerques en internet sobre violència masclista van augmentar durant els confinaments en la pandèmia. En l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica entre el 40% i el 60% de les dones han experimentat assetjament sexual al carrer. A la Unió Europea 1 de cada 10 dones afirma haver patit ciberassetjament des de 15 anys i als Estats Units 2 de cada 3 joves ha estat víctima de ciberassetjament en l’entorn digitat. *Font de les dades RTVE.
Què passa a Catalunya?
Les dades dels darrers informes a Catalunya són una alerta que ens crida a l’acció. Segons la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes es dupliquen el nombre de casos de violència masclista que ha atès el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) durant el primer semestre del 2022, més de 8.000 dones han demanat atenció.
De què parlem quan diem violència masclista?
La Llei 5/2008 catalana, dels dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit públic com en el privat”.
Què diu la CEDAW?
La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones en la seva Recomanació General núm. 19 (1992) sobre la violència contra la dona, adoptada en el seu 11è període de sessions 1, el Comitè va aclarir que la discriminació contra la dona, tal com es defineix en l’article 1 de la Convenció, incloïa la violència per raó de gènere, que és “la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desproporcionada”, i que constituïa una violació dels seus drets humans.
Què és violència masclista, segons la Plataforma Unitària contra les violències masclistes?
Que et cridin és violència
Que t’insultin és violència
Que et controlin és violència
Que vigilin el que fas és violència
Que et diguin amb qui pots parlar és violència
Que t’humiliïn davant d’altri és violència
Que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència
Que et sentis obligat/da a realitzar actes que no vols és violència
Com ajuda la Certificació SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit municipal a combatre i erradicar les violències masclistes en els programes i polítiques locals?
La ciutat com espai d’interrelació social, coneixement, cultura, sostenibilitat i creixement econòmic agafa un nou protagonisme en la configuració de les societats del Segle XXI. Els governs locals tenen un doble repte, liderar la transformació tecnològica, social i l’avenç econòmic en igualtat d’oportunitats per no deixar a ningú enrere i alhora, combatre les discriminacions i violències que pateixen les dones, que lluny de superar-se, augmenten i es perpetuen en el temps.
Les polítiques públiques són imprescindibles per erradicar les violències masclistes. L’àmbit local és l’espai més proper de l’administració pública en contacte amb la ciutadania i per a desenvolupar programes i desplegar eines innovadores i efectives amb aquest objectiu.
El Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere de l’àmbit Municipal ajuda als governs locals a erradicar les violències masclistes i les discriminacions envers les dones a través d’accions concretes en dues línies estratègiques: Transformació de rols i estereotips socials i Prevenció, atenció i solucions contra la violència masclista i el desenvolupament d’un entorn segur.
Volem ciutats lliures de violències i discriminacions!
Què poden fer els governs locals?
Els governs locals poden desenvolupa i posa en funcionament mesures per prevenir, tractar i sancionar les violències sexuals i sexistes als espais públics, llocs d’oci i entorns festius. Us donem alguns exemples.
1) Elaboració d’un protocol d’actuació en situacions de violència als espais públics, llocs d’oci i entorns festius.
2) Major participació de les organitzacions de dones i feministes en l’elaboració del protocol i formen part de les comissions de festes.
3) Formació. Realització de diverses accions formatives amb els agents de suport i personal implicats en aquests espais.
4) Coordinació d’agents socials. S’estableix un mecanisme de coordinació permanent entre els diferents actors locals.
5) Campanyes de sensibilització ciutadana.
6) Implicar a les escoles de la ciutat en programes municipals de coeducació en Igualtat.
7) Col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per treballar de forma adequada les narratives sobre violència masclista en els informatius i notícies.
8) Coordinar accions de sensibilització amb els ecosistemes empresarials de la ciutat per evitar discriminacions i violències masclistes en l’entorn laboral i empresarial.
9) Crear programes d’alerta per detectar el ciberassetjament i tenir un mecanisme de resposta efectiva des d’ajuntament per atendre les víctimes i canalitzar les denuncies als cossos de seguretat.
Marta Macias va presentar la Certificació en Igualtat de Gènere dels governs locals, el Distintiu SG CITY 50-50 de l’àmbit Municipal amb una gran acollida de les administracions locals de ciutats iberoamericanes, moltes de les quals, estan interessades en integrar eines innovadores per certificar les polítiques municipals.
Va ser una sessió molt enriquidora i productiva on vam tenir la oportunitat de saber més sobre les necessitats i els reptes dels governs locals de l’ecosistema iberoamericà.
El Distintiu per la igualtat de gènere és el primer segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal. Està connectat a la CEDAW i als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.
La Norma SG CITY 50-50 es defineix com un procés de millora continua, que incorpora una sèrie de requisits i criteris com els drets humans, la interseccionalitat i la transversalitat que permeten integrar la perspectiva de gènere en l’estratègia política i operativa del municipi. Identifica quins processos de treball existeixen en l’organització municipal i com s’han de planificar i executar per satisfer les necessitats de les dones en particular i de la ciutadania en general. Incorpora millores en la gestió quotidiana d’una forma eficient amb els recursos de què es disposa. A més, millora les competències del lideratge polític del govern i de l’equip tècnic a favor de la igualtat de gènere.
Vídeo resum amb moments destacats de la 6a Cimera Iberoamericana de les Agendes Locals de Gènere 2022.
L’Associació Forgender Seal organitza el II Fòrum de Municipis amb la Certificació SG CITY 50-50 a favor de la Igualtat de Gènere en l’àmbit municipal. “Governs locals compromesos amb la Igualtat de Gènere”. Es celebrarà el pròxim 28 de setembre de 8.30h a 17h a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet. (Preprograma) (NP)
La trobada està dirigida tant als càrrecs electes com els equips tècnics dels diferents ajuntaments i ens supramunicipals que han obtingut el Distintiu o actualment es troben en procés de certificació.
Intervindran en la Inauguració: Núria Parlon, alcaldessa Santa Coloma de Gramenet; Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i Presidenta de la Diputació de Barcelona, Rosa Cursach, directora Insular d’Igualtat i Diversitat. Consell Insular de Mallorca, Eugènia Bretones, Vicepresidenta segona i Responsable de la Comissió de Gènere al Consell Nacional de Dones de Catalunya i Marta Macias, presidenta Forgender Seal.
L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Sra. Núria Parlon, impartirà la Conferència d’obertura “Els ODS de l’Agenda 2030 a la Governança local”.
Segons l’organització de la trobada: “Aquest II Fòrum vol promoure la Governança local compromesa amb la Igualtat de gènere, a més d’establir aliances fortes amb els governs acreditats”. L’Associació Forgender Seal ha creat una nova certificació dirigida als Consell Comarcals, sent el de l’Alta Ribagorça el primer que ha estat reconegut amb aquest Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50, que posa en valor el disseny de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles dificultats en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en l’àmbit comarcal.
En el II Fòrum de Municipis certificats hi intervindran expertes feministes com Elisenda Calvet, professora lectora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió de Memòria Històrica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Remei Sáez Martínez, directora de la Plataforma Unitària contra les Violències de gènere, Karina Gibert, catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC). Especialista en Ciència de Dades i Intel·ligència Artificial. Directora de l’IDEAI-UPC. Premi Ada Byron 2022 CPEIG, i Maribel Cárdenas. directora de Polítiques d’Igualtat. La CIBA. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Amb l’objectiu d’intercanviar idees i experiències en l’àmbit municipal, s’han organitzattres comissions de treball amb càrrecs electes i equips tècnics. Es tractaran temes com Cultura, esports, memòria i participació ciutadana des de la mirada de les dones. Urbanisme feminista i mobilitat: com podem construir municipis amables per a tothom. Violències masclistes. Organització del temps, conciliació i corresponsabilitat, eines per combatre bretxes de gènere estructurals.
Les bones pràctiques per avançar cap a la igualtat de gènere també tindrà un espai dins el II Fòrum. La Sra. Anna Mercadé directora Observatori Dona, Empresa i Economia. Cambra de Comerç de Barcelona explicarà el model d’Escola d’Igualtat per l’empresa impulsat per l’ODEE Cambra de Comerç de Barcelona i la Sra. Meritxell Bautista, empresària, cofundadora i presidenta de Fibracat TV, intervindrà per parlar sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a la comunicació audiovisual..
El Fòrum es tancarà amb la Taula rodona “Les administracions locals davant els reptes globals” amb representants polítics del món local com Eva M. Martínez Morales. Presidenta del Consell comarcal de Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana, entra d’altres i Carme Gomila Domínguez. Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Manacor. La taula estarà moderada per Imma Moraleda, directora d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. En el transcurs de la trobada s’habilitarà un espai de televisió on es gravaran bones practiques de gènere als municipis.
L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona iJuno House posen en comú quina és la situació actual de la bretxa salarial i quines són les principals causes d’aquesta desigualtat, amb motiu del Dia Internacional de la Igualtat Salarial per les Nacions Unides del diumenge, 18 de setembre.
Sota el títol “Causes i solucions: per què encara avui dia és necessari reivindicar la igualtat salarial”, ambdues entitats van debatre sobre el sostre de vidre que encara existeix per a les dones al món laboral, de la mà de les expertes Mar Gaya, fundadora i directora d’Igualando, vicepresidenta de l’associació 50 a 50 lideratge compartit i consellera de l’Observatori, Dona Empresa i Economia (ODEE); Marta Macias, directora executiva de COOP4EQUALITY, presidenta de l’associació Forgender Seal i consellera de l’ODEE, i Eva Vila-Massanas, directora i co-fundadora de WeEQUAL, co-fundadora de WERock Capital i co-fundadora i consellera de Juno House
Avui dia, encara existeix una diferència notable entre homes i dones dins l’entorn laboral: a nivell mundial, les dones perceben un 23% menys respecte als homes. Concretament, en el cas d’Espanya, el 25% de les dones tenen uns ingressos salarials menors o iguals que el salari mínim interprofessional (SMI) envers el 12% dels homes. També el 73% de les persones que estan treballant a temps parcial són dones i aquesta xifra augmenta fins el 95% en el cas que la jornada parcial sigui a causa de la cura dels nens/es o persones adultes. En aquest sentit, Marta Macias ha reflexionat assegurant que “el temps de què disposem és el mateix tant per a homes com per a dones, però els estereotips i la societat marquen que són les dones les que han de renunciar al seu temps de cura personal i de jornada laboral per a dedicar-lo a l’educació i a la criança dels fills i filles. Per tant, el que s’ha d’aconseguir no és canviar la mentalitat de les dones sinó les estructures que tenim establertes”.
D’altra banda, cal apuntar que només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’Igualtat tenen un 40% de dones en els seus consells d’administració i, aquest percentatge no ha variat en els darrers 7 anys. Mar Gaya, afirmava que “la norma ha de ser imprescindible avui en dia, és una condició necessària però no suficient. Quan els números demostren aquesta manca de presència femenina en els càrrecs directius, és quan la norma i la legislació ha de ser aplicada”. A més, hi ha una gran diferència segons els sectors: mentre que en Publicitat, RH, Qualitat o Màrqueting la presència femenina en els consells d’administració és més elevada (29-30%), en el sector de les TIC és menor, només del 13%.
Ara bé, tot i la Llei d’igualtat, a Espanya només el 52% de les empreses compleixen amb la igualtat de salaris per a un mateix lloc de treball. En aquest sentit, cal recordar que l’any passat va entrar en vigor el Real Decret de Igualtat Retributiva entre homes i dones i que té com a objectiu la identificació de possibles discriminacions dins d’un mateix lloc de treball. A més, totes aquelles empreses que tinguin un mínim de 50 treballadores o més estan obligades a presentar plans d’Igualtat. Eva Vila-Massanas, membre del Consell i cofundadora de Juno House, comentava que “actualment aquest pla d’igualtat accepta que hi hagi una diferència fins el 25% de retribució per un mateix lloc de treball entre homes i dones, per tant, encara segueix existint diferències acceptades. Desigualtats dins d’un pla d’igualtat”.
Així, malgrat les mesures i obligacions que es van aplicant perquè la bretxa salarial deixi d’existir, la realitat és que encara avui hi ha diferències notables entre homes i dones. Les empreses han de seguir treballant per implementar els plans d’igualtat i incloure polítiques de perspectiva de gènere per tal de fomentar un entorn de treball amb igualtat d’oportunitats tant per a dones com per a homes. De fet, per aquest motiu les Nacions Unides senyalen el dia 18 de setembre com el Dia Internacional de la lgualtat Salarial, un reconeixement als esforços constants que s’estan portant a terme per aconseguir la igualtat salarial.
Sobre Juno House
Juno House neix el 2022 a Barcelona per convertir-se en el primer club privat concebut per i per a les dones actuals. Ubicat a l’històric edifici La Farinera d’Aribau, compte amb més de 1400m distribuïts en dos espais que volen donar resposta a les necessitats de les dones, oferint serveis professionals, de benestar i family friendly.
Sobre l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona
L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona ha estat pioner en promocionar la igualtat en clau de gènere en el món empresarial i organitzatiu, creador d’eines d’apoderament com la Plataforma de Conselleres i Directives, el Consell de Conselleres, fòrums i jornades empresarials en clau de gènere i creador d’indicadors econòmics en clau de gènere que donin xifres i dades reals indiscutibles de la situació de les dones en el sistema empresarial. Ara, ha decidit continuar sent pioner un cop més i engegar l’Escola d’Igualtat.
