Segueix l’actualitat del Distintiu SGCITY50

Tarragona, Lleida, Calaf y Sant Antoni de Vilamajor inician el proceso de acreditación de la Norma SGCITY50-50

Tarragona, Lleida, Calaf i Sant Antoni de Vilamajor inicien el procés d’acreditació de la Norma SGCITY50-50

Cada vegada més ajuntaments de Catalunya compromesos amb la Igualtat i alineats amb els objectius de l’Agenda 2030 inicien el procés d’acreditació per a obtenir el Distintiu SGCITY50-50 per la Igualtat de Gènere.

Els ajuntaments de Tarragona, Lleida, Calaf i Sant Antoni de Vilamajor se sumen a la comunitat del SGCITY5050 . El Distintiu per la Igualtat de Gènere representa un reconeixement públic a la gestió municipal de les polítiques de gènere i, alhora, estableix el compromís de millora del municipi a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.

“Ciutats més igualitàries, ciutats més segures i cohesionades”

La Norma SG CITY 50-50 es defineix com un procés de millora contínua, que incorpora una sèrie de requisits i criteris que permeten integrar la perspectiva de gènere en l’estratègia política i operativa del municipi. Identifica quins processos de treball existeixen en l’organització municipal i com s’han de planificar i executar per a satisfer les necessitats de les dones en particular i de la ciutadania en general. Incorpora millores en la gestió quotidiana d’una forma eficient amb els recursos de què es disposa. A més, millora les competències del lideratge polític del govern i de l’equip tècnic a favor de la igualtat de gènere.

El distintiu disposa de tres nivells: INICIAL, AVANÇAT i LIDER que es corresponen amb el nivell de compromís assumit pel municipi.

L’Associació Forgender Seal certifica el procés i atorga el Distintiu i una entitat avaluadora s’encarregarà d’elaborar els informes del procés de certificació. En el moment de la sol·licitud, el municipi ha de triar, entre les entitats homologades, l’entitat que l’avaluarà.

Tarragona, Lleida, Calaf y Sant Antoni de Vilamajor inician el proceso de acreditación de la Norma SGCITY50-50
                                             Entitats Avaluadores

Una vegada obtingut el Distintiu, s’inicia el període d’execució, que s’ha establert en dos anys. Finalitzat el termini, s’obre el procés de renovació del Distintiu en el qual s’avaluen i es validen els compromisos. Una vegada superada l’avaluació, s’elaborarà un nou Pla de Compromisos amb el qual s’obtindrà la renovació del distintiu.

Contacta amb nosaltres: SGCITY5050

Informe Dones a la presó- Consell General de l’Advocacia

El 88,41% de les dones que ingressen a la presó ha sofert violència

68% violència de tipus sexual
41% violència sistemàtica
59% violència en l’àmbit familiar
25% abusos sent menors
74% violència física
80,4% violència en l’àmbit domèstic
Existeix relació directa entre el maltractament, les seqüeles psicològiques i la història delictiva. El trastorn d’estrès posttraumàtic que sofreixen les dones maltractades comporta depressions, drogopendencias, autolesions, agressivitat, sobremedicación.

Una de cada quatre dones preses és estrangera
El 84% de les dones que viatgen amb droga al nostre país el fan per a sostenir econòmicament a les seves famílies, ja que són els caps de família.
El 80% de les dones preses són mares.
Descàrrega l’INFORME

Día de las Naciones Unidas 24 Octubre 2019

Dia de les Nacions Unides 24 Octubre 2019

Missatge del Secretari General de l’ONU 2019

El Dia de les Nacions Unides posa en relleu la pervivència dels ideals de la Carta, que va entrar en vigor tal dia com avui fa 74 anys.
Davant un panorama mundial turbulent, la Carta continua sent el nostre referent moral compartit.

En els temps que vivim, de canvis vertiginosos, les Nacions Unides continuen centrant la seva atenció en els problemes que realment afecten les persones.
Treballem per una globalització justa i per que l’acció climàtica s’escometi de manera audaç.

Advoquem pels drets humans i per la igualtat de gènere, i rebutgem categòricament l’odi de qualsevol tipus.

Ens esforcem per mantenir la pau i portem assistència vital a milions de persones atrapades en conflictes armats.

Les pròpies Nacions Unides van guanyant en agilitat i rendició de comptes a mesura que millorem el suport als països.

L’any vinent se celebra el 75è aniversari de l’Organització. Aquesta fita és un moment decisiu perquè forgem junts el nostre futur.

Els convido a sumar-se a la conversa i al fet que “nosaltres els pobles” promoguem el nostre benestar units.

Moltes gràcies

I Congrés Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes

El I Congrés Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes organitzat per l’Institut Català de les Dones tindrà lloc els propers 22 i 23 d’octubre a l‘antiga fàbrica Fabra i Coats, amb l’objectiu de reunir en un mateix espai a les persones professionals dels circuits de violència masclista, al personal de les Administracions Públiques encarregades d’intervenir en el disseny i l’execució de polítiques públiques amb perspectiva de gènere, a les entitats de dones del territori i al conjunt del teixit associatiu feminista català. Igualment serà una oportunitat d’interaccionar amb activistes i investigadores en matèria de gènere i violències masclistes, amb la finalitat de generar la confluència d’una diversitat d’agents que afavoreixi la suma de coneixements sobre les diverses teories i praxis feministes per a l’erradicació de les violències masclistes, construint així un espai idoni per a la construcció d’aliances i el treball en xarxa.

Aquesta trobada vol també visibilitzar les estratègies de les dones per fer front a situacions de violència masclista, i compartir així experiències d’autoorganització i de resistència d’arreu del món.

A partir de les ponències i els tallers, es vol facilitar un espai de debat i reflexió que incorpori els múltiples eixos d’opressió inherents a la societat patriarcal i que juguen un paper especialment important en les situacions de violència viscudes per les dones.

El Congrés s’estructura en 3 blocs temàtics, que es distribueixen al llarg dels dies 22 (matí i tarda) i 23 (matí) d’octubre de 2019. Cada bloc temàtic aplega 3 tipus de participacions:

  • les ponències internacionals, amb teòriques de l’àmbit acadèmic i de l’activisme d’arreu del món.
  • les conferències de ponents estatals i catalanes.
  • els tallers, que es realitzaran de forma simultània, pensats per aprofundir en aspectes concrets de cada bloc i  per facilitar un espai per a la participació.

En els entreactes hi haurà la possibilitat de conèixer les propostes de dones artesanes, activistes i músiques.

Més informació aquí: 

Espanya, estancada al rànquing d’igualtat europeu

Els avenços han estat insuficients per escalar des la novena posició que ocupa des del 2005.

Redacció Diari Ara.

La igualtat entre dones i homes a Espanya és una assignatura pendent a Espanya. La millora dels últims 15 anys ha estat insuficient per escalar posicions al rànquing d’estats de la Unió Europea, en el qual ocupa la novena posició des de fa 14 anys, segons l’informe de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere –Eige per les sigles en anglès– publicat aquest dimarts. El treball compara la situació als estats membres en àrees com la salut, la feina, el poder, els diners, el coneixement i el repartiment del temps i n’elabora un índex.

Espanya té una puntuació de 70,1 en l’índex –100 representaria la plena igualtat– i des del 2005 ha avançat quasi vuit punts, un ritme més accelerat que altres països però que no ha aconseguit situar-la en un lloc millor al rànquing. L’ accés de les dones als àmbits de poder segueix sent el tema en què obté la puntuació més baixa (un 62) tot i ser també el que més ha millorat (+16 punts) des que es fa l’informe.

La nota més alta se l’endú la salut, amb un índex del 90,1, a prop de la plena igualtat i no gaire lluny del 94,7 de Suècia, que es consolida encara més com el país de la Unió Europea amb més igualtat de gènere. Amb un índex del 83,6, és a més de 16 punts de distància de la mitjana europea, que ha arribat als 67,4 punts aquest any. El país escandinau ha acaparat la primera posició del rànquing des del 2005, millorant des de llavors la seva puntuació en gairebé cinc punts.

Continua llegint la noticia

La prevenció de les agressions masclistes en contexts d’oci nocturn.

Anàlisi comparativa de campanyes de prevenció.

“Les campanyes i accions per prevenir les agressions masclistes en contexts d’oci nocturn i la promoció d’espais de festa segurs han  passat, en poc temps, de ser una iniciativa pionera a una política pública imprescindible. Les primeres experiències van sorgir principalment de grups feministes, del teixit social i comunitari i entitats de barri, posant al centre del debat aquelles violències masclistes socialment més tolerades i davant les quals la resposta institucional era absent. Entrellaçades amb l’organització associativa i comunitària de les festes majors, les primeres campanyes van suposar passar del discurs a l’acció per incidir en les formes de relacionar-se en espais d’oci i de festa.

Al mateix temps, aquestes primeres experiències han posat les agressions masclistes en els espais públics al centre del debat feminista, interpel·lant també les polítiques de gènere i igualtat d’abast municipal. L’efecte ha estat una reproducció massiva de campanyes centrades en les festes majors, amb major o menor incidència, en un bon nombre de municipis catalans i de la resta de l’Estat. Una política que ha esdevingut imprescindible en el món local.

En aquest context, analitzem 18 campanyes de prevenció d’agressions masclistes i violències sexuals en contexts d’oci nocturn per reflexionar sobre alguns elements a tenir en compte abans de dissenyar la intervenció: A qui volem implicar en l’estratègia de prevenció? Com definim el problema? Quines són les accions més pertinents? A qui i com volem dirigir-nos en els missatges de la campanya?

Aquestes són algunes de les preguntes que guien aquest article i que pretenen aportar reflexions d’interès a les entitats, col·lectius i administracions que es plantegen com abordar la prevenció d’agressions sexistes en contexts de festa.

L’article sorgeix en el marc del projecte Q de Festa! – Nits de Qualitat de la Subdirecció General de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que té per objectiu desenvolupar estratègies per convertir l’oci nocturn en un espai més segur, atractiu i saludable per a tothom”.

Descarrega l’estudi

Font de l’article: drogas&género

Felanitx obté el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere

Felanitx obté el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere

Felanitx és el segon municipi de les Illes Balears (juntament amb Marratxí) que obté el Distintiu SGCITY50 per la Igualtat de Gènere.

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals, creat per l’Associacio Forgender Seal.

Durant els propers dos anys, l’Ajuntament de Felanitx  haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que suposa el Distintiu són:

  • La millora les competències de gestió municipal i de les capacitats tècniques i polítiques a favor de la igualtat.
  • La integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • Una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El municipi de Felanitx entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal.

Marratxí obté el Distintiu SG CITY 50-50 per la Igualtat de Gènere

Marratxí és un dels primers cinc ajuntaments de les Illes Balears -juntament amb Estellencs, Felanitx, Pollença i Puigpunyent- que entra a formar part de la comunitat de ciutats i pobles que tenen el Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50.

Demà a les 14:00h, Alex González, en nom de l’Associació Forgender Seal, farà el lliurament del Distintiu al batle de Marratxí, el Sr. Miquel Cabot, a la seu de l’Ajuntament.

La Norma SG CITY 50-50 és la primera eina que permet implantar, avaluar i certificar un sistema de gestió a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit dels governs locals.

Durant els propers dos anys, l’Ajuntament de Marratxí haurà d’implementar les accions recollides al Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant a nivell intern com a les seves polítiques públiques.

Algunes de les fites que suposa el Distintiu són:

  • La millora les competències de gestió municipal i de les capacitats tècniques i polítiques a favor de la igualtat.
  • La integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals.
  • Una oportunitat per corregir pràctiques de caràcter discriminatori i relacions de poder injustes.

El municipi de Marratxí entra a formar part de la comunitat del Distintiu per la Igualtat de Gènere SG CITY 50-50 per a l’intercanvi de bones pràctiques i solucions identificades davant possibles barreres en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’àmbit municipal.

Dijous 10 d’octubre a les 14h

Ajuntament de Marratxí

Camí de N’Olesa, 66

Turismo InteliGender

Turismo InteliGender

Article d’Esther Pino, màster en estudis de la dona i polítiques d’igualtat d’oportunitats, sòcia de Coop4Equality

L’Organització Mundial del Turisme (OMT) commemora el 27 de setembre a fi de conscienciar a la comunitat internacional sobre el valor social, cultural, polític i econòmic del turisme i valorar de quina manera pot el sector contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquest any s’ha volgut centrar en l’ocupació. En el marc d’aquesta commemoració, la Universitat Politècnica de València i la Càtedra de Turisme Intel·ligent de Gandia han organitzat les II Jornades sobre turisme intel·ligent: gènere i ocupació. La finalitat era posar en relleu la situació de les dones enfront de l’ocupació en el sector, identificar iniciatives orientades a cobrir les bretxes de gènere i a aprofitar les oportunitats que ofereix a les dones un sector que va aportar en 2018, 178.000 milions d’euros a l’economia espanyola i representa un 14, 6% del PIB[1] espanyol.

Les jornades es dirigien a administracions públiques, sector privat, sindicats i estudiants, si bé l’assistència dels dos primers no ha estat a l’altura de la gravetat de les dades que ofereixen les xifres d’ocupació femenina en el sector. Segons la OMT, als països de l’OCDE les dones representen el 60% de l’ocupació en el sector turístic, més que en el sector serveis (47%) i en l’economia en el seu conjunt (43%). Pau Alonso, en la seva presentació dels resultats de l’Anàlisi de la igualtat de gènere en el sector turístic. El cas dels SICTED de la Comunitat Valenciana en 2018, va indicar que la majoria de les dones que treballen en el sector turístic tenen estudis universitaris, enfront dels homes que tenen estudis secundaris en la seva majoria. No obstant això, són els homes els qui posseeixen de manera aclaparadora els llocs de major responsabilitat. Les dones han d’afrontar major precarietat en les condicions laborals, són el grup més afectat per la temporalitat, han d’enfrontar una relegació a tasques i llocs que responen als estereotips de gènere i solen tenir un menor reconeixement i remuneració. D’acord amb les dades de l’estudi, el salari mig anual dels treballadors homes és de 23.672 euros, enfront de 18.349 que perceben les dones.

Llancen una enquesta per a estudiar la violència de gènere en dones de la mar en Arousa

Estudiar la situació de la violència de gènere en les dones del sector de la mar en la Ria de Arousa. Aquest és l’objectiu d’un estudi que la consultora Coop4eQuality realitza en col·laboració amb l’Oficina d’Igualtat de Gènere de la Universidade da Corunya i entitats com l’associació Mulleres do Mar de Arousa. Aquest col·lectiu, i uns altres com  A Naiciña de Cambados, s’han fet eco de la proposta i animen a les arousanas a participar en les enquestes que s’utilitzaran per a l’obtenció de dades d’aquest informe.

En el cas de Cambados, les interessades poden sol·licitar el formulari i cobrir-lo en la seu de la Confraria de Pescadors. També hi ha una versió on-line disponible, contactant amb alguna de les entitats col·laboradores en aquesta iniciativa.
Font de la notícia en Diari de Arousa